Pesta negra (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 26/04/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ És “l’estudi del cas” per excel·lència de la història d e la població ja que gràcies al seu estudi es poden conèixer i desenvolupar les teories demogràfiques, així com demostrar la importància soci política dels grans canvis demogràfics. Per a fer aquest estudi, combina diferents metodologies: la història de la ciència, la història de la població i la història soci-econòmica. LA TEORIA DE ROBERT THOMAS MALTHUS (1766-1834) Malthus publica la seva obra Ensayo sobre la población l’any 1794, una obra on afirma que la capacitat de creixement de la població és infinitament major que la capacitat de la terra per produir aliments per als homes. En el llibre, a més, formula una teoria, la Teoria de Malthus: el principi bàsic de la teoria és que la població creix en progressió geomètrica, mentre que els medis de subsistència creixen en progressió aritmètica. Així doncs, la catàstrofe malthusiana s’esdevindria quan els recursos de la terra no poden alimentar les persones que l’habiten, i això causa guerres, fam, malalties i epidèmies. Més endavant es va veure que en part tenia raó i en part sí: - No tenia raó perquè no va tenir en compte els canvis tecnològics, i aquests, des de la publicació de l’assaig, ha facilitat molt que els medis de subsistència creixin també en progressió geomètrica. Així doncs, mai s’arriba a produir la catàstrofe malthusiana. - Sí que té raó perquè la teoria ajuda a explicar la relació entre els éssers humans i el seu medi ecològic abans d ela industrialització. Actualment però, la teoria malthusiana ha evolucionat: és l’actual teoria neomaltusiana, que es caracteritza per: - Accepta el principi de que hi ha una contradicció entre el creixement natural de les persones i la capacitat de la terra de mantenir-la. - Afegeix el principi d’equilibri malthusià: succeeix quan una societat aconsegueix controlar la població perquè augmenti amb progressió aritmètica. Això es fa endarrerir l’edat de matrimoni i mantenint el percentatge de la població en estat de celibat (les dones no es casen ni tenen fills). INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA - CLIMA I ECOLOGIA Manté que la catàstrofe o “ajust malthusià” és possible en la història, però que aquest ve en forma de plagues. Aquest ajust succeeix quan una epidèmia o pandèmia ataca la població. Això té a veure amb la falta d’equilibri entre número d’humans i capacitat de la terra d’alimentar-los i també amb la falta d’equilibri entre humans i el seu entorn ecològic. - Rebutja les prescripcions socials polèmiques de Thomas Malthus. LA PESTA NEGRA, S.XIV L’evolució de les pandèmies de la pesta a Europa es pot dividir en tres etapes: - Primera pandèmia (541-767): hi ha 15 onades de pandèmia comprès en aquest període. - Segona pandèmia (1246-1353): és la que s’anomena “mort negra”, nom que prové dels cronistes danesos i suecs del segle XVI. Al segle XIV s’usen expressions com pesta i plaga, al sud i al nord d’Europa respectivament. - Tercera pandèmia (segle XVII): coincideix en molts llocs amb la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Aquesta plaga bubònica, anomenada anteriorment pasteurel·la pestis, actualment és anomenada yersinia pestis ja que Alexandre Yertsin va crear un laboratori a Hong Kong per estudiar-lo, i va localitzar el bacteri i en va desenvolupar una cura. Actualment es combat amb antibiòtics. Coneguda com a pesta bubònica, s’anomena això degut als “bulbos” que apareixen en els infectats. Apareixen en general a les aixelles o a les engonals, també al coll o darrere les orelles. Els qui tenien el bulb morien poc després de la seva aparició. Depenent del tipus de plaga, la malaltia es transmet d’una manera o una altra: - Plaga bubònica: es transmet a través de les puces, quan aquesta pica a l’humà i la bactèria entra al sistema limfàtic. En uns dies arriben la febre i convulsions, i poc després els bulbs. - Plaga septicèmica: es transmet quan la puça pica una vena humana i el bacteri entra directament a la sang, la qual cosa causa la mort de la persona en 24 o 36 hores per ofegament. - Plaga pneumònica: es transmet entre humans amb la saliva, tos o esternuts. 2 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA Aquestes puces, que són paràsits que viuen al pèl de les rates, només es “quedaven” amb l’home quan la seva rata estava a punt de morir i no en podia trobar una altra. Concretament però, la plaga s’origina al sud-est d’Àfrica, escampant-se des d’allà cap a altres parts del món. La pandèmia del segle XIV, per exemple, prové de l’actual territori de Turkmenistan. Els brots anteriors són del nord d’Àfrica. Totes aquestes variants arriben a Europa quan es desenvolupa el comerç amb la Xina gràcies a Marco Polo i la seva família, ja que els comerciants genovesos funden la colònia Kaffa per accedir a la “ruta de la seda”. Quan un khan mongol la va envair, va fer-ho llençant els homes del seu exèrcit que estaven infectats, de manera que la població va quedar infectada. A partir d’aquí, la epidèmia s’expandeix a tots els llocs on els genovesos comercien. Pel que fa als números de morts, podem dividir-ho en: - Abans: anteriorment es creia que entre el 25 i el 33% de la població europeu havia mort. - Després: es va parlar d’entre un terç i la meitat de la població europea morta. - Ara: la última suposició o estudi demostra que va morir fins al 60% de la població europea. Hem de valorar aquests números tenint en compte que en aquella època la població europea era, aproximadament, de 80 milions de persones. Per tant, és possible que en morissin fins a 50 milions, el major número de morts de la història. CATÀSTROFE MALTUSIANA Hi ha dues evidències a tenir en compte davant la catàstrofe malthusiana, és a dir, a que realment es va esdevenir: - Evidència demogràfica: es creu que sí que es va esdevenir per diferents raons. A la Toscana, per exemple, hi havia 2 milions d’habitants abans de la pesta, un número que no van recuperar fins al 1850. A Barcelona, per exemple, de 4o mil habitants abans de la pesta no van tornar al mateix valor fins al segle XVIII. A més a més, el preu del blat era altíssim abans de l’aparició d ela pesta (degut als mals conreus), i per tant hi havia molta fam i morts (entre 1314-1317, el nord d’Europa s’anomenava “Gran Hambruna). Per contra, hi ha evidències que neguen la catàstrofe malthusiana: la població europea havia sigut igual o estable durant 50 0 100, i per tant estava en equilibri i no a prop de la catàstrofe. 3 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA - CLIMA I ECOLOGIA Evidència científica: es creu que potser sí que es va esdevenir, tot i que no se sap prou sobre les rates, les puces i les bactèries. Es creu també que probablement no es va esdevenir, però se sap que aquelles persones més sanes eren les més vulnerables a la epidèmia. Finalment però, es fa una explicació alternativa: abans de la plaga la humanitat ja havia desenvolupat resistència a algunes malalties (varicel·la, xarampió, etc), i amb la plaga i els seus brots van començar a desenvolupar-hi també resistència. Tenint això en compte, la plaga va ser causada per obrir el comerç amb la Xina, i per tant es van haver de buscar nous ambients ecològics fora d’Europa. Finalment, es creu que la pesta va desaparèixer perquè les rates grises del nord van substituir les rates negres del sud, les portadores de l’epidèmia. Una altra teoria explica que els que la van sobreviure va ser per el desenvolupament genètic a la plaga, i perquè la bactèria no era endèmica (que afecta a un país o territori), sinó que estava destinat a desaparèixer. CONSEQÜÈNCIES DE LA PESTA NEGRA Hi ha diferents conseqüències: - L’Antisemitisme i la persecució de les minories: L’any 1300 els jueus van ser expulsats de França i Anglaterra, després d’haver sofert diverses onades de violència abans de la plaga. Durant aquesta plaga, es va escampar el rumor que els jueus estaven enverinant els pous d’aigua per venjança, per la qual cosa hi va haver encara més violència. Hi va haver violència també contra els leprosos i homosexuals. - Les noves pràctiques religioses: apareixen, després de la plaga, els flagel·lats, l’exemple més exagerat de l’augment de la religiositat. Altres exemples poden ser que els pares usaven més noms religiosos i de sants per als fills, es construeixen noves esglésies, cada cop hi ha més peregrinacions, etc. - La crisi del feudalisme: Amb el declivi de la població, els pagesos cada vegada tenien més disposició d ela seva terra, però per contra els senyors tenien menys rendes. Amb aquest nou poder, els pagesos augmentaven els seus drets sobre la terra i feien així que les cadenes del feudalisme de l’Alta Edat Mitjana comences a desaparèixer a l’oest d’Europa. - Les guerres: els pagesos pressionaven per obtenir més drets sobre la terra que treballaven, i els senyors, amb menys ingressos ara, es dedicaven a lluitar per les seves 4 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA terres i recursos. Per exemple, la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) entre Anglaterra i França, o les diverses revolucions catalanes. - La revolució científica i el Renaixement: com que va disminuir la població, també ho va fer la mà d’obra. Per això els sous van augmentar, i va augmentar també l’ús de màquines per substituir la feina de les persones, que era molt costosa. Al segle XIV augmenten també les universitats a Europa. PLAGUES I CONQUESTES - L’intercanvi entre els “dos vells mons”: la pesta negre es transmet des d’Àsia cap a Europa a través de la ruta da la seda, matant al seu pas entre el 50 i el 60% de la població. Europa, per “sort”, va rebre la pesta a través del comerç i no d’una invasió. - L’intercanvi colombià: la població d’Amèrica del nord era d’uns 20 milions d’habitants, i es creu que gairebé el 95% d’aquests van morir a causa de malalties. A Mèxic, la població va disminuir també tràgicament, coma altres llocs d’Amèrica del sud. - La llei McNeill: aquesta llei diu que les persones que han viscut en comunitats agràries denses durant segles tenen un sistema immunològic més avançat que aquelles comunitats no agràries, menys denses o que porten temps dedicant-se a l’agricultura. És una llei coneguda des de temps bíblics, i és a causa d’aquesta llei que algunes colonitzacions no han tingut èxit: a llarg termini els colonitzadors morien abans que els conquerits ja que els turcs i semites tenien un sistema immunològic més avançat. Hi ha però una excepció a aquesta llei: els microbis i la tardana colonització d’Àfrica. Alguns portuguesos van establir colònies a la costa ja que els europeus no van poder penetrar a l’interior del territori ja que durant els intents molts morien per malalties, sobretot de la malària. L’any 1850 van començar a utilitzar quinina, una pols que els protegia de la malària, i així (i amb la metralladora) van poder conquerir Àfrica. 5 ...