Tema 24 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Microbiologia Tema 24– BACTERIS Grampositius GRAMPOSITIUS 0. CLASSIFICACIÓ GRAMPOSITIUS Segons l’alt o baix contingut en guanina citosina 1. GRAMPOSITIUS AMB BAIX CONTINGUT EN G+C a. Classificació 1. Bacteris grampositius sense paret cel·lular: els micoplasmes 2. Bacteris grampositius esporulats: Clostridium i Bacillus 3. Bacteris grampositius de l’àcid làctic: Streptococcus, Enterococcus, Lactococcus, Lactobacillus i Leuconostoc.
4. Staphylococcus 5. Listeria b. Característiques generals - Diferències importants en la classificació entre les diferents edicions del Bergey Formadors d’endospores Cocs o bacils Estructura de peptidoglicà útil per distinció entre grups.
Sapròfits, patògens humans i d’interès industrial.
1.1 SENSE PARET CEL·LULAR: MICOPLASMES - Absència de paret cel·lular. Únicament membrana plasmàtica: pleomòrfics (diverses formes).
- Requeriments nutricionals importants (esterols i lipoglicans).
- Genoma molt petit. G+C 23-41% - Sapròfits, comensals (colonitzen mamífers) o paràsits.
- Important contaminants de cultius cel·lulars.
- Patogènia: respiratoris i genitourinaris.
- Exemples: M. pneumoniae (altament patogènic) i M.hominis.
- És molt difícil fer-les créixer en un medi de cultiu.
1 Microbiologia Tema 24– BACTERIS Grampositius 1.2 ESPORULATS 1.2.1 CLOSTRIDIUM - Anaerobis estrictes, grampositius i formadors d’endospores. Resistents altes Tª.
- Fermentació d’aà. per a l’obtenció d’energia. Es genera amoníac, H2S, àcids greixosos i amines (putrefacció).
- Indústria alimentària: malmet aliments (C.botulinum, és la toxina més bestia) i producció de butanol (C.acetobutylicum). C. acetobutylicum produeix àcid butíric i acetona.
- Patògens: C.perfringens (és la tipica infeccio que es produeix en temps de Guerra, cangrena) i C.tetani.
- S’ha de fer autoclau per eliminar-los.
- En el passat la indústria basada en Clostridium va ésser molt important.
- El mecanisme patogènic és per toxines.
- Són sapròfits del terra. Alguns són sapròfits del intestí d’alguns mamífers.
- En anaerobiosi són els principals degradadors de cel·lulosa. Tenen espora com a forma de resistència.
- No queda clar quin paper jugar al medi natural les toxines.
1.2.2 BACILLUS - Sapròfits del terra. Tenen enzims extracel·lulars. Formadors d’espores.
- Productors d’antibiòtics (bacitracina, polimixina).
- En condicions desfavorables associat a l’esporulació.
- Patògens humans: B.cereus (intoxicacions alimentàries) i B. anthracis (Carboncle o àntrax) Al costat de cada espora hi ha el cos paraesporal o cristall paraesporal. En realitat és una protoxina.
Per ser una toxina requereix un trencament proteolític, una inactivació d’alguna de les parts i això es dona a l’intestí de les larves dels insectes, de manera que són gens que s’han clonat en algunes plantes i això els fa persistir a les plagues d’alguns d’aquests insectes.
2 Microbiologia Tema 24– BACTERIS Grampositius 1.3 GRAMPOSITIUS DE L’ÀCID LÀCTIC (STREPTOCOCCUS) CARACTERÍSTIQUES - S’agreguen en cadenes o parelles.
Exigents.
Creixen bé en medis enriquits amb sang.
Aerobis/anaerobis facultatius.
Microaeròfils i també anaerobis.
Immòbils.
No formen espores.
Fermentació de diversos sucres.
Resistència variable al calor i la dessecació HÀBITAT - S.Pyogenes: Faringe i pell.
- S.Agalactiae: Faringe, pell, intestí i vagina. En dones embarassades, el bacteri es fot a la pell del nounat.
- S.Pneumoniae: faringe i nasofaringe.
- Estreptococs grup viridans: orofaringe, tub digestiu, tracte urogenital i pell.
1.4 STAPHYLOCOCCUS - Cocs grampositius. S’agreguen en acúmuls irregulars (raïms) - No fan espores perquè poden resistir a la dessecació.
- Poc exigents. Aerobis/anaerobis facultatius.
- Catalasa positiu: expressen l’enzim catalasa que degrada l’aigua hidrogenada. Va bé per diferenciar al laboratori. Aquesta propietat va bé com a mecanisme de defensa, ja que quan infecta degrada aquests raadcials de loxigen que usa el sistema immune per carregar-se’ls.
- Fermenten alguns sucres. Immòbils. No formen espores.
- Resistents a dessecació i calor.
- Medi de culti: medi de Chapman.
3 Microbiologia Tema 24– BACTERIS Grampositius HÀBITAT NATURAL - Àmpliament distribuïts a la natura.
- Colonitza pell i mucoses humanes i d’animals.
- Staphylococcus aureus, l’espècie més significativa ja que és la que està implicada en infecció humana, també colonitza la mucosa digestiva, nasal i faríngia de l’home.
- Infeccions supurades locals, infeccions disseminada i mecanisme toxigènic (enteritis, pell escaldada (fa que salti la primera capa de pell) i shock tòxic) CLASSIFICACIÓ - Més de 25 espècies diferents.
- Dos grups: segons capacitat de coagular el plasma (coagulasa).
- Coagulasa positius: S.Aureus.
- Coagulasa negatius: S. Epidemidis - Infeccions oportunistes: adherència al material) i d’altres: S.saprophyticus.
Aureus: Patogen que presenta una coagulasa com a mecanisme patogènic Alguns poden ser patògens oportunistes, facilitat per entrar i infectar.
2. BACTERIS GRAMPOSITIUS D’ALT CONTINGUT G+C a. Classificació 1. Corineformes i altres bacteris de l’àcid propiònic.
2. Mycobacterium 3. Streptomices i altres actinomicets.
1.1 Corineformes • Dins el gènere Corynebacterium • Bacil grampositiu. Aerobi. Immòbils. Irregulars: “lletres xineses” al gram.
• C.diphteriae. Diftèria: • Inhalació • Cèl·lules amigdalars • Resposta inflamatòria a la gola (pseudomembrana) • Toxina diftèrica: dany sistèmic (actua sobre molts òrgans, cor, ronyo, fetge...) • C.glutamicum. Agents aromatitzants i derivats làctics.
4 Microbiologia Tema 24– BACTERIS Grampositius 1.2 Mycobacterium - Bacils immòbils. No esporulats. No capsulats.
- En general son aerobis estrictes. Dins el gènere hi ha molta diversitat.
- Exigències nutritives variables (alguns tenen cicle biològic de 24h i altres de 3 setmanes, altres en realitat encara no es pot fer créixer en medi sòlid).
- Inclou els bacteris responsables de la tuberculosi i la lepra: Mycobacterium tuberculosis i Mycobacterium leprae.
- També inclou altres microorganismes poc patògens - Estructura de paret particular.
- Diferent de totes els altres bacteris.
- Alt contingut en lípids (30-40% del pes sec de la paret).
- Lípids complexes (glicolípids i micòsids), àcids greixosos ramificats de cadena llarga (àcids micòlics), arabinogalactan i capa prima de peptidoglicà.
- Dóna PROPIETATS BIOLÒGIQUES característiques.
PROPIETATS BIOLÒGIQUES - Aquest alt contingut en àcids micòlics i la capa prima de peptidoglicà els hi dóna propietats molonguis especials com una tinció característica al Ziehl Nielssen.
- Major resistència a agents químics.
- Antibiòtics especials (no són fàcilment eliminables amb els convencionals ja que la paret és diferent a la convencional).
- Caràcter hidrofòbic de les cèl·lules (colònia que no la pots resuspendre en una solució aquosa).
RELACIÓ HOSTATGER-PARÀSIT - Lípids en relació amb la virulència.
Influeixen sobre la resposta immune, són atenuants d’aquesta.
Capacitat de persistència a l’interior dels macròfags; un cop els han fagocitat, no pot destruir-la.
5 Microbiologia Tema 24– BACTERIS Grampositius  Lepra (siga mi mano) 1.3 Streptomyces i altres Actinomicets - GP, aerobis estrictes, poden formar hifes (formen filaments ramificats) amb espores asexuades.
- Morfologia i posició espores com a caràcter taxonòmic.
- Conidiospores o conidis.
- Esporangiospores.
- Mineralització de m. orgànica al terra (són terrestres).
- Productors d’antibiòtics.
- La morfologia i posició d'aquestes espores s'utilitza com a caràcter taxonòmic (en funció d’això es classifiquen).
6 Microbiologia Tema 24– BACTERIS Grampositius Gèneres destacables  Streptomyces -Streptomyces: >500 espècies.
- Forma filaments no septats - Viu al terra. Aerobi estricte.
- Creixement apical (hifes), fan ramificacions.
- Producció de geosmina (olor al terra humit) - Degraden pectina, lignina, quitina, làtex i compostos aromàtics mitjançant exoenzims.
- Productors antibiòtics. >60 antibiòtics útils en medicina, veterinària, agricultura i indústria.
7 Microbiologia Tema 24– BACTERIS Grampositius 8 ...