Faramacologia T.1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura farmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGIA MEDICAMENT ÚS HUMÀ: Tota SUBSTÀNCIA o CONJUNT DE SUBSTÀNCIES que presenti propietats pel tractament o prevenció de malalties en els éssers humans, amb el fi de restaurar, corregir o modificar les funcions fisiològiques exercint una acció farmacològica, immunològica o metabòlica o d’establir un diagnòstic mèdic.
EXCIPIENT MEDICAMENT PRINCIPI ACTIU 1. PRINCIPI ACTIU: Tota matèria, de qualsevol origen: humà, animal, vegetal, químic o altre tipus a la que s’atribueix una activitat apropiada per constituir un medicament.
ACTIVITAT FARMACOLÒGICA 2. EXCIPIENT/S: Tota matèria primera afegida al principi actiu, per servir de vehicle, possibilitar la seva preparació i contribuir a l’estabilitat, del medicament i la seva biodisponibilitat. MATERIES QUE AFEGIM AL PRINCPI ACTIU PERQUE PUGUI TENIR ACTIVITAT.
FORMA FARMACÈUTICA: És la disposició que adopten els principis actius i els excipients per a constituir un medicament. Ex: càpsula, comprimit, xarop, gel, supositori… ESPECIALITAT FARMACÈUTICA: És el medicament de composició i información definides, de forma farmacéutica i dosificació determinada, prepart pelú s medicinal inmediat, condicionat per a la seva dispensació al públic, amb denominació, embalatge, envasat i etiquetatge uniformes i al que l’autoritat farmacéutica dona autorització sanitària.
Cadascuna té un codi Nacional.
NOM COMERCIAL •El nom comercial o de fantasia és aquell nom que identificarà al medicament d’un determinat laboratori farmacèutic.
•És un nom propi protegit per patents internacionals o nacionals.
Exemples: Voltaren®, Gelocatil® NOM GENÈRIC DCI/DOE •La nomenclatura Denominació Común Internacional (DCI) fou creada per l’OMS l’any 1953, per tal que un medicament pugués ser reconegut en tot el món.
•La Denominación Oficial Española (DOE) l’estableix l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris i és una adaptació lingüística de la DCI. La DCI és el verdader nom del fàrmac: el principi actiu.
2. FÀRMAC/MEDICAMENT GENÈRIC •Els medicaments genèrics (EFG) tenen la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que els seus equivalents de marques comercials.
• Són bioequivalents, és a dir, idèntics en composició i forma farmacèutica als medicaments amb marca comercial.
3. FÒRMULA MAGISTRAL •Hi ha una sèrie de medicaments o de preparats que no es comercialitzen al nostre país i que es possible que algun pacient els necessiti. Aquests es preparen en la farmàcia de manera individualitzada per a cada pacient d'acord amb la composició que ha indicat el metge en la recepta ÚS RACIONAL MEDICAMENTS •“que es prescrigui el medicament apropiat (eficaç, de qualitat i inoqüitat acceptable), que es disposi d’aquest medicament i a un preu assequible, que es dispensi en les condicions adequades i que es prengui en les dosis indicades i en els intervals i durant el temps prescrit.” OMS, Nairobi 1985 •“aquell que aconsegueix l’equilibri entre 4 objectius bàsics: maximitzar l’efecte, minimitzar el risc, respectar l’elecció del pacient i minimitzar els costos.” Barber 1995 OMS: ≈ 50% dels medicaments que es prescriuen, es dispensen o venen de manera inadequada.
• Els problemes freqüents són: – La polifarmàcia (consum excessiu de medicaments); – Ús excessiu d’antibiòtics – Prescripció no ajustada a les guies o protocols – Automedicació inapropiada.
ÚS INCORRECTE DE MEDICAMENTS Possibles conseqüències : •Resistència d’antimicrobians •Reaccions adverses de medicaments i errors de medicació •No aprofitament de recursos •Pèrdua de confiança per part dels pacients Ús racional dels medicaments/ prescripció raonada Indicació apropiada Medicament apropiat, a dosis i durada del tractament adequat Pacient apropiat Informació apropiada Monitorització/ seguiment apropiat Determinants de la prescripció/ consum de medicaments •Actitud i característiques dels usuaris (automedicació) •Patró de morbimortalitat •Estructura i prioritats del sistema sanitari •Actitud del prescriptor (context sòcio-cultural i econòmic + formació) •Procés interactiu de la prescripció (prescripció raonada) •Oferta disponible (selecció i adquisició/qualitat, seguretat, eficàcia, COST) •Promoció i informació sobre els fàrmacs Llei 29/2006, del 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris •Nº de medicaments registrats (2009): ~ 3000 principis actius que es poden prescriure en més de 12.000 marques comercials •Medicaments més prescrits: analgèsics i antiinflamatoris, antiulcerosos, psicofàrmacs, mucolítics i expectorants •Despesa major prové de: CARDIOVASCULAR I PSICOFÀRMACS 4.MEDICAMENTS ESSENCIALS •Medicament bàsic, de la major importància, indispensable i necessari per satisfer les necessitats d’atenció de salut de la major part de la població. (OMS) –S’actualitza cada 2 anys (1977) –Llistes Nacionals de Medicaments essencials: base per l’adquisició i subministrament de medicaments per part dels sistemes de salut.
5. MEDICAMENTS ORFES Els medicaments orfes són teràpies farmacològiques autoritzades per diagnosticar, prevenir o tractar una afecció amb risc per la vida o de caràcter molt greu, poc freqüent, que afecta a no més de 5/10.000 persones en l'àmbit de la Unió Europea.
Es denominen orfes perquè atesa la baixa casuística d'aquestes malalties, el mercat no pot assegurar un retorn de les inversions que requereix desenvolupar aquests medicaments, esdevenint productes poc interessants per a la indústria farmacèutica.
6. MEDICAMENTS EFP: Especialitat Farmacèutica Publicitària Són aquells medicaments que poden ser objectes de publicitat i han de complir TOTS els següents requisits: • no es financen amb fons públics.
• per la seva composició i objectius es poden utilitzar sense el diagnòstic, prescripció o seguiment del tractament per part d’un metge.
•en la seva composició no han de contenir substàncies psicotròpiques ni estupefaents.
...

Comprar Previsualizar