Tema 9-Factors fisologics. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia en fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9.
INFLUENTS: FACTORS FISOLÒGICS GENERALITATS: Els factors que modifiquen la resposta dels fàrmacs poden ser fisiològics i patològics.
FISIOLÒGICS Ancià Nens Embaràs Lactància PATOLÒGICS Insuficiència renal Insuficiència hepàtica.
FARMACOLOGIA CLÍNICA GERIÀTRICA: ASPECTES GENERALS: El nostre cos no és el mateix quan som grans que quant som joves, per una banda, els nadons són immadurs i la gent gran te els seus recursos esgotats, per tant, les respostes farmacològiques són diferents.
Una persona és considerada un ancià quant té una edat superior a 65 anys, és a dir, la edat de jubilació, quant deixa de treballar. En aquest període de temps hi ha molts canvis:     Biològics: No ens sentim iguals ni tenim el mateix cos de quant erem joves.
Socials: ja no treballem, per tant hem de entrar en un nou rol social.
Psicològic: Els dos anteriors fa que s’adopti una nova mentalitat.
Econòmic: No treballem i a part consumim més recursos ja que emmalaltim més. Els pensionistes són un 24% de la població i gasten el 77% del pressupost de medicaments.
Actualment la expectativa de vida ha canviat i segurament provocarà canvis en la edat de jubilació:    Expectativa de vida 2010 promig 82 anys.
o Homes: 78,3 anys.
o Dones: 84,8 anys.
En el 2010 o 16,7% població major de 65 anys.
o 5,1% població major de 85 anys.
En el 2030: o 23% població major de 65 anys.
o 7,2% població major de 85 anys.
L’envelliment és un procés progressiu i inevitable amb un deteriorament progressiu de reserves funcionals i capacitat d’adaptació. Cap ancià és igual i en tenim de diversos tipus:     Sans: No malaltia objectivable Malalts: Malaltia aguda.
Ancians fràgils: Situació inestable.
Pacients geriàtrics: Malaltia crònica discapacitat (10-25% ingressats en un hospital, 55% majors de 85 anys).
1 CARACTERÍSTIQUES: MALALTIES: Ocupen la meitat dels llits dels hospitals i representen quasi 3/4 de les consultes ambulatòries. També hi ha un major número de malalties presentades alhora (comorbiditat) i un major número de malalties cròniques (80%). La gravetat de les mateixes és més gran, duren més i normalment hi ha una presentació atípica d’aquestes que complica el diagnòstic i el tractament.
ALRES CARACTERÍSTIQUES:     Incapacitat física (pèrdua d’autonomía, dependència d’altres per activitats de la vida diària) Dificultats de comunicació (demència visual, auditiva i depressió) Dependència familiar, necessitat de cuidadors) Durant anys, l’investigació en ancians fou escassa, ja que normalment no es realitzen estudis en aquesta població. Encara ara, en l’actualitat no són freqüents estudis amb majors de 75 anys.
POLIFARMÀCIA: El 85% de majors de 65 anys pren algun fàrmac i normalment no van sols, sinó que el promig de fàrmacs és de 3, provocant que hi hagi major possibilitat d’interaccions farmacològiques i major número de reaccions adverses (adult 2-3% a 20-25% amb una RR de 2-7). Aquest fet produeix que hi hagi una prescripció en cascada, on es recepta un fàrmac per pal·liar una RRAA i provocant així un altre RRAA.
Tot i que prenen molts medicaments, solen incomplir també el fet que se’ls han de prendre (40%) i s’automediquen. Normalment els tractaments són més prolongats o crònics.
MODIFICACIONS RESPECTE AL ADULT: Hi ha diversos tipus d’alteracions en l’ancià respecte a l’adult: FARMACOCINÈTIQUES Absorció.
Distribució.
Metabolisme.
Excreció.
FARMACODINÀMIQUES Alteració sensibilitat receptors.
Alteració en mecanismes reguladors de l’homeostàsi.
CANVIS I DIFICULTATS Visió i audició.
Habilitats psicomotores Soledat Memòria Dificultats econòmiques.
FARMACOCINÈTIQUES: ABSORCIÓ: Ve provocat per un esgotament del sistema digestiu, on hi ha un increment del pH gàstric i una disminució de la superfície absortiva (30%).
DISTRIBUCIÓ: Hi ha un canvi en la composició corporal del ancià sobretot en aigua i albúmina (UPP). Hi ha una disminució de la massa muscular (creatina i funció renal), disminució de l’aigua corporal, disminució del volum plasmàtic i augment de la grassa. Pel que fa a les proteïnes, hi ha una disminució de l’albúmina (15-25%) degut a un augment de la fracció lliure de fenitonina, warafina, digoxina i AAS).
2 METABOLISME Hi ha una disminució de la capacitat metabòlica que provoca que aquesta sigui entre un 30 i 50% menor, ja que hi ha un augment dels medicaments i el fetge i el ronyó, ja desgastats, els hi costa metabolitzar, provocant que aquest s’acumuli. El que fa per compensar és disminuir la dosis, (que sol ser la meitat que a les persones joves) i també així es pot donar en la mateixa freqüència perquè l’ancià no perdi l’hàbit.
La disminució del metabolisme és deguda a:     Disminució de la massa hepàtica i fluxe hepàtic en un 40% Disminució del metabolisme primer pas, per un augment de la biodisponibilitat.
Disminució de la capacitat oxidativa (major semivida d’elimnació del diacepam, aplrazolam i teofil·lina  cafeïna) No alteració de reaccions en fase II (glucuronoconjugació) BZD (oxacepam, loracepam) EXCRECIÓ: La funció renal ens la dona la creatina, com els ancians tenen menys creatina, tenen una disminució de la funció renal i que pot provocar a la llarga la insuficiència. A part de la creatina també és degut per una disminució del fluxe renal, disminució del filtrat glomerular (bastant augmentada) i una disminució de la secreció tubular activa.
Globalment provoca una disminució de la capacitat de depuració renal (gentamicina, digonxina), un augment de la semivida d’eliminació dels fàrmacs eliminats per filtració. La creatina plasmàtica no és un bon índex de la funció renal. Tot i presentar xifres normals la filtració està disminuïda.
Es pot conèixer exactament quina és la funció renal del malalt aplicant diverses maneres:   Pot determinar-se la depuració de creatina (orina 24 hores) Estimar-la mitjançant fórmules (basades en creatininèmia). La més utilitzada és la de Cockrot-Gault: 3 ALTERACIONS FARMACODINÀMIQUES: ALTERACIÓ SENSIBLITAT RECEPTORS:     Les persones grans són menys sensibles dels receptors adrenèrgics, provocant que hi hagi menys factors agonistes i antagonistes beta-adrenoreceptors).
Hi ha un augment de la sensibilitat dels efectes de la benzodiazepines (major sedació), fet que es veu representant en que un ancià les pastilles per dormir li provoquen més efecte que a un jove.
Hi ha un augment de la sensibilitat als efectes dels opioides (major analgèsia i depressió respiratòria).
Augment de la sensibilitat als efectes dels antimuscarinics (Accions cardíaques, intestinals i urinàries).
ALTERACIÓ EN ELS MECANISMES REGULADORS DE LA HOMEOSTÀSIS:     Augment de la sensibilitat als efectes de fàrmacs actius sobre el SNC (anticolinèrgics, antidepresius tricíclics, barbitúrics, benzodiazepines, cimitedina, fenotiazines o levodopa).
Augment de la sensibilitat a la depleció de volum induït pels diürètics: hipotasemia, deshidratació.
Alteració de la resposta dels barorecepors i reducció del tó venós perifèric. Provoca un increment de l’hipotensió postural per fàrmacs.
Alteració del mecanisme de termoregulació amb tendència a hiperèmia.
Les alteracions descrites resulten en un major efecte farmacològic i major risc de reaccions adverses. Alguns símptomes suggereixen la possible participació de fàrmacs en la seva etiologia: confusió, sedació, constipació, pèrdua d’equilibri, caigudes, hipotensió, depressió, retenció urinària, extrapiramidalisme.
És important que el metge revisi els medicaments que pren l’ancià i suprimeixi els que no son necessaris per mirar de disminuir la polifarmàcia. També hi ha alguns fàrmacs que es recomana que hi hagi una reducció de dosi.
4 RECOMANACIÓ ÚS DELS FÀRMACS: EMBARAÇ: Els canvis que es produeixen a l’embaràs poden afectar als fàrmacs degut a la farmacocinètica i la transferència placentària. Aquets canvis són progressius i es mantenen en fase inicial del puerperi. En l’embaràs la mare i el fetus pateixen canvis, a més, per la unió d’aquest dos, el que pren la mare acabarà indirectament al fetus.
ABSORCIÓ GASTROINTESTINAL: Es veu reduïda degut a la presència de vòmits durant l’embaràs fet que provoca que el medicament no s’absorbeixi.
DISTRIBUCIÓ: També es veu afectada i hi ha diferents canvis:      Augment del volum plasmàtic (fins el 50%).
Augment de l’aigua corporal 7-9 litres (40% mare).
Augment despesa cardíaca i fluxe renal, pulmonar i uterí. El cor bombeja més ràpid per tenir més volum de sang que arribi al nadó.
Disminució de l’albúmina (dilucional, fins 1g/dL). Això és degut a l’augment de volum de distribució.
Aquest fet provoca que la mare molts cops tingui dèficit d’albúmina (ferro).
Les concentracions plasmàtiques poden disminuir. Es precisen dosi més elevades d’alguns fàrmacs per aconseguir la mateixa concentració.
En una dona embarassada hem de donar dosis mes altes ja que el Volum de distribució és major i sinó no provocaria cap reacció.
5 METABOLSIME: No hi ha canvis molt rellevants ni canvis en el flux hepàtic (labetalol, petidina) EXCRECIÓ: Per la seva banda l’exerció es veu augmentada degut a que ha d’eliminar les seves substàncies i les del fetus. Els medicaments s’eliminen més ràpid i es concentren menys degut a :    Increment del flux renal (25-50%) Augment del filtrat glomerular (50%) Pot passar de 120 a 180.
Augment de la depuració de fàrmacs eliminats per ronyó: pernicilna, amiplicina, digoxina i liti.
TRANSFERÈNCIA MATERNOFILIAL DE FÀRMACS:       PROPIETATS DELS FÀRMACS: Liposolubilitat pKa, pes mol·lecular (majoria de fàrmacs menor 500) no passen heparina, insulina, tubocurarina, proteïnes.
PLACENTA: Superfície i gruix de la placenta (25 mcm a 2mcm). La placenta és molt gruixuda per protegir l’embrió.
FETUS: Diferències pH: lleugerament més àcid (0.1). Atrapament iònic.
La barrera placentària no existeix per la majoria de fàrmacs, és a dir, de la mare passen al nen.
Les concentracions del fetus són generalment menors i amb màxims enderreriements respecte a la mare.
Les concentracions en líquid amniòtic s’incrementen molt lentament (tendència a acumulació).
US DELS FÀRMACS EN L’EMBARAÇ: Fins a un 20-30% de les mares es queden embarassades sense planificar-ho, fet que provoca que estiguin en medicació fins que ho descobreixen, podent provocar problemes al fetus.
Hi ha un ús bastant alt de fàrmacs en l’embaraç: 4% us crònic, 10% sense prendre cap fàrmac, 45% prenen més de 3 fàrmacs, 31% suplements vitamínics i un 20% ferro.
Aquesta acció medicamentosa pot provocar que hi hagi patologies als nadons: 4% infeccions urinàries, 3% cefalees i <1% trastorns psiquiàtrics.
TERATOGÈNIA: Teratogènia ve del llatí teratos que vol dir monstre. És qualsevol substància química, agent físic, agent infeccions o estat carencial que actuant durant el període embrionari o fetal és capaç de produir una alteració morfològica o funcional en el període postnatal. S’utilitza indistintament teratogènia i malformació congènita. El període que es forma tot o on els medicaments poden fer més mal és a les primeres 8-10 setmanes.
Moltes dones que tenen regles irregulars no saben que estan embarassades i se n’adonen en aquest període que ho estan. Per exemple, si la mare fuma provoca vasoconstricció, per tant el nen li arriba menys sang i té possibilitat de ser prematur.
Fins a un 2-4% dels RN presenten malformacions, xifra que s’augmenta si s’inclouen les pèrdues fetals. Tot i que la causa és desconeguda en un 65% d’ocasions, hi ha possibles causes i mecanismes.
POSSILES CAUSES  Alteracions cromosomàtiques 5%  Transmissió defectes genètics 20%  Ambientals 10% MECANISMES  Mutacions  Alteracions cromosomàtiques  Efectes directes 6      Irradiació < 1% Infeccions 2-3% (toxoplasmosis, rubeola) Malalties maternes 1-2% Fàrmacs i substàncies químiques.
Efectes indirectes FACTORS INFLUENTS: També cal destacar que hi ha diversos factors que influeixen en l’acció teratògena:       Naturalesa de l’agent  Espedifictiat (talidomida: focomèlia  extremitats petites com foques) Grau d’exposició/intensitat de l’estímul: Duració i dosi.
Fase de desenvolupament: o Dues primeres setmanes és quan es produeix el tot o res, és a dir, o va bé i es desenvolupa el nadó o no.
o Embrió de 3-7 setmanes d’implantació (5-9 setmanes) és quan hi ha més susceptibilitat ja que s’estan desenvolupant els òrgans. Les malformacions es veuen quan ja s’han format els òrgans.
o Fetus de 3-38 setmanes d’implantació (10-40 setmanes) és quan es produeix el creixement, mida o funció de l’òrgan.
o Formació de la majoria dels òrgans: dies 18 al 55.
o SNC: Dies 15-25, cor 20-35 dies, EEII: 24-48 dies.
o Talidomida: EEII 27-33; EESS: 24-31; hipoplàsia polze 20-28.
Susceptibilitat genètica: Talidomida sí en conill no en rata.
Estat nutricional Malalteis de base (diabetis o interrecurrents).
Tots els medicaments excepte els de pes molecular elevat, poden passar de la placenta al nadó. Per decidir si es retira un medicament a la mare embarassada o no, hi ha que avaluar si és teratògen o no.
PROBLEMES ESTUDI TERATOGÈNIA: Hi va haver grans casos arreu del món degut a la teratògenia que van motivar a investigar sobre aquest tema:    1961 TALIDOMIDA: Focomedia. Els nens van néixer amb extremitats petites com foques, degut a que la mare va aplicar-se un tòxic quan s’estaven formant les extremitats dels seu fill.
1982 BENDECTIN (Doxilamina + pirixodina). Es va retirar als EUA per denúncies però a Espanya va tornar amb un nom diferent: Cariban.
1985 ISOTRETINOÍNA. Era un medicament molt sever contra l’acnè que provocà problemes als nadons .
CATEGORIES DE RISC FDA:       CATEGORIA A : No risc.
CATEGORIA B : No risc en animals però no es coneix en humans o Risc en animals però no sembla que hi hagi en humans.
CATEGORIA C : En animals teratogen , no estudis en humans. Només s'han d'administrar si el benefici potencial justifica el risc per al fetus.
CATEGORIA D : Clara evidència teratogenicitat , però el benefici del seu ús pot ser acceptable tot i el risc.
CATEGORIA X : Estudis en humans han demostrat anomalies fetals, i el risc d'ús en la dona embarassada clarament supera un possible benefici. Contraindicats en dones que estan o poden quedar-se embarassades.
Problemes: o Fàrmacs en diverses categories.
7 o Molt pocs fàrmacs en categoria A UTILITZACIÓ DELS FÀRMACS EN L’EMBARAÇ: El major risc de malformacions es produeix, en la majoria de casos, abans que la dona conegui el seu embaràs. Hi ha que manejar la farmacofòbia, és a dir, si els fàrmacs són necessaris hi ha que prescribir-los, no treure’ls tots de cop. Durant l’embaràs és quan hi ha major taxa d’incompliment terapèutic de fàrmacs.
Així doncs, degut als efectes teratògens, la prudència serà la norma bàsica en les dones fèrtils, que hauran de seguir unes normes bàsiques d’us de fàrmacs en l’embaràs: 1.
Considerar la possibilitat d'embaràs en tota dona fèrtil a la qual es prescriu un fàrmac o ho està utilitzant.
Preguntar sempre.
2. Prescriure fàrmacs només si són necessaris.
3. Controlar i prohibir l'automedicació amb fàrmacs , plantes medicinals i productes de parafarmàcia i herboristeria, i els hàbits tòxics ( alcohol, tabac , drogues d'abús il·legals ).
4. No considerar innocu cap fàrmac.
5. Valorar el binomi benefici – risc.
6. Triar els fàrmacs més coneguts i segurs.
7. Evitar els fàrmacs més recents ( novetats ).
8. Utilitzar les dosis mínimes eficaces i temps precís.
9. Considerar els canvis cinètics de l'embaràs 10. Tenir en compte les característiques cinètiques - dinàmiques del fetus 8 En els fàrmacs teratògens, fan firmar un consentiment en el qual expressa que no et pots quedar embarassada mentre el prens, al cap de mig any o un any, depenent de la severitat.
Aspirina  el nen tindrà síndrome d’abstinència. Un antiepilèptic pot provocar fins a un 30% de malformacions.
També cal dir que si és necessari que la mare es mediqui no ho podem suprimir ja que sinó el nen també pot tenir problemes.
LACTANCIA: La llet materna és lleugerament més acida que la sang amb un pH de 7 vs 7,35 de l’organisme, provocant que les bases dèbils es concentrin més en la llet respecte a la sang, degut a que amb el seu pKa els hi és més fàcil passar i quedar allà atrapades. Hi ha molts fàrmacs que passen a la llet però les concentracions són baixes i la dosis que reb el nen per tant, també ho és (tot i així, hi ha que considerar la seva capacitat de depuració depenent de l’edat). Per tant, en la lactància la via, dosi i depuració del fàrmac són molt rellevants.
FÀRMACS I LACTÀNCIA: La dosi que rep el nen dependrà de la concentració que hi hagi en el plasma i del que aquest begui. També dependrà d’alguns fàrmacs, per exemple, un sedant pot provocar que el nen es quedi adormit o si la mare pren amfetamines que aquest estigui irritable, mentre que una aspirina no li farà quasi res.
Hi ha fàrmacs que durant la lactància s’han de vigilar o evitar-se: D’altra banda hi ha fàrmacs que si que es poden utilitzar durant aquesta:          Analgèsics no opioides (Tractaments curts, paracetamol, AAS). Les concentracions que rep el nen són petites.
Antibiòtics beta-lactámics.
Alfa-metildopa Digoxina Bloquejants dels beta-adrenèrgics Broncodilatadors (inhaladors) Fenitonina Carbamacepina Valporat sòdic.
9 NORMES GENERALS D’ÚS DE FÀRMACS EN LA LACTÀNCIA: Al igual que en la maternitat, en la lactància també hi ha que seguir unes normes d’us.
      Les pacients que estiguin tractades crònicament amb un fàrmac que incideixi en la lactància, es valoraran poder fer el tractament amb fàrmacs alternatius o el benefici/risc.
Pacients en les que s’inicia el tractament durant la lactància: buscar els més segurs, si la teràpia és curta pot plantejar-se la interrupció momentània mentre que si és perllongada es pot plantejar la interrupció.
No utilitzar fàrmacs pels quals s’han descrit efectes indesitjables o estan contraindicats en nounats o lactants.
Hi ha que seguir una estratègia alhora de prendre els fàrmacs: és important que se’l prengui en el moment de amantar el nen, ja que així la concentració en plasma serà baixa i farà que sigui més complicat que aquest passi a la llet. Després de amantar és quan es forma més llet, per tant allà no s’ha de medicar per evitar que aquest passi a la llet.
Si no queda més remei s’ha de cessar momentàniament la lactància. També el que es pot fer és, mentre la mare no es mediqui, extreure’s llet i guardar-la a la nevera per futures ocasions.
Si un nen es lactant i veiem alguna anomalia pot ser produïda a traves de la llet, per tant hi ha que preguntar també a la mare.
FARMACOLOGIA CLÍNICA PEDIATRICA: Hi ha una classificació per edat dels nens:      Recent nascuts preterme (reterm newborn).
Recent nascuts a terme (term neworn infants): 0-27 dies Lactant i pàrvuls (infants and toddlers: 28 dies-23 mesos.
Nens (children): 2-11 anys.
Adolescents (Adolsecents): 12-17 o 18 anys.
Segons la edat hi ha que fer una exploració i seguir una metodologia determinada. Ara s’ha ampliat l’edat pediàtrica, ja que abans només era fins als 8 anys, posteriorment et tocava anar al metge de família.
És difícil investigar als nens per la protecció, per tant el que es fa molts cops per investigar és fer primer un estudi en adults per conèixer els possibles problemes i posteriorment es fan a nens No es pot fer un estudi sols a nens.
Això provoca que siguin orfes terapèutics i moltes prescripcions es facin fora de la fitxa tècnica freqüent.
APECTES FARMACÈUTICS :     Injectables vs orals: els injectables solen ser rebutjats per els nens ja que els hi produeixen por i mal ja que tenen poca massa muscular. S’ha de fer amb cura i experiència.
Precalença elevada de vòmits quan el medicament no els hi agrada.
Dificultat per tragar fomres orals sòlides, per tant es solen aplicar gotes o solucions.
Dificultats de dosificiació, es recomana usar les culleres que es donen amb el medicament.
o Si tenen mal sabor son rebutjats o Si tenen bon sabor pot provocar risc d’intoxicació ja que no tenen mesura.
FARMACOCINÈTIQUES: ABSORCIÓ: Nounats. Hi ha característiques dels nounats que fa que la seva absorció es compliqui:  Disminució secreció àcida gàstrica.
10      Absorció oral: interaccions amb aliments  isoniacida, rifampicina, tetraciclina, glibencamida, glipixida.
S’intenta que el medicament no coincideix amb el menjar per evitar interacció farmacològica, però com el nen menja tant sovint és complicat.
Absorció intramuscular erràtica.
Penteració de fàrmacs per la pell augmentada. La pell dels nens és molt fina i ells són quasi tot aigua, fet que provoca que ho absorbeixin quasi tot. A la pell tenen més irrigació per tant tot el que posem allà s’absorbirà més i ràpid, provocant efectes indessitjats. També pot passar amb l’alcohol que ho absorbeixi per inhalació o contacte.
o Glucocorticoides, alcohol o Absorció rectal.
En els prematurs aquets canvis són importants.
Els prematurs DISTRIBUCIÓ:     Volum de distribució es veu alterat degut a: o Canvis en la composició corporal.
o Augment del Vd en fàrmacs hidrosolubles. Els prematurs tenen poc greix i un medicament liposoluble circularà per la sang i es podrà eliminar més fàcilment.
Unió a proteïnes plasmàtiques: o Neonat: reducció d’un 20% de l’albúmina, fet que provoca que tingui menys capacitat de fixar el medicament. Similar al adult a partir del any d’edat. .
Desplaçament de la biliruubina.
o Kernicterus: sulfamides, AAS o La diferenciació de conjugació en un factor que es suma al desplaçament.
Major permeabilitat de la barrera hematoencefàlica (fins als 6 mesos): major sensibilitat a la morfina, els medicaments passen més.
METABOLISME: Nounats: el metabolisme oxidatiu és immadur. Els pediatres donen dosis per mil·ligram per kilo, mentre que als adults es dona mil·ligram per hora.
   Disminució del metabolisme oxidatiu.
Disminució molt important de la glucuronoconjugació: cloranfenicol, zidovudina, paracetamol.
Canvis en les vies metabòliques: teofil·lina es transforma en cafeïna (no en nens adults).
Nens: A partir de 2-3 anys tens una capacitat metabòlica més elevada. No hem de estranyar que la dosi sigui més alta ja que metabolitzen més ràpidament.
  Augmenta la capacitat metabòlica (oxidativa) en comparació amb l’adult.
Es donin dosis majors.
El clanofennicol no poden metabolitzar-lo els nounats per expulsar-lo fet que provoca toxicitat.
Els nens tenen el doble de capacitat de semivida d’eliminació que els adults.
11 El nen té menys capacitat metabòlica però l’absorció està augmentada ja que té menys àcid. La distribució és diferent ja que té molta aigua i menys albúmina. Els nens fins a un any es com si fossin petits ancians, per tant hi ha que vigilar.
EXCRESIÓ: Nounats:    Disminució del filtrat glomerular (30-40% adult) Es normalitzen els valors adults als 6 mesos Canvis ràpids en funció renal  aminoblucosidis i penicil·lines.
EFECTES TERAPÈUTICS I TÒXICS PECULIARS:    Efectes de l’amfetamina  nens hiperreactius (dèficit d’atenció).
Efectes dels glucocorticoides sobre el creixement.
Tetraciclines (coloració dental) Amb un nen, si dones medicaments pots tenir alteració amb cartílags de creixement, sembla que creix molt ràpid però els cartílags creixen diferents. Poden afectar la dentadura, i aquets medicaments no es recomanen amb els nens, excepte que no quedi més remei que prendre.
COM DONAR ELS FÀRMAC S? DOSIFICACIÓ:    Dosis segons el pes corporal Dosis segons la superfície corporal. Dosis= superfície pacient m2 x dosis adult/1.73 Dosis segons percentatge de la dosi del adult (taula bnf) Els medicaments es dosifiquen per pes corporal per exemple. En oncologia els medicaments es donen per superfície i no per pes. La superfície reflexa millor la biologia que el pes.
CONSIDERACIÓNS PRÀCTIQUES:      Utilitzar el nombre mínim de fàrmacs i el mínim temps.
Utilitza fàrmacs amb índex terapèutic elevat - Dificultat en empassar : solucions o gotes.
No barrejar els fàrmacs en biberons o aigua de beure.
La via rectal és erràtica però pot ser útil en presència de vòmits i convulsions.
Dificultat de dosificar amb culleres ( utilitzar xeringues ).
12    Problemes de la curiositat per fàrmacs amb sabor agradable o envasos vistosos ( intoxicacions ).
Compliment influenciable.
Definir la pauta de dosificació correcta Amb el nen hi ha un segon interlocutor, que son els pares. No barrejar amb biberons, supositoris... El nen té molta capacitat de defecar. Alerta amb aquesta via que és erràtica amb aquest sentit. Uns nens per via oral és complicat mentre que el suposotri si que el pots donar i queda allà dins.
Sempre hi ha que donar els medicaments amb el que donen ells, les culleres, els potets etc... ja que depenent de la casa la cullera serà més gran o petita, per tant donarem més o menys dosi.
13 ...