Seminari 4 (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 29
Subido por

Descripción

Seminari 4 realitzat el 31/3/16.

Vista previa del texto

Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Mètodes, disseny i tècniques d’investigació: Seminari 4 Exercici 3.3: Prevenció de riscos laborals El servei de prevenció d’una empresa del sector serveis vol estudiar l’efecte d’una campanya de prevenció d’accidents laborals. Es disposa de recursos per realitzar diverses mesures dels accident que es produeixen abans i després de la campanya; així mateix, hi ha la possibilitat de realitzar una aplicació graduar de la campanya.
1. Detalleu les característiques de l’estudi si quest es desenvolupés d’acord amb un disseny pre-post sense grup control. Cal que especifiqueu, com a mínim: a. Quants grups de treballadors participarien en l’estudi. Com seleccionaríeu els participant. Demanaríeu que els treballadors participants complissin algun requisit especial? Participaria un grup. No demanaríem cap requisit especial en el grup dels treballadors.
b. Quines serien les variables i com les operativitzaríeu? Variable intervenció: Campanya de prevenció Variable dependent: Accidents c. L’esquema del disseny.
O1 x O 2 d. Les principals amenaces a la validesa interna.
Historia, no tenir un grup control.
2. Detalleu les característiques de l’estudi si aquest es desenvolupés d’acord amb un disseny pre-post amb un grup control no equivalent. Cal que especifiqueu, com a mínim: a. Quants grups de treballadors participarien en l’estudi. Com seleccionaríeu els participants? Demanaríeu que els treballadors participant complissin algun requisit especial? Participarien dos grups. No demanaríem cap requisit especial en el grup dels treballadors.
b. Quines serien les variables i com les operativitzaríeu? VI: Aplicació de la campanya VD: Nombre d’accidents c. L’esquema del disseny.
O1 x O 2 -----------O1 - O 2 d. Les principals amenaces a la validesa interna.
El grup control no és equivalent.
Exercici 3.4: Les aules d’informàtica de la facultat: Suposeu que, gràcies a una ampliació del pressupost assignat a la Facultat de Psicologia de la UAB, s’aconsegueix disposar de 4 aules més d’informàtica amb quaranta ordinadors cadascuna. La facultat vol comprovar fins a quin punt és cert el que es dóna per suposat, és a dir, la influència positiva d’aquesta millora en la dotació amb vista al rendiment acadèmic en les assignatures que realitzen pràctiques amb ordinador. Amb aquest objectiu, en finalitzar el Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado curs acadèmic es fa un càlcul del percentatge d’aprovats a les assignatures esmentades i es compara amb les dades extretes de les actes del curs anterior, quan encara no s’havia incrementat el nombre d’ordinadors (cal dir que en esl dos cursos estava vigent el mateix pla d’estudis).
1. Quina és la hipòtesi que es pretén contrastar? Identifiqueu i classifiqueu la variable independent. Definiu operativament la variable dependent.
Hipòtesi: L’augment de la dotació d’ordinador milloraria el rendiment acadèmic.
VI: Dotació d’ordinadors VD: Percentatge d’aprovats 2. Com s’anomena el disseny emprat? Disseny de cohorts només post. (només mesurem el que passa després) 3. Indiqueu tres amenaces a la validesa interna d’aquesta investigació. Cal que justifiqueu la resposta.
 Selecció (individus de diferents anys, curs...)  Historia (pot haver factors que afectin en un curs i en un altre no)  Instrumentació (els exàmens no necessàriament no seran els mateixos) 4. Realitzeu una representació gràfica del disseny emprat seguint la notació proposada per Cook i Campbell (1979) C O1 X O2 5. Quin seria el procediment a seguir per contrastar experimentalment questa hipòtesi mitjançant un disseny de grups aleatoris? Agafaríem els alumnes de un any, els dividiríem en dos grups: un dels grups tindria 10 alumnes per ordinador i l’altre 70 alumnes per ordinador.  Comprovem què passa.
6. Quina informació, addicional a la que consta a l’enunciat, necessitaríeu per valorar la validesa de constructe d’aquesta recerca? Indiqueu, com a mínim, dos aspectes.
Saber els criteris d’avaluació, com han avaluat, disponibilitat ordinadors, etc.
7. Disposeu de prou informació per identificar la tècnica de mostratge emprada? Cal que justifiqueu la resposta.
No aleatori.
8. Quina informació, addicional a la que consta a l’enunciat, necessitaríeu per valorar la validesa externa d’aquesta recerca? Indiqueu, com a mínim, dos aspectes.
Que ens donessin més dades sobre els estudiants.
Exercici 3.5: Intervenció en violència de gènere Aquest enunciat s’emmarca en la recerca sobre el tractament a la comunitat dels condemnats per delictes de violència de gènere. En aquest àmbit, un dels objectius és disposat de programes de tractament per disminuir l’hostilitat (agressivitat, ira, ràbia, irritabilitat, còlera, ressentiment), les idees persecutòries (suspicàcia, por a la pèrdua de l’autonomia, necessitat Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado de control, dificultats en l’expressió de l’hostilitat) i la simptomatologia depressiva. A fi de conèixer l’eficàcia d’un programa cognitivoconductual de tractament sobre la reducció de les idees persecutòries, un equip de recerca aplica aquest programa a 130 penats. Prèviament havien avaluat les seves idees persecutòries. Cap dels participants a l’estudi no tenia trastorns neurològics o mentals que desaconsellessin la seva inclusió en un programa de rehabilitació de delinqüents estàndard. Amb posterioritat a l’aplicació del programa, es van avaluar novament les idees persecutòries dels 130 participants i els resultats en van mostrar una reducció.
1. Quina és la hipòtesi que es pretén contrastar? Identifiqueu i classifiqueu la variable independent. Definiu operativament la variable dependent.
Hipòtesi: Si apliquem aquest programa cognitiu-conductual es reduiran les idees persecutòries.
VI (o intervenció): Aplicació del programa.
VD: Idees persecutòries. No ens donen prou dades com per operativitzar-la.
2. Com s’anomena el disseny emprat? Pre-post d’un sol grup.
3. Indiqueu tres amenaces a la validesa interna d’aquesta investigació. Cal que justifiqueu la resposta.
 Historia  Maduració  Instrumentació (no especifiquen l’aparell de mesura que hem fet servir per mesurar les idees persecutòries ni si s’han utilitzat les mateixes en el pre i en el post).
4. Amb vista a incrementar la validesa interna, indiqueu quina tècnica o tècniques de control s’han emprat.
S’ha emprat la tècnica d’eliminació, deixant fora els subjectes que hagin tingut algun trastorn neurològic o mental.
5. Feu una representació gràfica del disseny emprat seguint la notació proposada per Cook i Campbell (1979).
O1 x O 2 6. Indiqueu un disseny quasiexperimental que millori la validesa interna del disseny emprat en aquesta investigació.
Pre-post amb grup control.
7. Quin seria el procediment a seguir per contrastar experimentalment aquesta hipòtesi mitjançant un disseny de grups aleatoris? Fer dos grups de penats. A un grup se li aplica el tractament i als altres no. A continuació, analitzem els canvis de les idees persecutòries i comparem els dos grups.
8. Quina informació, addicional a la que consta a l’enunciat, necessitaríeu per valorar la validesa de constructe d’aquesta recerca? Indiqueu, com a mínim, dos aspectes.
Què són les idees persecutòries, com les mesurem...
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 9. Disposeu de prou informació per identificar la tècnica de mostratge emprada? Cal que justifiqueu la resposta.
Sabem que no ha estat un mostratge aleatori a propòsit, tot i que no ens donen masses dades.
10. Quina informació, addicional a la que consta a l’enunciat, necessitaríeu per valorar la validesa externa d’aquesta recerca? Indiqueu, com a mínim, dos aspectes.
Característiques dels presos (subjectes) com el tipus de condemna, nivell socioeconòmic, duració de la condemna...
Exercici 3.6: Afrontament actiu i adaptatiu a la crisi de l’envelliment femení Diferent investigacions han demostrat que les persones d’edat avançada amb més recursos socials tendeixen a usar estratègies d’afrontament aciu (active coping-style). En canvi, les formes passives (passive coping-style) consistents en l’absència d’enfrontament o conductes d’evitació i negació, resulten menys reeixides. A partir d’aquestes dades, un equip d’investigació planteja la hipòtesi que l’activitat social, més específicament l’aprenentatge social, canvia l’ús d’estratègies afrontament cognitiu, conductual i emocional cap a un comportament adaptatiu. Per contrastar aquesta hipòtesi, es constitueixen dos grups: un grup d’intervenció format per 30 dones amb edats compreses entre 60 i 90 anys, i un grup control format per 30 dones més. Les participants d’ambdós grups van ser aparellades per sexe, edat, nivell socioeconòmic i educatiu. Es van excloure de la mostra les dones amb incapacitat física o cognitiva i que s’haguessin quedat viudes. A les participants d’ambdós grups se’ls va aplicar l’Escala Multidimensional d’Avaluació dels Estils d’Afrontament (BRIEF-COPE) abans i després del període d’intervenció. La intervenció consisteix en un cicle de sessions psicoeducatives a l’entorn de diferents matèries (filosofia i cinema, història de la Grècia antiga, comunicació humana, sexualitat humana, dibuix i pintura, folklore i narració de contes). En les sessions s’usa una metodologia basada en la interacció i discussió grupal, la influència recíproca d’experiències i informació i la presa de decisions compartida, la qual cosa, d’acord amb la literatura, implica l’aprenentatge social.
1. Identifiqueu i classifiqueu la variable independent. Definiu operativament la variable dependent.
VI: Cicle de VD: Nivell d’afrontament 2. Com s’anomena el disseny emprat.
Pre-post amb grup control 3. Indiqueu tres amenaces a la validesa interna d’aquesta investigació. Cal que justifiqueu la resposta.
 Maduració  Selecció  Pèrdua no aleatòria de subjectes 4. Amb vista a incrementar la validesa interna, indiqueu quina tècnica o tècniques de control s’han emprat.
 Eliminació (problemes cognitius, físics o viudes són descartes)  Aparellament Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 5. Realitzeu una representació gràfica del disseny emprat seguint la notació proposada per Cook i Campbell (1979).
O1 x O 2 ---------O1 - O2 6. Indiqueu un disseny quasiexperimental que millori la validesa interna del disseny emprat en aquesta investigació.
Sèrie temporal interrompuda amb un grup control no equivalent.
7. Quina informació, addicional a la que consta a l’enunciat, necessitaríeu per valorar la validesa de constructe d’aquesta recerca? Indiqueu, com a mínim, dos aspectes.
8. Disposeu de prou informació per identificar la tècnica de mostratge emprada? Cal que justifiqueu la resposta.
Mostratge no aleatori.
9. Quina informació, addicional a la que consta a l’enunciat, necessitaríeu per valorar la validesa externa d’aquesta recerca? Indiqueu, com a mínim, dos aspectes.
 Context en que es produeix  Característiques de les dones Exercici 4.1: Nivell d’informació i prevenció del sida Actualment, moltes campanyes d’educació per a la prevenció de la sida s’adrecen als adolescents. En relació amb aquest tema, un investigador desitja estudiar l’efecte del nivell d’informació (característiques de la malaltia, estratègies de prevenció, etc.) sobre l’adopció de precaucions en les relacions sexuals (en adolescents sexualment actius). Per portar-ho a terme, l’investigador dissenya un qüestionari en el qual inclou tres ítems per valorar el nivell d’informació (NI1-NI3). També inclou una pregunta per valorar l’optimisme irrealista dels joves (OI), atès que les investigacions prèvies estableixen que aquesta variable està relacionada amb l’interès per adquirir informació i amb l’ús de proteccions. Per acabar, el qüestionari inclou una pregunta sobre l’ús de preservatius en l’última relació sexual (UP).
Per realitzar l’estudi l’investigador parteix d’una mostra aleatòria de set instituts d’una comunitat autònoma. En cadascun d’aquests instituts es requereix la participació voluntària d’adolescents sexualment actius. A partir de la llista de voluntaris, se seleccionen a l’atzar set alumnes de cada centre.
A la taula 4.3 s’inclouen les dades obtingudes en la investigació. Les variables NI1, NI2 i NI3 són indicadors del nivell d’informació que poden prendre valors de 0 a 10. L’ús de preservatius (UP) s’ha definit com una variable binària, emprant el 0 per codificar la resposta negativa i l’1 per codificar la resposta afirmatva. Finalment, la variable optimisme irrealista s’ha definit també amb dues categories: presència (codi 1) i absència (codi 0).
1. La variable nivell d’informació es defineix com una variable binària, creada a partir dels tres indicadors d’informació registrats (NI1, NI2 i NI3). Concretament, s’estableix que el nivell d’informació serà alt (codi 1) si la puntuació mitjana en els tres indicadors Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado és igual o superior a 5, en cas contrari es considera que el nivell d’informació és baix (codi 0). Tenint en compte aquesta definició operativa, per a cada subjecte es crea la variable d’informació (NI) amb dues categories. A la taula 4.3 s’ha creat aquesta variable pels 38 primers participants (columnes ombrejades), es tracta que completeu la creació d’aquesta nova variable per als últims deu casos.
0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 2. Classifiqueu les variables que intervenen en la recerca.
 Nivell d’informació: VI  No manipulada, categòrica binària  Ús del preservatiu: VD  categòrica binària  Optimisme irrealitat: Variable estranya que podria arribar a ser confusionista  la controlem 3. Valoreu l’estratègia de mostratge emprada.
Conglomerats  agafem l’agrupació natural d’adolescents que trobem als instituts. Fem una selecció aleatòria dels instituts (punts determinats conglomerats) 4. Identifiqueu el mètode i el disseny emprats.
Mètode selectiu, disseny transversal.
5. Completeu la taula 4.4 per tal d’estudiar la relació entre el nivell d’informació i l’ús del preservatiu.
a. Quin és el percentatge de participant que utilitzen el preservatiu dins del grup dels que presenten un nivell d’informació alt? b. Quin és el percentatge de participants que utilitzen el preservatiu dins del grup dels que presenten un nivell d’informació baix? c. Calculeu la diferència entre les dues proporcions i discutiu els resultats obtinguts.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Ús de preservatius (UP) Sí (1) No (0) TOTAL Laura Casado Nivell d’informació (NI) Baix (0) 6 (27,3%) 16 (72,7%) 22 Alt (1) 16 (61,5%) 10 (38,5%) 26 Observant els resultats, podem concloure que tenir una bona informació facilita que la gent utilitzi més el preservatiu.
6. La variable optimisme irrealista ha actuat com una variable confusionista en aquesta investigació? Variable confusionista: Variable que està relacionada tant amb la VI com amb la VI.
a. Completeu la taula 4.5 per tal d’avaluar la relació entre l’optimisme irrealista i el nivell d’informació.
Nivell d’informació Alt (1) Baix(0) TOTAL Optimisme irrealista (OI) Absència (0) 20 (83,3%) 4 (16,7%) 24 Presència (1) 6 (25%) 18 (75%) 24 b. Completeu la taula 4.6 per tal d’avaluar la relació entre l’optimisme irrealista i l’ús de preservatius.
Ús de preservatius (UP) Sí (1) No (0) TOTAL Optimisme irrealista (OI) Absència (0) 18 (75%) 6 (26%) 22 Presència (1) 4 (16,7%) 20 (83,3%) 24 Sembla que, segons l’optimisme irrealista, hi ha més o menys informació. Els optimistes estan més desinformats. Per tant, la variable optimisme irrealista està relacionada amb la variable independent.
Segons una persona sigui optimista usa o no el preservatius. És a dir, que la variable optimisme irrealista també està relacionada amb la VD.
OI  Variable confusionista  L’hem de controlar 7. Es tracta d’estudiar la relació entre el nivell d’informació i l’ús de preservatius, controlant l’efecte de l’optimisme irrealista mitjançant una anàlisi estratificada.
a. Realitzeu la mateixa operació que a l’apartat 5 dins del grup de participants que manifesten optimisme irrealista (taula 4.7) Nivell d’informació (NI) Ús de preservatius (UP) Baix (0) Alt (1) Sí (1) 3 (16,7%) 1 (16,7%) No (0) 15 (83,3%) 5 (83,3%) TOTAL 18 6 Si comparem els optimistes, veiem que la informació no té res a veure amb l’ús del preservatiu.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado b. Feu la mateixa operació que a l’apartat 5 dins dels grups de participants que no manifesten optimisme realista (taula 4.8) Si comparem els no optimistes, veiem que la informació no té res a veure amb l’ús del preservatiu.
Conclusió: No serveix la informació. S’ha de tractar incidir en l’optimisme de la gent.
...