Adolescència (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Cicle Vital II
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 18/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia del cicle vital Enfocament de cicle vital, es trenca el model d’etapes i es parla de cicle, que neix i mort. Al llarg de la vida, es produeixen canvis comuns en les persones (que els psicòlegs els estudiem).
Encara que dues persones siguin univitel·lines, són diferents i hem d’abordar l’anàlisi com si fos un cicle i per tant parlem de naixement i mort.
No parlarem de “3era edat”, doncs no hi ha etapes i a més a més, les persones de 65 i les de 100 són diferents però estan incloses en el mateix bloc d’edat. Si posem tercera edat, hauríem de dir 4rta, 5a... I lo important és l’edat psicològica, no la física. Tindrem en comte l’edat psicològica però només la tindrem en comte perquè no diu gaire a nivell psicològic.
(examen tipus test aprovat és 5 i si no, no fa mitjana, si aproves amb un 5 es tenen en comte els treballs: autors i entrevistes) les respostes errònies del test descompten Característiques dels adolescents:         Independència dels pares Pertànyer en un grup d’iguals Et qüestiones la identitat: Qui sóc jo? Canvis importants a nivell físic, cognitiu, emocional... molts canvis hormonals que produeixen canvis d’humor La sexualitat es posa més evident entesa de forma adulta En detriment dels pares (afegit al punt 2) Egocentrisme ( es creuen que tothom els mira...) Rebel·lia deguda als canvis físics, cognitius i emocionals ( per exemple: volies ser més esvelta del que ets...) ACTIVITAT 2 1- Des de quan es parla de l’adolescència? Stanley Hall (1904) primer article sobre l’adolescència. Període de tempesta (canvis fisiològics). Període de tempesta (canvis fisiològics) i estímul (independents) 2- Podem parlar de crisi de l’adolescència? Per què? És un període de creativitat, intel·ligència, descobriments... Degut a les diferències individuals no podem posar-nos a tots en un paquet de crisis. També depèn de la manera en la que s’ha viscut la infància, depèn de les circumstàncies, dels contextos...
Període on té més capacitats: memòria, llenguatge...
3456- L’adolescència es cura? No és una malaltia.
Quins són els principals canvis corporals? Quins efectes psicològics comporten? El rellotge biològic dels adolescents és diferent de dels adults? Sí, canvis endocrins...
Els adolescents són conflictius? No, depèn de les diferències individuals. El que sí són és crítics.
19/02/2016 IDEES CLAUS És un període de:   Acceleració (velocitat) dels canvis que afecten el conjunt de l’organisme i de la PERSONA Des dels 10-11 fins els 18-19  A nivell físic hi ha canvis molt importants, que afecten a tota la persona Contínua transformació i adaptació (al llarg de tota la vida) Al llarg de tota la vida, hi ha guanys i pèrdues Descoberta, experimentació, risc poden fer i desfer sense dependre dels adults, conèixer.
Construcció de la pròpia identitat (que ja s’ha començat a construir des dels primers dies de vida i seguirà construint-se una vegada passada aquesta) Té un pes molt important NO és una malaltia. No hi ha fórmules per passar-la.
   Adolescència inicial: 10-14 anys Adolescència mitjana: 15-18 anys Adolescència tardana: a partir dels 18 anys      Joventut: 18-19-29 anys Element diferencial respecte altres etapes: L’adolescència condueix a la maduresa, l’adultesa.
Fins i tot, hi ha autors que no parlen de vellesa, sinó de “adultos mayores” Canvis corporals i sexuals La transformació física és important       Components genètics Gènere Salut física i emocional Alimentació Estil de vida i hàbits Cultura i educació    Noies S’inicien aproximadament cap als 10 anys Es desenvolupen els òrgans sexuals: o Despunten els pits o Menarquia-13 ao Canvi de veu o Acné o Borrissol púbics Hormones: estrògens i leptina:  Ajuden a la distribució del greix corporal, formant la silueta femenina ( més greix als malucs i als pits)  Influencien en el metabolisme dels ossos, impedint la pèrdua de calç i mantenint l’esquelet  Estimulen la libido, vida sexual satisfactòria  El descens de l’estrogen afecten ...
Nois             S’inicien aprox. cap als 12 anys Es desenvolupen els òrgans sexuals: Testicles Primers ejaculacions -14 anysBorrissol púbic Canvi de veu Acne Barba Hormona típica masculina: la testosterona Apareixen pèls a diferents zones corporals Canvi en la pell, menys fina i delicada que quan eren petits Actua en la conducta fent-los més agressius, irritabilitat, depressió Augmenten els desitjos sexuals  Melatonina la hormona que indueix la son Es segrega cada vegada més tard a partir de la pubertat, i molts joves tenen problemes per dormir si se’n van aviat llit. També passar moltes hores davant de l’ordinador amb llum artificial disminueix la quantitat de melatonina segregada i no senten la necessitat de dormir.
Teoria psicosexual: Freud Etapa genital, etapa de maduresa sexual adulta zona erògena: genitals Última etapa de la qual parla, diu que la plenitud és els genitals Repercussions psicològiques de les transformacions corporals i sexuals La gran qüestió és : Qui sóc jo? L’autoconcepte és el concepte que tenim de nosaltres mateixos.
    Cal reconstruir la imatge d’ells mateixos Quan preguntem als adolescents el què més o menys els agrada d’ells? Les respostes solen fer al·lusió a l’aspecte físic És el moment de sentir-se observat i de dedicar més temps a mirar-se al mirall Passar de cos de nen a d’adult pot generar crisi d’identitat L’autoestima en canvi, és la valoració que tu tens de tu mateix (modes i models culturals de bellesa, èpoques, amics...)     El cos té un valor en quan aquest significa alguna cosa pels altres, per ell i pels altres en funció de la major o menor conformitat amb les normes del grup.
Sentiment de confusió, de no reconeixement, inquietud, soledat davant les seves transformacions corporals Narcisisme ansiós (por al seu cos) Hipersensible als judicis de les persones que l’envolten Autoestima ( relacions familiars, amics, modes- estereotips - èpoques)    En relació amb un mateix: Seguretat i confiança. Benestar emocional.
En relació als altres: Facilitat per relacionar-s’hi des de l’autonomia, confiança i apreci.
En relació metes educatives professionals: aspiracions altes Identitat en l’adolescència: crisi o exploració? Erikson: Identitat versus confusió de funcions (10-20 anys). Qui sóc?     Desig confús d’autoafirmació i al mateix temps por de perdre la poca seguretat i confiança que només la família li pot donar.
Donar sentit a ell i al món que l’envolta Superació: sentit d’individualitat i acceptació social Fracàs: senyals d’immaduresa Trastorns alimentaris Anorèxia:      Imatge corporal distorsionada Ideals exagerats i perfeccionistes Por a créixer Relacions familiars distorsionades ...
Bulímia:     Manca d’autocontrol Baixa autoestima Demanda d’afecte i atenció ...
Obesitat:    Mals hàbits alimentaris Poca activitat física ...
IDENTITAT PERSONAL-SOCIAL      Identitat és la representació mental que cada persona construeix basant-se en els seus sentiment, capacitats, records i projectes referits a si mateix.
Aconseguir la identitat suposa saber qui és com a ser únic, acceptant alguns valors culturals, rebutjant una altres.
Identitat és un concepte que té una vessant individual i grupal de la persona.
La recerca de la identitat està relacionada i influenciada per: la personalitat, la criança familiar, el status social i econòmic, el gènere, l’educació La identitat no és una representació cristal·litzada i immutable, és susceptible de canvis i modificacions. És selectiva- no ho integra tot, ni cada cosa amb la mateixa intensitat- i és continuada al llarg de la vida.
Marcia i d’altres (1993):      Identitat aconseguida Identitat difusa o confusió de rols: manca de valors, compris apatia, semblen indiferents al fracàs...
Identitat hipotecada o prestada: adopta valors preestablerts i sense qüestionar-los.
Identitat negativa: desfiant i rebel, reactiva Memòria de la identitat: pausa, identitat transitòria no final.
ESTATUS D’IDENTITAT Estatus actius i madurs:   Identitat Moratòria (Alts nivells d’autoestima, autonomia i raonament moral) Estatus passius i immadurs:   Identitat difusa Identitat hipotecada (baixos nivells d’autonomia i raonament moral i major grau de convencionalitat i conformisme) Canvis cognitius Operacions formals (Piaget) (+-12 anys...) a) Capacitat d’elaborar i comprendre conceptes abstractes i definicions (la justícia, la veritat...) b) Capacitat per realitzar operacions formals: operar no només amb allò real i concret si no també amb allò possible: Raonament hipotètic-deductiu: Pensar com els científics: elaborar un pla per a resoldre problemes i posar a prova diferents hipòtesis, la qual cosa limita considerablement el nombre de possibilitats.
Raonament proposicional: operacions sobre operacions Anàlisi convencional amb el qual s’assegura un inventari exhaustiu de totes les possibilitats.
Operacions formals Piaget assenyala 6 tipus d’operacions formals: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Plantejar i verificar hipòtesis Cercar propietats comunes i induir d’elles lleis i conceptes genèrics en el vocabulari Concebre la possibilitat d’infinit i incomprensible Imaginar suposicions per a discutir-les. La dialèctica ajuda en aquest sentit Tenir consciència del seu propi pensament (metacognició) Tractar les relacions complexes: relació de relacions  El que compta és el que “pot ser” i no solament el que “és”  Més capacitat de planificar abans d’actuar i de controlar el comportament a partir de les reflexions prèvies  No raonar només sobre la realitat sinó sobre el seu propi raonament (metacognició)  Especular sobre situacions possibles, pensament més idealista i lògic ex: pensen sobre les característiques ideals del món, d’ells mateixos...
 Més capacitat de crítica, com estan les coses...
NO TOTS ELS ADOLESCENTS DOMINEN EL PENSAMENT OPERACIONAL FORMAL depèn molt de l’ambient, de l’escolarització.
  Egocentrisme: es reflexa amb la creença de què els altres estan tan interessants en ells, com ells mateixos i la sensació de ser únics Elkind (1967): o Auditori imaginari: Auditori perquè es considera que és el centre d’atenció, imaginari perquè en realitat no passa. Per exemple: els seus pares parlen en veu baixa “ sap que parlen d’ell”; dos companys e classe... Explica la constant preocupació per la seva persona (cabell, roba...miralls-autocrítica/admiració) o Faula personal: Història que es creen ells mateixos basada en la creença de què són molt importants per a moltes persones (auditori imaginari) i que per això ells són molt especials. La seva vida és especial i única o Per exemple: ningú estima tant com jo L’egocentrisme va disminuint a mesura que s’estableixen les operacions formals (15-16) Raonament moral de Kohlberg Nivell 1 preconvencional: Les normes són una realitat externa que es respecten només atenen les conseqüències (premi, càstig) o el poder dels qui els estableixen. No s’entén que les normes socials són convencions per a un bon funcionament de la societat.
  Estadi 1 (infància): Obediència i por al càstig. Agents externs determinen què cal fer i què no.
Estadi 2 (infància i adults): Afavorir els propis interessos. S’assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos. Es compleixen per egoisme (et respecto si em respectes; fes el que vulguis mentre no em molestis).
Nivell 2 convencional: Les persones viuen identificades amb el grup. S’identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera.
 Estadi 3 (adolescència – adults): Expectatives interpersonals: ens mou el desig d’agradar, de ser acceptats estimats. Fer el correcte significa complís expectatives de les persones properes a un mateix. Són gent que es deixen portar pels altres, els valors del grup, les modes, mitjans de comunicació...
Canvien les normes segons les expectatives interpersonals.
 Estadi 4 (edat adulta): Normes socials establertes: l’individu és lleial a les institucions socials vigents. Fer el correcte és complir les normes socialment establertes per a proporcionar un bé comú. COMENÇA L’AUTONOMIA MORAL. ES COMPLEIXEN LES NORMES PER RESPONSABILITAT PROPIA.
Nivell 3 postconvencional: És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes  Estadi 5: Drets prioritaris i contracte social. Tots els éssers humans tenen dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per damunt de totes les institucions socials o convencions. Relativitat de les normes. Les lleis legítimes són només aquelles obtingudes per consens o contracte social.
 Estadi 6: Principis ètics universals. Impera la regla d’or de la moralitat. “der a l’altre el que vull per a mi” i tenir el coratge d’enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals com el de la dignitat humana o el de la igualtat (ex: Gandhi, Martin Luther King...) Veuen les lleis com per un univers, no només per un país. Més enllà dels drets humans, van lligats amb els drets humans però encara van més enllà. Arriba a drets que serveixen per a tot el món.
Canvis en les relacions socials bàsiques : família És inevitable una certa dosi de conflicte entre pares i fills? 1. Dessatel·lització (Ausbel i Sullivan, 1970): trànsit de la subordinació a l’autonomia 2. Desidealització dels pares 1. Autonomia externa (resoldre situacions per un mateix) i, autonomia interna(tenir criteris propis)  Requereix autoestima i seguretat en un mateix  Col·laboració dels pares Les diferents actituds que adopten els pares i el subjecte mateix afavoreixen o dificulten el procés    Infantilisme Submissió  identitat hipotecada Bloqueig afectiu mitjançant formes subtils de xantatge, que se senti culpable a cada pas que fa cap a l’autonomia 2. Desidealització dels pares A partir dels canvis cognitius, afectius i socials la figura dels pares resulta relativitzada i criticada.
L’actitud cap als pares és complexa i ambivalent, d’una banda amenaçadora en els desitjos d’autonomia L’adolescència comporta tensió entre la voluntat de ser independent( fomentada pels missatges socials o familiars) i la nova percepció d’un mateix. Es sent capaç d’emprendre coses noves, i, a la vegada aclaparat per la por de falta de contenció de suport per a prendre decisions, de ser responsable últim dels seus actes.
Canvis en les relacions socials bàsiques: família És inevitablement el conflicte amb els pares? Conflicte intergeneracional? Bones relacions en general Vincle afectiu amb els pares (Santrock, 2003)     Afecció segur: benestar, ajustament social, protector dels comportaments problemàtics.
Afecció evitatiu: distanciament mutu pares-adolescent Afecció ansiosa-ambivalent: comportament de cerca barrejats amb sentiment d’enuig cap als pares Afecció desorganitzat: por i desorientació en les relacions familiars ESTILS EDUCACTIUS (Baumrind, 1991) Autoritari: es centren només en control, estil restrictiu (normes) i càstigs.
Adolescents amb poques habilitats socials i comunicatives, obediència i conformitat, poca iniciativa, baixa autoestima. Identitat hipotecada Democràtic: respecte, exigència adequada, càstig raonable, control, negociació i explicació de les normes, reforcen els comportaments positius mes que castiguen els comportaments no desitjats.
  L’adolescent desenvolupen habilitats socials. Autonomia responsabilitat autoestima pren decisions fa els seus missatges dels pares i els utilitza Major probabilitat d’evitar comportament de risc com drogues Permissiu: Manca de control i límits, tolerància i renuncia d’influir en els fills.
Fomenten autonomia i independència i inhibeixen valors pro-socials com solidaritat o justícia.
Permissiu: Indulgent o Negligent  Els indulgents proporcionen suport sense control, sense normes, no és important els càstigs S’associa a adolescents amb manca d’habilitats socials i sobretot manca d’autocontrol, menys madurs, més irresponsables, alta autoestima, major risc d’abús de drogues.
 Els negligents no proporcionen ni suport ni control, despreocupats, no implicats.
S’associa a adolescents amb manca d’habilitats socials i sobretot manca d’autocontrol, baixa autoestima, estres psicològic i problemes de conducta.
Canvis en les relacions socials bàsiques: amics Evolució del grup a l’adolescència: Hopkins (1987) Estadi 1. Previ a la penya: grups o colles unisexuals aïllades (3-9 membres) Estadi 2. Inici de la penya: Estadi 3: Desplegament de la penya: acostament a l’altre sexe Alguns membres de les colles unisexuals comencen relacions amb l’altre sexe i a la colla heterosexual s’amplia i es forma la penya (lideratge i jerarquia) Estadi 4: Penya totalment desenvolupada Estadi 5: Penya iniciant la desintegració: petits grups de parelles heterosexuals.
Lutte (1991) resumeix les funcions del grup en els punts següents:      Atorga un estatut simbòlic d’autonomia Contribueix a la definició d’entitat Estableix referents, metes i valors Confereix seguretat al procés d’emancipació familiar Constitueix un entorn d’aprenentatge de les relacions socials i sexuals  Reprodueix els valors socioculturals Gottman i Parker (1987) les amistats adolescents compleixen 6 funcions bàsiques: 1.
2.
3.
4.
Companyia Estimulació: informació, diversió Recolzament físic: temps, recursos, assistència Autoestima: recolzament, ànim, retroalimentació per a sentir-se competents, atractives 5. Comparació social: si ho estan fent bé 6. Intimitat i afecte (És universal per a totes les edats) El grup oferix:    Incentius per aconseguir la seva independència Prestigi davant dels ulls dels companys Oportunitat per a alliberar tensions emocionals, sense màscara Amic íntim (sol ser exclusió)  Identificació amb una persona que té els mateixos problemes (Yo idealitzat) (mirall) Les bandes o grups patològics     El motiu principal d’entrar a una banda és la seguretat.
La banda fa més tolerable l’ansietat. Troben comprensió als seus sentiments de debilitat i inferioritat. Estima, afecte...
Proporciona fascinació.
Renuncien a la llibertat i autonomia i es sometent a la voluntat del grup.
...

Comprar Previsualizar