Tema 1.2. Intervenció Franca i organització social i territorial (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

INTERVENCIÓ  FRANCA  I  ORGANITZACIÓ  SOCIAL  I  TERRITORIAL     El  començament  del  regne  franc   Per   parlar   de   la   intervenció   franca   en   el   territori   amb   la   marca   cal   recordar   qui   són   aquests   francs.   Els  francs  funden  un  regne  a  les  Gàl·∙lies  a  finals  del  segle  V  amb  la  dinastia  merovíngia  (486).   Destaca   Clodoveu:   rei   merovingi   que   es   converteix   al   cristianisme,   que   para   els   peus   als   visigots  a  Vouillé  al  507,  qui  estableix  la  monarquia  hereditària  entre  els  francs  i  patrimonializa   el  regne  (els  reis  consideren  el  regne  com  a  patrimoni  propi  i  consideraran  repartir-­‐lo  entre  els   fills,   cosa   que   facilitarà   la   desintegració   i   la   independència   dels   comtats   catalans),   i   se   succeeixen  diversos  reis  en  els  diversos  territoris  del  regne  franc.   Després   començaran   a   agafar   força   els   majordoms   de   Palau,   terratinents,   que   governaran,   com   Carles   Martell,   origen   de   la   dinastia   carolíngia.   Martella   aturarà   l’avenç   musulmà   a   Poitiers  al  732.     Pipí  el  Breu   Comença  a  governar  com  a  majordom,  però  el  papa  el  nomena  rei   Intervenció  a  la  Gàl·∙lia  gòtica,  a  la  Septimània  (752-­‐759).  Quan  els  francs  entren  al  territori  de   Septimània,  no  tenen  la  concepció  d’entrar  en  un  territori  musulmà,  sinó  got.  Perquè  aquest   territori   es   on   la   presència   musulmana,   com   a   tot   litoral,   és   molt   puntual.   Així,   en   la   seva   consciència   no  “reconqueriren”,  perquè  diuen  estar  a  la  Gòtia.  Això  es  relaciona  amb  les  altres   campanyes  que  faran  als  altres  límits  de  l’imperi.  Es  relaciona  al  procés  d’expansió  del  regne   franc.   L’entrada   franca   a   la   Septimània   es   va   produint   així:   porten   la   iniciativa   fins   finals   VIII,   però   seran   també   ajudats   pels   habitants   del   territori   i     els   “hispani”,   aquells   que   havien   fugit,   emigrants  refugiats.     Normalment   la   política   franca   serà   mantenir   el   que   ja   hi   ha:   respectaran   en   principi   els   governants,   la   llei...   així,   es   respectarà   la   llei   visigòtica.   Però   a   Nimes,   com   veuen   que   no   funciona,  posaran  uns  caps  francs.   Narbona   serà   conquerida   al   759,   en   una   conquesta   que   s’allargà   en   el   temps.   Significarà   l’expulsió  musulmana  de  la  Septimània,  al  759.           La  Conquista  de  Barcelona  por  los  francos   Vino  después  Carlomagno,  importante  por  la  fecha  de  entrada  del  ejército  de  Carlomagno  en   el  778  en  Roncesvalles,  este  episodio  está  recogido  en  la  Canción  de  Rolland.  En  la  retirada  del   ejército  Carolingio,  fueron  atacados  por  Abd  al-­‐Ramán  I,  del  781  al  788.  En  el  785,  las  tropas  de   los   francos   llegan   a   Gerona,   de   hecho   son   los   mismos   habitantes   de   la   ciudad   quienes   voluntariamente   entregan   la   ciudad   a   Carlomagno.   La   Cerdaña   y   el   Urgell   también   pasan   a   órbita   franca   y   desde   Toulouse   en   los   últimos   años   del   siglo   VIII   el   Pallars   y   la   Ribagorza   se   ponen  bajo  la  protección  del  conde  del  Tolosa.  En  esta  misma  época  los  francos  establecerán   guarniciones  en  Pamplona  y  Aragón.   En   el   801,   Luis   el   Piadoso,   hijo   de   Carlomagno,   junto   con   Guillermo   de   Tolosa,   primo   de   Carlomagno,   sitian   Barcelona   y   después   de   unos   meses   de   asedio,   los   musulmanes   abandonan   la  ciudad  condal  y  las  tropas  francas  conquistan  Barcelona.  A  partir  de  este  801,  Luis  el  Piadoso   en   nombre   de   Carlomagno,   intentará   en   tres   ocasiones   ocupar   Tortosa,   con   el   objetivo   de   poner  la  frontera  en  el  Ebro,  pero  jamás  lo  conseguirá,  por  lo  que  la  frontera  se  situará  en  el   Llobregat.  Por  lo  tanto  así  quedará  lo  que  conocemos  como  marca  Hispánica.     Para   organizar   su   imperio,   Carlomagno   lo   dividió   en   condados,   igual   que   hizo   con   la   marca   hispánica.   Se   cree   que   estos   condados   seguían   divisiones   territoriales   antiguas.   Serían   los   condados   catalanes.   Estos   serán:   Ribagorza,   Pallars,   Urgel,   Cerdaña,   Rosellón,   Ampurias,   Gerona,  Barcelona,  Osona  y  Besalú.     Al  frente  de  éstos  estaba  el  conde,  con  funciones  administrativas,  militares  y  judiciales.   Berá  fue  el  primer  conde  de  Barcelona  y  de  Gerona,  gobernando  entre  el  801  y  el  820.  Se  crean   dos   facciones,   la   Pro-­‐Franca   (agresiva   con   los   musulmanes)   y   la   que   busca   un   pacto   con   Córdoba,  encabezada  por    Berá,  quien  fracasa  por  varias  razones:   • • • Por  los  intereses  de  la  nobleza  del  sur  de  las  Galias   Por  las  intrigas  musulmanas  que  rompen  la  tregua,  no  todos  los  musulmanes  estaban   de  acuerdo  en  mantenerla.   Por  los  movimientos  contra  los  francos  en  Navarra  y  Aragón   En   cierta   manera,  Berá   busca   desvincularse  algo  de  los  Francos.   En   cuanto   a   Navarra   y   Aragón,   Navarra  pasa  a  órbita  franca  en  el  799,  en  el  año  817,  tiene  lugar  un  golpe  de  estado  antifranco   por  el  cual  Velasco,  el  conde  que  los  Francos  colocaron  a  la  cabeza  de  Navarra  es  desposeído   de  su  cargo  y  en  su  lugar  asciende  como  nuevo  conde  Iñigo  Arista,  emparentado  con  los  Banu   Qasi,   una   familia   (en   el   concepto   extenso)   importante   del   valle   del   Ebro.   Aragón   sucede   a   la   población  indígena  contra  los  Francos  pero  establece  alianzas  con  los  musulmanes.   En  Aragón  tenemos  a  Aznar  Galindo,  impuesto  por  los  francos  en  el  809  y  depuesto  en  el  820   por  Garcia  Galindo,  quien  se  acerca  a  Navarra  y  a  los  muladís  del  Ebro.    Por  lo  tanto  en  Aragón   y  Navarra  tenemos  estos  movimientos  antifrancos.   En   Barcelona,   la   facción   pro-­‐franca   encabezada   por   Bernat   de   Septimania,   hermanastro   de   Berá,   reprueba   la   política   de   Berá.   Berá   es   llamado   a   Aquisgrán   y   acusado   de   traición   se   le   depone  de  su  cargo  de  conde  de  Barcelona  y  Gerona  y  le  obligan  a  exiliarse.  Naturalmente  la   respuesta  de  la  facción  de  Berá  no  se  queda  aquí,  sino  que  se  levantarán  en  contra  el  poder   franco  en  lo  conocido  como  la   revuelta  de  Aissó,  encabezada  por  él  y  Guillemó,  hijo  de  Berá.  A   partir   del   820   y   hasta   el   878   los   condes   serán   condes   francos   nombrados   directamente   por   los   carolingios.       En  la  revolta  participen  hispano-­‐gots  i  musulmans.  Es  creu  que  Aissó  es  musulmà.     Text:   explica   un   intent   secessionista   per   separar-­‐se   de   l’Imperi   franc,   dels   carolingis,   i   marcadament  progot.  La  revolta  es  entre  el  826  i  827.   ¿Qui   encapçalarà   l’exèrcit   que   envia   Lluís   el   Piadós?   Bernat   de   Septimània,   que   ràpidament   sufoca  la  revolta.       El   problema   successori   de   Lluís   el   Piadòs,   que   tingué   tres   fills   amb   Ermengarda,   i   un   altre   després  amb  Judith.  Ell  havia  dividit  al  principi  l’Imperi  entre  els  seus  tres  fills  primers.     Crisi  de  la  dinastia  carolíngia   Lluís   I   el   Pietós,   en   vida,   va   repartir   el   regne   entre   els   seus   tres   fills:   Lotari   (Lorena),   Pipí   (Aquitania)  i  Lluís  (Germània),  que  havia  tingut  amb  Ermengarda   Problema:   Lluís   es   casa   amb   Judith   i   té   un   altre   fill,   Carles,   el   futur  Carles   el   Calb.   Problema.   Hi   ha  diverses  solucions:   • • • Els   seguidors   de   Lotari   defensaven   que   com   que   era   el   fill   gran,   el   territori   no   fos   dividit.  Per  això  són  coneguts  com  els  unionistes.   Partidaris  de  Luís  el  Pietós,  que  consideraven  que  el  rei  podia  fer  el  que  volgués,  que   per  això  era  el  rei  (legitimistes)   I  després  tenim  els  partidaris  tant  de  Lluís  el  Germànic  com  de  Pipí,  que  volien  que  es   mantingués  la  primera  divisió.     A  partir  d’aquí  s’inicia  una  sèrie  d’enfrontaments  i  aliances,  una  guerra  civil  entre  els  diversos   partidaris,  que  s’aniran  enfrontant.  Es  complica  quan  es  mor  Lluís  el  Pietós  el  840.     I   entremig   de   les   baralles,   estaran   també   els   comtes   catalans,   que   a   vegades   estaran   amb   el   vencedor  o  el  perdedor,  perden  el  càrrec  segons  a  qui  donin  suport.   Finalment,  843  à  acord  à  Tractat  de  Verdun  (Pipí  ja  havia  mort).     • • • Carles:  Aquitània  i  Marca  hispànica   Lotari:  centre  del  regne  i  P.  itàlica   Lluís  el  Germànic:  Germània.   Però  hi  ha  algú  que  no  està  d’acord  amb  això:  Bernat  de  Septimània:  no  vol  que  Carles  el  Calb   rebi  el  seu  territori,  perquè  era  comte  de  Septimania,  BCN,  Girona,  Osona,  Rosselló  i  Empúries.   Era  l’home  més  poderós  del  sud.  Així,  Bernat  no  acatà  la  decisió  del  repartiment  de  Verdun.       Tractat  de  Verdun,  843  i  la  decapitació  de  Bernat   Bernat,  comte  de  BCN,  no  accepta  els  pactes  i  s’enfrontà  al  rei  d’Aquitània,  Carles  el  Calb.     844  à  es  derrotat  i  decapitat  a  Tolosa.       Duoda,  comtessa  de  Barcelona  i  Septimània   Duoda   era   la   dona   de   Bernat   de   Septimània,   fill   de   Guillem   de   Tolosa,   cosí   germà   de   Carlemany.     Escriu   un   llibre   al   seu   fill   Guillem   (841-­‐843),   que   es   empresonat   com   a   hostatge.   És   el   Liber   Manualis,  escrit  a  Uzès.       Carles  el  Calb   Carles   el   Calb   (842-­‐869)   atorgà   un   privilegi   a   la   ciutat   i   comtat   de   BCN,   datat   a   Tolosa   11   de   juny  de  844.   Pràctica-­‐  844,  juny,  11.  Sant  Sadurní  de  Tolosa.     Regest:   • • • • Quan  i  on:  11  de  juny  de  844  /  Monestir  de  Sant  Sadurní   Què  és.  Tipologia  del  document:  privilegi  o  capitular     Qui  l’emet:  Carles  el  Calb  (i  Deomar,  notari  que  ho  revisa)   A  qui  va  destinat:  receptor:  habitants  del  comtat  de  Barcelona   Anàlisi:   • • • • • Confirma  privilegis  anteriors  que  ja  Carlemany  havia  otorgat.   Precedent  o  context:  Carles  el  Calb,  rere  el  tractat  de  Verdun,  va  obtenir  Aquitània  i  la  marca  hispànica  de   l’herència  del  seu  pare.  Però  Bernat  de  Septimània  no  estava  d’acord.  Fou  en  aquest  any,  844,  quan  van   executar  a  Bernat  de  Septimània:  segurament  la  concessió  del  privilegi  té  a  veure  a  posar  fi  a  la  revolta  de   Bernat  i  acontentar  a  la  ciutat.  I  es  vol  bona  relació  amb  el  comte,  assegurar  les  relacions.     Finalitat  del  document:  establir  una  pau  i  una  espècie  de  marc  legal  per  a  aquests  territoris.     Fiabilitat:   crítica   històrica   si   es   dóna   el   cas:   és   fiable   perquè   es   un   decret   i   una   font   primària,   que   no   reflexa  subjectivitat.     Comprensió  del  text  (persones,  llocs,  paraules  dubtoses):   Buidat  temàtic  del  contingut:   • Lligams:  que  es  mantinguin  en  la  unitat  de  fe,  pau  i  amor/     • • Obligacions:  anar  a  l’exèrcit  quan  ho  requereixi  el  comte/  I  vol  establir  unes  obligacions  militars,  serveis  de   vigilància   i   allotjament   dels   missatgers,   enviats,   llegats,   missi   dominici...   afavorir   que   aquests   legats   es   moguin  per  tot  el  territori  /  aprisió:  s’ha  de  viure  i  treballar  per  poder  obtenir-­‐ne  la  propietat  (però  un  cop   la  tinguin  rere  30  anys,  poden  fer  el  que  vulguin  amb  la  terra).   Drets:  no  ser  exigits  un  altre  cens  /  que  no  siguin  jutjats  sinó  per  tres  accions  criminals  (homicidi,  rapte  o   incendi):  Es  respecta  llur  llei  goda  que  accepta  no  obligació  de  ser  jutjat/  tothom  pugui  pasturar  i  agafar   aigua  quan  ho  necessiti  (emprius)     Breu  comentari  personal:   -­‐Els  hispani  à  son  els  hispans,  els  gots,  a  qui  va  dirigit  el  document  en  definitiva:  que  puguin  veure  sota  la  nostra   protecció   i   defensa   en   la   unitat   de   la   fe   i   la   tranquil·∙litat   de   la   pau.   Es   tota   la   comunitat   hispana   que   ocupa   els   territoris  conquerits  pels  francs.   -­‐Reclamen  conviure  sota  la  “llei  goda”   • • Aprisio  i  emprius   Dret  de  familia     Fi  del  visigotisme  eclesiàstic     En   un   principi,   en   arribar   els   francs   i   fer   la   marca   hispànica,   no   es   tranca   amb   l’Església   visigòtica:  l’entrada  franca  no  representa  el  trencament  amb  l’església  visigoda.   • Primer,   continuen   depenent   de   Toledo:   els   concilis   encara   es   celebren   a   vegades   a   Toledo,  i  usen  el  ritus  mossàrab  (visigot).   Però   Carlemany   fa   renovació   a   tots   els   nivell,   i     inclou   la   reforma   de   l’Església.   Així,   afecta   a   l’Església   dels   comtats   catalans.   Lluita   primer   contra   l’adopcionisme   i   totes   les   heretgies   de   l’Imperi.   L’adopcionisme  es  que  Jesucrist  en  tant  que  home  només  pot  ser  fill  de  Déu  si  és  adoptat.  És   home,  no  humà,  no  pot  ser  fill  de  Déu.  Es  una  heretgia.     L’adopcionisme   arriba   a   la   península   al   VIII,   amb   Elipando   de   Toledo,   però   la   figura   més   destacada  als  comtats  es  Feliu  d’Urgell,  que  defensà  amb  tant  ardor  l’adopcionisme  que  al  I.   Carolingi  l’adopcionisme  es  coneix  com  heretgia  feliciana.  Acaba  sent  condemnat  en  diversos   concilis  fins  a  la  culminació  de  la  condemna  en  el  799.   Així,  el  visigotisme  eclesiàstic  es  trenca  a  Catalunya,  per  influència  franca,  després  de  l’afer  de   l’adopcionisme  (799).  Són  excomunicats.   Es  vincula  l’església  catalana  a  la  franca.     • • • els   bisbes   catalans   queden   vinculats   a   la   seu   de   Narbona,   a   l’espera   que   Tarragona   torni  a  l’òrbita  cristiana  i  es  pugui  restaurar  la  seu  metropolitana  de  Tarragona.   Introdueix  litúrgia  romana  o  franco-­‐romana  àel  ritus  visigot  (mossàrab)  es  ventejat.     Imposen  o  escampen  la  regla  benedictina,  que  reformarà  Benet  d’Aniana.     • S’imposaran   bisbes   francs   com   Frodoí   (c.   861-­‐   c.   890).   Es   creu   que   era   home   de   confiança  de  Carles  el  Calb.  I  quan  arriba  a  BCN  ha  de  fer  front  a  una  petita  revolta  de   sacerdots   que   defensen   el  ritus  visigot.  I  per  aquí  troba  al  c.  878  la  suposades  relíquies   de  Sta.  Eulàlia.   Així,  el  que  es  fa  es  unificar     ...

Tags: