Bloc 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura ACCIÓ TUTORIAL
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 23/03/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Acció tutorial: bloc 2 FORMES D’ANALITZAR LA POBRESA  Pobresa relativa: fa referència a la pobresa en relació al conjunt de la societat  Pobresa absoluta: fa referència a la pobresa amb caràcter universal: la obtenció dels recursos mínims necessaris per a sobreviure marca el llindar de la pobresa.
CONCEPTES DE POBRESA I EXCLUSIÓ  Pobresa: Concepte lligat a la dimensió material. És pobre qui té escassetat de recursos. Permet quantificar el nombre de pobres en una determinada comunitat i la comparació del volum de pobres en diferents territoris o diferents moments històrics  Exclusió social: Inclou variables socials que expliquen l’arrelament d’una persona dins la societat: Vincles familiars o de filiació, vincles de participació electiva, vincles de particiáció orgànica (treball) i vincles de ciutadania. Permet caracteritzar i aprofundir en les privacions (en l’habitatge, en l’educació, en els serveis sanitaris, etc.) de cadascuna de les persones o grups i els riscos de fractura social inherents a la situació.
Es pot ser pobre però no estar exclòs socialment si es tenen ingressos baixos però unes xarxes familiars i socials fortes, i/o es reben subsidis per pal·liar la manca de recursos.
INTEGRACIÓ I INCLUSIÓ SOCIALS  El concepte d’integració social és el contrari al d’exclusió i serveix per definir de quina manera les persones estan incloses dins la societat a través dels diferents tipus de vincles  En la nostra societat els principals mecanismes d’inclusió social són les xarxes familiars i el treball, vincles que estan molt vinculats entre sí.
COL·LECTIUS VULNERABLES A L’EXCLUSIÓ SOCIAL  Les dones: a mesura que es fan grans la seva situació és de risc a causa de la sobrecàrrega familiar i la precarietat laboral. Aquesta és molt sovint la situació a les llars monomarentals.
 Els homes: la situació es complica sobretot per l’edat i la pèrdua de vincles i relacions, cosa que fa que es converteixin en persones més dependents.
EXCLUSIÓ SOCIAL, ÈTNIA I POBLACIÓ ESTRANGERA La integració dels immigrants s’ha dut a terme a través de polítiques assistencials i no des de paràmetres estructurals o democràtics  Etnocèntric (assimilació): Procés d’adequació del immigrant a la societat receptora. És un procés unilateral i és responsabilitat exclusiva de la població immigrant.
 Melting Pot: Implicació de tots els membres de la societat (nadius i minories) en la creació d’una altra de nova que és resultat de la fusió dels diferents elements racials i culturals (Multiculturalisme)  Pluralisme cultural: Adopció d’uns principis de convivència comuns i manteniment de les diferències i peculiaritats culturals de cada col·lectiu (Interculturalisme).
EL PAPER DE L’ESCOLA: SEGREGACIÓ ESCOLAR SEGREGACIÓ URBANA És la distribució desigual en el territori segons diferents variables socials: cicle de vida, procedència, nivell socioeconòmic… Poc contacte quotidià entre grups diferents; risc de fractura social o d’exclusió.
EL PAPER DE L’ESCOLA L’escola pot jugar un paper en la transformació social i urbana del barri i pot contribuir també a canviar la implicació de les famílies dins la comunitat i a enfortir-la: formació de famílies i de familiars, promoció d’activitats entre famílies de diferent origen i condició social, coordinació entre famílies, escoles i barris i política d’aules d’acollida per a fomentar la inserció dels menors estrangers en el sistema educatiu.
DINÀMIQUES D’EXCLUSIÓ EN L’EDUCACIÓ Tres tipus d’exclusió: -En l’accés a l’educació: Formalment tothom té accés a l’educació però no es té accés al mateix tipus d’educació i les possibilitats d’accés canvien en les diferents etapes. Es generen pautes de segregació escolar segons les capacitats, pautes que estan influides pel context familiar -En el procés d’educació: Les habilitats que s’ensenyen són cada cop més generals i estandaritzades i es tendeix a perdre les habilitats pràctiques. Això perjudica als grups culturalment més diferents.
-En els resultats de l’educació: Diferencials en els resultats de l’educació com a capacitadora d’entrada en el mercat de treball.
AULES D'ACOLLIDA Es posen en marxa a partir de 2004-2005 a diferents municipis impulsades per la Generalitat. Tenen per objectiu facilitar la incorporació dels nouvinguts al sistema educatiu local i donar-los competències bàsiques per a la seva integració: llengua catalana i castellana i materials didàctics adaptats al seu fet diferencial.
El projecte ha presentat diferents problemes i crítiques: manca de formació especialitzada del professorat, manca de recursos i de coordinació d’esforços, en alguns llocs es converteix en un mecanisme de segregació donat que es crea una aula física específica per als alumnes nouvinguts i ha tendit a externalitzar els problemes per part d’alguns professors.
ESTRATÈGIES DE TRIA D’ESCOLA La cultura moderna: tria l’escola en funció del projecte pedagògic. Es busca trobar bon clima educatiu.
La cultura tradicional: tria de l'escola en funció de la proximitat al centre. Si hi ha alguna escola gueto en el territori aleshores es canvia l’estratègia. Això es diu efecte fugida.
PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES A L’ESCOLA La cultura tradicional: Basada en el discurs de fatalitat i considera l'escola cm una cosa separada de la família.
La cultura moderna: està més implicada i basada en aspectes com la negociació amb l’escola i la col·laboració amb l’escola. Considera l'escola com una extensió de l'àmbit formatiu.
POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ La participació de les famílies a l’escola depèn del seu nivell d’identificació amb el sistema escolar i el seu projecte personal.
Les escoles de primària necessiten de la participació dels pares i mares (Associació de pares i mares) per a la gestió: menjador, activitats extraescolars, llibres de text...) INICIATIVES D’INTEGRACIÓ D’AGENTS EDUCATIUS EN EL TERRITORI     Plans Educatius d’Entorn (coordinació d’agents locals) Projectes Educatius de Ciutat (connectar agents i recursos educatius i compromís de tots els ciutadans) Programes de Transició al Treball (inserció de joves en risc d’exclusió) Programes d’acció comunitària (accions urbanístiques lligades a projectes d’associacions o grups..) ALGUNES POLÍTIQUES INNOVADORES  Programes educatius per nens d’ètnia gitanos a la República Txeca -40 % dels nens gitanos no acaben l’educació primària -70 % dels nens gitanos acaben en l’educació especial     Davant d’això el govern fomenta l’execució de diferents programes educatius Projecte educatiu basat en la participació de la comunitat gitana en la gestió de l’escola Contractació de professors ajudants d’ètnia gitana Promoció d’activitats vinculades a la cultura gitana    Inclusió de la història del poble gitano al temari de les assignatures d’història i ciències socials Noves formes d’adaptació del col·lectiu al sistema educatiu Permet l’accés a l’educació però fracassa com a estratègia d’integració social.
SEGREGACIÓ ESCOLAR Quan parlem de segregació escolar ens referim a la distribució de l’alumnat en el seu conjunt.
Quan parlem de concentració escolar ens referim a la composició dels centres amb situacions més extremes.
...