Tema 10: Aplicacions de la Psicologia de la Memòria (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 19

Descripción

Resumen de las lecturas obligatorias y transparencias

Vista previa del texto

APLICACIONS DE LA PSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA S’havia de donar respostes als problemes de la vida quotidiana i aplicar els coneixements als problemes socials. També es va aplicar a la psicologia de testimonis. L’any 1978 és clau: es va fer la 1a conferència Internacional sobre els Aspectes Pràctics de la Memòria (PAM). Es va fomentar la investigació aplicada.
Els investigadors bàsics, estudien les estructures, processos i representacions de la memòria, és a dir, analitzen com funciona i els investigadors aplicats utilitzen aquest coneixement en l’estudi de problemes particular quotidians. També s’han estès les aplicacions de la memòria a àrees lingüístiques i matemàtiques.
Estudis de la memòria quotidiana Memòria Autobiogràfica Estudia com les persones recorden els fets referents a la seva vida. Es considera que aquesta forma part de la memòria episòdica; aquesta es defineix pel context espacial i temporal.
Planteja problemes metodològics per estudiar-la. Diferenciem entre: - Memòries personals que consisteixen en una representació d’un únic fet irrepetible basat en imatges - Fets autobiogràfics que són formalment idèntics a les memòries personals però no es basen en imatges - Memòries personals genèriques que representen d’una forma més abstracta fets repetitius o sèries de fets semblants Es pot classificar en: Johnson diferencia subsistemes dins de la memòria: sensorial (aspectes bàsics de la percepció), perceptiu (experiència conscient d’un conjunt d’objectes) i reflexiu (fets generats internament).
Tècniques per al seu estudi:  Tècnica de Galton: es presenta una paraula estímul i els subjectes han de recordar un succés personal relacionat amb aquest. Es valora el grau de detall i nitidesa del record.
Presenta limitacions com el comprovar la veracitat del record.
 Diaris: és la més costosa. Es va veure que els fets desagradables s’obliden més ràpid que els agradables; si es repassaven els records aquests es mantenien més. Els estudis de Linton tenien un problema i és que es basaven en un únic subjecte. Estudis de Wagenaar van demostrar que encara que la informació temporal s’emmagatzema, no és una bona via de recuperació d’informació autobiogràfica.
Hi ha memòries que es poden recordar com si acabessin de passar: memòries vívides. Són successos altament impactants.
Sabem que l’emoció influeix en els records autobiogràfics: el nivell d’implicació emocional, saliència, agradabilitat... Aquest efecte s’anomena memòries dependents de l’estat. Sabem que s’organitzen en diferents nivells d’abstracció i de forma jeràrquica, temàtica i temporal.
Els trets temporals són un dels elements més importants, el més recents es recorden millor que els remots. En el cas dels records autobiogràfics infantils, trobem dels 0 als 5 anys l’anomenada amnèsia infantil; en aquesta el sistema neurològic encara no està desenvolupat totalment. En l’extrem oposat, trobem que a partir d’una certa edat augmenta la recuperació de fets autobiogràfics; en ancians es produeix un procés de reversió de la vida. Això funcionaria per donar-li un sentit a la vida, reduint els nivells d’estrès i dèficits actius relacionats amb problemes existencials.
Memòria i publicitat La publicitat té l’objectiu de fer desitjar la compra, no té una finalitat immediata, és més la preparació de la venta. La publicitat és una venta diferida. El subjecte no està en el supermercat quan veu l’anunci, així que si aquest no aconsegueix recordar-li el desig en el moment de la compra, serà inútil.
Franzen proposa un model amb 7 vectors implicats:  Atenció voluntària, condició indispensable per rebre l’anunci  Processament a nivell cognitiu, afectiu i visual-verbal  Consciència de la marca  Associacions de marca, experiències prèvies i noves  Posició de la marca respecte d’altres  Avaluació personal de la marca i actitud  Conducta de compra i experiència del producte Ens interessa que el subjecte recordi la marca i les avantatges associades a aquesta (slogan).
La publicitat ha de: - Percebre’s amb (tots) els sentits - Captar i mantenir la nostra atenció - Fer-nos codificar bé la marca (retenir) - Agradable - Diferenciable de la resta - Influenciar la nostra elecció - Arribar a la nostra memòria i emmagatzemar-se La memòria influeix en la vinculació amb el desencadenament d’evocacions o records de coneixement i experiències anteriors i el propi record del missatge publicitari.
 Factors que afavoreixen: ͦ L’activació de l’atenció, mitjançant les característiques estètiques, una bona idea al principi, etc.
 ͦ L’emmagatzematge: ús d’elements distintius i coneguts ͦ Recuperació: repeticions, alguna cosa remarcable al final de l’anunci...
Factors negatius: ͦ Requereixen massa esforç cognitiu: massa informació o paraules o al reves, massa poca informació.
ͦ Absència d’informació rellevant: que faltin/sobrin aspectes emocionals...
ͦ Impedir l’evocació o recuperació: absència d’elements remarcables, fàcils de reconèixer...
Sobre la marca distingim entre la de l’empresa i la del producte, entre les quals és preferible recordar la del producte. Són importants factors com: fonètica (agradable a la oïda i repetició), singularitat, nombre de paraules i síl·labes (com més curt millor), il·lustració... L’èxit d’una marca es basa en: - Que sigui significativa o descriptiva - Que sigui simple: facilitat fonètica i d’evocació del significat - Que sigui curt L’eslògan és l’essència de l’anunci, s’associa amb la marca i es fa com un tot. Aquests han de: - Ser breus, per recordar-los fàcilment - Fàcil de memoritzar - Captar l’atenció La publicitat s’ha d’adaptar en cada moment als gustos i característiques dels consumidors, per tant la publicitat evoluciona amb el temps (en un mateix producte). Aquí entra el reaprenentatge: s’hauran d’aprendre nous formats semblants als anteriors, mai seran massa diferents.
En els anuncis és útil tenir en compte els efectes de primacia i recència. Veiem que els anuncis es tanquen amb la marca o eslògan per aquesta raó. També és important que la marca aparegui en els primers 8 segons. També és millor que un anunci sigui el primer anunci abans d’un programa i l’últim després d’aquest.
L’estratègia que es fa servir és la repetició, però s’ha de fer amb cura, ja que un excés de repetició pot causar monotonia i cansament.
Evocar emocions en els anuncis és una bona forma de fer que es recordin. Actua com a clau de codificació i recuperació. També són millor els de les emocions positives que no pas les negatives.
També són important les claus per a la recuperació: que els elements de l’anunci estiguin en el producte a l’hora de la compra i viceversa.
Altres factors com la novetat, organització, color, moviment, música... són importants, ja sigui per captar l’atenció, per recordar detalls, per quedar-nos amb una sensació positiva al veure’ls, etc.
...