Tema 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 4: Les administracions de les Comunitats Autònomes. L’Administració de la Generalitat de Catalunya ● Composició i funcions del Govern/Consell Executiu Consell Executiu = El Govern → l’estructura i el funcionament és pràcticament idèntica al govern de l’Estat.
- Dirigeix l'administració de la Generalitat de Catalunya i és titular de la potestat reglamentària i de la funció executiva.
Composició: - President - Vicepresident (opcional) - Consellers/Caps de departament - ÒRGAN COLEGIAT → El Parlament és qui escull al Govern. Fa un vot d’investidura a un President, i aquest President nomena el Vicepresident i Consellers. El Govern haurà de respondre políticament de forma solidària al Parlament.
- Tots els seus membres quan prenen decisions tenen una funció política, i quan estan a les conselleries i executen les decisions tenen una funció administrativa.
- Les Conselleries van variant. N’hem tingut entre 10-18. Reduir el nº de conselleries no necessàriament implica una reducció de diners. Actualment n’hi ha 13.
Conselleries: - Vicepresidència: és opcional. Es pot dir Conseller en Cap. Ha anat canviant de nom. Actualment l’està ocupant l’Oriol Junqueras. Ocupa el Departament de la Vicepresidència, però formalment s’ha vehiculat a partir d’una Conselleria, “de la Vicepresidència, Economia i Hisenda”. És un paper diferenciat de la Presidència. Aquest Conselleria dóna suport a la figura del vicepresident. La Conselleria d’Economia és la més important i estratègica.
- Presidència (Neus Munté): dóna suport al President de la Generalitat i impulsar determinades iniciatives que el President vol donar-li forma, agenda, calendari, etc.
- Afers Exteriors i Relacions Institucionals i Transparència (Raül Romeva) - Ensenyament (Meritxell Ruiz): escoles, instituts, etc. És de les més importants i s’emporta una gran partida pressupostària.
- L’escola i els instituts, la seva qualitat de l’educació ocupa més o menys el 175è lloc.
Júlia Mumany Pesarrodona - 2 Territori i Sostenibilitat (Josep Rull): porta les infraestructures i obres públiques. Aquelles que són d’Interès per l’Estat s’han de coordinar conjuntament amb l’Estat. Durant la crisi, ha viscut moltes retallades.
- Governació, Administració Pública i Habitatge (Meritxell Borràs): equival al Ministerio del Interior.
Vehicula les relacions entre l’administració autònomica i el món local. També organitza internament la Generalitat (convoca oposicions, reorganitza dependències, etc), i porta l’Administració Electoral. La part d’habitatge s’ha fusionat.
- Salut (Toni Comín): agrupa els hospitals públics i centres d’atenció primària. El sistema sanitari català és el 10è millor del món, fins i tot després de les retallades.
- Treball, Afers Socials i Famílies (Dolors Bassa) - Interior (Jordi Jané): coordinar els mossos d’esquadra amb les policies locals i els bombers i cossos d’emergència. També equival al ministeri de l’interior.
- Cultura (Santi Vila): agrupa moltes agrupacions i institucions de producció de la cultura, teatre, arts escèniques, etc.
- Empreses i Coneixement (Jordi Baiget) - Justicia (Carles Mundó): coordina els jutjats de Primera Instància, sistema penitenciari.
- Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Meritxell Serret): reb molts fons europeus, més enlla dels espanyols i catalans. (ex: FEDER, FEOGA) També es pot donar els Consellers sense cartera. → gestiona un tema però no té una conselleria darrere.
Nivells de l’organigrama de la Generalitat → és menys meritocràtica perquè els nivells polítics arriben fins a més a baix, però s’intenta que siguin persones que coneguin bé l’administració pública.
L'Administració de la Generalitat s'organitza en departaments o conselleries, unitats que assumeixen responsabilitats en àrees concretes.
Júlia Mumany Pesarrodona 3 1. Conselleria a. El Gavinet és un òrgan d’assessorament que no es situa en cap nivell b. Responsable polític (membre del govern) c. Màxima autoritat en el Departament d. Especialista o no en el tema e. Càrrec polític 2. Secretaria General (+ s’afegeix el nom de cada departament) → a nivell de l’Estat Espanyol equival a la Subsecretaria. Cada departament o conselleria de la Generalitat té una secretaria general.
a. És la segona autoritat del departament.
b. Nomenat pel govern a proposta del Conseller (càrrec polític).
c. Els Secretaris Generals de tots els Departaments es reuneixen en el “Consell Tècnic”.
d. Té dues funcions: i.
De cara a fora → representació del conseller en el cas que no pugui anar en actes, reunions, etc.
ii.
De cara endins → el cap de l’organització interna del departament. Màxim responsable de l’àrea econòmica i de gestió de l’administració i dels Recursos Humans del Departament.
Aprova les línies generals però qui de veritat executa aquestes decisions és l’encarregat del 3r nivell, el Director de Serveis.
iii.
Coordina les delegacions territorials del departament.
e. Hi penja la “Direcció de serveis” → 3r nivell i és un càrrec polític, de confiança.
Júlia Mumany Pesarrodona i.
S’encarrega d’ajudar el Secretari General en aquestes funcions internes.
ii.
Bàsicament executa i desenvolupa les decisions a nivell intern 4 La part de la Direcció General és la mateixa que la de l’estat: amb serveis, seccions i negociats.
- Forma part del 3r nivell i penja directament de la Conselleria.
- És un càrrec polític.
- En cada departament hi ha les "direccions generals imprescindibles que exigeixen els serveis especialitzats" que s'hi integren.
- Responsables d’una línia concreta d’acció - La creació, la modificació, la supressió, l'agrupació, la divisió i el canvi de denominació de les direccions generals s'acorda per decret del Govern.
- D'altra banda, si cal, en vista del volum de gestió o la complexitat, es pot establir una Direcció de Serveis, amb categoria de direcció general.
- Les Subdireccions Generals - Frontera político-funcionarial: càrrec de lliure designació entre funcionaris.
- Nomenats pels Directors Generals.
Secretaria Sectorial Són temes que generen un gran volum de feina i que molts cops s’aturen la Direcció General i el departament.
- Quan l'especifitat o la complexitat tècnica o organitzativa d'un determinat àmbit ho requereix, el Govern disposa de secretaries sectorials. Igual rang que el Secretari General però s’encarrega de coordinar una àrea temàtica: “Direcció General amb Secretaria pròpia incorporada” - Aquests càrrecs estan subjectes a la direcció superior del titular deldepartament i depenen del secretari general en totes les funcions d'aquest que no els hagin estat atribuïdes.
- Qui l’ocupa té un càrrec polític. Nomenat pel govern a proposta del Conseller.
A dins seu hi ha una Direcció de Serveis incorporada.
Té suport propi (intern) i és independent a la Direcció de Serveis i la Secretaria General.
Però: - A l’organigrama se li dóna un 2n nivell, i això fa que molts partits polítics hagin volgut elevar un tema en concret a tractar pel fet que seria més important que no pas si seguís en la Direcció General, que està en un 3r nivell.
En l’organigrama de la Generalitat, s’inclou el paper de “Responsable” però no té gaire importància perquè és una persona que s’encarrega d’un tema en concret. En l’organigrama dels ministeris no surt.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 L’Administració perifèrica de les CCAA 1. Els Serveis Territorials: La Generalitat va decidir que deixaria d’utilitzar les províncies, per començar a utilitzar les vegueries en els seus serveis territorials. Però, com a administració no existeix, tot i que en divisions territorials sí. La Generalitat té 7 serveis territorials, 1 a cada vegueria. Aquests serveis territorials pengen de la Secretaria General 2. Les Oficines Comarcals: no tots els departaments tenen oficines comarcals, perquè potser no presten tants serveis als ciutadans. Aquests en tenen prou amb els 7 serveis territorials. Però, hi ha d’altres departaments que, a més a més de tenir els 7 serveis territorials tenen 1 oficina comarcal a cada comarca. En el cas del Departament de Salut, encara té una subdivisió més, com els Centres d’Atenció Primària (CAP).
No s’han de confondre amb els Consells Comarcals.
3. Les Delegacions del govern: representen el Govern en les seves respectives demarcacions/vegueries. Al davant de cada una hi ha un delegat territorial del govern. N’hi ha a: a. Barcelona b. Girona c. Lleida d. Tarragona e. Terres de l’Ebre f.
Catalunya central g. Alt Pirineu i Aran ...

Comprar Previsualizar