VASCULARITZACIÓ I REGIONS TOPOGRÀFIQUES DE L'EXTREMITAT INFERIOR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   VASCULARITZACIÓ  I  TOPOGRAFIA  DE  L’EXTREMITAT  INFERIOR     ARTÈRIA  ILÍACA  INTERNA:   -­‐Cara  posterior  de  la  cintura  pèlvica   ARTÈRIA  ILÍACA  EXTERNA:   -­‐cara  anterior  de  la  cintura  pèlvica   -­‐porció  lliure  de  l’extremitat     Depèn   d’arteries   ilíaques.   En   la   part   inferior   de   la   columna   lumbar   l’artèria   aorta   es   divideix   en   dues   ilíaca   comú   les   quals   es   divideixen   en   interna   i   externa.     D’aquestes  dues  sorgirà  la  vasculartizació  de  l’extremitat  inferior.   L’interna  està  destinada  a  l’interior  de  la  cavitat  pèlvica,  d’alguna  manera  és  una  artèria  destinada   a  les  vísceres  pèlviques.  També  participa  en  la  vasculartizació  de  l’extremitat  inferior  ja  que  dóna   branques  destinades  a  vascularització  la  regió  de  la  cintura  pelviana,  a  la  cara  posterior.     L’externa  artèria  destinada  a  la  resta  de  l’extremitat  inferior  i  veurem  sortir  a  través  del  lligament   inguinal   que   es   convertirà   en   artèria   femoral.   Farà   cara   anterior   de   la   cintura   pèlvica   i   tota   la   porció  lliure  de  l’extremitat.       BRANQUES   DE   LA   ILIACA   INTERNA   destinades   a   la   vascularització   de   la   cara   posterior   de   la   musculatura  pelviana.     -­‐Artèria  glútia  superior   -­‐Artèria  glútia  inferior   -­‐Arteria  obturatriu     Divisió  anterior  innominada  (glútia  inferior)  i  divisió  posterior  (glútia  superior)   La   glútia   superior   passarà   pel   forat   suprapiriforme   i   aparèixer   a   la   cara   posterior.   Es   dirigirà   anteriorment  seguint  l’ílion,  en  el  pla  entre  músculs  gluti  mig  i  menor.   La   glútia   inferior   passarà   pel   forat   infrapiriforme   (ciàtic,   cutani   femoral   posterior...)   es   quedarà   sota  el  gluti  major.       -­‐Arteria  obturatriu:  branca  de  la  divisió  anterior  innominada  de  l’artèria  ilíaca  interna.  Segueix  un   trajecte   anterior   i   rectilini   seguin   la   branca   superior   del   pubis   que   es   el   mateix   que   fa   el   nervi   obturador.  Passarà  per  l’orifici  obturador  i  apareixerà  a  la  part  cranial  de  la  regió  abductora.  Cara   anterior  de  la  cintura  pelviana.     Arteria  umbilical  sortia  de  l’artèria  ilíaca  interna,  artèria  obturatriu  marcava  una  fossa  de  la  paret   toràcica.     Connexió  fineta  de  l’artèria  obturatriu  amb  la  ilíaca  externa    (hi  ha  gent  q  la  té  molt  gran  i  hi  ha   gent  que  no  té  artèria  obturatriu  i  la  zona  està  irrigada  només  per  la  comunicació)     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Hi   ha   una   altra   branca   d’aquest   sistema   de   la   ilíaca   interna   a   nivell   cranial   que   es   diu   artèria   iliolumbar,  té  un  trajecte  lateral  i  va  per  la  regió  del  poses  i  l’ilíac  (zona  anterior  al  coxal).         BRANCA   DE   LA   ILÍACA   EXTERNA,   travessa   sota   el   lligament   inguinal,   per   aparèixer   al   triangle   femoral  i  a  partir  del  lligament  inguinal  es  dirà  artèria  femoral.  Tota  la  cara  posterior  es  nutrirà  a   partir  d’aquesta  artèria  en  la  cara  anterior.     A  nivell  al  voltant  del  lligament  inguinal,  hi  ha  dues  artèries  epigàstriques  i  les  circumflexes  (n’hi  ha   de   superficials   i   profundes).   Mentre   tenim   ilíaca   externa   hi   ha   les   dues   profundes,   i   a   partir   del   lligament  inguinal  quan  ja  és  la  femoral,  hi  ha  les  superficials.     Hi  ha  dues  branques  que  es  diuen  artèries  pudendes  externes,  dirigides  medialment  cap  a  la  pell   de  la  cara  medial  de  la  cuixa  i  la  regió  genital.  Són  les  branques  més  superiors.     Arteria  femoral  en  el  triangle  femoral  es  divideix  en  dos  grans  troncs:  el  tronc  més  superficial  es   diu   femoral   i   dóna   una   branca   que   és   la   femoral   profunda,   principal   branca   cranial   de   l’artèria   femoral.  Tenen  un  trajecte  molt  paral·∙lel  entre  elles,  i  es  dirigeixen  cap  a  la  regió  medial,  la  única   diferència  es  que  en  relació  als  adductors,  la  femoral  passarà  superficial  al  adductor  major,  mentre   que  la  profunda  buscarà  l’espai  per  darrera  de  l’adductor  major  i  s’anirà  fent  més  fina  convertint-­‐ se  en  artèria  terminal.       Aquesta   artèria   femoral   profunda   mentre   baixa   per   aquest   recorregut   dóna   a   dalt   de   tot:   branques   destinades   a   la   vascularització   del   fèmur:   circumflexa   femoral   lateral,   circumflexa   femoral   medial.  Les   dóna  a  la  part  del   trocànter.   La  lateral   surt  en   direcció  lateral  i   rodeja  la  regió   trocantica  per  davant,  passant  per  sota  el  vast  medial  del  quàdriceps.  La  medial  surt  a  la  mateixa   alçada  però  primer  fa  un  trajecte  medial,  després  gira  posterior  i  lateral  per  donar  la  volta  per  la   part  posterior  del  coll  del  fèmur.     Després   la   femoral   profunda   emet   branques   perforants   cap   a   la   regió   posterior.   Branques   grans   que   passaran   a   través   de   les   insercions   dels   adductors,   i   a   través   d’això   donarà   la   irrigació   de   la   cara  posterior.  Tota  la  cara  posterior  es  nutrirà  per  l’artèria  femoral  profunda.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       Femoral  (superficial)  trajecte  descendent  i  dirigit  a  la  cara  medial  a  través  del  canal  del  conducte   adductor.   En   aquest   recorregut   el   seu   trajecte   està   tapat   per   el   sartori   (múscul   satèl·∙lit   del   paquet   vascular  femoral  (i  nervi  safè)).     Canal  adductor  limitat  entre  el  vast  medial  del  quàdriceps,  inserció  del  adductor  llarg  i  adductor   major   i   la   part   més   inferior   la   fàscia   es   reforça   que   és   la   membrana   vastoadductora   (canal   de   Hunter).   A   nivell   del   canal   l’arteria   és   anterior   a   la   vena.   Quan   passa   a   posterior,   l’artèria   més   enganxada   a   articulació.   A   nivell   distal   del   canal   de   Hunter   l’adductor   major   separa   les   seves   dues   porcions:   la   part   carnosa   profunda   es   queda   enganxada   a   la   línia   aspra   del   fèmur,   i   la   part   superficial   se’n   va   al   tubercle   de   l’adductor.   Es   crea   un   hiat   =   hiat   adductor,   orifici   que   utilitzen   l’arteria  i  la  vena  femoral  per  passar  a  la  cara  posterior  del  genoll  i  arteria  quedarà  més  profunda.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Quan  arribin  a  la  cara  posterior  es  reuniran  amb  el  nervi  ciàtic  on  es  dividirà  en  tibial  i  peroneal.     A   partir   que   passa   pel   canal   adductor,   l’anomenem   poplítia   perquè   arriba   a   la   fossa   poplítia.   Emet   un  seguit  de  branques  a  la  regió  dels  còndils  femorals,  emetrà  dues  arteries  superiors  del  genoll   que   són   lateral   i   medial   (geniculars).   Quan   passa   just   per   darrera   de   la   zona   interocondilia   emet   la   genicular   mitja   (del   genoll).   Després   arribem   a   la   regió   tibial   i   hi   ha   dues   arteries   que   s’abracen   als   còndils:  arteries  geniculars  inferiors  lateral  i  medial,  també  emet  dos  pedicles  vasculars  grans  que   s’anomenen  surals.  També  emeten  branques  de  connexió  entre  elles  i  formen  una  xarxa  arterial   de  connexió  entre  elles,  xarxa  anastomòtica  del  genoll.     Segueix   el   seu   recorregut   distal   donant   branques   de   la   regió   de   la   cama,   correrà   tota   la   fossa   poplítia,   es   recolzarà   en   el   múscul   popliti   i   un   cop   l’hagi   travessat,   l’arteria   poplítia   donarà   a   l’artèria  tibial  anterior  i  tibial  posterior.     Tibial   anterior   fa   un   trajecte   transversal   per   travessar   la   membrana   interòssia   i   es   dirigeix   al   compartiment  anterior  de  la  cama  i  a  la  part  posterior  queda  la  tibial  posterior  (hi  ha  gent  que  li   diu  tronc  tibioperoneal)  que  donarà  la  tibial  posterior  i  la  peroneal.   Tibial   anterior:   compartiment   anterior   i   es   reunirà   amb   el   trajecte   del   nervi   peroneal   profund   i   seguirà  en  el  mateix  recorregut  i  espai  del  nervi,  a  nivell  superior  es  trobarà  entre  el  múscul  tibial   anterior   i   l’extensor   llarg   del   dit   gros,   quan   baixi   (fins   retinacle)   es   trobarà   a   l’extensor   llarg   del   dit   gros  i  es  quedarà  entre  el  extensor  llarg  del  dit  gros  i  extensor  llarg  dels  dits.  A  nivell  dels  mal·∙lèols   dóna  arteria  mal·∙leolar  lateral  i  medial.  Quan  ha  travessat  els  retinacles  (extensor)  i  arriba  al  dors   del  peu  li  diem  artèria  dorsal  del  peu  o  peria.     Quan   l’artèria   tibial,   ja   s’anomena   dorsal   del   peu,   acaba   com   la   primera   artèria   metatarsiana   dorsal   en   el   primer   espai.   Mentre   fa   aquest   recorregut   dóna   una   branca   tarsiana   medial   i   tarsiana   lateral.  A  nivell  de  la  base  dels  metes  dona  una  arteria  arquejada  dorsal  .   Arteria  tarsiana  lateral:  s’anastomosa  amb  una  branca  perforant  de  l’arteria  peroneal.   Arteria  arquejada  dorsal:  surten  les  arteries  metatarsianes  dorsals  i  de  les  metatarsianes  dorsals  es   donaran   les     arteries   digitals.   Les   arteries   metatarsianes   dorsals   en   els   espais   interossis   donen   arteries   perforants   que   connecten   amb   les   metatarsianes   plantars.   Artèria   dorsal   del   peu   acabava   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   amb  la  primera  metatarsiana  i  en  el  primer  espai  dona  l’arteria  perforant  plantar  (també  plantar   profunda).   Aquesta   s’anastomosa   amb   l’artèria   plantar   lateral   (ve   de   la   peroneal),   i   això   serà   el   principal  arc  vascular  del  peu.     RESUM:  artèria  dorsal  del  peu  (primer  arteria  mal·∙leolars),  dóna  artèries  tarsianes  laterals  i  medial   la  lateral  que  s’anastomosa  amb  la  perforant  peroneal,  continua  la  dorsal  i  dóna  l’arquejada  dorsal   que   dona   les   metatarsianes   que   dóna   perforants   i   les   digitals.   Continua   en   el   primer   espai   que   donarà  la  perforant  plantar  que  s’anastomosa  amb  la  plantar  lateral.  (això  és  difícil  de  veure).       Tibial   posterior   i   peroneal   faran   un   trajecte   descendent   en   la   part   posterior   entre   els   superficials   i   els  profunds.  La  tibial  aplicada  al  costat  de  la  tíbia  i  buscant  el  mal·∙lèol  tibial  i  la  peroneal  anirà  cap   a   la   diàfisi   peroneal   i   anar   a   buscar   el   mal·∙lèol   peroneal.   Per   passar   entre   el   grup   superficial   i   profund  ho  fan  a  través  de  l’arc  del  soli.     Artèria  que  segueix  amb  el  nervi  tibial  és  la  arteria  tibial  posterior  (la  peroneal  va  sola).     Moltes  vegades  emeten  arcs  anastomòtics  entre  elles.   A  nivell  distal  l’artèria  peroneal  dóna  la  branca  perforant  que  a  través  de  la  membrana  interòssia   apareixerà  a  la  cara  anterior.   ARTERIA   TIBIAL,   cara   psoterior   de   la   tíbia   i   dirigint-­‐se   al   mal·∙lèol   que   es   el   que   fan   els   tendons   (músculs  de  la  capa  profunda)  i  el  nervi  tibial  per  buscar  el  seu  trajecte  cap  a  la  planta  del  peu.  A   nivell  del  mal·∙lèol  emetrà  branques  mal·∙leolars.  Després  passarà  pel  canal  del  tars,  quan  circula  pel   canal   del   tars   es   divideix   en   artèries   terminals   en   plantar   medial   i   plantar   lateral,   entren   per   la   planta  del  peu  passant  per  l’abductor  de  Lalux.  La  plantar  medial  segueix  el  trajecte  del  múscul  per   donar   lloc   a   la   primera   artèria   metatarsiana   plantar,   i   la   lateral   anirà   cap   a   la   zona   del   cinquè   metatarsià   i   constituirà   l’arc   plantar   profund.   Segueix   un   trajecte   paral·∙lel   al   tendó   del   peroneal   llarg.  Quan  arribi  a  l’alçada  del  primer  metatarsià,  on  hi  ha  el  primer  espai  interossi  s’anastomosa   amb  l’artèria  plantar  profunda  que  venia  de  la  dorsal  i  aquest  és  l’arc  plantar  profund.  La  plantar   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   medial,   a   vegades   emet   una   plantar   profunda,   però   es   considera   que   l’arc   el   forma   la   plantar   lateral.  Aquesta  donarà  les  digitals  comunes,  que  donaran  les  pròpies.           VENES  SUPERFICIALS   Les  profundes  són  iguals  que  les  artèries:  porten  drenatge  principal  de  la  extremitat.     SUPERFICIALS:   -­‐Safena  major  (interna):  drena  el  triangle  femoral.     -­‐Safena  menor  (externa):  drena  la  regió  poplítia   Entre  elles  hi  ha  connexions.     Safena  menor:  vena  que  es  forma  des  de  les  venes  del  dors   del  peu  i  el  seu  origen  com  a  safena  menor  el  torbaríem  a  la   regió  retromaleolar  amb  el  nervi  sural.  Juntament  agafaran  el   seu   trajecte   ascendent   fins   col·∙locar-­‐se   al   mig   del   cap   dels   dos   bessons,   a   la   línia   mitja   de   la   cama.   A   partir   del   terç   superior   de   la   cama   les   dues   estructures   es   convertiran   en   subfascials  i  desemboca  a  la  poplitia.     Safena   major:   premaleolar   medial.   Per   davant   del   mal·∙lèol   tibial.   Acompanyada   del   nervi   safè.   Aquests   dos   elements   pugen   per   la   cara   medial   de   la   cama   i   tendeixen   a   fer-­‐se   posterior,   i   en   el   genoll   passen   per   la   regió   de   darrera   del   còndil  i  continua  el  trajecte  ascendent  per  la  cara  medial  de   la  cuixa  fins  la  regió  del  triangle  femoral  on  perfora  la  fàscia   cribiforme   el   seu   orifici   de   pas   es   diu   hiat   safè   i   desemboca   a   la  vena  femoral.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   TOPOGRAFIA   ORIFICIS  CIÀTICS  (ISQUIÀTICS)   Des   del   sacre,   s’emeten   el   lligament   sacre   espinós   i   sacre   tuberós.   De   manera   que   hi   ha   l’orifici   ciàtic   major   i   l’orifici   ciàtic   menor.   L’orifici   major   és   utilitzat   pel   piramidal   per   passar   de   la   cara   anterior   al   trocànter.   De   manera   que   queda   el   forat   suprapiriforme   (paquet   vasculonerviós   gluti   cranial)  i  l’infrapiriforme  (paquet  vasculonerviós  gluti  caudal  i  ciàtic)     CANAL  ALCOCK  (per  on  passen  pudends)   Surten  pel  forat  infrapiriforme  i  entren  pel  sacre  ciàtic  menor.  Es  cargolen  al  voltant  del  lligament   sacre  espinós.  Van  enganxats  dins  de  la  membrana  de  l’obturador  intern,  la  perforen  i  van  a  l’espai   de  la  musculatura  pelviana.  Com  que  va  dins  de  la  fàscia,  fa  un  canal  el  qual  s’anomena  Canal  de   Alcock.  Nervis  pudend,  artèria  pudenda  interna.           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   TRIANGLE  FEMORAL   Regió   triangular   de   la   cara   anterior   i   cranial   de   la   cuixa,   sota   el   lligament   inguinal,   sartori   (lateralment)  i  adductor  llarg  (medial).  Terra  pel  pectini  i  psoes.  Hi  ha  artèria,  vena  femoral  i  nervi.   Per  arribar  aquí  s’ha  hagut  de  travessar  sota  el  lligament  inguinal  i  la  porta  de  pas  s’anomena  anell   crural.  Aquest  per  la  fàscia  del  psoes  que  s’engruixeix  i  s’insereix  a  l’eminència  iliopúbica,  divideix   l’anell  crural  en  llacuna  vascular  i  muscular.           CONDUCTE  DELS  ADDUCTORS     Canal  adductor  limitat  entre  el  vast  medial  del  quàdriceps,  inserció  del  adductor  llarg  i  adductor   major   i   la   part   més   inferior   la   fàscia   es   reforça   que   és   la   membrana   vastoadductora   (canal   de   Hunter).   A   nivell   del   canal   l’arteria   és   anterior   a   la   vena.   Quan   passa   a   posterior,   l’artèria   més   enganxada   a   articulació.   A   nivell   distal   del   canal   de   Hunter   l’adductor   major   separa   les   seves   dues   porcions:   la   part   carnosa   profunda   es   queda   enganxada   a   la   línia   aspra   del   fèmur,   i   la   part   superficial   se’n   va   al   tubercle   de   l’adductor.   Es   crea   un   hiat   =   hiat   adductor,   orifici   que   utilitzen   l’arteria   i   la   vena   femoral   per   passar   a   la   cara   posterior   del   genoll   i   arteria   quedarà   més   profunda.   Quan  arribin  a  la  cara  posterior  es  reuniran  amb  el  nervi  ciàtic  on  es  dividirà  en  tibial  i  peroneal.                                 SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       FOSSA  POPLITIA   Limitada   lateralment   a   través   de   la   inserció   del   bíceps   (cap   llarg),   medialment   el   semimembranós.   Inferiorment   hi   ha   les   insercions   dels   gastrocnemis,   el   lateral   està   acompanyat   per   el   plantar.   Això   limita   el   rombe   popliti   on   l’element   més   superficial   és   el   ciàtic   que   dóna   els   components   tibial   i   peroneal,   el   peroneal   segueix   la   inserció   del   bíceps,   el   tibial   segueix   la   línia   mitja   i   passa   pels   gastrocnemis.  Hi  ha  la  vena  poplítia  i  més  profund  l’artèria  poplítia.  Els  elements  superficials  són  la   vena   safena   menor   acompanyada   pel   nervi   cutani   sural   medial   (més   tard   sural)   i   el   nervi   cutani   sural  lateral.         TÚNEL  O  CONDUCTE  DEL  TARS   No  confondre  amb  el  sí  del  tars!   Canal   format   per   la   cara   posteromedial   de   l’astràgal   i   la   cara   medial   del   calcani   per   sota   del   sustacle   de   l’astràgal.   A   nivell   superficial   aquest   canal   tancat   pel   retinacle   flexor   que   des   del   mal·∙lèol   tibial   va   a   la   tuberositat   del   calcani.   Per   aquest   canal   hi   passen   els   músculs   del   compartiment   profund   de   la   cama   que   han   d’arribar   a   la   planta   del   peu,   el   nervi   tibial   que   es   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   divideix  en  plantar  lateral  i  medial  i  l’artèria  tibial  posterior  dividint-­‐se  en  artèria  plantar  lateral  i   medial.   Els   elements   tendinosos   quedaran   més   enganxats   a   la   superfície   òssia   (més   profund),   el   tendó   del   tibial   posterior   és   el   més   anterior   del   canal,   es   recolza   en   el   lligament   deltoïdal   per   anar   a  buscar  la  seva  inserció  en  el  navicular  i  la  base  del  primer  metatarsià.  Darrera  del  tendó  del  tibial   passa   el   flexor   llarg   dels   dits.   I   més   posteriorment   el   tendó   del   flexor   llarg   del   dit   gros.   Decussació   sural  i  decussació  plantar  (creuament).                 ...