Apunts de Filosofia de la tecnologia (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Filosofía - 4º curso
Asignatura Filosofia de la tecnologia
Año del apunte 2014
Páginas 47
Fecha de subida 13/10/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Pàgina |1 Índex de continguts Diferència entre ciència pura i aplicada ............................................................. 5 Mario Bunge: la tecnologia com a ciència aplicada ........................................ 6 Joseph Agassi: la importància de la corroboració per la tecnologia ............... 7 H. Skolimowski: progrés científic i progrés tecnològic ................................... 7 F. Rapp: ciència natural i tecnologia ............................................................... 8 Divisió entre ciències naturals i tecnològiques. .................................................. 9 J. W. Grove: distinció radical entre ciència y tecnologia................................. 9 Edwin T. Layton: la cientificació de les tecnologies ...................................... 10 Ciències de disseny ........................................................................................... 11 Herber Simon, editorial Comares capítol 5, Creando lo artificial ................. 11 McCrory ........................................................................................................ 13 Praxologia (ciència de l’acció eficient) .............................................................. 13 T. kotarbinski 1965 ....................................................................................... 13 La arquitectura en una encrucijada .................................................................. 15 Yona Friedman ............................................................................................. 16 Spéphan Vidal (2010) 8/9 ............................................................................. 16 Steve Szolkolay (2008) .................................................................................. 16 H. Simon (1996) ............................................................................................ 16 La connexió entre allò cognitiu i allò social ...................................................... 17 Error i disseny ............................................................................................... 18 Detecció d’errors .............................................................................................. 19 Ironies de l’automatització ........................................................................... 19 Avaluació i meta avaluació del risc ............................................................... 20 Presentació a classe: ........................................................................................ 21 2|P àgina Estudi de casos: Txernòbil ................................................................................ 23 Estudi de casos: Bhopal .................................................................................... 23 Bhopal (a classe) ........................................................................................... 24 Idea de progrés a l’hora de parlar de ciència ................................................... 25 Kuhn ............................................................................................................. 25 Lakatos ......................................................................................................... 26 H. Laudan (anys 80) ...................................................................................... 27 S. Toulmin (analogia de la teoria de l’evolució de Darwin i la fixació dels conceptes) ........................................................................................................ 28 DEBAT A CLASSE ............................................................................................... 31 Parlem de guerra o l’ometem?..................................................................... 31 Revisió històrica del càncer .............................................................................. 32 El model de la combustió ............................................................................. 32 El model dels carcinògens ............................................................................ 33 Dècada dels 60 ............................................................................................. 33 El model de la infecció.................................................................................. 33 El modelo víric .............................................................................................. 33 Nixon declara la guerra al càncer ................................................................. 33 Balanç del model víric....................................................................................... 34 Model genètic I: oncogens i antioncogens ....................................................... 34 Model genètic II: la hipòtesi del fenotip mutador ............................................ 34 Model genèric III: apoptosis, telòmers i telomerasa ........................................ 35 Dos vies moleculars .......................................................................................... 35 Conclusió .......................................................................................................... 35 QUESTIONS DE TIPUS SOCIAL I ECONOMIC ENVERS LA INVESTIGACIÓ I LA PUBLICACIÓ ...................................................................................................... 35 Pàgina |3 Pel que fa a Perucho i el seu equip ............................................................... 36 La vida en el laboratori ................................................................................. 37 Els espais de la investigació .......................................................................... 37 TENSIÓ ENTRE CIÈNCIES PURES I CIÈNCIES DE DISSENY ................................... 37 El progrés en medicina: el cas de la investigació del càncer......................... 37 PUNT DE VISTA DE LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA .............................................. 38 Concepció semàntica de les teories ............................................................. 38 El model de Salmon ...................................................................................... 38 Les qüestions de tipus ontològic .................................................................. 39 Qüestions praxològiques .............................................................................. 39 DEBAT A CLASSE ............................................................................................... 40 Error i èxit ..................................................................................................... 40 Entre l’objectivitat i la neutralitat ................................................................. 40 REVOLUCIONS TECNOCIENTÍFIQUES ................................................................ 40 Article The Structure of technological revolutions (RT) de D. Wojick ............ 40 INNOVAR PER SOBREVIURE .............................................................................. 41 La intervenció de l’usuari en la invenció i la innovació ..................................... 42 Innovació epistemològica i metodològica ........................................................ 42 DEBAT A CLASSE Ètica i tecnologia ................................................................... 43 CREATIVITAT I COMBINACIONS CONCEPTUALS................................................ 43 COGNICIÓ SOCIALMENT DISTRIBUIDA ............................................................. 46 LES EMOCIONS EN ELS PROCESSOS CREATIUS ................................................. 46 L’ENFOC COGNITIU EN LA RELACIÓ CIÈNCIA-TECNOLOGIA.............................. 47 DEBAT SOBRE COGNICIÓ I CIÈNCIA .................................................................. 47 4|P àgina Pàgina |5 FILOSOFIA DE LA TECNOLOGIA 10.02.14 Diferència entre ciència pura i aplicada Analitzar una disciplina com a ciència de disseny o treballar alguna catàstrofe que tingui a veure amb la ciència i la tecnologia (treball 20%).
Es parla més de la filosofia de les pràctiques científiques. Això prové d’una primera època de ciència com a producte (primera meitat del segle XX); i una segona, la ciència com a progrés ( a partir dels anys 60-80), i a partir d’aquí hi ha un interès especial en les conseqüències i repercussions tecnològiques i socials; sembla com si la filosofia de la ciència s’anés ampliant. Com canvia la ciència i les seves conseqüències. La reflexió sobre la ciència de manera filosòfica té a veure amb moltes altres instancies, polítiques, socials, econòmiques, etc.
La ciència, però, no es pot quedar només en teoria, necessita una reflexió que inclogui tots els àmbits de la societat, no només epistemològica. La sociologia del coneixement és la que adopta l’estudi dels àmbits que s’han d’incloure a l’hora de reflexionar, vols buscar els factor socials que influeixen en el coneixement. Té una influencia molt gran de l’Strong Program Sociology of Knowledge.
Constructivisme social: els humans ens posem d’acord perquè això sigui així, la ciència com a construcció social.
L’alternativa al SPSK és la praxologia i les ciències de disseny. Si es parteix de la base que la ciència és una ciència social és important distingir entre ciència aplicada i ciència pura. Donen peu a la versió global de la ciència des d’una visió racionalista.
12.02.14     Discussió entre els llibres: Meditacion de la tècnica i otros ensayos de la filosofia, Ortega i Gasset La seducción de la màquina, Agustín Nieto La mente extendida, David Chalmers 6|P àgina  El primer examen serà dels temes 1,2,3 i 6 de la guia. Mirar la primera part del llibre d’Eureka i dos o tres articles més amb fotocòpies.
En la època moderna, la novetat és la rapidesa entre tenir un coneixement la seva aplicació a alguna qüestió pràctica. La ciència vols saber el “per què”, la tecnologia vols saber el “com”, i quantitativament s’ha notat el fenomen de la rapidesa en la seva aplicació.
Mario Bunge: la tecnologia com a ciència aplicada Bunge distingeix dos tipus de teories tecnològiques, que també ho seran de les ciències aplicades: 1. Substantives: aplicacions a situacions reals de teories científiques.
2. Operatives: té a veure amb les actuacions en els humans i dels complexes home-màquina en situacions quasi reals.
Diferencia entre ciència (ciència pura) i tecnologia (ciència aplicada):    Llei científica vs. regla aplicada.
Predicció científica vs. predicció tecnològica.
Predicció tecnològica vs. pronòstic del expert.
La ciència el que vol és explicar el món.
Divideix tipus de tecnologia:    Material (física, química, bioquímica...) Social (psicològica, sociològica) Conceptual (ciències de la informació) Si entén la tecnologia com a ciència aplicada, després diu que no és simplement això, sinó que intervé la idea de creativitat; pot haver descobriment, innovació.
Els mateixos coneixements es poden aplicar a moltes coses.
Bunge tracta el concepte de veritat en la tecnologia, l’ontològica en la tecnologia, l’axiologia de la tecnologia i la seva relació amb l’ètica.
Pàgina |7 Joseph Agassi: la importància de la corroboració per la tecnologia Distingeix entre:    Ciència pura.
Ciència aplicada.
Tecnologia.
La tecnologia inclou:     La ciència aplicada.
La invenció.
La implementació dels resultats d’ambdues.
El manteniments dels aparells (instruments que s’usen per la tecnologia).
La ciència aplicada té dos problemes:   La deducibilitat: trobar les condicions inicial per resoldre un problema.
Quins coneixements es necessiten per resoldre un cert tipus de problema.
L’aplicabilitat: l’esvoranc obert entre la ciència aplicada i les seves conclusions pots ser coberta per la invenció.
El paper de la corroboració i la confirmació:   La corroboració és més important en la tecnologia que en la ciència pura.
És la tecnologia i no la ciència, la que necessita l’èxit com a criteri d’avaluació.
H. Skolimowski: progrés científic i progrés tecnològic Diferencia entre:   Filosofia de la tecnologia: pertany a la investigació epistemològica i tracta la tecnologia en el marc del coneixement humà.
Filosofia tecnològica: pertany a la sociologia i tracta del futur de la societat humana.
8|P àgina Ciència/tecnologia – progrés científic/progrés tecnològic: Ciència-progrés científic:      Investiga la realitat que ens és donada.
La ciència parla de teories.
Es procedeix des de la realitat a la descripció de la mateixa, es descriu la realitat creant la descripció.
El concepte de progrés en la ciència esta molt lligat al concepte de veritat.
Incrementa la comprensió de la realitat:  Formula millors teories.
 La seva funció principal és investigar.
 Tracta del que és.
Tecnologia-progrés tecnològic:      Crea una realitat acord als nostres dissenys (propòsits, designis...) La tecnologia és selectiva a l’hora de recórrer al coneixement científic.
En la tecnologia parlem de “patrons de pensament tecnològic”.
Es procedeix de la descripció de la realitat a la recreació de la mateixa realitat; es “crea” una nova realitat d’acord amb les descripcions que la ciència fa sobre ella.
El progrés tecnològic consisteix en produir “millors” objectes: que durin més, més fiables, més sensibles, més ràpid en realitzar l’acció, la reducció de les despeses i temps per a que aquest progrés produeixi:  Incrementa la efectivitat.
 Crear nous artefactes.
 La seva principal funció és crear.
 Tracta d’allò que ha de ser.
F. Rapp: ciència natural i tecnologia Diferencia entre:  Ciència natural: l’objectiu és arribar al coneixement a través de l’estructura dels mètodes científics de la investigació.
Pàgina |9  Tecnologia: consisteix en l’explotació de les lleis particulars del món material per la producció d’usos dels corresponents aparells.
La interconnexió entre tecnologia i ciència natural es dóna en ambdós sentits.
A pesar de la interrelació, cada camp roman relativament autònom.
No s’han de veure els dos camps com una sola entitat. Sinó com dos camps interconnectats.
Com a resultat de l’economia i la qüestió d’armament el temps entre el descobriment i la seva aplicació s’ha reduït enormement.
La interrelació no ha d’implicar la fusió entre els dos camps.
S’ha d’evitar interpretar que:   La ciència natural apareix com a subproducte de les tasques marcades de la tecnologia.
La tecnologia es veu com una mera aplicació de la investigació científica.
17.02.14 Divisió entre ciències naturals i tecnològiques.
J. W. Grove: distinció radical entre ciència y tecnologia Fa una classificació radical entre ciència i tecnologia. Molts dels atacs a la ciència procedeixen de confondre les dues quan en realitat són dos fenòmens totalment diferents.
La identificació analítica i practica entre ciència i tecnologia resta sobre una confusió profunda de la lògica i la filosofia sobre dels dos modes de coneixement i pràctica, no té suport empíric adequat i falseja la historia.
Explica la causa de la identificació que obeeix a la tradició neo-marxista, com Habermas, però també a una tradició políticament de dretes i conservadora que comença amb Scheler.
10 | P à g i n a Es pot fer una crítica en el sentit contrari, el que Habermas proposa (crítica a la ciència) té sentit en la ciència aplicada (enginyeries o ciències de l’educació, però no per la física quàntica). Volen extrapolar les crítiques a les ciències a altres camps que no corresponen.
Històricament la relació entre ciència i tecnologia ha passat per 3 fases:    Des de l’antiguitat fins la revolució industrial a GB.
Durant la revolució industrial al moviment que fonamenta la tecnologia amb la ciència més que en les arts.
L’època de la tecnologia sistematitzada (actualitat) cultivada com a ciència i sustentada per aquesta.
Diferencies més destacades: a. Els seus resultat b. Els principis que connecten una fase amb una altra en el progrés de la ciència.
c. La ciència té com objectiu explicar, la tecnologia utilitza la ciència.
d. Els científics busquen coneixement vertader. Els tecnòlegs busquen artefactes que els permetin arribar al fi proposat.
e. La tecnologia es preocupa pel disseny, la ciència investigar la realitat.
Edwin T. Layton: la cientificació de les tecnologies Hi ha diferencies significatives i és difícil establir la seva diferencia.
Ronald N. Giere: la configuració, que no construcció, social de la tecnologia.
La filosofia de la ciència ha de prendre en consideració la tecnologia. La solució passa per la col·laboració amb filòsofs del camp de l’ètica i la filosofia política i amb científics del camp de les ciències socials.
Es desmarca del “racionalisme il·lustrat” i del “postmodernisme”, aboga per una “síntesis de la postmodernitat il·lustrada”.
En front a la “construcció social de la tecnologia” proposa la “configuració social de la tecnologia” (“the social shaping of Technology): no és com una institució, P à g i n a | 11 que es construeix socialment. La tecnologia està influïda pel context, limitacions del món físic on vivim.
Un sistema tecnologia hauria d’incloure: 1. Enteniment del artefacte tecnològic en el seu context cientificotecnològic.
2. Enteniment de les característiques psicològiques i cognitives dels diferents actors.
3. Enteniment de les interaccions micro socials.
4. Enteniment de les interaccions macro socials.
La tesis de la finalització de la ciència, punt de partida per a una classificació disciplinar. S’arriba a teories científiques on s’expliquen tot, i difícilment hi hauran canvis en les teories i el que avançarà seran les seves aplicacions pràctiques.
19.02.14 Ciències de disseny Herber Simon, editorial Comares capítol 5, Creando lo artificial Parlen sobre les ciències d’allò artificial. A partir del 93, un filòsof de la ciència anomenat I. Niniluoto, presenta un article The end of straight of science aplicated. Parla de models de ciència, sobre ciència aplicada extrapolada a la ciència pura, apunta a que són incompatibles. Agafa el model de Simon de les ciències de disseny i planteja un model nou. En compte de fer la divisió entre investigació bàsica i aplicada, fa una divisió entre ciència descriptiva (explicar i descriure el món) i ciències de disseny (resoldre un problema a partir del que es sap sobre la ciència i coneixement científic).
Primer teníem el coneixement i per altra banda l’activitat pràctica (art, habilitat; art d’educar, de curar, de cultivar...). les ciències de disseny significa la mecanització i la cientificització de les arts per millorar els seus objectius. S’utilitza tecnologia per aconseguir els seus objectius. Així s’explica l’aparició de les ciències de disseny.
Professió  pràctica  art  ciència 12 | P à g i n a Hi ha tot una reflexió teòrica sobre com ensenyar les ciències, es posa en dubte la seva validesa i si són bons per la seva aplicació. Per aconseguir un objectiu s’aplica la ciència per dur-lo a terme.
Quan tenim una ciències descriptiva tenim que A causa B, o per exemple A causa B amb probabilitat de P. Amb les ciències de disseny el que es té són normes pràctiques que té una altra estructura:  El que tenim són normes pràctiques; si vols A i estàs en la situació de B has de fer C. Només amb aquesta estructura ja entra tot el que s’anomena qüestions de tipus social, polític, etc. Això no és ni vertader i fals, l’únic que es pot provar si es veritat és si C causa A. Els desacords poden estar en “estar en la situació B”, quina probabilitat té de ser veritat?, com per exemple si el deixar de fumar fa que hi hagin menys morts per càncer; és només el fumar l’únic factor? Amb les normes pràctiques ja estan inclosos els àmbits polítics i socials, amb tota la seva problemàtica. Les ciències de disseny donen peu a abordar tota una sèrie de qüestions que no estaven previstes. Parlem de racionalitat de medis (racionalitat instrumental) a l’hora de dir que “si vull A” intento que passi C (allò racional), una vegada fixat el fi (que no es discuteix si és racional o no).
També entra a debat el dir “m’agradaria que passes A”, però potser no s’està disposat a fer C.
24.02.14 Metodologia de disseny, (imatge de classe) el que podria ser un mètode estàndard d’investigació científica, recórrer una sèrie de passos si són adequats als resultats, sinó es torna cap a darrera.
G. Nadler: el disseny és utilitat i recórrer a la investigació científica. Parla d’una sèrie de passos sobre l’estratègia de disseny (word a classe).
A l’hora del disseny hi ha més d’un input: 1. Principis generals: els coneixements que són pertinents per aquell artefactes o pla d’estudis P à g i n a | 13 2. Informació sobre disseny particular: com l’elecció d’un projecte que estalvia costos (com contracte a un 10% de la plantilla per aconseguir el mateix objectiu).
L’esquema va dels dos inputs fins a un disseny particular.
Asimov: no totes les ciències socials (descriuen la societat d’una manera determinada) ho són de disseny, així com les arts.
Hall desenvolupa tant els passos com les fases. Planificació del programa, definir el problema, etc... el procés, sí s’aplica, es podria trobar tot el de la taula 2 (imatge a classe).
McCrory La fase de disseny seria la fase 2, a l’hora de dissenyar quelcom hi ha 2 inputs, l’estat de l’art i el reconeixement d’una necessitat (condicions socials, econòmiques i geopolítiques). Una vegada pensat, la següent fase seria veure si és factible; si no ho és s’ha de tornar a veure en que s’ha fallat, s’ha de tornar a l’estat de la qüestió (estat de l’art). També el reconeixement de la necessitat pot ser que estigui ben vista. Si és factible passa a la producció i al màrqueting. Aleshores els coneixement adquirit s’afegeixen a l’estat de l’art, ja que han funcionat.
S’ha de tenir en compte l’estructura mental de com nosaltres som capaços de conèixer un artefacte i de manipular-lo, això ho donen les ciències cognitives. El disseny cognitiu hem diu les capacitat dels humans davant de qualsevol artefacte (enginyeria cognitiva, relació entre cognició i disseny).
Praxologia (ciència de l’acció eficient) Té a veure amb l’acció eficient, implica normes praxològiques, la seva estructura seria “si vols A en B, has d’estar en la situació de C”.
T. kotarbinski 1965 Parla de 3 elements claus de la praxologia: 1. Base teòrica. Seria que “C causi A” l’únic del que es pot parlar de veritat o falsedat, com a base praxològica.
14 | P à g i n a 2. Base tècnica. Els instruments, la tecnologia i les tècniques que puc utilitzar per què: a. Fer que C causi A.
b. Per analitzar bé, mirar les tècniques i instruments.
3. Base conductual. Quines són les acció que he de fer per dur-ho a terme, és a dir, per fer C.
Quan parlem de progrés de la ciència, parlàvem de progrés de la base teòrica.
Entendre millor el món, els coneixements que ens fan entendre la teoria que necessitem. Entendre millor les ciències per explicar la realitat. Així es parla de progrés. En una ciència de disseny, el progrés, si varia un dels elements de la base teòrica pot ser que la resta també canvi, però no necessàriament. El progrés és arribar a A de la millor manera, que pot ser canviant la base conductual o tècnica. És possible que la mateixa base teòrica pugui arribar a A, però només canviant la tècnica o la conductual.
La disciplina de la base teòrica, es química, per exemple. Sobre la fase conductual, a la psicologia hi ha models que recomanen la manera d’actuar.
La praxologia dóna un marc teoria per estudiar les relacions amb la ciència.
La introducció dels elements sociopolítics estan en la mateixa essència d’aquests marcs teòrics, tant a la praxologia com a les ciències de disseny.
Ciència (descripció del món natural i social)   Disciplines pures: Ciències de disseny: cultivar, sanar, educar... apareixen al interactuar tant la ciència com l’art.
Art (habilitat per cobrir una necessitat humana).
Metodologia, investigació i progrés (que afecten a les dues, ciència i art), s’han de redefinir quan s’apliquen a unes disciplines o a unes altres. A partir d’una mateixa base teòrica es pot arribar a diferents objectius, s’ha de tenir en compte la creativitat. Els tres conceptes varien segons l’aplicació dels coneixements científics.
P à g i n a | 15 03.03.14 La arquitectura en una encrucijada Aposten els autor tractar l’arquitectura com a art? Hi un certa debat entre l’arquitectura com a art i l’arquitectura com a ciència.
Alain Maugard ho veu des del punt de vista de l’enginyeria. Marca la física de les estructures, de les ones i el flux (energia) com a eines a considerar per definir l ‘arquitectura d’una manera o una altra. També la complexitat dels materials són part a considerar. Així com els sentits a excepció del gust, tant la llum com el so, la temperatura, l’espai tenen efecte en els sentits. L’arquitectura és portadora de significats, per exemple, un edifici pot donar sensació de impenetrabilitat. És a dir, influeixen els materials, els sentits i la significació. Qualsevol edifici conté aquests tres elements.
L’arquitectura té el seu sentit a partir dels usos pels quals està dissenyat.
L’arquitectura té un factor artístics però té una diferencia amb d’altres arts per al seva funcionalitat i utilització.
Per S. Vial, les altres arts gaudeixen de total lliberta a l’hora de crear, però l’arquitectura està lligada a l’opinió de l’usuari.
La relació de l’arquitectura amb la ciència esta fora de tot dubte, malgrat no sigui una ciència com la física, la química o les matemàtiques.
No es pot oblidar el seu impacte social, ni la rellevància dels factors estètic i funcionals.
En tot producte arquitectònic conflueixen un conjunt de factors que van més enllà d’allò estrictament científic i s’ajunten amb diferents camps humanístics i socials.
L’emergència de l’arquitectura científica   Què s’entén per arquitectura científica.
Relació entre l’arquitectura i el disseny.
16 | P à g i n a Per Yona Friedman al 71, l’arquitectura no a arribat a l’estatus de ciència. Diu que s’ha de definir una ciència objectiva com l’arquitectura.
Bruce Forwood, al 2011, diu que l’arquitectura, els seus estudis, cada cop estan menys presents la part tècnica i científica.
A causa de la mecanització (a les fàbriques) la pèrdua de treball es fa patent.
Yona Friedman Hi ha disciplines que s’aprenen, nomes es transmeten per imitació, corresponen a sistemes intuïtius, com per exemples l’arquitectura actual.
Diu que l’arquitectura per ser científica hauria de tenir un sistema axiomàtic.
Proposa una sèrie d’axiomes relatius a l’activitat d’arquitectes i urbanistes.
Per ella són importants els axiomes, les regularitats (que els casos no siguin únic, que els casos es puguin extrapolar) i els models (cal utilitzar models com a representacions de la realitat).
Spéphan Vidal (2010) 8/9 Fa un tractat de disseny on dóna una estructura axiomàtica a l’estil geomètric, no són com definicions matemàtiques, sinó com a estructura geomètrica.
Steve Szolkolay (2008) Es centra en els principals fenòmens físics que convergeixen en tots els productes arquitectònics.
H. Simon (1996) Aplicació del marc teòric a l’arquitectura Els axiomes de Friedman i Vial per tal de convertir l’arquitectura en ciència, es col·loquen en una espècie de meta-ciència, fixar definicions i axiomes, model, etc. Al voler convertir-ho en ciència es planteja la metodologia per a tal objectiu.
L’entrada no tècnica (McCrory: elements que poden influir sobre com realitzar l’obra, factor ambientals, permisos de construcció, coneixements d’economia, sociologia, ecologia, etc.
P à g i n a | 17 Es parla del factor cognitiu en quant a arquitectura.
Friedman posa l’interès en allò que li manca a l’arquitectura. Ja es dóna per fet que hi ha uns certs factors artístics que tenen a veure amb la implicació dels individus que faran ús de les construccions.
Per Newton-Smith on hi ha res clar sobre el valor epistèmic definitiu. Ho plasma amb una metàfora: un etnòleg barreja una sèrie de raïm per produir un bon vi, no hi ha una fórmula per fer un tipus de vi, però sí hi ha unes normes generals a seguir. Depèn, doncs, de la inventiva de l’etnòleg a l’hora de fer un bon vi. En un moment determinat donarà més importància a un element o a un altra.
La cognició passa a estar centrada en l’individu i la seva relació amb la tecnologia.
El funcionament en equip és clau.
05.03.14 La connexió entre allò cognitiu i allò social Per evitar catàstrofes cal una convergència entre les causes social, prendre els errors humans i els fracassos.
La relació intrínseca entre el progrés i el desenvolupament tecnològic s’ha trencat. Amb tots els desastres (Txernòbil o d’altres com Bhopal) produïts per la tecnologia ha fet que aquesta identificació entre progrés tecnològic i humà s’hagi trencat. Ja no van sempre cap allò positiu més que cap allò negatiu.
El futur ha esdevingut un assumpte controvertit interpretat en termes de risc i no de progrés. Qualsevol cosa innovadora es veu des del punt de vista del risc que suposa.
En els últims anys hi ha hagut tants accident i amb un cost tan elevat de vides humanes, misèria, ansietat, etc. Que ens preguntem on està el progrés tecnològic.
Noves situacions de risc 18 | P à g i n a No estan limitades al temps o l’espai.
Les causes i responsabilitat per danys no poden atribuir-se a decisions individuals o a organitzacions sinó a col·lectivitats.
La tecnologia moderna fa possible reconèixer els seus riscos i possibles perills només quan han estat introduïts.
Error i disseny James Reason 1990 Human error Naturalesa del errors Aspectes de la producció dels errors: Les característiques de la tasca.
El mecanismes que regeixen l’activitat.
Les particularitat del subjecte.
Els deslices i lapsos resulten d’un defecte en la execució i/o en el emmagatzematge d’una seqüencia d’accions, independentment de la adequació del pla que els guia al seu objectiu.
Equivocacions son deficients o defectes en el procés de decisió i/o inferència.
Hipòtesis central des sistemes general Nivell dels automatismes, es posa en marxa quan les activitat es desenvolupen en circumstancies familiars.
Nivell de les regles, es posen en el curs d’una activitat, una vegada s’ha comprovat que ha hagut canvis respecte a la planificació prevista (requereix de l’atenció).
Nivell del coneixement, al fer una acció a partir del coneixement que jo tinc, però perquè surti bé he d’adquirir més coneixement del que disposo.
Conservadorisme cognitiu: P à g i n a | 19 Els sers humans, quan s’enfronten a un problema , presenten un sesgo de resistència. Buscant i troben una solució pre-programada al nivell de les regles, abans de tornar al nivell dels coneixements, que és necessàriament més costos, inclòs quan aquest últim es requerit des del principi.
El sistema cognitiu es propens a generar las respostes més familiars, més freqüents i mes contextualitzades. No cal pensa, per exemple, com conduir cada dia, ja ho sabem fer.
Detecció d’errors L’autocontrol conscient.
La informació de l’entorn.
La detecció dels errors per tercers.
Errors actius: associats a l’activitat dels operaris que estan en primer línia d’un sistema complex.
Errors latents: són el que es produeixen en les activitats dels que estan allunyats del control directe, tant en el temps com en l’espai.
Reason: Darrera de totes les catàstrofes hi ha algun error latent, encara que hi hagi un error actiu que ha funcionat com a detonant.
Quan mes allunyat estan els individus de la primera línia ...
Ironies de l’automatització Els operaris estan cada vegada més allunyats del processos que deuen controlar.
Han de tornar a utilitzar el sistema manual, però tenen poca experiència.
Però es necessiten més experts per controlar el processos automàtics.
La causalitat dels accidents en els sistemes complexos El que prenen decisions: arquitectes i gestores d’alt nivell.
20 | P à g i n a Els cassos d’accident son falles en la presa de decisions.
La gestió de la producció: consisteix en posa en marxa les estratègies dels que han pres les decisions.
La gestió de la producció pot exacerbar com atenuar les falles de la presa de decisions.
Les condicions inicials: són els requisits perquè la producció sigui un èxit.
Una formació deficient dels operaris es un tipus d’agent patogen que pot mostrar-se a través de diferent signes patògens.
Les activitat productes: es tracta de la sincronització precisa de les activitats teories i humanes per fabricar el bon producte en el bon oment.
Una activitat de risc.
Els sistemes de producció: quan la producció està exposada a perills naturals o implícits, s’ha d’estar preparat per possibles desgracies humanes i tècniques.
Les falles en la protecció dels sistemes solen venir per una sèrie d’error latents.
Avaluació i meta avaluació del risc La meta avaluació de les diverses tècniques des de la perspectiva de le singer Èxits i fracassos de l’activitat enginyera La enginyeria es regeix pels èxits i fracassos de les seves construccions.
L’error es veu com una conseqüència de que la enginyeria es una activitat humana a diferencia de la naturalesa que ens es donada.
La enginyeria s’entén com el procés de disseny, en el que diverses parts del món descrit pels científics i el món construït de les enginyeries son reformades i unides en quelcom que la natura mai havia somiat i que separa la enginyeria de la ciència i l’uneix amb l’art.
La enginyeria de estructures es la ciència i l’art de dissenyar i de fer, amb economia i elegància edificis, ponts, construccions...
P à g i n a | 21 El mètode d’assaig i error Comparteix certes característiques amb les postulades de les teories científiques.
Causes de les falles Thomas McKaig 19992, Building Failures Ignorància.
Falta de cura.
Cobdícia.
D. J. Blackley, The nature of estructural desing and safety, Estats límit.
Situacions atzaroses.
Errors humans.
Límits dels disseny S’ha d’acceptar que la innovació comporta cert risc.
En l’avaluació s’ha de tenir en compte les causes de les falles, els mecanismes de la producció d’error i la arbitrarietat en l’elecció de la forma del disseny.
Si uno vair los termes del seu compromís, velocitat, seguretat, comoditat.
10.03.14 Presentació a classe: La seducción de la màquina (Agustin Nieto) Santponç Narcis Monturiol Isaac Peral 22 | P à g i n a Ortega y Gasset 1939 escriu algunes de les qüestions que es plantejaven respecte a la tècnica, la idea de necessitat. Diu que l’home és un animal que només allò superflu pot ser necessari a diferencia dels animals. La tècnica és la producció d’allò superflu.
Diu que la humanitat té por a allò nou, que li produeix angoixa. La tècnica és allò que s’usa per estalviar esforç. La tècnica és un indicatiu entre la diferencia entre home i animal. La tècnica és l’exercici efectiu de la capacitat, és inherent a l’ésser humà.
Posa tres fases respecte a la tècnica: A Grècia com a artesania. Transformar la naturalesa. La invenció és una dimensió més de la naturalesa, està implícita de manera normal. Però no li dóna una dimensió nova.
La tècnica del tècnic, es distancia com a cosa diferent del propi home. L’home adquireix una consciencia de la tècnica com quelcom especial. La tècnica no és una categoria però sí els tècnics. L’artesà ha d’aprendre a fer artesania, és l’època de mestres i aprenents. Són els individus que són tècnics. Això s’aprèn amb el que tenen l’habilitat. L’invent només ha portat a produir instruments, no màquines La tècnica deixa de ser manipulació i obra i passa a ser fabricació. Implica un canvi al propi ser humà, la màquina condiciona el que han de fer els humans.
L’home és qui simplement ajuda a la màquina. El que poden fer les màquines que els homes han fet és il·limitat i passa a no poder-ho controlar.
L’artesà és el tècnic i l’obrer. La separació d’aquests dos tipus succeeix posteriorment. No veu límits a les possibilitats d’allà on pot arribar l’ésser humà. Posa com a exemple el creixement desproporcionat de la població mundial, donantli crèdit a la tècnica.
12.03.14 P à g i n a | 23 Estudi de casos: Txernòbil Estudi de casos: Bhopal A Bhopal es treballava amb una de les substàncies més perilloses de la indústria química i altament tòxica per a l’ésser humà. A França i Alemanya estava prohibit sinó era en barrils de menys de 200 litres i per ús immediat. El propi expert en la branca comercial ja va avisar de la perillositat d’emmagatzemar tanta quantitat junta de gas MIC. Amb la fabricació de la planta de Bhopal Union Carbide volia expandir-se cap a l’Índia. Abans del desastre ja havien passat accidents menors com contaminació d’aigua o incendis o la mort d’un obrer per inhalació de gas a causa de saltar-se normes de seguretat.
A causa d’una crisi econòmica es comença a reduir la inversió en les costos de manteniment per tot arreu. Tot això fa que s’arribi a parar la planta de producció i només activar-la en cas de necessitats mercantils. Amb la parada de la planta es paren també els sistemes de seguretat.
Factors que causen la tragèdia: s’apaga els sistema de refrigeració, es desactiva la torre de contaminació i s’apaga la llanterna de la torre incineradora.
Falta de personal tècnic especialitzat.
Corrosió del material i equips.
Desactivació i inutilització de les mesures de seguretat.
Es decreta el tancament de la planta a l’estiu del 84 i quan la tragèdia passa encara s’estaven debatent on anirien a parar les instal·lacions per la seva utilització.
El dia del desastre la planta estava parada, estaven realitzant tasques de neteja solament. L’aigua per netejar es va filtrar al tanc que contenia el MIC, que estava connectat a uns altres dos. Les vàlvules de seguretat exploten pel gas. Ni amb aigua ni amb sistemes de seguretat apagats es va poder fer res perquè el núvol tòxic s’expandís. El gas més letal que es va estendre va ser el cianur. Va produir danys genètics i hormonals.
24 | P à g i n a També la vida animal i el medi ambient van patir les conseqüències.
La planta de Bhopal no comptava amb les sofisticades mesures de seguretat de la planta homòloga de Virginia. La neteja causant de l’accident no comptava amb la supervisió de cap tècnic especialitzat.
Els beneficiaris de les reclamacions van cobrar tard i malament.
17.03.14 La idea dels enfocs anti-ciència parteixen de la idea que allò positiu està per damunt dels possibles efectes negatius. Aquest equilibri es qüestiona a partir dels desastres com les bombes a Nagasaki o Hiroshima. Desastres que tenen efectes a generacions posteriors.
La universalització dels riscos implica una crisi industrial i implica la necessitat de model d’avaluació cientificotecnològic, s’han de tenir criteris per poder avaluar els riscos. Les riscos estan relacionats amb la possibilitat de la participació dels errors.
Sorgeix la possibilitat de controlar els riscos pel propi estat envers els ciutadans.
Els models teòrics sobre això són temes per la filosofia de la tecnologia.
A l’hora d’avaluar els casos de Txernòbil i Bhopal la separació entre ciència i tecnologia és bàsica, ja que hi ha elements en la ciència que no es poden controlar.
Bhopal (a classe) El disseny del pla està composat per la part tècnica i la part científica, per produir SEVIN es necessiten els coneixements i la necessitat, que hi era.
A causa de la complexitat dels sistemes tecnològics la recerca de responsabilitat es torna dubtosa i es difumina. La avaluació del risc és essencial.
L’esquema de Rortry és aplicable a molts casos.
19.03.14 P à g i n a | 25 Idea de progrés a l’hora de parlar de ciència Quina idea de progrés tenien els filòsofs que van abordar aquesta idea que també van aplicar. Veurem si l’esquema podrà ser aplicar a la ciència aplicada o caldrà introduir altres inputs.
Kuhn Podem parla d’un enfoc historicista, té un paper en un doble sentit que condiciona la idea de progrés. El que pretenen és tenir una teoria del canvi científic.
Quan reflexionen sobre una llei, teoria o hipòtesis, han de tenir en compte el que diuen els científics o ho han de deixar de banda? S’ha de tenir en compte l’aspecte normatiu? La història de la ciència fa teories sobre els canvis científics i a l’hora de donar normes metodològiques s’ha de tenir en compte la metodologia anterior.
Kuhn és el punt d’inflexió, al 1962 dins de la filosofia de la ciència. Significa un qüestionar la tesis de l’empirisme lògic com per exemple l’observació neutre. I d’altra banda dóna un teoria del canvi científic. Vol fer una proposta de les revolucions científiques. Al 1969 torna a formular algunes de les tesis més radicals del 1962: - Paradigma Ciència normal Ciència extraordinària Puzle/enigma (el puzle sempre té una solució, enigma no) Anomalia Revolució Del paradigma passem a la ciència normal  anomalies  paradigma 2  puzle El concepte de progrés que considera Kuhn, el que ell justifica dins del paradigma, consisteix en desenvolupar la ciència normal dins d’aquest paradigma.
Parla de compromisos instrumentals, ontològics, metafísics. El progrés dintre del paradigma està perfectament definit i justificat a partir del compromisos s’ha d’anar estenent a més casos.
26 | P à g i n a La justificació del progrés d’un paradigma cap a un altre crea el problema de la tesis de la incommensurabilitat.
La idea de progrés implica valorar una cosa enfront de l’altre, pels canvis positius o negatius. Implica una valoració, ja sigui epistemològica, social o econòmica. La tesi el que diu és que no pot mesurar els dos paradigmes, ja que no hi ha valors que transcendeixin al propi paradigma, no hi ha valors ni criteris transparadigmàtics. La tesi es clau per entendre elements del seu model, on el concepte que queda més tocat és el de progrés científic, la qual cosa implica partir d’uns valors.
Kuhn Parla de minirevolucions i la idea de paradigma on introdueix una sèrie de categories.
Lakatos A l’abordar el canvi de paradigma es parla de la idea de progrés. I. Lakatos parla de la idea de progrés a partir del seu model. Parla de programa de investigació (com idea de paradigma), ha estat utilitzat pels economistes per explicar la història. Hi ha dues categories importants: Heurística positiva: regla metodològica, que diu que es centri en el nucli per poder fer-ho funcionar.
Heurística negativa: diu que hem de protegir el nucli, en cas dels contraexemples. Canviar quelcom del cinturó protector per quedar en nucli intacte.
PI progressius: quan el nucli pot explicar tots els fenòmens plantejats en un moment determinat. No hi ha fenòmens que el nucli no pugui explicar.
PI regressius: en el que els fenòmens no són del tot explicats. O que sorgeixen molts contraexemples que no poden desviar.
Anomalies Contraexemples, si n’hi ha molts no queda més remei que canviar el nucli.
P à g i n a | 27 El programa d’investigació té un nucli intocable, té un cinturó protector que pot anar variant. Es pot passar a un altre nucli 1 i un cinturó protector 2, però continuaríem en el mateix programa d’investigació. Preveu la possibilitat que tingui el mateix PI però que pugui evolucionar sense que canvi el nucli dur del PI.
El canvi de PI (o paradigma) inclou un canvi de nucli que també pot evolucionar amb un nucli 2 però el cinturó protector 3.
Es pot agafar la física de Newton i posar al nucli les lleis de la gravetat.
Amb el conductisme s’hauria de posar la metodologia com a nucli, cosa que no contempla el PI de Lakatos ni Kuhn.
El més complicat és explicar el progrés d’un PI cap a un altre. S’han d’incloure valors epistèmics per poder-ho justificar. Però s’ha d’anar al context de la justificació, per exemple el valor que es pugui mesurar i tenir instruments per ferho. És a dir, que és millor tenir un concepte mètric quantitatiu, a l’hora de valorar.
Canvi de cinturó : evolució. Canvi de nucli: revolució.
H. Laudan (anys 80) Parla del progrés i els seu problemes, de tradicions d’investigació. En una TI hi ha:      Problemes Empírics Resolts No resolts Anòmals     Conceptuals Teories Metodologia Ontologia Això dóna peu a, si ho apliques a la metodologia, preveure els compromisos metodològics a dins del nucli. Laudan pensa que hi ha una successió de TI’s però preveu canvis en els seus elements. El títol del seu llibre Progrés i els seus pro- 28 | P à g i n a blemes, l’objectiu de la ciència és resoldre problemes, per tant, la ciència progressa quan resolt problemes. Se li pot criticar que com els resol però això són qüestions metodològiques.
Kuhn diu que dins del paradigma hi ha compromisos, però està tot a dins, no destaca. En canvi Laudan destaca la metodologia en el canvi de TI’s. Teories, metodologia i ontologia es poden considerar a part dels canvis de les altres.
Per exemple, la idea d’àtom de Dalton és un canvi d’ontologia, fa el salt que aporta elements on l’atomisme té un fonament científic i empíric. Però no va ser revolucionari en quan els problemes empírics. Però va resoldre problemes que no es podien resoldre, és a dir que va constituir una evolució en el seu temps.
No totes les revolucions són com diu Kuhn. Els canvis científics diferents necessiten diferents tipus de paradigmes o TI’s o PI’s.
24.03.14 S. Toulmin (analogia de la teoria de l’evolució de Darwin i la fixació dels conceptes) Els canvis que estan centrats en el canvi de paradigma és el canvi conceptual. La idea d’analogia la recull David Hull a Science as a process, on es veu la ciència com a procés.
Al buscar marc teòric per estudiar la ciència com a procés la teoria de l’evolució de les espècies era més avançada. Podia servir de guia per entendre la ciència com a procés. Això ho acaba fent Hull, ja que Toulmin només presenta la idea.
Thagard recull l’analogia però amb les teories computacionals. Recull la idea de conceptes i fa marcs conceptuals.
Hi ha molts camps en la ciència en que els model de Kuhn no encaixa, no els capta com a canvis significatius. Per això Toulmin planteja el canvi com a canvi conceptual. Quan parlem de progrés parlem de valoració. Si agafem un període determinat de la història de la ciència, s’agafen tots els conceptes importants P à g i n a | 29 d’una disciplina concreta, com per exemple com evoluciona el concepte d’espècie a través del temps, o el concepte d’element o d’àtom o classe social. Aquest tall transversal seria resseguir un concepte científic en un cert període de temps.
Però si agafo un concepte en un moment determinat i es divideix en dos i no tira endavant. Com per exemple el flogist, tenien unes característiques amb diferents nom però no continues perquè no funcionen. Pot ser algun que es divideixi en varis.
Si fusionen la concepció transversal i la longitudinal tenim l’evolució sencera. La interpretació del cas tindria una series de conceptes que s’uneixen entre ells.
No es contradictòria amb Kuhn ja que no ho nega, no implica un canvi de conceptes. Toulmin pensa que els centre són els conceptes que són els que evolucionen a través d’un període determinat de temps.
L’analogia amb la teoria de l’evolució només la llança, no la desenvolupa. El que si analitza força profundament són els canvis de conceptes.
El model de Toulmin il·lumina moment de la ciència que amb les teories de Kuhn quedaven difuminades.
Els concepte químics on el model de Kuhn no quedaven exposades les seves relaciones entre ells, en el model de Toulmin es produeix un macro anàlisi filosòfic i un anàlisi micro dels canvis científics.
Quan parlem de progrés parlem del canvi d’un concepte a un altre, encara que el nou concepte pot ser menys explicatiu que l’anterior. Aleshores el canvi s’ha d’avaluar. Toulmin defineix cinc tipus de fenòmens: 1. Fenòmens que la ciència no pot explicar.
2. Els que es poden explicar però necessita d’una explicació millor.
3. Problemes entre la relació de conceptes en una mateixa branca de la ciència.
4. Conflictes entre conceptes i procediments corrents.
5. Penjat al campus.
30 | P à g i n a Ofereix modes de resoldre els problemes com introduir la refinació de la terminologia, una nova forma de representació per captar noves formes de la realitat.
Introduir noves tècniques de representació. Modificar els criteris per identificar casos als que es puguin aplicar les tècniques corrents.
És difícil que podem tenir un model que pugui ser aplicable a qualsevol canvi científic. La solució Inter mitja és pensar en tipus de canvi científic.
Toulmin proposa cinc problemes i tres formes de resoldre’ls, és a dir, tres solucions per a casa problema, per tant quinze solucions. Això justifica que en el camp d’analitzar la ciència com a progrés s’ha de pensar en tipus de model que corresponen a tipus de canvi. Això és degut a la no aplicabilitat de tots els models que poden explicar els canvis científic.
La teoria de Darwin ens pot ajudar a entre l’evolució de la ciència (Hull). L’enfoc evolutiu de la ciència, és a dir, entendre la ciència des de la teoria de l’evolució.
No és contradictori amb l’enfoc cognitiu. S’intenta explicar bona par de la teoria sociològica a partir de la teoria evolutiva.
Stephen Pinker, per exemple, explicar teories psicològiques a partir de la teoria evolutiva. Molts dels fenòmens psicosociològics es poden explicar a partir de l’adaptació de l’espècie, allò que no s’adapta s’extingeix. Està en la base de l’evolució del caràcter psicològic l’adaptació al medi en contra de l’extinció.
La ciència és un assumpte tant que competència com de col·laboració. El marc teòric el trasllada a la ciència com a procés evolutiu. Fins i tot la cultura s’ha vist com un procés evolutiu, que funciona com la selecció de les espècies.
Les idees es volen transmetre com els gens, aquells que no es transmeten s’extingeixen. El científic més apte és aquell que té més deixebles, per exemple.
Es busquen models anàlegs entre les disciplines, com pot ser psicologia o filosofia o ciència.
L’equivalent als gens series els memes segons S. Blackmore. Per parlar sobre la idea d’evolució s’han de negar les tesis relativistes. El llenguatge és un exemple P à g i n a | 31 d’evolució cultural. La llengua seria un meme a protegir perquè no s’arribi a extingir.
Thagard fa una classificació del tipus de conceptes, entre entitats o no entitats i va desplegant les categories.
La categoria central amb la que representem en nostre coneixement és el concepte. Thagard proposa una jerarquia de conceptes on introdueix “tipus de”, “instància” i “relació”. Entén el canvi científic a partir del canvi conceptual. Fa tipologies de canvi epistèmic, com per exemples revisió de creences o un canvi conceptual treien o reorganitzant els conceptes. Jerarquitza tipus de concepte per veure canvis conceptual que pot tenir diferents nivells, es pot canviar totalment o només quelcom.
A cada etapa de Lavoisier li fa un marc conceptual, així ho fa amb Newton. Utilitza un programa computacional per veure el canvis.
Aquesta idea de Thagard a estat utilitzat per les ciències experimentals que han usat la idea dels marc conceptuals, ja que fan proves i analitzen quin és el mapa conceptual que té un alumne que entra a estudiar física i el comparen amb el que hauria de tenir. És a dir que la funció del professor de ciències substitueix marcs conceptuals, uns pels altres. Es parteix de la base que ja es té un concepte dins del marc conceptual. És un esquema que s’aplica a la pràctica pel que fa a la didàctica.
26.04.13 DEBAT A CLASSE Parlem de guerra o l’ometem? Concepcions de guerra en filosofia com el de guerra radical, el coneixement de la guerra per poder evitar-la. Es necessita un enemic per poder fer la guerra. La guerra com a lluita de voluntats o equilibri de poders (per part dels britànics).
31.04.14 Debat a classe sobre bioterrorisme.
32 | P à g i n a 07.04.14 La biologia molecular (com funcionen les molècules) pensaven que era essencial per a la seva solució, és una investigació orientada a obtenir coneixement. Se senyala l’investigador del càncer com a figura quasi inventada. També es troba la industria farmacèutica i la farmacologia, radioteràpia o químics per bloquejar la malaltia.
Hi ha qüestions experimentals i el metges que es dediquen a l’oncologia. El debat, doncs, és entre els metges que tenen una visió de la implicacions que la malaltia té i els científics.
Els estudis epidemiològics son l’inici dels estudis del càncer, veient les correlacions entre les pràctiques o conductes i el càncer. Com per exemples que hi hagi que hi més càncer entre fumadors.
Es diu que la figura de l’investigador és un inventa per la gran connexió que hi ha entre tants col·lectius per la investigació del càncer.
Però n’hi ha pensen que només amb la biològica molecular es podrà solucionar.
Revisió històrica del càncer Hi ha possibles traces de càncer en dinosaures des de fa 100 milions d’anys d’antiguitat. Es troben tumors en els teixits de les mòmies egípcies. El papir Ebers ja parla de tumors. Hipòcrates va introduir el terme “karkinos” que vol dir cranc.
Galè volia evitar la bilis negre per ajudar a estar saludable. Paracels, Nicolas Tulp i Zacatus Lusitanus i George Bell també tenen les seves explicacions sobre l’origen del càncer.
El model de la combustió Pensava que els tumors cancerígens eren llargs agregats de mocs i plasma. Que el càncer era més típics de la ciutat que el camp. Que eren còpies d’altres cèl·lules.
Es creia que la causes del càncer tenien la seva arrel en els processos de combustió del sucre (Otto Warburg). També proposava una forma de teràpia.
P à g i n a | 33 El model dels carcinògens Katsusaburo Yamagiwa al 1815 relaciona als netejadors de xemeneies a un tipus de càncer. Va aplicar quitrà a conill per genera càncer.
Enrst Winder al 1940 relaciona el fumar amb el càncer.
Dècada dels 60 Les industries tabacaleres volen acabar amb els estudis epidemiològics, intenten parar la investigació.
El model de la infecció Es pensa al 1908 que el càncer pot ser infecciós de la mateixa manera que est transmet la grip o una pulmonia.
Peyton Rous experimenta amb pollastres per provar aquesta infecció.
Johannes Grib Fibiger estudia una colònia de rates amb tumors estomacals que estaven infectades per nematodes.
Aquest dos experiments volen demostrar el càncer com a malaltia infecciosa.
El modelo víric David Baltimor estudia els virus des d’una perspectiva molecular i genètica. Es pensava que el càncer era un virus.
Howard Temin proposa la visió heterodoxa contra el dogma central entre ARN i ADN.
Nixon declara la guerra al càncer Crea l’special virus càncer program. Es crea una campanya anti-càncer centrada en els virus. Volien trobar els virus que provocaven el càncer. Per aquest fi usaven microscòpics electrònics.
Sol Speigelm parla de la transcriptasa.
A partir del 1977 la investigació perd força ja que els virus estaven contaminats, cosa que invalidava els estudis. Les condicions inicials estaven contaminades.
34 | P à g i n a Balanç del model víric El virus tenia cèl·lules canceroses, però el virus el que fa és de transmissor.
Tota la investigació que es va fer contra el virus va servir per la investigació pel que fa a la sida, que sí que és un virus.
Model genètic I: oncogens i antioncogens L’explicació genètica marca canvis irreversibles o fixes en el genoma. La hipòtesis diu que els gens normals, al ser transformats, obliguen a la cel·lular a reproduir-se de manera descontrolada.
La hipòtesi dels antioncogens diu que gens supressors de tumors que poden frenar el creixements descontrolat de la cèl·lula. Els antioncogens són el fre del cotxe, els oncogens l’accelerador.
Hi ha mutacions d’una cèl·lula, però si no hi ha antioncogens que la freni es produeix el desastre. Perquè hi hagi càncer es necessari activar els oncogens i desactivar els antioncogens.
La mitogènesis és el procés pel qual es va copiant la cèl·lula i en algun punt, atzarós, es produeix una falla. Però també poden ser els agents exteriors els que provoquin aquesta mutació, aleshores es parla de “mutagènesis”.
Model genètic II: la hipòtesi del fenotip mutador En la cèl·lula cancerígena, tumoral, hi ha masses mutacions com per ser producte de l’atzar. El que s’espatlla és el mecanisme. Hi ha d’haver algun mecanisme que funciona malament i per tant els mecanisme de reparació no funcionen correctament. Els dos mecanismes funcionen malament.
Això també passa amb altres elements, altres agents responsables del mecanisme de replicació, que és el que està danyat.
A partir d’aquí es comença a buscar els gens que controlen el mecanisme.
P à g i n a | 35 Segons Perucho, hi ha una tercera via per entendre el càncer, els mecanismes que fan possible que les mutacions es fixin, es fixen en els gens que controlen el mecanisme.
Model genèric III: apoptosis, telòmers i telomerasa Estem programats de tal manera en que hi ha una època on hi ha molta reproducció de les cèl·lules però arriba un punt quan ja no es necessita tant aquesta reproducció, és a dir que hi ha més possibilitat en l’error de la reproducció de les cèl·lules. El telòmer és el rellotge biològic de les cèl·lules. La telomerasa restaura la seqüencià de telòmer per prolongar la vida de la cèl·lula.
Es perd telòmer i es pot introduir artificialment però el mecanisme de reproducció ja no està com estava quan era jove i està degradat.
Dos vies moleculars Via supressora: inestabilitat cromosòmica.
Via mutadora: inestabilitat de micro satèl·lits.
No es pot comprovar cada una de les mutacions, però si mirem les petjades de les cèl·lules i resulta que són canceroses i quasi totes les que es miren ho són, segurament n’hi haurà moltes.
Conclusió La maquinària de replicació de les cèl·lules tumorals estan avariades. El gen que muta és l’encarregat de fer la reproducció, si està avariat el desastre és total.
09.04.14 QUESTIONS DE TIPUS SOCIAL I ECONOMIC ENVERS LA INVESTIGACIÓ I LA PUBLICACIÓ Fases de publicació, procés de revisió i publicació. Quan hi ha un descobriment.
36 | P à g i n a En la vida acadèmica, cada sis anys s’avalua la feina feta i les publicacions i es conclou si es té una tram viu o mort depenent de visió positiva o negativa dels jutges. Tot això està relacionat amb els trams vius que hi hagi en els propis departaments.
Del descobriment es passa a l’elecció de la revista, aleshores passa per una revisió de companys per després que sigui publicat o no.
En l’avaluació (peer review) entre companys és valora la llengua (primordialment l’anglès) i la seva coherència. La influència científica del investigador, el país de l’investigador són elements a tenir en compte.
El interessos personals del revisor també són importants, si no presta atenció o si no forma part de la seva ideologia. Es possible que el revisor retorni l’article per canviar quelcom.
Pel que fa a Perucho i el seu equip Al 92 presenten els seus resultats de la investigació, un tal Volgenstein demanen més resultats sobre la investigació i ho envien a una revista.
S’envia l’article a PNAS, Volgenstein o rebutja sense revisió. Aleshores s’envia l’article a Cell on Lewing és editor, però s’acaba rebutjant i es porta a una altra revista on demanen publicacions majors i es publica al 92.
D’altra banda Volgenstein desenvolupa la recerca i ho publica un mes abans que Perucho. Aquesta diferencia en ciències és molt significativa. Evidentment Perucho demana explicacions. Posteriorment una de les revistes confessa que l’article havia estat acceptat però ho va amagar per tal que el descobridor fos un altra.
És a dir, que moltes de la competitivitat està en les revistes d’impacte. I el que porta tota aquesta polèmica és la disminució de l’impacte que causa la investigació: bàsicament es descobreix que el que estava espatllat era el mecanisme de reparació dels gens que ho feien de manera incontrolada i ho copiaven malament. Passa al model del fenotip mutador.
P à g i n a | 37 Aquests tipus de experiència fan que els que vinguin darrera siguin encara més competitius i recelosos de mostrar la seva feina.
La vida en el laboratori La piràmide de la investigació: l’investigador principal decideix les línies principals i assigna els experiments a cadascú. També decideix si quelcom es publica o si s’han de fer experiments posteriors.
Decideix quins investigador seran contractats i tots depenen del Perucho. Disposen de més autonomia a l’hora de dur a terme la seva investigació. Degut a la seva experiència, no hauran de dur a terme les rutines del laboratori.
Hi havia investigadors amb beca post doctoral que rebien ordres directes d’en Perucho pel que fa les tasques que s’havien de dur a terme.
També hi havia investigador predoctorals que estaven uns mesos.
Els espais de la investigació Hi ha el laboratori, la sala d’estar com a punt de trobada i el despatx principal de l’investigador on ocorre el treball teòric.
En aquest cas conceptualment, per obtindré finançament cal justificar-ho amb implicacions per la investigació del càncer. El finançament el que vol és recuperar la inversió. A l’hora de demanar finançament es justifica amb els possible beneficis que pot produir la seva investigació.
TENSIÓ ENTRE CIÈNCIES PURES I CIÈNCIES DE DISSENY Entre en tensió la universitat i la industria. Biologia molecular versus professió medica: Hohlfeld i la tesis de la finalització de la ciència. Investigació bàsica, experimental, orientada a les ciències, etc.
El progrés en medicina: el cas de la investigació del càncer Les ciències de disseny implicades en el tractament del càncer són la medicina, la farmacologia, la infermeria. El disseny consisteix en fàrmacs, radioteràpia, quimioteràpia i cirurgia. La base teòrica és biologia molecular, química i física.
La base tècnica són tècnica de escàner, aparells per realitza anàlisi i tècniques 38 | P à g i n a de medicina nuclear. La base organitzativa i conductual té a veure amb la política sanitària, la organització del sistema sanitària, les noves formes de cirurgia i els modes d’acció respecte als malalts.
PUNT DE VISTA DE LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA Aquest tipus de preocupacions no són del camp dels investigadors. Però es poden plantejar qüestions de tipus metodològic.
La carrega teòrica de l’observació: tot es veu sota el prisma del paradigma i qualsevol observació al laboratori estava determinada per la teoria de la que un parteix. I quan es veu quelcom que no encaixa és difícil que es detecti. És a dir que l’aparell cognitiu hauria d’anar més enllà de la càrrega teòrica de la que un parteix. Has de sortir del teu aparell teòric, del teu paradigma, per poder innovar o adequar les innovacions, aleshores no es podria fer cap descobriment.
Poper diu que la investigació és la falsació d’hipòtesi. Però en el cas que ens ocupa, volien falsar els investigador les seves hipòtesi? Com més agosarada és la hipòtesi i és rebutjada, més valor empíric tindrà. No tota la investigació estava basada a falsar les hipòtesi sinó a justificar-les, es produeix una barreja.
Concepció semàntica de les teories Parlàvem de models teòrics que s’ajusten a la realitat. Però si es segueix la història del càncer el que es veuen són models, que si els plantegem com el que proposa Hempel, com si fos un sistema axiomàtic, s’ha de passar a dir que no és una teoria. Això porta a dir que possiblement que veure la història de la ciència formada per teories i es requisit indispensable ens trobem amb bona part del coneixement científic que no tindrà cabuda en aquesta visió.
El model no és vertader o fals sinó acceptable o no segons les hipòtesi que s’han pogut contrastar.
El model de Salmon Model d’explicació científica que diu que un factor explica un fenomen si la presencia o absència d’aquest factor augmenta la probabilitat. Si vull explicar el càncer i es recorre al fenomen de fumar és la diferencia de probabilitat allò que P à g i n a | 39 explicarà el fenomen, només s’exigeix que la diferència entre tenir càncer o no sigui si un fuma o no fuma, en termes de probabilitats es parla de factors causals. La probabilitat que es curi una pneumònia amb penicil·lina és el que s’anomena desideràtum.
Que un factor sigui explicatiu d’un fenomen és que la probabilitat sigui alta.
Aquesta proposta dona sortida a moltes explicacions que d’altra manera no ho serien.
La regla del screeningoff: tinc docs factor que un desplaça a l’altra. La probabilitat de tenir càncer de pulmó estava relacionat amb el prendre cafè, però es va veure que no era el cafè si no el tabac que es fumava amb el cafè. El tabac va desplaçar el factor cafè.
El mateix passa amb els virus que no són els que produeixen la malaltia sinó que són els que la transporten, que és el que passa amb les cèl·lules canceroses.
El model de Salmon és adequat per explicar determinades qüestions que van passar amb la història del càncer.
Les qüestions de tipus ontològic Com una qüestió metafísica ontològic és la idea de realisme, que realment existeix allò fora de la cognició humana. Els científics són realistes en la mesura en que veien el que investigaven i existien en el món real.
Qüestions praxològiques Tensions entre diversos col·lectiu d’investigació. Els biòlegs molecular pensen que serà el seu camp el que doni la solució al càncer i els metges el mateix. El finançament és una qüestió que també crea tensió.
23.04.14 40 | P à g i n a DEBAT A CLASSE Error i èxit Entre l’objectivitat i la neutralitat Es pot ser objectiu sense ser neutral.
28.04.14 REVOLUCIONS TECNOCIENTÍFIQUES Article The Structure of technological revolutions (RT) de D. Wojick Què seria allò equivalent a les revolucions tecnològiques? Veu les RT com un criteri de canvi de valoració, en els que estan implicats el factor humà. Per parlar de progrés sempre és en funció d’un criteri.
Les revolucions científiques es fan per criteri epistemològics, Wojick planteja que en les revolucions tecnològiques impliqui un canvi de sistemes de valors.
Els sistemes d’avaluació han de ser idonis i correctes. Hi ha una valoració pràctica. Els factors socials, econòmics, valors estètics... és allò que implica un canvi de valors. Així com la utilitat, economia, eficiència, seguretat...
En les àrees tecnològiques complexes s’han de tenir en compte diversos factors: teoria científica, principis d’enginyeria, regles d’atzar, lleis, preceptes morals, regulacions locals, estàndard professionals, tècniques acceptades de varis disciplines.
El sistema d’avaluació és central i implica valors cognitius.
Un sistema d’avaluació pot ser incorrecte, aleshores implica el replantejar el sistema de valors.
La revolució tecnològica significa un canvi en el sistema d’avaluació que seria l’equivalent al paradigma de Kuhn. És molt més que un conjunt de lleis les equacions que s’han de resoldre. El valor s’iguala a la veritat, l’anomalia s’iguala al fracàs d’un paradigma per una explicació. Els paradigmes incommensurables s’igualen als sistemes d’avaluació incommensurables. Per exemple, els sistema P à g i n a | 41 d’avaluació dels Amish és incommensurable comparat amb l’estàndard. Hi ha d’haver un canvi en el sistema de valors.
La revolució en la gestió dels recursos de l’aigua planteja els canvis dels sistemes d’avaluació: el control dels pantans fa replantejar els costs i beneficis on s’introdueixen una sèrie de valors que abans no existien. Hi va haver un període de confusió on els enginyers demanaven consell als ecologistes que tampoc no eren suficientment forta en coneixements. Aleshores les efectes secundaris no es tenien en compte, com el desplaçament de la població. Per poder fonamentar aquesta avaluació van haver de fer-se estudis.
La revolució en els aliments: els additius És dominant la idea que els aliments dels supermercats són artificials. Hi ha dos aproximacions diferents: la idea de Paracels i la idea de Galè. Es valora que hi hagi un verí o la dosi d’aquest verí?, això suposa un canvi d’avaluació important.
Està basat en un sistema quantitatiu. Galè, però, pregunta sí hi ha verí o no, no pregunta en quina dosis.
A partir del risc s’ha de passar a segur a prou segur, suposa un canvi conceptual.
Cosa imprescindible per moltes de les decisions que prenem. Com per exemple, agafar el cotxe o anar caminant. Aquest canvi conceptual és el que apunta Wojick, juntament amb el canvi d’avaluació.
Parteix de la base que el disseny perfecte no existeix, sinó que es fan dissenys millors que altres. Apareix la decisió òptima o satisfactòries, aleshores.
30.04.14 INNOVAR PER SOBREVIURE La idea és innovar en tot. La categoria “innovació” s’ha introduït en camps on abans no es parlava, és una introducció purament nominal? Words del campus 05.05.14 42 | P à g i n a La intervenció de l’usuari en la invenció i la innovació L’usuari pot canviar la forma de la invenció de manera activa, però també ho pot fer de manera passiva adoptant les innovacions i acceptant-les però no intervenint.
Per David Edgerton una història de la tècnica ha d’incloure la intervenció de l’usuari, a més d’incloure els contextos on s’utilitzen les tècniques. Crítica la importància que es dóna als grans projectes en detriment de les altres ciències i petites tecnologies.
07.05.14 Innovació epistemològica i metodològica S’associen els canvi en la metodologia amb l’epistemologia. Qualsevol canvi que es doni en qualsevol camp ja és considerat innovació, com l’estructura familiar o política. Es pot veure part de la historia de la filosofia en sentit d’innovació epistemològica pel que fa a la fonamentació del coneixement.
Es poden considerar innovacions epistemològiques, per exemple, el pas de les tradicions teòriques a les experimentals. Es planteja la relació entre teoria i experiment i les repercussions que té la nova visió de la ciència. La idea central es la ciència centrada en la teoria que passa a centrar-se amb l’experiment. Es tracta de posar l’èmfasi a un lloc o a un altre. Es busca com intervindré en el món a través de l’experimentació, cosa que implica una nova visió del que es pot entendre per realisme científic. Les ciències cognitives veuen d’una altre manera les teories de les ciències empíriques.
Representació versus interpretació, pel que fa la filosofia. Per Hacking la filosofia de la ciència ha estat més centrada en la representació que en la intervenció.
Es busca un similitud entre la representació i el món real. Hacking associa als experiments com a subsidiaris de la teoria, qüestiona que tot se centri en la teoria. Passar a una ciència centrada en l’experiment és una innovació epistemològica ja que canvio el valor que dono a una cosa per una altra.
P à g i n a | 43 Critica la idea de la representació que vol donar la filosofia i si una és pitjor o millor, però no deixa de ser representació. A l’hora de representar el món s’usen criteris que formen part d’aquesta representació.
El realisme diu que la representació té a veure amb la realitat al contrari que l’instrumetalista (anti-realista) que només ho veu com una forma de representació. El realisme s’ha de plantejar des del punt de vista de la intervenció. El realisme està en funció de si podem o no intervindré en la realitat.
Si fem el canvi de tradicions, la tecnologia té un paper molt més rellevant que en la tradició teòrica. Aquest canvi té unes repercussions importants ja que cobra importància la filosofia de la tecnologia. La tecnologia passa a formar part de l’experimentació. Hacking és un realista, perquè està en funció d’aquesta intervenció. La seva manipulació es obliga a creure en la realitat.
La idea anti-representacionalista és el que Hacking vol donar suport. El problema és la manera en com es representa la realitat.
La idea de la simulació és un altre tipus d’innovació epistemològica. Es fa servir de la tecnologia per poder dur a terme aquestes simulacions.
DEBAT A CLASSE Ètica i tecnologia Problemes ètics que tenen a veure amb la tecnologia. Relacions entre ètica i poder.
És necessària la racionalitat tecnològica.
14.05.14 CREATIVITAT I COMBINACIONS CONCEPTUALS Com es pot relacionar els models cognitius de estan en la base de totes aquestes qüestions dels models de combinacions conceptuals amb la practica científica.
Com la creativitat influeix en la practica científica? La creativitat és motiu i objecte d’estudi des de diversos camps disciplinaris.
S’aplica a l’art, a la ciència i a la tecnologia. S’associa a la imaginació i a la recerca 44 | P à g i n a d’allò innovador. Es vol trobar una explicació científica a la creativitat des de la ciència cognitiva, la creativitat s’ha relacionat amb idees que no impliquen una explicació científica i es vol canviar aquesta visió. Hi ha estudis que aborden directament la creativitat humana com els de la M. Boden. Hi ha model cognitius que encara que no estan enfocat a l’estudi de la ment creativa, impliquen fenòmens creatius. En ambdós casos són fenòmens que donem per fet però no estaven explicats de manera científica.
Els objectius són dir què és la creativitat. Si hi ha creativitat en la combinació conceptual. Es pot afirma que una combinació conceptual implica una certa creativitat? Com això incideix en la pràctica científica? D’aquesta combinació conceptual emergeix un element nou.
Les combinacions conceptual operen darrera de l’escena, no som conscients de les seves complexitats ocultes, de la mateixa manera que no ho som de la complexitat de la percepció de la tassa blava. L’enfoc formalista, explica trobant un model forma per reconstruir el fenomen, es vol canviar ja que s’assumeixen operacions cognitives com a primitives. Des de les ciències cognitives vol donar resposta a fenòmens que l’enfoc formalista no havia donat.
Per exemple, un monitor d’esquí vol ensenyar a algú. Li comenta la postura que ha de tenir i diu a l’alumne que pensi en un cambrer i en la seva postura a l’hora de servir. Aleshores ha de fusionar la imatge del cambrer amb la imatge d’esquiar i emergeix un espai de fusió que seria la combinació conceptual que crea una nova estructura. Es creen dos espais mentals, hi ha tipus de combinacions que creen un nou espai a partir d’espais mental per separat.
Pel que fa a la creativitat es planteja un estudi científic. Es descarta la visió romàntica i el recurs de la màgia i la inspiració divina. Només ens queda pensar que les creacions de la ment han de ser a partir dels seus propis recursos a partir de quelcom experimentat. La seva naturalesa es concentra en possibilitats estructurals, com processos computacionals.
M. Csikszentmihalyi: es necessiten una sèrie de coneixement per poder crear i innovar. Implica una visió de la creativitat que borra les anteriors (creativitat com a intuïció), no hi ha creativitat sense coneixements previs.
P à g i n a | 45 Per Boden, la majoria de les idees no estan enganxades sinó més aviat foses i han estat sutilment transformades; aquesta fusió no té la forma d’un mosaic conceptual sinó que estan foses formant una nova imatge. Per Fouronnier/Turner s’ha de diferenciar entre la barreja i la combinació (prenen la terminologia química). La creació d’un espai mental podria entendre com l’espai emergent d’una combinació conceptual.
L’analogia i les metàfores són usades de manera comuna per estudiar nous camps de la ciència. Com l’estructura de l’àtom i el sistema solar o el cervell com si fos una computadora. Per Fauconnier i Turner una analogia és una combinació conceptual. Serveixen per entendre camps poc coneguts, per fer-te una idea.
Però té caràcter heurístic?, ens ajuda a interpretar? O més aviat és predictiu?, és a dir, que es pot extrapolar a d’altres sistemes.
El fet de fer l’analogia i que serveixi no vol dir que es pensi sempre en l’exemple usat en l’analogia. Tampoc no s’ha d’estar pendent del sistema solar per resoldre l’estructura de l’àtom, és a dir, que no condiciona la investigació posterior.
Aleshores el caràcter heurístic i predictiu queda entredita la seva diferencia havent casos en que sigui una barreja del dos conceptes.
La creativitat consisteix en veure la connexió de l’analogia enlloc de veure-ho com a confusió sense sentit. S’ha de tenir el coneixement d’allò que vols connectar i es necessiten regles i coneixements. A vegades el procés és llarg encara que es vegi clar en al cas de la ciència també passa amb les arts. Els coneixement són necessaris però no suficients.
La ciència de disseny és pot veure com la combinació de conceptes: l’entrada científica, l’entrada no tècnica i l’entrada cognitiva. Es pot interpretar la fase de disseny com una combinació conceptual, per tant, com un acte de creativitat.
La preocupació pel descobriment entraria dintre de la filosofia. A partir de Kuhn es preocupa del procés i de com evoluciona, per part de la filosofia de la ciència s’estudien els processos cognitius que hi ha en la ments dels científics. Es pot veure com una ampliació del camp de la filosofia de la ciència. Es recorre a la psicologia de la Gestalt per observar els processos cognitius. Kuhn proposa un 46 | P à g i n a programa pel que quedava del segle XX, però es noten pinzellades de preocupació en els processos cognitius dels científics.
19.05.14 COGNICIÓ SOCIALMENT DISTRIBUIDA La idea de cognició socialment distribuïda s’origina amb E. Huthchins i les seves experiències en vaixells americans i en cabines d’avions. S’ha de pensar en un context determinat. La unitat de cognició passa a ser una qüestió de sistema d’elements que interaccionen amb ells, tal i com passa amb l’exemple de la cabina d’avió.
Es pensa com una xarxa d’integració conceptual. I tot això s’ha de combinar amb la creativitat, el mateix pensar de la xarxa es considera com una acte creatiu, aquesta és la novetat pel que fa la creativitat.
Pel que fa als esquemes de conceptual blends, un dels inputs ha de ser quelcom material, això s’exemplifica en el record més profund en visitar una ciutat que no pas en només veure-la en fotografies.
LES EMOCIONS EN ELS PROCESSOS CREATIUS La creativitat és tranversal pel que fa la ciència, l’art, la tecnologia i en la vida quotidiana. El posa en dubte si afavoreix la creativitat o no. La visió de l’emoció com a problema per la raó queda anul·lada a través d’Antonio Damasio a través d’evidències empíriques des de la neurologia. Les emocions tenen un paper molt més important del que ens pensem.
La resposta emocional pot ser creativa a partir del genotip, sociotip, els símptomes emocionals....
Trobar respostes noves a diferents estats emocionals. Es busca la relació entre la intel·ligència emocional i la intel·ligència analítica.
Es vol connectar la creativitat i l’emoció fent sorgir una nova categoria: la intel·ligència emocional.
P à g i n a | 47 21.05.14 L’ENFOC COGNITIU EN LA RELACIÓ CIÈNCIA-TECNOLOGIA Como els models cognitius poden resoldre problemes filosòfics. S’han de tenir en compte els aspectes de l’acció humana i facilitar la feina cognitiva, com l’ús dels ordenadors.
Entre la persona i el sistema físic hi ha una escletxa que s’ha de resoldre. S’han de seguir una sèrie d’accions encaminades a aconseguir un objectiu. L’escletxa s’ha de construir mitjançant una bastida com el que es construeix un pont. S’ha de fer que el model de l’usuari sigui compatible amb el model del dissenyador.
Els principis de disseny, que conformen una nova disciplina que pren elements de la psicologia i de la ciència de la computació.
26.05.14 DEBAT SOBRE COGNICIÓ I CIÈNCIA La importància en la interacció humana i les computadores.
...