Capítol 4: Les traduccions de mossèn Frederic Clascar (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

4. Les traduccions de mossèn Frederic Clascar La preocupació pel bon funcionament del binomi Església-catalanisme és una constant dels moviments ideològics del segle XX. La clerecia s’havia sumat al moviment de la Renaixença, ja que el seu suport oferia una dimensió transcendental, una justificació ideològica, a la recuperació de les essències pàtries. La col·laboració del clergat estava plenament justificada des del punt de vista històric, ja que l’Església havia estat un dels pocs baluards resistents davant la renúncia a la llengua pròpia.
Frederic Clascar era un dels puntuals infatigables de la modernització del tarannà del clergat català. Va ser llicenciat en dret canònic a Roma. Escriptor i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana. Inicià la restauració de la pietat litúrgica a Catalunya, a través d’opuscles i fulls populars en català. Prat de la Riba li encarregà la versió de La Bíblia.
Inicià una producció dels Evangelis per fascicles, que restà interrompuda. Sens dubte tenia una formació que el capacitava per a la tasca biblista, però, a més, reunia les qualitats de l’apostolat religiós i lingüístic que el van fer mereixedor del títol de «pare del nostre moviment litúrgic». A més, va ser un fervent seguidor del moviment renaixentista.
El 1902 va publicar Setmana Santa segons el Missal i el Breviari romans, i va ser l’èxit d’aquesta edició allò que l’encoratjà a intentar una traducció de La Bíblia.
En unes quantes reunions entre Prat de la Riba, Clascar [...], hom arribà a l’acord que diversos escriptors traduirien la Bíblia, de l’hebreu o del grec, però a base de la Vulgata; que es faria una transcripció de les traduccions antigues de la Bíblia; que es recollirien tots els textos bíblics catalans disseminats en els nostres bons autors; que Clascar revisaria i unificaria literàriament les traduccions, i que Codina i Alabart revisarien el text i en redactarien l’aparell hermenèutic.
Amb l’enginy improvisador que tenia Clascar, li semblà que no li calia del tot cap col·laborador per a traduir i que es veuria amb forces per una traducció directa del grec.
El 1905, al butlletí Montserrat, inicia la traducció dels evangelis de les dominiques. L’any 1907 escrivia exclamant-se de la invasió creixent sempre de llibres piadosos castellans. «Tant de bo pogués organitzar-se una biblioteca piadosa escrita en un català avinent per a totes les terres de la nostra llengua!» «Cal iniciar una acció intensa de Sagrada Escriptura en les generacions modernes.» L’inici de la tasca de Clascar comença el 1909 amb la publicació de Los Sants Evangelis en fascicles, tasca que quedà interrompuda abans d’arribar a mig per manca d’interès del públic.
La traducció dels Evangelis no era, com de costum, de la Vulgata, sinó del text grec, i anava acompanyada de nombroses notes.
Va ser gràcies a la creació de la secció Filològica de l’IEC que Frederic Clascar va rebre l’impuls final per dedicar-se a la tasca que l’havia d’omplir fins als darrers dies de la seva vida: la traducció de La Bíblia. Encara que el projecte no arribà a completar-se perquè Clascar morí el 1919 deixant molts materials a mig redactar, en alguns sectors la seva personalitat era considerada la idònia per a la renovació dels textos religiosos catalans de categoria. Clascar posseïa el sentit de la tradició ètnica catalana, empapada de cristianisme.
L’estructura de les traduccions de Clascar permet una lectura fluïda dels llibres de l’Antic Testament, impresos de manera clara, en tipografia grossa, sense oblidar tot l’aparell científic, que s’aplega al final per a qui vulgui fer-ne la consulta. Als «Advertiments» que encapçalen El Càntic dels Càntics de Salomó podem llegir que «la versió és literal, i, per fidelitat, rítimica i lleument assonantada. Per a la interpretació del sagrat poema, el lector és pregat de llegir les notes del final».
La tasca de Frederic Clascar és important perquè, fossin o no encertades des del punt lingüístic les troballes i les solucions donades a la traducció catalana, per primer cop s’hi acarava des d’una perspectiva moderna, i sense el sotmetiment a la Vulgata.
Clascar insisteix que si la versió s’aparta molt de la versió llatina, no suposa cap diferència substancial, i que es tracta d’alguna importància en la versió, no pas gaire en la interpretació. Les diferències respecte a la versió llatina les ha justificades mossèn Clascar unes ratlles abans fent aportació de tota la seva erudició, però, sobretot, procurant no semblar massa agosarat.
No cal retreure a l’IEC que no hagi donat continuació a la tasca de mossèn Clascar; cal observar que només uns mesos després de l’aparició de L’Exode es va publicar el primer volum de La Bíblia de Montserrat, i a partir de 1926, s’iniciava també la publicació dels resultats de la tasca iniciada per la Fundació Bíblica Catalana, que va aprofitar els materials deixats per Clascar.
Aquestes tres iniciatives (la de Frederic Clascar, la de Montserrat i la de la Fundació Bíblica Catalana) contrasten amb el Nou Testament del Foment de Pietat, que pretén destacar que la seva Bíblia és pel poble, no pas pels erudits.
...