anatomia (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2015
Páginas 50
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 14

Descripción

Anatomia humana

Vista previa del texto

Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Nosaltres no respirem amb el pulmó. Lo que és agafar el aire no s’anomena respirar. Realment la entrada i sortida del aire del cos és ventilació.
Aleshores és un sistema ventilatori.
On succeeix la respiració? --> En els mitocòndries, que produeixen energia en forma de ATP però amb oxigen. La respiració és cel·lular, el concepte de respiració és cel·lular.
Per a que serveix el oxigen en aquesta cadena? --> El oxigen és necessari per a que la cadena no es pari.
La mitocòndria té una membrana externa i interna i hi ha una sèrie de cadenes i al final de la producció de la energia hi ha CO2 i aigua - H2O. El oxigen simplement serveix per a produir el CO2 i el aigua i que la cadena no es pari.
La mitocòndria és una organella, que es va introduït en el nostre organisme, quan hi havia poc oxigen en la atmosfera, per a obtenir la energia de manera aeròbica.
Per tant les mitocòndries són unes bacteris, que estan en simbiosi amb nosaltres.
1 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Com aconseguim que el oxigen entri al cos? Primer hem de captar-lo del aire. El sistema respiratori lo que ha de fer és la captació del aire i intercanvi, que vol dir ficar l’oxigen cap a la sang.
Segon sistema involucrat és el sistema circulatori, que capti l’oxigen i lo transporti cap als teixits.
Tercer sistema és que el propi òrgan utilitzi aquest oxigen per a la producció de energia.
Al final del procés tenim la eliminació del CO2.
Si falla qualsevol part d’aquest sistema, la persona no pot respirar. Si falla el transport de oxigen la persona s’ofega.
2 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Les vies aèries tenen 2 parts: la part superior: el nas les foses nasals faringe laringe la part inferior: tràquea bronquis, bronquíols i alvèols pulmons Les infeccions de les vies aèries de la part superior són normalment les grips i els constipats i el metge que les tracta és el otorinolaringòleg. Les infeccions de la part inferior són pneumònies i són tractades per pneumòlegs.
3 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Les vies aèries comencen al nas. Tota la part del tàbic nasal és cartilaginosa.
El aire entra per nas i entra en friccions amb les parets. Passa pels petits pels i el moc que agafen les petites partícules, passa les foses nasals i va cap amunt, cap al nervi olfactori. Aquest nervi capta el sentit del olfacte i és diferent del que capta el dolor i el tacte dins del nas.
4 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri El nas és molt vascularitzat, per el nas passen molts vasos sanguinis. Quan una persona té un augment de la pressió a nivell del cap pot passar, que li sang el nas. Pot ser una hemorràgia considerable.
El aire que entra per nas s’escalfa, es filtra i passa el aire, lo que passa és que genera molta resistència.
Aleshores el aire entra i es va cap a la part posterior on les foses nasals connecten amb la faringe.
El petit furat per sobre és la trompa auditiva o la trompa de Eustaqui. La trompa auditiva serveix per igualar les pressions. A vegades quan agafem una mica de moc lo que passa que no es pot igualar les pressions entre les 2 zones i tenim la sensació de que tenim tapades les orelles.
La faringe es divideix en 3 zones: nasofaringe, orofaringe i laryngofaringe.
La part de la faringe comuna del sistema digestiu i respiratori és la orofaringe i la laryngofaringe.
Dins de la laringe es troben les cordes vocals.
5 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Quan una persona té una rinitis – inflamació típica de les al·lèrgies – els sinus paranasals s’inflamen. A vegades la persona pot perdre el sentit d’olfacte.
Els sinus paranasals drenen cap a les foses nasals. Si no hi ha drenatge i s’infecta podem tenir la sinusitis.
Entre el nas i la orbita hi ha una connexió, que és el conducte nasolacrimal.
6 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri La laringe està formada per una sèrie de cartílags. La laringe es contibua amb la tràquea.
Dins de la laringe es troben les cordes vocals – 2 cordes vocals – que són les que vibren, quan passa l’aire.
7 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 8 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri La tràquea és un tub, que té aproximadament 12 -15 cm.
La tràquea té una porció cervical, que es pot palpar a nivell del coll (cartílags traqueals) i hi ha un altre part, que no palpem perquè es col·loca per darrere del estèrnum.
Podem fer la palpació de la tràquea per saber si s’ha desviat. El desviament de tràquea vol dir que hi ha un tumor, que està desviant la tràquea. Per tant la tràquea ha d’estar més o menys bé orientada.
Quan es fa la fisioteràpia respiratòria es fa les percussions en la tràquea per estimular la tos.
La part cervical de la tràquea són cartílags traqueals, que tenen forma de C, no queden tancats completament sinó que per darrera hi ha una membrana. I no estan tancats completament perquè aquest tub es relaciona amb un altre tub per darrera – l’esòfag.
Si això fos un anell, l’esòfag quedaria entre la vertebra i la tràquea i el aliment al passar estaria passant per les estructures dures.
En canvi la part posterior de la tràquea té una membrana tova, que permet el pas del aliment - la deglució - sense que generi resistència.
9 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Un altre cosa important de la tràquea i d’aquests cartílags, és que no es col·lapsen fàcilment.
Quan algun té un edema de glotis o ha tingut una reacció al·lèrgica, que la persona deixa de respirar perquè és una reacció al·lèrgica massiva, el que s’infla és aquesta zona d’aquí. I sempre que veiem a una persona, que té algun tumor de laringe o algun problema respiratori li col·loquen un respirador per un furat en la tràquea– traqueotomia. Aquesta ventilació funciona perquè aquests cartílags eviten que es col·lapsi. La tràquea aguanta bastant qualsevol tipus de edema perquè està ple de cartílag.
Generalment les persones, que són molt al·lèrgiques a algun tipus de substància porten una injecció amb adrenalina. Una persona que té un xoc anafilàctic genera una vasodilatació molt bestia. Adrenalina lo que fa és una vasoconstricció i i provoca que comenci a bombejar amb més potencia la sang.
10 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri La tràquea es bifurca en 2 bronquis principals esquerre i dret.
El bronqui dret és molt més vertical i en canvi el esquerre fa una forma de U.
Això fa, que les persones que fan broncoaspiracions i pneumònies sempre produeixen més en el costat dret que en el esquerre, perquè qualsevol patògen que entra té més facilitat, en canvi en el esquerra ha de donar la volta.
Les parts de pulmons que pateixen més, casi sempre son les bases, perquè es més fàcil, que el patògen baixi que doni voltes. El patògen són partícules molt petites, que entren en el nostre organisme.
En la zona de la bifurcació traqueal, en la part interna trobem una cresta que s’anomena la carina traqueal i és un centre de la tos (centre tussigen) . Per tant, quan aquí arriba la mucositat això s’irrita i des de aquest punt surt cap al exterior.
11 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Aleshores tenim bronqui principal dret i esquerre i després tenim bronquis lobars, que són els que van a diferents lòbuls.
En el cas de pulmó dret n’hi ha 3 bronquis lobars --> el superior, el mig i el inferior, perquè el pulmó dret té 3 lòbuls.
En canvi el pulmó esquerre té 2 lòbuls, per tant té 2 bronquis lobars --> el superior i el inferior.
I després tenim tots els bronquis segmentats, que són diferents segments del pulmó.
Un metge pot extirpar un segment del pulmó, per exemple on hi ha un tumor, perquè els segments estan separats per un tàbic. I el tàbic és suficientment fort per a que el tumor quedi dins d’un segment.
Com es pot saber quin segment és? Quan es fa un estudi de la part interna dels bronquis – fibrobroncoscopia – es fica una càmera per el nas, se li diu a la persona, que digui “A” per a que s’obrin les cordes vocals i a mida que van passant van ficant anestèsic per dormir tota aquesta zona. Aleshores es pot fer el estudi.
El pneumòleg ha de saber tots els segments dels bronquis per poder entrar i mirar com estan les parets dels lòbuls.
12 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri El epiteli respiratori és un epiteli pseudoestratificat ciliat.
Larva bronquial 13 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Les relacions: Per darrere de la tràquea tenim l’esòfag i a banda i banda els vasos sanguinis – la vena jugular (més superficial) i la caròtida. Tenim un òrgan enganxat en la part superior de la tràquea a banda i banda --> la glàndula tiroide, generalment es palpa malament si la persona està sana.
La tràquea entra en la regió toràcica i es relaciona amb els vasos. La esquerra té forma de U i és la arteria aorta, que salta per sobre. Per darrera té l’esòfag i per davant els grans vasos que surten del cor i van cap a banda i banda.
El aire que entra al cos només viatja per tota aquesta zona respiratòria i s’intercanvia en els alvèols. Tot aquest espai col·locat dintre dels bronquis i bronquíols és un espai mort, perquè no hi ha intercanvi de gasos. Només s’intercanvien els gasos si arriben fins els alvèols.
Quan de aire entra i surt en una respiració normal? --> aprox. 400 – 500 ml.
Uns 350 ml arriben a la regió respiratòria i un 150 ml arriben al espai mort.
El aire es reparteix entre la zona respiratòria i l’espai mort.
14 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Quan una persona ha de posar-se un ventolin, les instruccions diuen que primer s’ha de expulsar tot l’aire, per buidar tota aquesta via respiratòria. I després s’ha de agafar tot el aire que es pugui i ficar el medicament per la boca. Això és fa per a que el medicament arribi a la zona on ha de actuar. Si arriba a la tràquea, pràcticament no fa res.
La persona, que te asma fa una broncoconstricció i el ventolin quan arriba, ha de fer una broncodilatació, per tant ha d’arribar fins els bronquis.
Els alvèols són la zona respiratòria. Als alvèols trobem tota una sèrie de cèl·lules: els neumosits o cèl·lules tipus I --> estan en les parets els neumosits de tipus II --> formen una substància surfactant, que disminueix la tensió superficial.
La tensió superficial és la que es genera, quan hi ha una interfase entre 2 tipus de molècules – una que seria l’aigua i l’altre que seria la part de la cèl·lula. El surfactant és la substància, que permet que jo pugui expandir els pulmons i els alvèols – sense resistència.
15 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Compliança --> la facilitat amb la que es pot expandir o estirar un material.
Aleshores si jo pus respirar bé, vol dir que tinc una bona compliança, perquè els alvèols s’expandeixen amb facilitat.
Si un nadó neix amb un dèficit de neumosits tipus II, no pot viure perquè no tindrà suficient força per poder expandir els pulmons.
Aleshores abans, quan es feia una autòpsia - un pulmó que ha respirat per primera vegada flota; un pulmó que no ha respirat s’enfonsa.
Aleshores es pot determinar si el nen ha nascut viu o ha nascut mort.
El surfactant té moltes funcions, que ja veurem, però recobriria tota aquesta part interna del alvèol.
macròfags --> macròfags són cèl·lules del sistema immunitari insitu.
Estan aquí per a poder atacar els patògens que entren. Al sistema respiratori entren molts patògens. El aire entra des de el exterior fins la part dels alvèols.
Quan veiem els pulmons en la sala de dissecció estan plens de taques.
La qüestió és que les persones que treballen en les grans ciutats tenen més taques que les persones que estan en el camp. Les persones de les ciutats treballen amb més pol·lució i aquestes taques són els macròfags que lo que fan és menjar-se la pols i les partícules de fum, però al no poder-los digerir finalment es troben tots tenyits. Aquest aspecte dels pulmons no és patològic i s’anomena una antracosi.
16 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Si hi ha intercanvi de gasos per tant hi ha vasos sanguinis – capil·lars.
Alvèols estan plens de capil·lars.
Per a que hi hagi una bona difusió – intercanvi de gasos – hem de tenir una diferencia de pressions per a que l’aire passi d’una part a l’altre (quan major diferencia, més ràpid passa). I també depèn del gruix de dels parets i del espai d’intercanvi de gasos.
Si hi ha fibrosis pulmonars, hi ha una inflamació i es genera més resistència – trigarà més la difusió.
Una persona amb un emfisema s’ofega.
un altre cosa molt important són ganglis limfàtics, que són sistema immunitari. Per tant tota aquesta part és on s’activaran limfòcits.
Són una de les primeres zones on es mira si n’hi ha alteració dels ganglis limfàtics, vol dir si hi ha un tumor, fins on ha arribat.
Tota aquesta zona paratraqueal fins a on ha viatjat. Per passar un gangli a l’altre ha de passar una sèrie d’estacions - nodus.
Quan més lluny estigui determina la seva extensió.
17 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri El sistema TNM serveix per valorar el tamany i extensió d’un tumor i classificar-lo. Vol dir: tumor (tamany del tumor) nodus (ganglis limfàtics) metàstasi Amb aquestes 3 dades es classifica els tumors i els càncers. Cada un té la seva classificació. N’hi ha tumors operables i n’hi ha tumors inoperables.
Amb els tumors inoperables es fa lo que es pugui – allargar la vida lo màxim possible amb qualitat de vida.
Els pulmons estan en la cavitat pleural. La cavitat pleural és una doble fulla, n’hi ha 2 làmines de teixit, que formen una membrana serosa: una enganxada a lo que seria la viscera –-> pleura visceral una segona làmina, que esta enganxada als parets --> làmina parietal Entre les dues làmines hi ha un líquid seròs. Tot això serveix per a que puguem expandir els pulmons.
18 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Una de les capes està enganxada a les parets del tòrax. Quan es mou les costelles i es baixa el diafragma tot això està enganxat a una capa. I tenim un altre capa que envolta a la viscera. Entre aquestes 2 capes hi ha pressió negativa per tant estan enganxades.
Quan es fan moviments respiratoris – el moviment de les costelles, el moviment del diafragma i del estèrnum – la pleura parietal és farà més gran.
Com hi ha pressió negativa entre les capes, la pleura visceral la seguirà i a més a més ben enganxada.
Per tant lo que farà és expandir els pulmons en totes les direccions.
Aleshores hi ha un mecanisme de mecànica respiratòria a nivell de les costelles, del diafragma i del estèrnum, que fa, que la pleura parietal es mogui i el pulmó s’expandeixi.
Si entre les capes de la cavitat pleural entrés l’aire lo que faria es desenganxar aquestes dues capes. Aleshores es perden les pressions i el pulmó, que és elàstic es retrau i es col·lapsa --> genera un pneumotòrax.
19 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Pneumotòrax és la entrada de l’aire en la cavitat pleural.
Que s’hauria de fer quan hi ha un pneumotòrax? --> tornar a intentar d’expandir això. Aleshores lo que fan és col·locar una sonda de succió cap al interior per intentar d’expandir tot això de nou. Les persones que han tingut un pneumotòrax tindran una cicatriu al costat.
20 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri En la part del costat, entre el diafragma i el pulmó sempre queda aquest espai, que és un recés costodiafragmatic.
La part més baixa és on s’acumula el líquid. En persones que tenen els problemes cardíacs, problemes com pneumònies, problemes de contusions poden generar líquid en la pleura. Aquest líquid anirà a la zona més baixa per tant el líquid s’acumula en la zona del recés costodiafragmatic.
En una radiografia s’ha de veure si aquest espai es pot veure o està tapat. Si ha quedat borrat vol dir que hi ha líquid – que pot ser infecció, pot ser sang o pot ser líquid pleural.
21 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Aquí tenim els pulmons. El dret té 3 lòbuls i l’esquerres té 2 lòbuls. Els lòbuls estan separats per unes fissures.
Els 2 pulmons tenen una fissura obliqua i a més a més el pulmó dret té una fissura horitzontal.
Els pulmons són com una piràmide de 4 costats. Les piràmides s’aguanten en la base - que és el diafragma – per tant té una forma de cúpula. Tindrà una cara anterior, una cara posterior, un vèrtex i la cara mediastínica, la que mira al mig del tòrax. I en aquesta zona no hi ha pleura, la pleura ha de rodejar tot el pulmó. Per tant aquí la pleura deixarà un espai. Aquest espai servirà per a que entrin i surtin tots els vasos, entrin els bronquis. I tota aquesta zona s’anomena Hili o Hil.
Hili és la zona que trobem en la cara mediastínica per on entren els vasos i els bronquis.
22 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 23 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri La circulació menor és la circulació que s’estableix entre el cor i els pulmons amb objectiu d’intercanvi de gasos. No és una circulació per a la nutrició dels pulmons.
El principal múscul de la respiració és el diafragma.
El diafragma és un múscul pla, que separa la regió toràcica de la abdominal.
Aquest diafragma té tota una part muscular, que és tota la part perifèrica.
I el tendó està al centre – és el centre tendinós.
24 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Quan fem un tall veiem que el diafragma té 2 cúpules, on la cúpula dreta puja més perquè sota hi ha fetge.
A més a més el diafragma tindrà uns furats per on passen varies de les vies de conducció. Les 3 més importants són: l’esòfag la aorta --> surt del cor i tindrà que viatjar cap a la part interior la vena cava inferior --> vena, que recull tota la sang de la part inferior i va cap al cor.
25 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri El nervi, que va al diafragma s’anomena nervi frènic. I el nervi frènic surt de CIII – CIV. Aleshores si hi ha una lesió a nivell CIII, la persona té una tetraplegia i no pot respirar.
26 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Hi ha un altre musculatura de respiració, que s’anomena musculatura accessòria.
Quan una persona s’ofega és pot veure com treballa aquesta musculatura per a tirar cap amunt el estèrnum.
Quan una persona s’ofega ha de col·locar-se de peu.
En aquesta posició les visceres baixen i al diafragma li costa menys baixar, hi ha menys resistència.
27 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri El diafragma, quan es contrau baixa i quan es relaxa puja. Per a que entri l’aire des de l’exterior, la pressió dins del nostre pulmó ha de ser més baixa, que la pressió atmosfèrica. I per fer que surti l’aire hem de aconseguir la pressió més alta.
L’única manera de fer això és variar el espai, que hi ha en la caixa toràcica.
Per tant, quan el diafragma baixa --> les costelles pugen --> s’expandeix el pulmó --> la pressió baixa -->i l’aire entra al pulmó.
Desprès de agafar el aire, quan tot torna a la seva posició inicial: el diafragma puja --> les costelles baixen --> el pulmó es retrau --> augmenta la pressió --> i surt el aire.
28 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri El sistema circulatori està format per 3 elements basics: el cor, que fa de bomba; els vasos sanguinis, que són els tubs per connectar els diferents parts de tot el cos. I compte amb les arteries i les venes, que es classifiquen segons la direcció del vas únicament independent del que portin en el seu contingut; la sang, que és el contingut d’aquest sistema.
29 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Tenim 2 tipus de sistemes: circulació major o sistèmica, que és la que connecta el cor amb totes els teixits per a la nutrició circulació menor o pulmonar, que serveix per a intercanvi de gasos.
Aquest sistema és un circuit tancat. Si s’obre hi ha una hemorràgia.
Les arteries són els sistema de alta pressió i les venes de baixa pressió. Si ens tallem una arteria la sang surt amb molta força.
La sang és el teixit conjuntiu amb matriu extracel·lular, que en el cas de la sang és el plasma. I tenim les cèl·lules: glòbuls vermells glòbuls blancs Quanta sang hi ha? 30 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Una volèmia --> el volum de sang. (“-emia” – vol dir en sang) Si una persona té un xoc hipovolèmic, està perdent el volum de sang, per tant s’està desangrant. La persona es mareja i la pressió baixa. Si no és ve la ferida podria passar que la persona tingui una hemorràgia interna.
Si una persona es deshidrata, baixa la volèmia. La persona ha perdut líquid, ha perdut plasma.
En el mediastí trobarem la part superior i inferior.
31 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 32 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 33 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri MEDIASTÍ SUPERIOR La aorta és una arteria, que surt del cor i és un tub molt gran --> Una persona si se li trenqués la aorta (aneurisma de aorta) dura 30 segons.
Troncs venós braquicefàlics dret i esquerre i vena cava superior --> la sang va cap al cor, “braqui” vol dir braç, “cefàlic” vol dir cap aleshores és un tronc venós, que porta les venes del braç i les venes del cap.
34 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Nervis vaques estan pegats al esòfag --> nervi cranial numero 10, és parasimpàtic i es dedica a fer funcionals les visceres abdominals.
Una persona tetraplegica pot menjar, perquè el nervi vaga s’encarrega de que funcionin les visceres abdominals. És un nervi, que surt des del crani, va per el tòrax i arriba fins les visceres.
Conducte toràcic --> conducte a nivell toràcic, però és limfàtic. Tota la limfa dels extremitats inferiors puja pel tòrax per el conducte limfàtic.
35 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri MEDIASTÍ INFERIOR (Anterior) Tim --> Limfòcits T tenen el nom de Tim, perquè és aquí on maduren. Està per davant del cor. En les persones adultes només hi ha greix.
Vasos toràcics interns --> vasos, que van paral·lels al estèrnum enganxats a la paret toràcica.
MEDIASTÍ INFERIOR (Mig) Pericardi --> igual, que la pleura, envolta el cor.
Nervis frènics --> van al diafragma.
36 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri El cor és un sac fibrós --> el pericardi fibrós. El cor està ple de greix.
El pericardi té una part parietal i una part visceral. En mig hi ha líquid pericardi per a que no hagi fricció.
Quan una persona té una ferida al cor es pot acumular sang al pericardi i el cor pot col·lapsar-se. Aleshores s’ha de portar a la persona a urgències i el metge ha de punxar per sobre de la costella. No es punxa per sota perquè es podria lesionar els vasos i els nervis intercostals.
La part més important del cor és la part contràctil – miocardi. Per dins tenim el endocardi i per fora – el epicardi, que és la part visceral del pericardi.
El pericardi està enganxat per abaix al diafragma. Per tant, quan respirem hi ha un estirament i en el cardiograma surten canvis en la respiració.
El cor està format per 2 cavitats, que es diuen aurícules, que reben la sang de les venes i les 2 ventricles que expulsen la sang.
37 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri La aurícula dreta rep la sang de la vena cava superior i vena cava inferior.
Desprès, la sang ha d’anar a oxigenar-se al pulmó. Aleshores de la aurícula la sang entravessa una vàlvula cardíaca – vàlvula tricúspide i va cap a la ventricle dret.
Quan el ventricle es tanqui i envií la sang cap al pulmó aleshores la vàlvula es tanca, per a que la sang no torni cap enrere. Quan es tanca, aleshores la sang xoca contra la vàlvula i els sons del cor - “tum-tum”, que sentim no són els contraccions del cor sinó és el són de la sang, que xoca a la vàlvula.
Si la vàlvula no es tanca bé és un problema de vàlvules cardíaques. Per exemple un buf cardíac – un soplo – la sang passa per qualsevol forat que li deixi la vàlvula.
Del ventricle surt un vas, que serà una arteria pulmonar i va al pulmó.
Aquesta arteria porta sang pobre en oxigen, per tant podem veure, que la definició de la arteria no depèn del contingut, sinó de la direcció.
La sang torna oxigenada i la rep la aurícula esquerre, passa al ventricle esquerre i el ventricle la expulsa per la arteria aorta. Entre aquesta aurícula i aquest ventricle hi ha un altra vàlvula, que s’anomena mitral.
Les parets dels 2 ventricles no són iguals.
El ventricle esquerre és més gran que el ventricle dret, perquè envia la sang a tot el cos, mentre que el ventricle dret envia la sang al pulmó.
38 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 39 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Una persona que fa activitat física – exercici cardiovascular – tenen les parets del ventricle esquerre més forta i a més a més s’estira més.
Una persona que fa musculació, genera una hipertrofia de aquesta capa sense que això s’estengui més --> són persones amb hipertrofia ventricular esquerre.
Quan fem un massatge a una persona no toquem el coll de la persona sobre tot de les dos costats a l’hora, perquè li podem causar a la persona un reflexa de hipotensió.
El òrgan més sensible del cos és el cervell aleshores és molt important la pressió que hi arriba. Per regular la pressió cerebral hi ha detectors de la pressió. Aleshores les arteries, quan s’estiren detecten que augmenta la pressió.
Si agafem a una persona i estimulem això farem que el cos interpreti, que hi ha un augment de la pressió al cervell i per disminuir la pressió disminuirà la freqüència cardíaca.
Aleshores, quan la persona s’aixeca s’està marejant per el reflexa de hipotensió.
40 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 41 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 42 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 43 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri Arteria Temporal Superficial Arteria Maxilar Arteria Occipital Arteria caròtida externa Arteria Facial 44 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 45 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 46 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 47 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 48 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 49 Katarzyna Wachowska Jueves, 25 de octubre del 2012 Lunes, 29 de octubre del 2012 Profesor: Àlex Meri 50 Katarzyna Wachowska ...