Tema 5. La empresa en los mercados competitivos, competencia perfecta (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economía
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 3

Descripción

En este quinto tema de economía se tratan los siguientes temas: mercado de competencia perefecta, las decisiones de producción en este tipo de mercado, el posible cierre temporal de la empresa y la salida del mercado, el análisis de las ganancias de la empresa y el funcionamiento de las corbas de oferta y demanda en este mercado.

Vista previa del texto

TEMA 5. L’EMPRESA ALS MERCATS COMPETITIUS.
1. MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA En un mercat competitiu o en un mercat de competència perfecta hi ha 3 elements molt importants:  BÉNS. Els béns són iguals, idèntics i homogenis.
 COMPRADORS I VENEDORS. Hi ha tants compradors com venedors que cap d’ells pot influir en el preu de mercat, són preu-acceptants. Han d’acceptar el preu unilateralment, sense que puguin influir en ell.
 ENTRADA I SORTIDA LLIURA. Les empreses poden tant entrar com sortir lliurement del mercat, sense que hi hagi moltes barreres, aquesta no és una característica necessària però serveix per ampliar l’anàlisi.
L’objectiu de l’empresa, estigui en el mercat que estigui, és la maximització de beneficis (són iguals a l’ingrés total menys el cost total). Per calcular l’ingrés d’una empresa sovint hem de tenir en compte l’ingrés mitjà i l’ingrés marginal:  INGRÉS MITJÀ. És l’ingrés total dividit per la quantitat venuda. IM = IT / Q → ( P x Q ) / Q  INGRÉS MARGINAL. És la variació que experimenta l’ingrés total quan es ven una unitat més.
Ara en els capítols anteriors ja hem analitzat tant els costos com els beneficis de les empreses, ara hem de saber com pot aquesta combinar ambdós factors de manera que tingui els màxims beneficis i també com aquesta decisió afecta a la seva corba d’oferta.
Per tal de maximitzar beneficis l’empresa ha de tenir en compte el cost total i l’ingrés total, a partir d’aquí calcularà els beneficis que té.
 COST TOTAL. És la quantitat total que gasta l’empresa per aconseguir factors de producció.
 INGRESSOS: o INGRÉS TOTAL. És la quantitat total que percep el productor per la venda de la seva producció.
o INGRÉS MITJÀ. IM = IT / Q → ( P x Q ) / Q o INGRÉS MARGINAL. IMg = augment IT / augment Q → Preu  BENEFICI. Ingrés total - Cost total Per tant, el que voldrà l’empresa és maximitzar el diferencial entre IT i CT, per tal d’obtenir el màxim benefici. Aconseguirà això a través de la comparació entre costos i ingressos.
En aquesta taula podem observar el número de beneficis més alt que pot tenir l’empresa, que és 7.
Però hem de pensar en termes marginals, hem de veure quan l’ingrés marginal coincideix amb el cost marginal.
Gràficament això ho veiem quan el Cost Marginal coincideix amb la corba de l’oferta. Aquest és el punt en què l’empresa maximitza beneficis produint la quantitat per la qual CMg iguala a l’IMg.
Com podem veure, a l’igual que en el tema anterior, la corba del cost marginal té pendent positiva, la corba del cost total mitjà té forma d’U i la corba de cost marginal talla a la de cost total mitjà en el punt mínim del cost total mitjà. La figura també mostra una línia horitzontal en el preu, que és constant. És a dir, encara que variï la producció el preu sempre és el mateix, és totalment inelàstica. La línia de preus és horitzontal perquè l’empresa és un preu-acceptant, no té cap influència sobre el preu. Recordem que en aquest cas es tracta del preu del producte i ens interessa per l’oferta i no per la demanda, és a dir, per saber la quantitat de producció que vendrà una empresa determinada a aquest preu determinat. El preu és igual a l’ingrés marginal i a l’ingrés mitjà.
Podem utilitzar aquest gràfic per trobar la quantitat de producció que maximitza els beneficis d’aquesta empresa. Imaginem que l’empresa està produint Q1, en aquest nivell de producció l’ingrés marginal és superior al cost marginal. És a dir, si l’empresa produís i vengués una unitat més l’ingrés addicional seria superior als costos addicionals. Els beneficis, que són iguals a l’ingrés total menys el cost total augmentarien. Per tant, si l’ingrés marginal és major al cost marginal, com passa amb Q1, l’empresa pot obtenir més beneficis augmentant la producció.
Quan la producció és igual a Q2 el raonament és el mateix. En aquest cas, el cost marginal és major que l’ingrés marginal. Si l’empresa produís una unitat menys, els costos estalviats (CM 2) serien superiors a l’ingrés perdut (IM2). Per tant, si l’ingrés marginal és menor que el cost marginal, com passa amb Q2, l’empresa pot obtenir més beneficis reduint la producció.
Hi ha tres regles generals per la maximització dels beneficis:  Si l’ingrés marginal és major que el cost marginal, l’empresa ha d’augmentar la producció → el fet d’augmentar la producció serà positiu ja que si l’augmenta tindrà més beneficis, donat que els seus costos són inferiors al cost marginal.
 Si el cost marginal és major que l’ingrés marginal, l’empresa haurà de reduir la seva producció → al contrari que l’anterior, si l’empresa perd diners produint més i per tant si produís menys no en perdria tants, això és el que ha de fer.
 En el nivell de producció maximitzador de beneficis, l’ingrés marginal i el cost marginal són exactament iguals → no entenc perquè Aquestes regles són les que una empresa haurà de seguir per prendre decisions racionals en una empresa maximitzadora de beneficis. No només s’aplicarà a les empreses de competència perfecta sinó també a altres tipus d’empreses (monopoli, competència monopolística i oligopoli).
Per tant, la manera en què una empresa decideix la quantitat de producció que ofereix al mercat és la següent. En un mercat de competència perfecta les empreses són preu-acceptants, el seu ingrés marginal és igual al preu de mercat. Donat qualsevol preu, la quantitat de producció que maximitza els seus beneficis es troba observant el punt d’intersecció del preu amb la corba del cost marginal. Per tant, l’empresa produirà aquesta quantitat, en aquest cas Q2 i el vendrà a aquest preu, en aquest cas l’únic que hi ha donat que no ha canviat.
DECISIONS DE PRODUCCIÓ.
La decisió no és sempre sobre la quantitat a produir sinó també sobre el futur de l’empresa, aquesta pot fer dues coses enfront una mala situació:  TANCAMENT (CURT TERMINI). En algunes circumstàncies l’empresa també pot decidir tancar i no produir res. El tancament es refereix a la decisió de l’empresa de no produir res a curt termini, durant un període curt de temps després del qual tornarà a produir. El principal factor pel qual tanca l’empresa durant un temps és la situació del mercat. Es segueixen pagant els costos fixes però s’estalvien els costos variables.
Les decisions a llarg termini són diferents que les de curt termini perquè una empresa no pot evitar pagar els costos fixes a curt termini però sí a llarg termini. És a dir, una empresa que tanca temporalment segueix havent de pagar els seus costos fixes, mentre que una empresa que surt del mercat no ha de pagar cap cost, ni els fixos ni els variables.
A curt termini els costos fixes són costos irrecuperables o costos enfonsats, però si la decisió és sortir , els costos fixes no són irrecuperables (cost al qual ja s’ha compromès una empresa i ja no es pot recuperar, també s’anomena cost enfonsat). Per exemple: un agricultor tanca a curt termini, paga el lloguer de la terra (cost fixe) però no paga els costos variables.
CONCLUSIÓ.
 TANCAMENT SI→ o IT > CV o IT / Q < CV / Q o P < CVMe Gràficament això es representa de la següent manera: si l’empresa treballa la corba de l’oferta és una, però en el moment en què deixa de produir l’oferta passa a ser 0.
1  SORTIDA (LLARG TERMINI). Quan una empresa surt del mercat abandona el mercat a llarg termini, sense preveure cap possible entrada una altra vegada. S’estalvia tant els costos fixes com els costos variables. L’empresa surt del mercat si l’ingrés que obtindria produint (preu) és menor que els costos totals de producció. El criteri d’entrada és exactament oposat al de sortida, si els costos disminueixen de manera que l’ingrés que obtindria és superior als costos totals de producció tornaria a entrar al mercat.
1 COSTOS ENFONSATS. Els costos enfonsats són costos els quals ja ens hem compromès a pagar, són irrecuperables.
Gràficament la sortida d’un mercat funciona de la següent manera. Com podem veure el cost marginal (corba de l’oferta) es situa per sobre del cost total mitjà, per tant, li costa més produir que els ingressos que té, el que ven. És per això que surt del mercat de manera que la corba de l’oferta torna a 0 de quantitat.
ANÀLISI DELS GUANYS.
Quan analitzem la sortida i l’entrada en un mercat és útil analitzar més detalladament els beneficis de l’empresa (Bcis = IT - CT). Aquesta forma es pot expressar de diferent manera, dividint o multiplicant el segon per Q.
Beneficis = ( IT / Q - CT / Q) x Q Beneficis = (P - CTMe ) x Q Aquesta altra manera d’expressar els beneficis de l’empresa ens permet mesurar-los als nostres gràfics.
Aquest primer gràfic (a) mostra una empresa que està obtenint uns beneficis positius. L’empresa maximitza els beneficis produint la quantitat amb la que el preu és igual al cost marginal. En el rectangle fosc hi ha representats els beneficis de l’empresa, això ho sabem perquè com podem veure estan per sobre dels costos totals mitjans de l’empresa però per sota del preu. El punt en el qual es maximitzen beneficis és en el creuament del CMg i l’ingrés marginal, que és igual al preu.
El gràfic segon (b) mostra una empresa que té pèrdues (un benefici negatiu). En aquest cas maximitzar el benefici significa minimitzar les pèrdues, això s’aconsegueix produint la quantitat amb la qual el preu és igual al cost marginal. El rectangle fosc són les pèrdues de l’empresa, que es troben per sota dels costos i per sobre del preu, donat que a l’empresa li costa més produir el producte que el preu que té el producte, per tant que els seus ingressos. Com que aquesta empresa no té suficients ingressos per cobrir el seu cost total mitjà acabarà optant per sortir del mercat.
Q P€ IT IM PxQ IT / Q IMg.
CT CTM CMg B BMg IT - CT IMg - CMg 0 9 0 0 0 5 0 5→ 0 -5 -5 1 9 9 9 9 8 8 3 -1 6 2 9 18 9 9 14 7 6 4 3 3 9 27 9 9 23 7,666 9 5 0 4 9 36 9 9 35 8,75 12 1 -3 5 9 45 9 9 50 10 15 -5 -6 6 9 54 9 9 68 11,33 18 -14 -9 Escollirem la producció de tres unitats ja que és la que ens aporta major benefici.
LA CORBA DE L’OFERTA EN EL MERCAT COMPETITIU.
Ara que ja hem vist la corba de l’oferta de l’empresa passem a veure com es trasllada això a la corba d’oferta del mercat. Per fer això hem d’analitzar dos casos:  En primer lloc examinem un mercat en el que hi ha un número fixe d’empreses → curt termini  En segon lloc examinem un mercat en el que el número d’empreses pot variar quan surten del mercat antigues empreses i n’entren de noves → llarg termini Els dos casos són importants perquè en cada un s’aplica un horitzó temporal específic. En un preu període de temps és difícil que les empreses puguin sortir i entrar del mercat, per tant, a curt termini el nombre d’empreses és fixe. Però en un llarg període de temps les empreses poden anar entrant i sortint del mercat, per tant, el nombre d’empreses canvia (l’oferta canvia).
A CURT TERMINI: L’OFERTA DEL MERCAT QUAN EL NOMBRE D’EMPRESES ÉS FIXE.
Considerem un mercat amb 1.000 empreses idèntiques. Donat un preu qualsevol, cada una d’aquestes 1.000 empreses ofereix la quantitat de producció amb la que el seu CMg és igual al preu. És a dir, en la mesura que el preu sigui superior al cost variable mitjà, la corba de cost marginal serà la seva corba d’oferta. La quantitat oferta al mercat és la suma de les quantitats que ofereixen les 1.000 empreses, d’aquesta manera trobem la corba d’oferta.
El gràfic (a) mostra el Cost Mitjà d’una empresa que forma part d’aquestes 1.000 que constitueixen el mercat. En aquest gràfic hi ha la corba de cost mitjà de l’empresa: 100 unitats són ofertes a 1€ cada una i 200 a 2€ cada una.
A curt termini, el número d’empreses que hi ha al mercat és fixe, per tant la corba de l’oferta representada en el gràfic (b), reflecteix les corbes de cost marginal de les 1.000 empreses (entre les quals hi ha la del gràfic a), la quantitat oferta al mercat és 1.000 multiplicat per la quantitat oferta per cada empresa. En aquest segon gràfic podem veure que 10.000 unitats són ofertes a 1€ cada una i 200.000 unitats són ofertes a 2€ cada una.
A LLARG TERMINI: L’OFERTA DEL MERCAT QUAN HI HA ENTRADA I SORTIDA.
En aquest cas les empreses poden sortir i entrar del mercat, ja que es tracta de l’oferta del mercat a llarg termini.
Suposem que en aquest mercat totes les empreses tenen accés als mateixos mercats per comprar factors de producció. Totes les empreses ja existents i totes les empreses potencials tenen les mateixes corbes de costos.
Les decisions sobre l’entrada i sortida d’un mercat d’aquest tipus depenen dels incentius que té l’empresa que ja són dins el mercat i dels incentius dels empresaris que volen entrar al mercat. Si les empreses que ja estan dins el mercat són rendibles, les noves empreses tindran un incentiu per entrar. Aquesta entrada pujarà el número d’empreses, augmentarà la quantitat oferta d’aquell bé i reduirà tant els beneficis com els preus (+ oferta → - preu).
Si per el contrari les empreses del mercat estan experimentant pèrdues, algunes de les que ja es troben dins del mercat l’abandonaran. La seva sortida farà que redueixi el número d’empreses dins el mercat i per tant que redueixi la quantitat oferta d’aquell producte. Això augmentarà el preu i els beneficis.
Malgrat tot, al final d’aquest procediment d’entrada i sortida d’empreses, les que sí es quedin al mercat estaran obtenint un benefici econòmic nul (guanys 0). Una empresa té un benefici econòmic nul si el preu del bé que produeix és igual als cost total mitjà de produir-lo, per tant, no guanya res. Si aquesta igualtat no es produeix i la diferència és positiva l’empresa estarà tenint beneficis, però si és negativa l’empresa estarà tenint pèrdues i per tant probablement tindrà més incentius per sortir del mercat que no pas per quedar-se a dins. El procés d’entrada i sortida només acaba quan el preu i el cost total mitjà són iguals.
Com ja sabem, les empreses competitives maximitzen beneficis escollint una quantitat amb la que el preu és igual al cost marginal. La lliure entrada i sortida del mercat obliga al preu al que l’empresa ven el producte a ser igual que el cost total mitjà. Malgrat això, el cost marginal i el cost total mitjà només són iguals quan l’empresa està produint amb un cost total mitjà mínim. És a dir, per tal que l’empresa maximitzi beneficis ha de produir amb el cost més baix possible, sinó no ho aconseguirà. Recordem que anteriorment hem vist que el nivell de producció el cost total mitjà del qual és més baix s’anomena escala eficient de l’empresa. Per tant, en equilibri a llarg termini d’un mercat competitiu en el qual hi ha lliure entrada i sortida d’empreses, aquestes han d’estar produint en les seves escales eficients.
El primer gràfic mostra una empresa que es troba en equilibri a llarg termini, és a dir, està al mercat i no té incentius per sortir-ne. El preu (línia horitzontal) és igual al cost marginal (ATC), per tant l’empresa està maximitzant beneficis.
El preu també és igual al cost total mitjà, això significa que li costa igual produir un producte que el que guanya venent aquest producte, el benefici econòmic és nul, és igual a 0. Les noves empreses no tenen cap incentiu per entrar al mercat, donat que a les de dins no els va gaire bé, però les que ja són al mercat tampoc tenen incentius per sortir-ne donat que no tenen pèrdues, ningú els assegura que en un futur pròxim no els pugui anar millor i tinguin beneficis.
A partir d’aquest anàlisi de la conducta de les empreses podem trobar la corba de l’oferta a llarg termini d’un mercat. En un mercat en el que hi ha lliure entrada i sortida només hi ha un preu compatible amb el benefici nul: el cost total mitjà mínim. Com a conseqüència, la corba d’oferta del mercat a llarg termini ha de ser horitzontal en aquest preu, com mostra la corba totalment elàstica del segon gràfic. Qualsevol preu superior a aquest nivell generaria beneficis (menys costos que ingressos) i qualsevol preu inferior a aquest nivell generaria pèrdues (més costos que ingressos), cosa que donaria lloc a la sortida d’empreses del mercat i a una reducció de la quantitat total oferta.
A la llarga, el número d’empreses que hi ha en un mercat s’ajusta de tal manera que el preu és igual al cost total mitjà mínim i hi ha suficients empreses per satisfer tota la demanda a aquest preu.
COM RESPONEN ELS MERCATS A UNA VARIACIÓ DE LA DEMANDA.
Com que a llarg termini poden entrar i sortir empreses d’un mercat però no ho poden fer a curt termini, la resposta d’un mercat a la variació de la demanda depèn de l’horitzó temporal del que es tracti: curt o llarg termini.
FASE 1. EQUILIBRI.
Suposem que el mercat de la llet està en equilibri a llarg termini, les empreses estan obtenint un benefici econòmic nul, per tant, el preu és igual al cost total mínim.
El primer gràfic mostra la situació d’equilibri d’una empresa productora de llet, a un preu ven una quantitat determinada, però no té beneficis ja que en aquest punt coincideixen el cost total mínim i el preu. És a dir, li costa igual produir que el que guanya venent.
FASE 2. DESPLAÇAMENT DE LA CORBA DE LA DEMANDA CAP A LA DRETA.
Ara suposem que uns científics descobreixen que la llet té miraculosos beneficis per la salut. Com a conseqüència d’aquest descobriment la corba de demanda de llet es desplaçarà cap a la dreta, ja que augmentarà (D1→ D2). I preu també augmentarà per tal de trobar un nou punt d’equilibri (A→ B) i per tal que la demanda redueixi. Totes les empreses que es troben dins el mercat responen a l’increment de preus augmentant l’oferta, és a dir, si veuen que la demanda augmenta voldran satisfer-la per tal d’augmentar els seus beneficis.
Com que la corba d’oferta de cada una de les empreses reflecteix la corba de costos marginals, la quantitat en què augmenta cada empresa la producció de llei depèn de la seva corba de costos marginals.
És a dir, si veuen que augmentant molt poc la producció tenen molts més costos i ja no els surt a compte fer-ho, decidiran no augmentar-la. I al revés, si l’empresa veu que augmentant molt poc la producció els costos no augmentaran gaire, decidirà augmentar-la. Això és una decidirà cada empresa en funció dels seus costos.
FASE 3. NOVES EMPRESES ENTREN AL MERCAT.
A mesura que passa el temps, els beneficis d’aquest mercat animen a altres empreses a entrar-hi. Per exemple: algluns agricultors deixen de cultivar productes agrícoles i es dediquen a la producció de llet. A mesura que augmenta el número d’empreses que entren, la corba d’oferta a curt termini es desplaça cap a la dreta (S1→ S2) i aquest desplaçament provoca un descens del preu de la llet per tal que la gent s’animi a comprar llet. Finalment, el preu baixa fins a arribar a ser el cost total mitjà mínim, els beneficis econòmics són nuls i deixen d’entrar empreses. Per tant, el mercat troba un nou equilibri a llarg termini, que és el punt C. El preu de la llet torna a ser P1 però la quantitat produïda ha augmentat a Q3, cada empresa està produint de nou en la seva escala eficient, però com hi ha més empreses en el sector de la llet, la quantitat de llet produïda i venuda és major.
PERQUÈ LA CORBA D’OFERTA A LLARG TERMINI PODRIA TENIR PENDENT POSTITIVA.
Hi ha un gran número d’empreses potencials (tenen incentius per entrar al mercat i podrien fer-ho), cada una d’aquestes s’enfronta als mateixos costos. A conseqüència, la corba d’oferta del mercat a llarg termini és horitzontal en el cost total mitjà mínim. Quan augmenta la demanda del bé, el resultat a llarg termini és un augment del número d’empreses que ofereixen el producte i la quantitat oferta també augmenta, sense que variï el preu. Això és el que hem vist en les tres fases anteriors.
Malgrat això, hi ha dues raons que poden fer que la corba d’oferta del mercat a llarg termini tingui pendent positiva:  La quantitat d’alguns dels recursos utilitzats en la producció podria ser limitada. Ex. En el mercat de productes agrícoles qualsevol persona pot decidir comprar terra i començar a produir, però la quantitat de terra que hi ha és limitada. A mesura que augmenta el número de persones que es converteixen en agricultors, el preu del sòl agrícola augmenta, per tant, s’eleven els costos dels productors agrícoles. Per tant, un augment de la demanda de productes agrícoles no només provoca un augment de la quantitat oferta sinó també altres coses, com per exemple una pujada dels preus. El resultat d’això és una corba d’oferta del mercat a llarg termini amb pendent positiva, inclús quan l’entrada al mercat és lliure.
 Les empreses poden tenir costos diferents. Ex. En el mercat de pintors qualsevol pot entrar-hi i pintar, però no tots els pintors tenen els mateixos costos. Aquests varien: algunes persones treballen més ràpid que d’altres, algunes empreses utilitzen més pintura que d’altres... Donat qualsevol preu, les empreses que tenen menys costos tenen més probabilitats d’entrar que les que tenen més costos. Per augmentar la quantitat oferta de serveis de pintura s’ha d’animar a les empreses a entrar en el mercat. Com que aquestes noves empreses a les quals s’ha animat a entrar tenen costos més alts, el preu haurà de pujar perquè l’entrada els resulti rendible (no entraran si els seus costos són majors al preu de mercat). Per tant, la corba d’oferta a llarg termini del mercat de serveis de pintura té pendent positiva inclús quan hi ha llibertat d’entrada en el mercat.
Com que les empreses poden entrar i sortir del mercat més fàcilment a llarg termini que a curt termini, la corba d’oferta a llarg termini normalment és més elàstica que la corba d’oferta a curt termini. Un canvi en el preu a curt termini no provoca canvis dràstics per les empreses que ja estan dins el mercat (abans de plantejar-se sortir es plantejaran tancar durant un temps i mirar si la situació millora). En canvi a llarg termini es produeixen més canvis i per tant la corba és més inelàstica.
...