Bloc 3 part 1 fisio respi (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Cardiores
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/01/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA RESPIRATORIO BLOC: 3 MECÀNICA VENTILATÒRIA La ventilació alveolar (VA) determina la renovació cíclica del volum de gas alveolar, per a lo qual es necessari: 1. Un sistema conductor (arbre traqueobronquial) 2. Una força motriu capaç de generar un flux respiratori i vèncer la resistència que el parènquima pulmonar i la caixa toràcica ofereixen en el seu pas.
Precisarà d'un bon funcionament d'una sèrie de components pulmonars i extrapulmonars.
La mecànica de forces és l’estudi de forces que regulen els moviments del pulmó i de la caixa toràcica, així com el de les resistències que estes forces deuen superar.
PRESIÓ ATMOSFÈRICA La pressió externa en la que va a respirar l’home és pareguda a la pressió atmosfèrica.
1 atm = 760 mmHg. És en fisiologia equivalent a 0 cm H2O = 1atm.
Sempre que no existeixca cap moviment d'aire cap a dins o fora dels pulmons, estant la glotis oberta, la pressió de tota la via aérea des de la boca als alvèols està a nivell atmosfèric.
PRESSIO INTRAPLEURAL La tendència total al col·lapse dels pulmons pot mesurar-se pel grau de pressió negativa en els espais intrapleurals necessaris per evitar el col·lapse. Esta pressió és la denominada pressió intrapleural. Aquesta pressió intrapleural el que fa és tirar el pulmó cap a fora.
Si es perfora la pleura estem parlant d'un pneumotòrax, per tant aquest espai deixa de ser virtual per a ser real. Es produeix una entrada d'aire i es perd la pressió negativa, fent que es col·lapse l'espai i fins i tot pot produir un col·lapse a nivell del pulmó.
Els pulmons tenen una tendència elàstica al col·lapse separant-se de la paret toràcica.
Depèn de dos factores: 1. Fibres elàstiques: estirades per insuflació amb tendència a retraure’s (1/3 tendència al col·lapse) 2. Tensió superficial: dels líquids que recobreixen l’alvèol amb tendència continua al col·lapse per atracció intermolecular (2/3 de la tendència al col·lapse) Al final d’una espiració normal, els músculs respiratoris estan en repòs.
Retrocés elàstic del pulmó (en direcció centrípeta) es equilibrat pel retrocés elàstic del tòrax (en direcció centrífuga). Estes forces oposades generen una pressió subatmosfèrica de -5cm de H2O en l’espai intrapleural.
6 FISIOLOGIA RESPIRATORIO PRESSIÓ TRANSPULMONAR La diferencia de pressió entre la pressió alveolar i la pleural, és a dir, entre l’interior i l’exterior del pulmó o diferencia de pressió a través del pulmó es diu pressió transpulmonar.
Posseeix un valor numèric igual a la pressió que rodeja el pulmó quan la pressió alveolar coincideix con la pulmonar.
MECÁNICA RESPIRATORIA · · · · Propietats mecàniques estàtiques o Distensibilitat pulmonar, relació V/P Propietats mecàniques dinàmiques o Resistència de la via aérea, relació V/V Músculs respiratoris Treball respiratori RESISTENCIES PULMONARS - Resistències elàstiques (estàtiques): depèn de la distensibilitat pulmonar (elasticitat i tensió superficial) i són les més importants en condicions normals.
Resistències aérees (dinàmiques): depèn del diàmetre de las vies aérees i del flux de aire. Poden ser importants en patologia, por descens de la llum de la via aérea (asma, EPOC).
FACTORS QUE INTERVENEN EN LA CONDUCCIÓ DE L’AIRE L’aire va a passar d’una zona a un altra atenent sols a diferencies de pressió (gradient de pressió). La velocitat de l’aire depèn del gradient de pressió que existixca entre les dos zones.
v Pressió negativa: respecte a la pressió atmosfèrica: inspiració v Pressió positiva: respecte a la pressió atmosfèrica: espiració LA INSPIRACIÓ La gènesi d’una pressió negativa en el sac alveolar ve gracies a la contracció dels músculs inspiratoris, augmentant el volum de la caixa toràcica. Si el volum augmenta i el contingut és constant, es genera una pressió, més negativa pleural la qual es conduïda pel parènquima pulmonar al sac alveolar.
La transmissió d’esta negativitat al alvèol (pressió alveolar) no és total, ja que s’oposa la resistència del teixit pulmonar. Esta negativitat, si resulta suficient per a que existixca certa negativitat en el alvèol respecte a l’atmosfera i es genere un flux d’aire a l’interior del pulmó (inspiració).La inspiració és un procés actiu i dependent de la contracció muscular. En repòs representa un 3-5% del consum de O2.
7 FISIOLOGIA RESPIRATORIO MÚSCULOS INSPIRATORIS Ø El diafragma: més del 90% de la inspiració ho realitza ell.
Ø Intercostals externs Ø Músculs accessoris de la inspiració: o Escalens o Esternocleidomastoideo o Músculs elevadors del nas o Petits músculs del coll i del cap EL DIAFRAGMA Principal múscul inspiratori en repòs i en subjectes normals. Fina làmina musculosa situada transversalment entre la cavitat toràcica i abdominal, el que permeteix generar diferents pressions: segons el grau de contracció que presente. Forma de cúpula en la zona central.
Funció predominant d’èmbol.
En respiració normal con VC el diafragma es desplaça 1cm. En inspiració i espiració forçada pot arribar a 10cm.
Quan es contrau, la cúpula descendeix i el contingut abdominal es desplaça cap a baix i davant. Augmenta el dímetre vertical de la cavitat toràcica (augmenta la pressió pleural negativa). Els bordes de les costelles s’alcen [...].
Al augmentar el diàmetre de la caixa toràcica, apareixen pressions negatives en l’alvèol en relació amb l’atmosfèrica.
En la paràlisis diafragmàtica es presenta el moviment paradógic (es desplaça cap a dalt).
MÚSUCULOS INTERCOSTALES EXTERNOS Traccionen les costelles cap a dalt i davant: · · · Separen les costelles cap a fora (impedeixen la deformació dels espais intercostals).
Coherència dels espais intercostals Augmenten el diàmetre lateral i anteroposterior del tòrax ESCALENS Els escalenes eleven les dos primeres costelles.
ESTERNOCLEIDOMASTOIDEO Eleva l’esternon.
MUSCULS DE LES ALES DEL NAS Ensanxen les foses nasals.
8 FISIOLOGIA RESPIRATORIO L’ESPIRACIÓ L’espiració és un procés passiu derivat de la relaxació dels mateixos músculs inspiratoris i la retracció elàstica del pulmó.
La relaxació dels músculs provoca una menor negativitat en la pressió pleural. La pressió alveolar passa a ser un poc més positiva a la del inici de la espiració. Es genera un gradient de pressió a un flux aeri espiratori. No obstant, tant en patologia com en el esforç, l’espiració pot requerir la participació activa en altres grups musculars.
MUSCULS ESPIRATORIS · · Músculs de la paret abdominal o Augmenten la pressió intraabdominal o El diafragma és espitjat cap a dalt o Disminueix la cavitat toràcica, augmentant la seua pressió Músculs intercostals interns o Traccionen les costelles cap a baix i dins o Redueixen el volum toràcic MUSCULS DE LA PARET ABDOMINAL v Recte del abdomen v Obliquo intern i extern v Transvers del abdomen PRESSIONS PULMONARS En condicions de reposo: - Els músculs respiratoris estan en repòs El retrocés del pulmó i la paret són iguals però oposats La pressió a lo llarg del arbre traqueobronquial [...] En la inspiració els músculs inspiratoris es contrauen i el tòrax s’expandeix; la pressió alveolar es torna subatmosfèrica en respecte a la pressió en l’obertura de la via aérea. L’aire entra en els pulmons.
En la espiració els músculs espiratoris es relaxen; el retrocés del pulmó fa que la pressió alveolar supere la pressió en l’obertura de la via aérea. L’aire surt del pulmó.
CICLE RESPIRATORI 1. Activació del diafragma 2. Volum pulmonar (L) 3. Flux (L/s) 9 ...