Tema 3B: Òrgans dels sentits (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Histologia Humana
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Histologia Humana 2n Medicina UPF-UAB 11-01-2016 HISTOLOGIA HUMANA TEMA 3- Òrgans dels sentits (II) 3. Sistema visual (ull) Ø La histologia de l’ull és complexa à l’ull és una mena de resum de tots els tipus de teixits que s’han vist.
Ø Analogia entre ull i càmera fotogràfica o de vídeo analògica: Càmera Ull Funda de protecció Parpelles-conjuntiva Motorització externa Musculatura orbitària Xassís (cos de la càmera) Escleròtica Finestra anterior Còrnia (transparent) Diafragma Iris (regula l’entrada de llum) Lent òptica graduable Cristal·lí Mecanisme d’enfocament Úvea (permet enfocar a diferents distàncies) Cambra fosca Coroides (per on passa la senyal lluminosa) Pel·lícula multisensibilitat Retina (fotodetector) PARPELLA POSTERIOR ANTERIOR Ø Pell amb fol·licles pilosos Pell Ø Glàndules sebàcies Ø Glàndules conjuntivals à Localitzades a l’espessor de la parpella, per sota de l’epiteli.
Ø La capa conjuntiva à capa mucosa especial de l’ull.: − Conjuntiva tarsal = recobreix interior parpella − Conjuntiva bulbar = recobreix glòbul ocular Ø Parta anterior, on hi ha la pell tenim: Gl. sebàcies Glàndules intraepitelials Glàndules conjuntivals Múscul Esquelètic Conjuntiva tarsal Pestany es − Pestanyes = interfase entre pell i conjuntiva tarsal − Glàndules conjuntivals (vistes abans) − Epiteli queratinitzat (exterior parpella) Tall sagital de la parpella.
Ø En l’epiteli (part posterior, conjuntiva tarsal): − Es epiteli estratificat no queratinitzat − Destaca la presència de glàndules intraepitelials.
Ø Musculatura esquelètica à permet obrir i tancar parpelles *NOTA: Hi ha dos tipus de glàndules secretores (glàndules que lubriquen amb una substància similar a les llàgrimes): − Glàndules supraepitelials − Glàndules conjuntivals intraepitelials ! a l’interior de l’epiteli ESTRUCTURES ULL 1. Capa externa Ø Tot l’embolcall de l’ull format per − Còrnia à transparent, anterior − Escleròtica o esclera à tota la resta del contorn menys la còrnia, de color blanquinós, opaca Ø Ambdues parts suporten la tensió de l’ull: − Còrnia à teixit dens ordenat, medi transparent (permet pas feix lluminós) − Esclera, cambra fosca à teixit connectiu dens desordenat, medi opac *NOTA: La cara anterior de l’esclera està coberta per conjuntiva però no ho està la còrnia.
2. Capa mitja Ø Formada per à UVEA (iris, cos ciliar i coroide)= formen una unitat de davant cap a darrere − Iris = anterior − Cos ciliar = entremig à Fabrica l’humor aquós i enfoca el cristal·lí − Coroide = posterior Ø Funcions à nutrició, acomodació i regulació de l’entrada de llum 3. Capa interna Ø Retina = sistema receptor à és molt prima ORIGEN EMBRIOLÒGIC Ø Interacció entre neuroectoderm (retina i epiteli pigmentari), mesoderm (còrnia, esclera, úvea i cos vitri) i ectoderm (conjuntiva i cristal·lí) à no recordar per examen Ø Hi ha , per tant, elements desenvolupats a partir del mesoderm, ectoderm i neuroectoderm (PERO no hi ha cap procedent de l’endoderm) Ø Desenvolupament postnatal: − Fins primer any à període maduratiu retina − Sobre els deu anys à mida final globus ocular Ø Tipus de conjuntiva − Conjuntiva tarsal: epiteli poliestratificat no queratinitzat amb glàndules intraepitelials (mucinoses, fet no gaire habitual), i amb teixit connectiu amb glàndules apocrines, seroses i mucinoses, recobreix la part interna de la parpella.
− Conjuntiva bulbar: epiteli poliestratificat amb glàndules intraepitelials, recobreix l’escleròtica a la cara anterior (“lliure”) de l’ull.
− Les glàndules lubriquen l’ull, tenen propietats antimicrobianes (bactericides) i modifiquen les llàgrimes.
− Hi ha malalties en que la conjuntiva creix per la còrnia à pèrdua visió.
CAPA EXTERNA DE L’ULL Prové del mesoderm i la seva funció és suportar la tensió de l’ull.
è Esclera o escleròtica Ø Vol dir “blanca” Ø És una coberta opaca de color blanquinós Ø Formada per teixit connectiu dens desordenat + molt col·lagen. Això li confereix: − Resistència a la pressió externa i interna − Opacitat (cambra fosca) Ø A la cara anterior (“lliure”) de l’ull à coberta per conjuntiva bulbar Ø La zona de transició entre escleròtica i còrnia = limbe esclero-corneal à punt on hi ha canals per on circula l’humor aquos * Humor aquós: − Producció: úvea − Circulació: canals al limbe esclero-corneal à permet mantenir la pressió intraocular (excés pressió = atrofia i disminució pressió = desinflació) − Absorció a través d’aquests canals i va a parar a la circulació venosa è Còrnia Ø És transparent i NO te una coberta de conjuntiva (dificultaria pas llum).
Ø La seva estructura permet que tothom sigui donant à de persones mortes (NO vius) Ø La còrnia no es regenera fàcilment davant de lesions (per això requereix de trasplants) Ø Capes d’externa a interna: − Epiteli poliestratificat pla à 4-5 capes. Subjecte a: − Membrana basal gruixada (de Bowmann) − Estroma § col·làgena molt ordenada i sense substància amorfa à transparència § No presenta vasos sanguinis (per això no regenera) à li confereixen màxima transparència i la seva nutrició és per difusió.
§ Poc hidratada à equilibri es manté gràcies l’humor aquós (petita circulació) − Membrana basal més prima (de Secemet) − Epiteli intern, monoestratificat ("endoteli”) à pla, juntament amb l’humor aquós permet un certa hidratació de la col·làgena.
*NOTA: El mateix teixit organitzat de diferents maneres dona lloc a resultats diferents: − − esclera = opaca ! desordenat còrnia = transparent ! ordenat CAPA MITJA DE L’ULL (UVEA): IRIS, COS CILIAR I COROIDE La UVEA és la capa mitja formada per tres parts (iris, cos ciliar i coroide) à totes elles tenen un estroma comú, és a dir, el mateix teixit connectiu.
Ø Estroma comú conté.
− Vasos abundants − Teixit connectiu lax (de suport, transport oxigen) − Melanòcits i fibroblasts − Múscul llis (a coroide no, els altres dos si perquè es contrauen) − Neurones del sistema nerviós autònom parasimpàtic (per la seva proximitat a l’ull) Ø Per dintre d’aquestes 3 estructures à superfície més interna està coberta per epiteli monoestratificat pigmentat: − Excepció = iris àepiteli només en part posterior − Excepció = cos ciliar à dues capes, una pigmentada (externa) i l’altra no (interna) − Funció de barrera à separa l’estroma dels humors − Funció de síntesi à humor aquós al cos ciliar − Funció de càmera fosca à sobretot coroide Peculiaritats de cada estructura en particular: è Iris Ø A l’estroma à múscul llis en disposició determinada por poder contraure/dilatar la pupil·la (presència interna de fibroblasts, melanòcits i neurones).
Ø Es un teixit opac, no deixa passar la llum à nomes per l’orifici Ø Epiteli simple pigmentat només per la cara interna (posterior) que dóna la coloració característica dels ulls à depenent de la quantitat de melanina, vasos i substància fonamental amorfa.
Ø Cara anterior à fibroblasts estrellats directament fins a la superfície.
Ø Exemple: ulls blaus = menys melanòcits respecte als vasos. Ulls marronosos = més melanòcits respecte als vasos .
Cara anterior Fibroblasts de revestiment Estroma Cara posterior Epiteli pigmentat è Cos ciliar Ø Té dues capes epitelials: − Interna = no pigmentada − Externa = pigmentada Ø Té processos ciliars = projeccions digitiformes: − Sintetitzen humor aquós − Serveixen d’ancoratge a les zònules (bandes de col·làgena connectades a la càpsula del cristal·lí).
Ø Estroma uveal amb múscul llis abundant ordenat en 3 sentits − Regula l’estat de convexitat del cristal·lí, i per tant, l’acomodació − En repòs, estira del cristal·lí HUMOR AQUÓS Ø Al compartiment anterior de l’ull Ø Es sintetitza als cossos ciliars i passa de la cambra posterior a la cambra anterior del compartiment anterior de l’ull a través de l’orifici de l’iris (difon a través de la pupil·la).
Ø La reabsorció d’aquest líquid es dóna a nivell del limbe esclero-corneal a: − malla trabecular − canal de Schlemm à drenatge Ø Aclarir que hi ha dos compartiments a l’ull − Anterior à dividit en cambra anterior i cambra posterior − Posterior à humor vitri Ø Hi ha múscul llis molt desenvolupat (part inferior cos ciliar) à permet estirar del cristal·lí o contraure’l per enfocar (acumulació).
  CRISTAL·LÍ Ø Deriva de l’ectoderm Ø Forma lenticular-esfèrica Ø Teixit connectiu per fora Ø Epiteli en la part interior Ø Encaixat en una espècie de càpsula de col·làgena ordenat à es continua amb les zònules d’ancoratge a la úvea, que van cap als cossos ciliars Ø Car anterior à epiteli cúbic que sintetitza la proteïna cristal·lina. Les cèl·lules epitelials perden el nucli i els orgànuls per aconseguir una màxima transparència. Conserven interdigitacions i unions estretes Ø En degenerar s’ha de posar una lent artificial HUMOR VITRI Ø Deriva del mesoderm Ø Contingut en el compartiment posterior RETINA Ø Similar a un “pastisset” à Moltes capes Ø Menys de 300 micròmetres à molt prima Ø Comença meitat posterior de l’ull i va augmentant de gruix Ø Estructura homogènia à variacions topogràfiques amb sentit funcional Ø La part especialitzada que detecta la llum (fotoreceptors) es troba per sota de la retina, en contacte amb la coroide Ø Formada per 10 capes histològiques à 1 capa de receptors i 9 capes neuronals (processament senyal) Ø Capes neuronals à neurones molt petites Ø Integració del receptor amb el sistema de processament primari à l’ull és l’únic òrgan d’on ja surt una senyal “processada” Ø L’estímul lluminós ha de travessa la retina à cal que aquesta no sigui gaire gruixuda per arribar a la capa de receptors.
Retina Coroides Esclera Ø Les 10 capes que la formen són (1 receptors + 9 neurones) => examen • 10) Capa limitant interna • 9) Capa de fibres nervioses (f. nervi òptic) que v iatgen cap a la part posterior del ull • 8) Capa ganglionar (neurones grans) à últimes neurones abans de sortir del ull, són diferents ales vistes al còrtex.
• 7) Capa plexiforme interna à capa de sinapsis • 6) Capa nuclear interna • 5) Capa plexiforme neuronals, sinapsis • 4) Capa nuclear externa (somes) • 3) Capa limitant externa à connexions • 2) Capa de fotoreceptors (cons i bastons) • 1) Capa de l’epiteli pigmentari (compartit amb la còrnia) à epiteli de la coroides externa à prolongacions Ø La llum ha de travessar totes les capes fins arribar als fotoreceptors à si estigués organitzat al revés l’epiteli pigmentari (que és necessari pel manteniment dels fotoreceptors), estaria a la part interna i més anterior de l’ull i, al ser pigmentat, no deixaria passar la llum.   FOTORECEPTORS: CONS I BASTONS Ø Fotoreceptors = neurones bipolars Ø Hi ha dos tipus: 1. Cons à detecten llum, tenen 3 pigments diferents (distingeixen longituds d’ona diferents, detecten colors), tenen una baixa sensibilitat (utilitzat s en visió diürna) i estan en menor quantitat respecte als cons.
2. Bastons à detecten la intensitat lluminosa, tenen un sol pigment (no discriminen colors), tenen alta sensibilitat a la llum (utilitzats en visió nocturna) i estan en major quantitat en relació als cons.
Ø Un dels extrems és expert en capar estímuls lluminosos gràcies a la presència de pigments: − Cons = informació cromàtica − Bastons = blanc & negre Ø Segment extern (dendrita modificada, sistema de recepció) està en contacte amb coroidesà va sent degenerat per l’epiteli de la coroides per fabricar pigment per a fer la reacció lumínica.
Explicació: al segment extern dels fotoreceptors hi ha el sistema de recepció (una dendrita modificada amb pigment fotosensible) composta de discs de membrana (plegaments de membrana) que tenen receptors específics à aquestes molècules es desgasten i els discs de membrana es destrueixen per la funció fagocítica de les cèl·lules de la l’epiteli pigmentari. Són reposades pels somes cel·lulars.
Ø L’axó dels dos fotoreceptors també és diferent: − Cons: axó més elaborat = pedicles à major superfície de sinapsis − Bastons: axó més rudimentari = esfèrules à menys superfície de sinapsis Discs de membrana (conté el pigment) Abundants mitocòndries Tall d’un bastó (cilíndric)   Con Bastons è Recanvi de discs à funció essencial dels fotoreceptors de l’epiteli pigmentari. és una monocapa de cèl·lules cúbiques amb melanosomes i lipofuscina que té funció fagocítica i metabòlica. Els pigment absorbeix la llum i crea foscor.
è Variacions topogràfiques dels fotoreceptors: Ø Màcula = punt focal retina (zona de més sensibilitat i nitidesa) à part de la retina on hi ha la màxima quantitat de cons.
Punt cec Ø Fòvea = punt de màxima agudesa visual à zona central de la màcula on només hi ha cons i les altres capes es marginen, de manera que s’aconsegueix un mínim gruix de la retina (80 micres). És una zona gairebé cristal·lina.
Màxima proporció de bastons en la perifèria.
Ø Depressió del nervi òptic = punt cec retina à només hi ha axons. És el punt per on surten les fibres per formar el nervi òptic.
Nervi òptic                                           SISTEMA DE PROCESSAMENT: CAPES NEURONALS DE LA RETINA Fóvea Ø Hi ha dues vies o parts implicades en el processament primari de la informació visual: − La via o sistema vertical, que és la principal (cèl·lules principals): fotoreceptorsà neurona bipolar à neurona ganglionar.
− La via o sistema horitzontal, punts de processament i modulació: cèl·lules horitzontals i amacrines (interneurones) que regula la via principal.
Ø Tota la llum que no estimula els receptors és absorbida per la coroides.
Ø Hi ha dos tipus de neurones que regulen el circuit principal: − les neurones horitzontals à regula sinapsis receptor – neurona bipolar − les neurones amacrines à regula la sinapsis neurona bipolar – neurona ganglionar Ø Un excés de pressió intraocular genera una malaltia que es diu glaucoma Ø L’estímul viatja: fotoreceptor (rep senyal) à neurona bipolar, sinapta amb à neurones ganglionar Ø Aquest sistema ens permet entendre les diferents capes de la retina:                           − Capes plexiformes à zones de sinapsis − Capes nuclears à on hi ha els somes neuronals − Capes limitants à línies virtuals només visibles al microscopi (Glia de Müller i unions estretes) Epiteli pigmentari Fotoreceptors, discs Cons i bastons       Neurona bipolar Neurona ganglionar ...

Comprar Previsualizar