TEMA 8- ESPATLLA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació clínica fisioteràpia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: REGIÓ DE L'ESPATLLA: 1 ANATOMIA: L’espatlla és una articulació que es troba a l’extremitat superior, medialment al braç. Està formada per diferents parts anatòmiques i articulacions que hi formen part. HI ha una ampliació de l'espatlla que és avantbraç, braç i mà.
PARTS: - Escàpula: el mes important és la cavitat articular de l'acromi Humer i cap del húmer: EL cap del humer és una semiesfera, no una esfera completa.
Clavícula: "S itàlica" es la forma de S estilitzada que té la clavicula.
Articulació escapulohumeral amb lligament anterior, posterior, lateral i medial CONCEPTES: Luxació de espatlla perd la relació del húmer amb la glena i queda marcat l’acròmion. L’acròmion té forma i magnitud gran ja que és interessant per donar forma.
La línia que marca el límit del coll anatòmic parca el final del cap humeral, que no te cap inserció musculosa ni tendinosa. Per sota de les dos tuberositats trobem una línia anatòmica que es el coll quirúrgic que s'utilitza per les intervencions en l’húmer. el coll de l’húmer és casi una línia, a diferència del fèmur que es veu molt Entre els troquins hi ha el tendó llarg del bíceps, que passa per aquella corredissa tant marcada.
És sinovial, amb dos superfícies articulars del húmer i la glena El labrum és la manera de ampliar la superfície articular de la glena. Tenim el tendó de la porció llarga del bíceps.
El cartílag hiali que és molt mes gran en el cap del húmer. El del fèmur està molt marcat, és una esfera molt marcada i té una forma molt còncava i entra molt bé. La superfície articular de la glenoides es molt plana i crea poca congruència.
BIOFISICA: Vectors de força de reacció articular glenohumeral: La direcció de la força de reacció articular varia d’acord amb la posició del mateix. A 0 graus el braç té tendència a subluxar-se inferiorment.Entre 30-60 graus la força resultant tendeix a mantenir el cap en disposició sobre la revora glenoidea superior A partir dels 60 graus d’abducció, el cap humeral està perfectament centrat en la cavitat glenoidea.
Els vectors ecallen el humer a la glena. hI ha forces que el van cap a amunt (luxació posterior) altres que el impacten cap a endavant (luxació anterior) però la resultant és recta i impacta el cap del humer a la glena provocant que quedi unit a aquesta.
1 EIXOS: Eix latero-medial: elevació anterior i retropulsió Eix anterosuperior-moviments d’abducció i adducció Eix axial-moviments de rotació interna-rotació externa ARTICULACIÓNS: Sobre la cintura escapular hi actua un total de 19 músculs que n’asseguren la seva estabilitat GLENOHUMERAL: Enartrosi. 50%. Total llibertat de moviments, realitza flexo-extensió, abd-add, RI-RE. Les discordances que podria haver-hi entre les superficies articulars són compensades pel rodet glenoide, la càpsula articular, un potent sistema lligamentós i una acció muscular potent.
ESTERNO-COSTO-CLAVICULAR: Encaix recíproc 10%. Es de tipus cadira de muntar, fa elevació, descens i protracció-retracció. Les clavícules mantenen la distància entre braços o el tòrax.
ACROMIOCLAVICULAR: Artròdia 40%. És una articulació plana que permet la rotació axial de la clavícula. El llibament connoide, trapezoide i acromi-clavicular són els encarregats d’estabilitzar l’articulació. Participa en l’avantpulsió i la retropulsió de l’espatlla.
ESPAI INTER-ESCAPULO-TORÀCIC: (desllissament). No és una veritable articulació, sinó un espai de desllissament ocupat per el múscul serrat anterior que contacta amb la superfície costal amb la superfície del subescapular.
Actua al inici de l’abducció de l’espatlla.
ARCS DE MOVILITAT: Model capsular: restricció RE, abducció i RI.
Model no capsular - Valoració de la mobilitat passiva Valoració de la mobilitat activa Arc no dolorós Test especials 2 SISTEMATICA DE EXPLORACIÓ DE L’ESPATLLA: ANAMNESIS: És important la localització del dolor relacionat amb l’espatlla, ja que és difícil la localització. No sabem si pot ser sobre el deltoides, la musculatura cervical lateral, la musculatura posterior o sobre l’extremitat. També és important preguntar sobre l’activitat laboral-esportiva (patologia al manegot dels rotadors), descartar dolors referits, dolor mecànic o inflamatori, intensitat profunda, transtonrs de la sensiblitiat, caràcter contínu o intermitent, matutí o nocturn. Factors agreujants del dolor: quan fa RI, recolzament sobre el braç afecte, overhead, aixecar pesos... així com factors mitigants i debilitat.
INSPECCIÓ: Atròfia: hipertròfa de la musculatura superficial: deltoidea o supraespinosa Assimetries cintura escapular per fractures, escoliosi...
Tumoracións ganglionars, luxacions AC o EC.
PALPACIÓ OSSIA: Escotadura supraesternal Articulació esterno-clavicular Clavícula Apòfisi coracoide Articulació acromio-clavicular Acromion Tuberositat gran- troquíter Solc bicipital Tuberositat petita - troquín Espina escàpula Vora vertebral de l’escàpula PATOLOGIES: La luxació major del cap del humer és anterioinferior (95% escapulohumerals es luxen així). Hi ha maniobres que amb uns límits pots intentar reeducar la luxació, sense provocar dolor.
Patologia de espatlla posen la ma a l'espatlla, si és problema cervical la posen al coll.
LUXACIÓ ACROMIOCLAVICULAR: la clavicula queda cap a dalt. la foto de la clavícula és el típic signe de la tecla, clavicula cap a fora.
3 TECLA: Conoide i trapezoide estan alterats quan hi ha una luxació acromioclavicular. Depenent del grau de luxació es rompen els lligaments coraco-acromials i no te cap mecanisme de luxament. Potser hi ha un grau restricció que no es perceptible, ja que el moviment està compensat per altres articulacions i músculs RADICULOPATIA=Patologia cervical DELTODIES: dolors que duren semanes i son bastant molestos, ja que no hi ha repos, és molt vascularitzat i participa en quasi totes activitats de la vida diària.
ESPAI SUBACROMIAL és de conflicte, espai triangular. Per alla pasa el suparespinos, principalment, els musculs del manegat dels rotadors i pot provocar una patologia de continent contingut. un altre espai amb aquestes característiques és el canal carpià, ja que passa el nervi mitja provocant patologies nivell del carp. Cubital passa per el canal epitrocloolecrania i també es un espai tipic de continent contingut. A la EEII hi ha el canal del tars.
PRINCIPALS PATOLOGIES: Sdr. Del manegot dels rotadors Tendinitis del supraspinós Calcificacions Luxació d’espatlla Fractura de l’húmer proximal EXPLORACIÓ: Test de la sensibilitat de la regió de l’espatlla: Valorar la sensibilitat cutània amb agulla i pinzell, per discriminar.
TEST ESPECIALS DE L’ESPATLLA: HI ha test que tenen a veure amb la patologia de l'espatlla que es fan alhora de explorar la espatlla.
INESTABIITAT DE L’ESPATLLA: INESTABILITAT ANTERIOR: La luxació més freqüent de l’espatlla, hi ha dues proves per determinar-la: - - Calaix anterior: Amb el pacient amb sedestació o bipedestacio, ens situem al costat homolateral al braç que te inestabilitat i amb una ma fixem l’escàpula i l’altre agafem l’humer per la part proximal i movem cap a endavant.
Test d’aprensió: Reproduir el mecansime de luxació buscant la por del pacient.
4 INESTABILITAT POSTERIOR: - Calaix posterior: Amb el pacient amb sedestació o bipedestació, ens situem al costat homolateral de l’espatlla inestable i amb una mà fixem l’escàpula i amb l’altre agafem l’humer per la part proximal i movem el cap enrere.
INESTABILITAT INFERIOR: - Sulcus test: El pacient està en sedestació o bipedestació amb l’extremitat relaxada, el fisio es situa lateralment a la inestabilitat. Amb una mà s’agafa la part distal del humer a nivell del colze mentre que amb l’altre mà es palpa l’acromi. Es realitza una tracció de l’humer i es comprova si hi ha inestabilitat posterior.
ESTABILITZACIÓRS DE L’ESPATLLA: - Prova de Kibber: Consisteix en posar al pacient dret amb la mà a la cintura (dit polze a darrera) i ha de fer força cap amunt contra resistència CONFLICTE SUBACROMIAL: - - Test de yocum: demanem al pacient que col·loqui la mà de l’extremitat inestable, sobre l’espatlla contraria i nosaltres posem la mà sota el colze i elevem poc a poc, es positiu si fa mal.
Test de Neer: es fa una elevació anterior passiva, el test es positiu si fa mal MANEGOT DELS ROTADORS: - - - - Test de Jobe (supraespinós): el pacient eleva el braç amb el colze en extenxió i el poze cap avall. El fisio fa resistència al moviment i si la prova és positiva farà mal.
Test de caiguda del braç (ruptura del manegot): ens indica una ruptura important el supraespinos. Pugem el braç passivament a dalt de tot i li diem que el vagi baixant activament i poc a poc; si té el supraespinós trencat el braç caurà de cop.
Test de Gerber: (subescapular): és una prova per valorar la funció del subescapular en una posició de rotació interna (ma a l’esquena) demanem que faci força cap a la nostra ma per aconseguir més rotació interna.
Test de Patte (infraespinós) 90º abd, 90º flexió colze, intentar fer RE contra-resistència.
PORCIÓ LLARGA DEL BÍCEPS: - Test de Yergason: Braç amb pronació, flexió forçada. Si té dolor a la zona porció llarga biceps, potser hi ha una tendinitis.
Test de Speed: braç en extensió i supina. El pacient ha d’elevar el braç contra resistència.
EXPLORACIÓ MUSCULAR: FLEXORS – Porció anterior del deltoides, coracobraquial EXTENSORS – dorsal ample, rodó gran, porció posterior del deltoides ABDUCTORS – porció mitja del deltoides, supraspinós ADDUCTORS – pectoral gran, dorsal ample ROTACIÓ EXTERNA – infraspinós, rodó menor ROTACIÓ INTERN - subescapular, pectoral gran, dorsal ample, rodó major 5 ELEVACIÓ ESCAPULA – trapeci, elevador de l’escàpula RETRACCIÓ ESCAPULAR – romboides major, romboides menor PROTRACCIO ESCAPULAR – serratus major 6 ...