Tema 5 - La gran recessió espanyola 2008-2010 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

jcarbonell94 TEMA 5: LA “GRAN RECESSIÓ” A ESPANYA: 2008-2010 Esquema: 1.
2.
3.
4.
5.
Situació macroeconòmica inicial (2007) Principals desenvolupaments Escenari macroeconòmic Resposta política al periode2008-2010 Situació macroeconòmica final (2010) 1. Situació macroeconòmica inicial (2007) Seqüència dels fets que desenvolupen la gran recessió: 1.Es produeix un excés de liquiditat financera: Boom econòmic general i desequilibris.
2. L’excés de liquiditat provoca l’acumulació de desequilibris: - Explosió dels preus de la vivenda - EEUU: el preu de la vivenda comença la seva correcció al 2006 - Espanya: a mitjans del 2007 Crisi del sector de la construcció 3.El problema al mercat de la vivenda es trasllada als mercats financers primer als EEUU; després a Europa i als mercats emergents:  Crisi al sistema financer 4.El problema dels estats financers es trasllada a l’economia real:  Crisi econòmica general 5.Resposta política (i): acció coordinada davant l’abast internacional de la crisi. La resposta keynesiana condueix a elevats dèficits públics i a un deute públic creixent.
 Crisi del deute sobirà a la Eurozona 6.Resposta política (ii): polítiques d’austeritat a la recerca del reajustament macroeconòmic per tal de controlar els desequilibris exteriors i dels deutes públics:  Prolongació i reforçament de la crisi econòmica general   1999: Comitè per salvar el món Es permet una sortida financera a les greus amenaces de recessió mundial que es manifestaven des de 1998: A la segona meitat de 1997 i 1998 l 40% de les economies del món passen d’expansió a recessió (Sud-est asiàtic, Xina, Rússia, Amèrica Llatina i Japó).
Greus problemes financers, devaluacions de les monedes, inestabilitat internacional.
POLÍTICA MONETÀRIA EXPANSIVA I DESREGULACIÓ FINANCERA 1 jcarbonell94 - Amb la baixada del tipus d’interès del 5% al 1% a EEUU hi ha un desprestigi del sistema financer. Es comencen a donar hipoteques a gent no solvent, anomenades d’alt risc (subprime) amb interessos del 8%.
El preu de la vivenda a EEUU puja fins a un 20% fins que al 2006 hi ha una caiguda en picat, quan es deixen de donar crèdits. Europa havia invertit molt a EEUU en busca de beneficis i la crisi es va escampar per Europa, però Espanya tenia la seva pròpia crisi, ja que tots els espanyols invertien en el propi país (bombolla immobiliària).
Espanya, el 2008 creix a un 0,9% anual, però al 2009 cau fins el -3,8%. El creixement econòmic del 2008 al 2009 era d’un -1,5%, cosa que ve lligada per la inversió, que va caure en un -11,4% i el 2009 en concret va caure fins a un -18%.
És a dir, al 2008 es creix una mica però la inversió ja començava a caure. A més, el consum privat va caure un -2,2% de mitjana, més del que ja queia el PIB (-1,5%).
La inversió i el consum en caiguda representen una demanda interna en caiguda.
La despesa pública però, augmenta, per altre banda, en un 4,8%. (C+I+G) La política keynesiana es basa en una política fiscal. Repercuteix en un augment de la despesa pública, estimula la demanda interna (C+I+G).
El sector exterior, com que hi ha crisi, es corregeix; ja no s’importa tant perquè es deixen de comprar segons quins productes. Les exportacions cauen en una mitjana de un -5,5% entre 2008 i 2009, perquè el comerç internacional es contrau; però les importacions cauen el doble, un -11,2%,com a símptoma d’una gran recessió. S’inicia la correcció per la banda de (X-M). La balança de serveis es manté constant al 2,5/3%, la correcció prové de la balança comercial que passa al 2007 d’un -8,7% a un -4% el 2010.
En aquest context les autoritats decideixen la seva política econòmica:   - Política monetària (EXPANSIVA): Es baixen els tipus d’interès a finals de 2008 per intentar reactivar la inversió i el consum, cosa que no s’aconseguirà, perquè el sistema financer es col·lapsava, no donava préstecs; i les famílies no demanaven crèdits.
Política fiscal (EXPANSIVA): Estava en mans nacionals. Tots els països feien polítiques fiscals expansives. A Espanya: (2008): Estímul fiscal de fins a 16.500 M d’€. Es retorna a cada família espanyola 400 euros en concepte de devolució d’IRPF (durant el govern de Zapatero, abans de les següents eleccions, que tornarà a guanyar), es redueix l’impost sobre la renda de les empreses via impost de societats, ‘’cheque bebé’’ ajut a la natalitat.
 1,5% del PIB 2 jcarbonell94 - (2009): ‘’Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo’’ (Plan E). Els seu objectiu era impulsar l’activitat econòmica del país a través de la utilització de diners públics. Tenia quatre eixos d’actuació: 1) Mesures d’ajuda a les famílies, 2) Creació d’ocupació (ajuts a les empreses) 3) Mesures d’ajut al sistema financer 4) Mesures de modernització de l’economia.
Va moure grans quantitats de diners públics, que eren atorgats als diferents ajuntaments, els quals decidien en quines obres invertirien els diners.
Va estimular un 2,3% del PIB, i juntament amb les polítiques socials, van arribar al 4,9% del PIB.
- (2010): ‘’Plan de Economía Sostenible’’. Prolonga el ‘’Plan E’’ mitjançant el finnçament de tres tipus de projectes desenvolupats per les autoritats locals, amb un pressupost previst de 5.000M d’€. 6,4% del PIB Projectes amb l’objectiu d’estimular: 1) La sostenibilitat local 2) La sostenibilitat mediambiental 3) La sostenibilitat social.
El dèficit públic (saldo dels comptes del sector públic) passa d’un superàvit del 1,9% el 2007 a un dèficit del -11,% el 2009.
Aquest deteriorament del 13% del PIB va ser degut a: - La caiguda dels ingressos fiscals degut a la crisi L’augment de la despesa pública (6,4% del PIB) L’orientació expansiva de les polítiques monetàries i fiscals no van ser suficients a causa de les fortes restriccions de liquiditat degut a que els mercats financers estaven tancats i SENSE CRÈDITS L’ACTIVITAT ECONÒMICA ES PARA.
Conseqüències de les polítiques monetària i fiscal: 1. Aparició de deutes públics massius.
2. Accés al crèdit molt més car, perquè a part de la crisi financera ara comença a haver-hi dubtes sobre la solvència dels estats perifèrics del sud (Portugal, Grècia...) i la prima de risc a finals de 2008 comença a pujar.
3. El Banc Central Europeu haurà d’intervenir per rescatar el sistema financer i els estats, però com que no té prou força necessitarà l’ajut del FMI i de la Comissió Europea. El que s’anomena Troika, la suma de tots tres.
(Troika = BCE + Comissió Europea + FMI) 3 jcarbonell94 Com a resultat tenim: - Crisi financera (2007-?) - Crisi econòmica (2008-?) - Crisi deute sobirà (2009-?) GrèciaIrlanda i PortugalEspanya - Austeritat i devaluació interna, 2010-? VALORACIÓ: Les mesures expansionistes ‘’keynesiaes’’ es van decidir i implementar sota els supòsits que: - La crisi seria curta - El deute públic podia créixer quasi il·limitadament - Es va desatendre la possibilitat de que el sistema bancari presentés problemes de solvència.
El problema va ser que tots aquests supòsits van resultar erronis i la situació econòmica dels països del sud d’Europa es va tornar progressivament més complicada.
A Grècia, a l’octubre de 2009, hi ha eleccions; i el nou govern reconeix el falsejament de dades relacionades amb els comptes del sector públic. Aquest és l’inici (i detonant) de la crisi del deute sobirà (a finals de 2009).
A més, la manca de confiança en la situació de Portugal i Irlanda condueix a la crisi del deute sobirà, que s’afegeix a la crisi econòmica i financera.
Aquesta nova crisi, la del deute sobirà, produeix un canvi radical en la gestió de la crisis. Al 2010 Europa es mou del keynesianisme a l’austeritat. L’objectiu passa a ser recuperar la confiança dels mercats financers. L’actuació immediata consisteix en dissenyar una nova agenda que permeti reduir el dèficit públic al 3% (que s’havia d’assolir al 2013, en un principi). Al 2010 aquest dèficit públic era d’un 9,7%.
4 jcarbonell94 5. Situació macroeconòmica final (2010) 2007 2009 Comptes públics 1.9% -11.2% -13% Empitjorament Taxa d’atur 8.3% 17.5% 9% Empitjorament Inflació 2.8% - 0.3% Deflació* Empitjorament Balança per compte corrent - 10% -4.8% Intensa correcció *Si saps que els preus cauen esperes a que caiguin més els preus per comprar segons quins productes.
5 ...

Comprar Previsualizar