Tema 4. L'entrevista en avaluació psicològica (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Diagnòstic i Avaluació Psicològica
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 2
Subido por

Descripción

Entrevista segons el grau d'estructuració: estructurada, semiestructurada i no estructurada.
Entrevista segons l'objectiu: diagnòstica, d'orientació i/o de selecció i terapèutica

Vista previa del texto

TEMA 4. L’ENTREVISTA EN L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA L’entrevista és la tècnica més antiga i més utilitzada de manera indistinta per tots els models d’avaluació psicològica.
És una excel·lent font d’informació per a orientar el diagnòstic i guiar la intervenció.
És una tècnica “no emmascarada i de resposta voluntària” perquè el subjecte entrevistat té consciència de les preguntes que se li formulen i pot respondre voluntàriament (o no).
És un diàleg que s’estableix entre dos interlocutors on l’entrevistador adopta un rol directiu en relació al contingut i al procediment de l’entrevista (decideix la manera d’iniciar i acabar l’entrevista, recondueix els temes, fa més èmfasi en uns continguts i no en d’altres, etc).
L’entrevistador ha de ser un expert que domini els coneixements conceptuals i tècniques d’interrogatori.
L’entrevistat ha d’actuar de manera introspectiva per a connectar amb si mateix i respondre el contingut que se li formula.
L’objectiu de l’entrevista és el d’aconseguir informació específica o corroborar informació proporcionada per d’altres informants. Això es fa a través de l’expressió verbal i de l’expressió gestual.
Tota entrevista presenta diverses fases: introducció, centrament en el focus de l’entrevista, recopilació d’informació i resum.
En la fase introductòria s’estableix el rapport positiu, el clima que genera confiança i seguretat i que porta a l’entrevistat a veure-la com a un intercanvi comunicatiu per aclarir un conflicte (motiu de la demanda) i trobar-ne una solució (intervenció).
En la fase de centrament o motiu, s’explicita la finalitat i el tipus d’informació que es vol obtenir, sent una fase molt important perquè centra i unifica les expectatives de cadascú. No es pot passar a la següent fase si aquests aspectes no estan discutits i s’arriba a un consens.
(perquè la persona s’obri una mica i a l’entrevistat li quedi clara la finalitat de l’entrevista) La fase de recollida d’informació és la part central de l’entrevista, on es recullen les dades necessàries.
Finalment pot fer-se un resum dels punts essencials de l’entrevista per tal que l’entrevistat i doni el seu vist i plau. Si hi ha algun aspecte que no ha quedat clar o prou matitzat, cal insistir-hi.
Tipus d’entrevista Segons el seu grau d’estructuració 1. Entrevista no estructurada 2. Esntrevista semiestructurada 3. Entrevista estructurada Segons el seu objectiu 1. Entrevista diagnòstica 2. Entrevista orientació, selecció 3. Entrevista terapèutica Entrevista no estructurada És una entrevista no directiva, amb preguntes obertes que conviden a l’entrevistat a parlar, donant-li l’oportunitat de respondre expressant els seus punts de vista, les seves emocions i de la manera que vulgui en funció d’allò que se li vagi acudint.
L’entrevistador intervé molt poc i dexa al pacient una total llibertat per a expressar i posar de manifest el seu problema.
1 Aquest tipus d’entrevista és més pròpia de models psicoanalític i psicodinàmic.
En l’entrevista psicoanalítica, l’intercanvi comunicatiu només és verbal ja que no hi ha comunicació cara a cara. L’entrevistador té la funció inicial d’escoltar per passar després a preguntar i finalment a interpretar els fenòmens que es produeixen en la situació d’entrevista.
L’entrevista psicodinàmica té la diferència que també hi ha comunicació gestual perquè la comunicació es produeix cara a cara.
En els dos casos el psicòleg ha de ser capaç de manejar l’ansietat que apareix en el pacient i en ell mateix, mantenint-se analìtic, observant i controlant el que passa durant la sessió.
En aquests enfocaments es produeixen dos mecanismes: la tranferència i la contratranferència.
• La tranferència és un procés en el qual s’actualitzen els desitjos inconscients en el pacient que suscita l’entrevistador i que són interpretats com una repetició de les seves primeres relcions objectals.
• La contratransferència són les diferents respostes emocionals del terapeuta davant les verbalitzacions del pacient. Pot ser entesa com la transferència del terapeuta davant la cura (com les respostes que li vas donant el fan conscient d’on és realment el problema) Un dels inconvenients d’aquest tipus d’entrevista és la variabilitat de la informació recollida que pot alterar la fiabilitat del diagnòstic. Els errors poden provenir de l’estructura de l’entrevista (falta d’especificitat de les preguntes, de la seqüència i el nombre de preguntes, de l’ambigüitat dels temes emprats, etc), del propi entrevistat (necessitat de donar respostes socialment acceptables, manca de comprensió de les preguntes, lapsus de memòria, relació inadequada amb l’entrevistador, etc) i de l’entrevistador (característiques personals, facilitats o dificultats verbals, etc).
Un dels seus avantatges és que permet una focalització en les queixes, vivències i conflictes que preocupen al pacient. (com no és una entrevista dirigida, el pacient es pot allargar explicant el que vulgui) Entrevista estructurada Aquí es fixen els continguts que cal preguntar, la forma de fer-ho (text precís de les preguntes, ordre, forma de registre) i la valoració de les respostes (estandardització de la seva correcció i de les formes de combinació de les respostes).
L’ideal seria que no haguessis d’escriure, perquè crea una situació poc afavoridora. Per això és millor gravar o apuntar quan marxi la persona i tinguis la informació recent.
Excepcionalment es deixen algunes preguntes obertes, per aclarir alguns aspectes psicopatològics.
Si es segueixen amb exactitud les indicacions d’aplicació d’una entrevista estructurada, dos entrevistadors diferents haurien d’obtenir-ne un alt grau de concordança en el seu diagnòstic.
S’utilitzen bàsicament amb finalitats de recerca i en estudis epidemiològics, tot i que cada vegada més es van estenent en l’ús clínic.
Un dels seus inconvenients és que la llargada de les preguntes ens pot fer perdre detalls de gran importància i portar-nos a error en el judici clínic, especialment si no es contrasta la informació obtinguda amb informacions del context i amb informacions provinents d’altres instruments de mesura.
2 Entrevista semiestructurada Es caracteritza perquè l’entrevistador disposa d’un guió dels temes bàsics que cal tractar i perquè permet al pacient que també s’organitzi exposant els conflictes de manera àmplia.
Té alguns avantatges sobre l’entrevista estructurada: - Complementa altres instruments de mesura i permet flexibilitat al clínic.
- Pot ser considerada com una mesura directa del contingut de les experiències tal com són recordades.
- Permet al clínic un camp privilegiat d’observació de com es desenvolupen les relacions interpersonals i de com el subjecte/pacient s’acomoda a l’entrevista i a les qüestions formulades Hi ha entrevistes estructurades i semiestructurades que abasten la majoria de síndromes psicopatològics.
Entrevista diagnòstica Es divideix en entrevista inicial i entrevista de clausura del procés d’avaluació psicològica.
L’entrevista inicial és aquella en què s’estableix un primer contacte directe entre el psicòleg i el subjecte que ha formulat una petició de consulta. L’objectiu és l’obtenció de la informació pertinent en relació amb el problema plantejat.
En aquesta entrevista inicial el psicòleg haurà de captar informació dels següents aspectes: - Llenguatge no verbal: presentació física (vestit, pentinat, neteja, etc); presentació personal i emocional (expressió facial i emocional, contacte ocular, tremolor, llàgrimes, suor, etc),; expressió supraverbal (to de veu, entonació, velocitat de la parla, bloqueigs, etc).
- Llenguatge verbal: contingut de la informació transmesa, forma de la transmissió (coherència i claredat del relat, ordenació); priorització dels conflictes al llarg de l’exposició i atribució de causalitat en els conflictes, etc).
- Coherència i discrepància entre tots dos tipus de llenguatge.
L’entrevista de clausura és una entrevista de retorn d’informació. És obligatòria i és on es comunica al subjecte/pacient els resultats del procés avaluatiu i es comuniquen les orientacions pertinents sobre com tractar-lo.
Entrevista de selecció Es fa per detectar quin és el subjecte més idoni per a ocupar un lloc de treball determinat.
És important que el psicòleg conegui les característiques del lloc de treball: - descripció del lloc (què es fa, com es fa i per què es fa).
- especificitat del lloc de treball ( aptituds i característiques que ha de complir el subjecte que aspira a aquell lloc de teball).
- exigències de la tasca (responsabilitat, risc, possibilitats de promoció, etc).
- qüestions organitzatives (horaris, desplaçaments, cotxe propi, etc).
3 El procés de selecció consta de diverses entrevistes. Es habitual que a la primera la segueixin d’altres entrevistes amb l’aplicació de proves fins arribar a la última on es comunica la decisió presa de si ha estat o no seleccionat per ocupar el lloc de treball. És habitual que aquesta última entrevista es comuniqui per carta.
El tipus d’entrevista utilitzada és semiestructurada, amb un conjunt de preguntes obertes i tancades, que permeten la lliure expressió del candidat, però que també asseguren una fiabilitat de les dades.
Un tema debatut és l’aspecte ètic d’aquestes entrevistes, on col·lisionen el dret a ocupar un lloc de treball i el de l’empresa, ha tenir persones preparades i disposades amb les feines.
Entrevista terapèutica L’objectiu d’aquesta entrevista és el de facilitar la solució de problemes psicològics mitjançant la interacció personal.
Una entrevista terapèutica sempre va precedida per una entrevista inicial que permet obtenir informació del subjecte i del problema plantejat. I l’enfoc de l’entrevista estarà en funció del marc teòric del psicòleg terapeuta. La percepció interpersonal és bàsica per aquest tipus d’entrevista. Hi ha algunes tècniques que potencien aquesta relació positiva entre el terapeuta i el pacient (Barreto, Pérez i Benavides, 1997): Aclarir Pregunta de confirmació sobre el contingut expressat per a concretar i/o precisar el missatge Paràfrasi Repetició del contingut del missatge a fi de localitzar l’atenció del pacient en el contingut verbal Reflex Resum fet pel terapeuta que recull el contingut emocional de l’expressió del pacient, amb l’objectiu que se senti comprès i alleugerit.
Resum Síntesi de la informació donada pel client, a fi de proporcionar-li una visió de conjunt.
Autorevelació Informació personal que el terapeuta dóna al pacient amb l’objectiu de minorar la distància entre tots dos.
Immediatesa Expressió relativa a allò que ha passat, en un moment determinat en la sessió d’entrevista terapèutica, a fi d’entrar en la discussió d’allò que està passant en aquell moment.
Sondeig Pregunta oberta que permet al pacient d’organitzar la informació sense cap trava: què, com, quan, etc.
Afirmació de Acte d’infusió d’ànim al pacient pel qual se li assegura la seva vàlua i capacitat preparació per a dur a terme una acció Confrontació Descripció del terapeuta de les incongruències en les expressions verbals i reals de la vida del pacient, a fi d’afavorir l’anàlisi de la conducta.
Interpretació Elaboració d’una explicació hipotètica de l’organització dels fets i accions del pacient, amb la finalitat de permetre al pacient que vegi les coses des d’una altra perspectiva.
4 Instruccions Pautes relatives a les formes d’actuar, que sostenen l’acció del subjecte.
Enquadrar Informació que emmarca la forma d’actuar en una sessió terapèutica.
Delimita la forma d’actuar, el tipus d’informació que es tractarà i les formes d’interpretació.
5 ...