Fisiologia Animal T3 Circulació limfàtica (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 12/03/2015
Descargas 8

Vista previa del texto

1 INTRODUCCIÓ 2 EXCITABILITAT I CÈL·LULES EXCITABLES 3 SISTEMA CIRCULATORI 3.1 CIRCULACIÓ LIMFÀTICA És molt important en la regulació de l’homeòstasi. Té 3 funcions bàsiques: afavorir el drenatge de líquids de l’espai intersticial degut a l’excés de filtració, absorció de greixos de la dieta, i de defensa. Als òrgans limfàtics (melsa, timus) és on es diferencien els limfòcits.
El sistema limfàtic està organitzat en vasos limfàtics.
Aquests vasos són petits i tenen els extrems tancats. Estan pel mig de la microcirculació (capil·lars i altres), de la qual recullen l’excés de líquid. Les parets estan fetes de tres capes de cèl·lules endotelials, i els porus entre elles són molt grans i permeten el pas de limfòcits i lípids a circulació sanguínia ràpidament. Igual que les venes, tenen vàlvules internes que permeten la regulació del flux en una sola direcció. Els vasos acaben als conductes toràcics i aquests aboquen el seu contingut a circulació sanguínia a nivell de la vena subclàvia.
No tots els teixits tenen el sistema limfàtic igual de desenvolupat. On ho està més és al sistema digestiu, al pulmonar i al fetge. Lògicament el sistema limfàtic no té cor i per tant el moviment de la limfa és molt lent; les bombes que promouen el moviment són la contracció de la musculatura llisa dels vasos limfàtics, que és autoexcitable. Fan unes ones peristàltiques que fan que avanci en un sentit, ajudat per les vàlvules.
A més tenim factors que intervenen en el retorn venós de la limfa: la bomba muscular esquelètica i la bomba respiratòria. Quan es contrauen els músculs esquelètics que rodegen els vasos limfàtics això promou el moviment del líquid, i també la pressió intratoràcica negativa ajuda a l’expansió dels vasos i al moviment de la limfa.
La composició de la limfa és molt similar a la del líquid intersticial: en funció del teixit per on ha passat tindrà una composició més o menys similar a aquest. Per exemple, si passa pel fetge, immediatament després tindrà una concentració proteica molt alta perquè és un òrgan en el qual es sintetitzen moltes proteïnes. En el seu pas per el sistema digestiu, s’incrementarà molt la proporció de lípids.
...