Unidad Didáctica (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Infantil - 3º curso
Asignatura Didáctica de las Ciencias Sociales
Año del apunte 2016
Páginas 29
Fecha de subida 17/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Didàctica de les Ciències Socials El mercat de la Boqueria Maria Fernández, Mónica Guerrero, Aina Ribera, Nora Rodríguez, Laura Urtet i Marina Via Grau Educació Infantil Professora: Maria Feliu 12/01/2016 Índex 1. Introducció 1 2. Elecció i justificació de la temàtica i el curs 3 3. Creació i desenvolupament d’activitats d’ensenyament-aprenentatge 6 a. Activitat 1: Introducció del mercat a l’aula 7 b. Activitat 2: Primera visita a la Boqueria: observem el mercat 8 c. Activitat 3: Comparem la Boqueria que hem vist amb l’antiga Boqueria 10 d. Activitat 4: Fem un mercat antic a classe 14 e. Activitat 5: Segona visita a la Boqueria: visitem les parades de fruites 16 f. Activitat 6: Provem allò que hem descobert i ho situem al mapa 17 g. Activitat 7: Reconstruir un racó nou amb productes de cultures diferents 18 h. Activitat 8: Activitat de tancament 19 i. Activitat 9: Creem el nostre propi racó 20 4. Conclusions 21 5. Bibliografia 23 6. Annexos a. ANNEX 1: Circular pels pares per a l’activitat 2 24 b. ANNEX 2: Fitxa per l’activitat 3 25 c. ANNEX 3: Circular pels pares per a l’activitat 4 26 d. ANNEX 4: Mapamundi per a l’activitat 6 27 1. Introducció Les ciències socials aporten una gran informació sobre l’anàlisi i la descoberta de l’entorn, la qual és una de les tres àrees del coneixement que han de desenvolupar els infants durant l’Educació Infantil. Per aquesta raó, és important treballar les ciències socials per tal que els nens i nenes puguin aprendre a interpretar i relacionar-se amb el seu entorn més proper. Tal com diu Pilar Benejam (1994), aquesta àrea de coneixement s’ha de treballar a partir dels tres principis bàsics: que els continguts siguin significatius per als infants, rellevants per la ciència i que es tradueixin en comportaments i accions socials coherents.
A més, la mateixa autora s’inclina per pensar que les ciències socials són importants perquè es basen en la interpretació que fa l’home del món, i per això s’ha d’ensenyar als alumnes a conèixer, comprendre i actuar en el món on viuen, però també a qüestionar-se per què el món és d’aquesta manera, és a dir, a ser crítics amb allò que veuen, viuen i aprenen.
Mitjançant les ciències socials podem capacitar els individus i la societat de coneixements, capacitats i instruments per ampliar les seves possibilitats de desenvolupament i progrés, de benestar i convivència satisfactòria, i proporcionar un major nivell d’equitat dins la nostra societat. Gràcies a les ciències descobrim el nostre entorn i tot el que ens envolta, ja sigui mitjançant l’observació lliure, o bé l’observació guiada.
Les aportacions de les ciències socials ens ajuden a identificar les qüestions prioritàries i a avaluar les alternatives que es plantegen dins l’escenari polític-social1. Per aquest motiu, pensem que una de les qüestions que s’han de treballar és com els docents han d’abordar les problemàtiques que, tant directa com indirectament, s’emmarquin en la nostra societat; tenint en compte que l’anàlisi dels mestres ha de determinar la interpretació i comprensió dels infants en relació a les seves necessitats.
Per tant, pensem que la funció de les ciències socials dins del procés d’aprenentatge no és només la d’oferir informació, sinó la d’aportar elements que facilitin la 1 Diseños Curriculares Provinciales y de la Municipalidad de la Ciudad de Buenos Aires.
construcció de nocions socials. Per aquest motiu, és necessari presentar situacions problemàtiques amb la finalitat que els infants relacionin el problema en qüestió amb els coneixements prèviament adquirits, incorporant la informació proporcionada per organitzar-la en funció del problema plantejat. Això ens mostra que el coneixement és un procés de construcció sobre les seves bases d’aprenentatges que els infants ja posseeixen, és a dir, els seus coneixements previs. Entenem l’anomenat procés de construcció del coneixement com la interacció del subjecte amb l’entorn, amb l’objectiu de conèixer l’estructura sociocultural del món en què es desenvolupen els infants, però fent que l’alumne realitzi una acció cognitiva en la qual relacioni els coneixements que ja tenia amb els nous coneixements que està adquirint, i així ampliar i millorar aquests coneixements que ja té, provocant un aprenentatge significatiu i funcional. Aquest és el que considerem un punt de partida per comprendre i socialitzar-se en la societat.
En relació al currículum, podem veure que les ciències socials ens ajuden a desenvolupar l’àrea de descoberta de l’entorn, ja que ens permet treballar tot el que envolta a l’infant i allò que li resulta d’interès, i també ens ajuda que desenvolupin la capacitat d’autoaprenentatge i reflexió crítica: comparant allò que observen (mesurant, experimentant canvis, etc.) i extraient-ne la seva pròpia opinió. Això ho farem potenciant que els infants observin el seu entorn, identifiquin allò que observen, i finalment, ho valorin i l’hi donin un sentit i un significat.
Els objectes d’observació i estudi són diversos: fenòmens naturals, costums, entorns socials (escola, carrer, barri…), festes, tradicions, etc. Amb aquesta àrea de coneixement treballem algunes capacitats específiques com poden ser: aprendre a pensar i comunicar, ja que volem que els infants siguin crítics i sàpiguen comunicar allò que pensen; aprendre a descobrir i tenir iniciativa, molt important, ja que l’aprenentatge que faran els infants es basarà en allò que hagin estat capaços d’observar i descobrir, partint de les seves iniciatives i idees fent així un aprenentatge significatiu i vivencial; i finalment, ajudarà l’infant a aprendre a conviure i habitar en el món, ja que durant el procés d’aprenentatge coneixerà millor com funciona el món que l’envolta i, per tant, hi podrà intervenir de manera més adequada i amb més criteri. 2 2. Elecció i justificació de la temàtica i el curs Ens trobem a la classe de P4 A de l’escola Patufet del barri del Born de Barcelona. És una classe molt heterogènia, amb alumnes de diferents cultures i amb capacitats diverses. Un d’aquests alumnes presenta una sordesa lleu, i per tant, és un nen que sembla força distret i li costa més concentrar-se quan es realitzen activitats orals; necessita audiòfons per poder sentir millor. Aquest fet el tindrem present i farem alguna adaptació d’alguna activitat per a aquest infant.
Entre tots, a la classe hem trobat un tema d’interès comú, i aquest és el Mercat de la Boqueria. El Mercat de Sant Josep, conegut com el Mercat de la Boqueria, és un element patrimonial que molts nens i nenes de la classe coneixen, ja que hi viuen a prop i algun cop hi han anat a comprar. Aprofitant que ja saben què és un mercat i, en aquest cas, coneixen el de la Boqueria, aproparem els nens a nous continguts tenint en compte els que ja tenen.
Cal dir que hem triat aquesta edat per treballar el tema perquè presenta aspectes d’interès pels infants d’aquesta edat. És un tema que coneixen, ja que el mercat és un edifici del barri i que està present en el dia a dia, forma part de la seva quotidianitat, encara que potser no van a comprar-hi a causa de ser un lloc tan turístic. Aquesta proximitat fa que també es puguin plantejar temes més complexos. Els nens tenen una actitud de curiositat sobre el mercat, poden entendre la cultura gastronòmica del nostre territori i creiem que és una edat idònia per treballar uns hàbits d’alimentació saludables seguint un bon criteri. A més a més, podríem complementar tot allò que aprenen a l’aula amb una visita al mercat, on s’ofereixen tallers d’observació, experimentació i descoberta de tots els productes que s’hi troben. Amb aquestes visites podran posar en pràctica tot el que hem treballat des de la teoria, fer seva tota la informació i entendre la història del mercat d’una manera lúdica i dinàmica. En 2 Departament d’Ensenyamet, Generalitat de Catalunya, 2009 resum, creiem que dóna molt de joc a l’aprenentatge a partir de l’observació i que es pot anar conduint segons els interessos i les observacions dels infants, és a dir, que no serà un tema tancat, els nens podran guiar també les activitats a partir de les seves motivacions i interessos, i que d’aquesta manera l’aprenentatge sigui vivencial i funcional.
El Mercat de la Boqueria ens permetrà treballar, desenvolupar i aprofundir en les tres àrees curriculars: la descoberta d’un mateix i dels altres, la descoberta de l’entorn i la comunicació i el llenguatge, a partir del treball dels diferents continguts que n’extraiem d’aquesta temàtica. En primer lloc, podem treballar les diferents cultures que ens trobem al mercat i veure si la gent que ens trobem són del barri, són d’altres llocs de Barcelona, són d’altres llocs de Catalunya, són estrangers, etc. En segon lloc, podem observar els tipus de relacions que s’estableixen al mercat, podem veure si hi ha un ritual de salutació o no, si hi han formalitats a l’hora de parlar, etc. així com aprendre diversos oficis. També podem parlar del comerç: què implica el comerç, amb quines coses podem comercialitzar, com es fa el comerç, què necessitem, si sempre s’ha fet, com es fan aquests intercanvis comercials, quin llenguatge s’utilitza, etc.
També podem aprendre d’on ve el menjar que es ven, si és producte de proximitat o no, conèixer nous productes que es troben en aquest mercat en concret, les diferències amb el mercat on estan habituats a anar, així com quin tipus de menjar es compra segons la cultura i el país de procedència.
El Mercat de la Boqueria també ens permetrà treballar la seva història, ja que els seus orígens daten de l’any 1200. Un element observable és l’edifici del mercat: per què està construït d’aquesta manera, quan es va construir, qui ho va fer, amb quins materials, etc. Les olors també poden ser una bona eina de treball: els sentiments o emocions que evoquen com l’assoliment de les qualitats d’olor que tenen certs productes, les fruites, el peix, etc. Així, considerem que aquest és un bon espai perquè està situat al centre de Barcelona i és considerat un dels millors mercats del país, característic pels seus colors i les seves olors pròpies.
D’aquesta manera, pretenem que els alumnes adquireixin les següents capacitats que s’exposen en el currículum: observar i explorar l’entorn amb una actitud de curiositat i respecte i que comenci a participar en activitats socials i culturals; conviure en diversitat i comportar-se d’acord a unes pautes de convivència que el portin cap a la col·laboració amb el grup i la seva integració social.
Específicament, pel que fa als continguts de ciències socials i segons els quatre pilars de la UNESCO, treballarem: La història, en l’aprendre a ser, ja que podem veure la realitat actual i com s’ha vist influenciada pel passat, el paper del comerç com a primer contacte entre pobles i les rutines del passat que marquen les del present; en l’aprendre a conèixer, perquè podem aprofitar l’entorn local (cada espai pot ser interpretat històricament) i el fet de conèixer el passat permet conèixer el present; en l’aprendre a fer, ja que es produeix el desenvolupament del pensament històric, es genera capacitat de comparació i la disciplina lligada a la realitat, hi ha un contacte directe i la possibilitat de participar-hi; i finalment, en l’aprendre a viure junts, doncs es pot treballar la història personal i la història col·lectiva.
La geografia, en l’aprendre a ser, pel fet que es coneix el lloc i l’espai, els entorns ens provoquen emocions (colors, olors, la gent…), vincular-se al entorn dóna seguretat i permet configurar la personalitat en l’espai compartit, gestionar-lo i tenir responsabilitat amb la comunitat i pel medi; en l’aprendre a conèixer, per les ganes de conèixer el món, investigar, entendre i millorar, la fascinació per conèixer, per convertir la curiositat en coneixement i per superar les fronteres de l’aula; en l’aprendre a fer, per la interconnexió, sostenibilitat i canvi (de proximitat, d’importació, què fan amb els residus…); finalment en l’aprendre a viure junts, ja que es pretén ampliar les escales (personal, local, regional, estatal, mundial), aprendre que l’espai condiciona les nostres formes de relacionar-nos i que és compartit amb altres maneres de viure, pensar i sentir.
L’art, en l’aprendre a ser, perquè s’ha d’aprendre a expressar sense por; en l’aprendre a conèixer, per les visions polièdriques del món (veure els diferents menjars i persones); en l’aprendre a fer, l’organització dels objectes en l’espai; en l’aprendre a viure junts, la responsabilitat pel nostre patrimoni i l’aproximació a la manera de viure de les persones.
La filosofia, en l’aprendre a conèixer, ja que perceben amb els sentits i experimenten amb llenguatge i així arribar a donar un sentit a les experiències; en l’aprendre a fer, preguntar-se pel món però també per com podria ser, exercitar les habilitats de pensament (buscar alternatives, seleccionar possibilitats, anticipar conseqüències) i fomentar el pensament curós, totes les persones han de ser tractades bé, però no han de ser tractades igual.
3. Creació i desenvolupament d’activitats d’ensenyament-aprenentatge Aquesta unitat didàctica està pensada per fer-la en 5 setmanes. La primera setmana es farà el racó del mercat a l’aula. La segona setmana es farà una visita al mercat de la Boqueria, a les aules es treballaran les diferències entre com era el mercat abans i com és actualment i es coneixeran els objectes que hi havia als mercats antigament; acabant introduint-los al racó de l’aula. La tercera setmana es tornarà a anar a la Boqueria i posteriorment, a l’aula es treballarà la procedència de les noves fruites que hem descobert i s’analitzaran a partir del color, el tacte i el gust que tenen, podent introduir aquestes noves fruites al mercat de l’aula. Durant la quarta setmana s’explicaran els coneixements adquirits a la resta de parvulari, amb la prèvia preparació d’un material. Finalment, a la cinquena setmana es faran canvis al racó inicial del mercat amb allò que han après i volen incorporar i s’hi jugarà.
Amb la següent seqüència d’activitats es treballa: la història, a través del treball de com són els mercats actualment i com eren en el passat; la geografia, a partir de conèixer nous productes d’altres països i noves cultures; l’art, ja que es promou la creació i modificació del racó en diverses activitats; i l’aprenentatge del temps i espai en totes les seves dimensions, però més concretament les etapes de Piaget sobre aquests conceptes: viscut, percebut i concebut.
En aquesta unitat didàctica hem tingut en compte que a la nostra classe hi ha un alumne amb sordesa lleu, i per tant, hi ha activitats que estan adaptades per tal que aquest infant pugui participar-hi més activament; especialment, durant les visites al mercat, per reforçar els diferents sentits, treballarem els diferents colors que veuen i les diferents olors que senten.
Per realitzar aquesta unitat didàctica es demanarà bastant la col·laboració dels pares, per tal de fer les activitats més riques i participatives, i que traspassin les barreres de l’aula i entrin també en l’entorn de la família.
A continuació presentem els objectius generals de la unitat didàctica i el desenvolupament de les activitats que la integren.
Objectius generals:  Conèixer què és un mercat.
 Conèixer les diferents botigues que hi ha al mercat de la Boqueria.
 Conèixer els rituals de compra-venda.
 Observar relacions entre les persones.
 Veure les diferències entre els mercats del passat i els del present.
 Relacionar el menjar amb les diferents cultures.
Activitat 1: Introducció del mercat a l’aula Títol de l’activitat: Descobrim el mercat Edat: 4-5 anys Objectius:  Veure els coneixements previs dels alumnes.
 Familiaritzar-se amb el mercat (elements que hi podem trobar, com s’organitza, etc.).
 Aprendre a través del joc.
 Imitar els rols i/o rutines que hi ha al mercat (relació venedor-comprador, fer cues…).
Material:  4 Davantals  2 carros de la compra  2 caixes registradores  Monedes i bitllets  Balances modernes  Aliments de plàstic: o 4 pomes o 5 peres o 5 plàtans o 10 cireres o 3 kiwis o 1 meló o 1 síndria o 3 pastanagues o Una coliflor o Un pollastre o 3 bistecs o 5 croquetes o 4 peixos o 12 ous o Un bròquil o 4 embotits (en principi fuet, de plàstic no hi ha massa varietat, però si hi ha més varietat la posarem)  Aliments de veritat crus: o Una bossa de mongetes tendres o Una bossa de patates o Una bossa de pèsols (poden ser de veritat crus) o Una bossa de cigrons o Una bossa de llenties o 1 paquet de macarrons  1 paquet d’espaguetis Durada: 1 hora aproximadament Participants: 24 alumnes Desenvolupament: La mestra preparà el racó del mercat quan els nens no són a l’aula i quan aquests arriben a classe se’l troben.
La mestra els fa seure en rotllana al voltant del racó i els explica que el mercat ha arribat a l’aula i que durant un temps es quedarà, que avui per ser el primer dia, tindran molta estona per jugar i que els altres dies hi podran jugar durant el temps lliure si volen, i aleshores es posen a jugar lliurement.
Durant aquesta estona la mestra no intervindrà en el joc però observarà quin tipus de rol adquireix cada nen, com es relaciona en el mercat, quin vocabulari i expressions utilitza, etc. per detectar les seves idees prèvies, els seus coneixements i les seves capacitats.
Un cop acabat el joc tornen a seure en rotllana i la mestra iniciarà un diàleg.
Descriure la situació:  Quins menjars hi havia en el nostre mercat? I això què és? (Preguntarà quan hagi detectat que algun element no era prou conegut).
 Aquest menjar d’on bé, qui el porta?  A part de menjar, què més hi havia?  Hi ha alguna cosa que heu trobat a faltar? Algun menjar o algun altra cosa que vosaltres conegueu però no hi era al nostre mercat?  Vosaltres aneu a comprar amb els vostres pares al mercat? I què compren?  Com és el mercat al que aneu, gran o petit? Hi ha moltes botigues? Sabeu com es diuen aquestes botigues? Aspectes interpersonals:  Hi ha alguna frase que utilitzem per anar a comprar?  Com creieu que han de ser les persones que ens venen els productes?  I els que van a comprar, com s’han de comportar?  I els que porten el menjar a les parades, com s’han de relacionar amb els venedors? I els venedors com els han de tractar? Algú ho ha vist alguna vegada? Ho voleu representar? Aspectes intrapersonals:  Què us ha agradat més, comprar o vendre?  Us agrada anar a comprar amb els pares?  Què és el que més us agrada d’anar a comprar?  I als pares, els agrada anar a comprar?  Us agradaria treballar en un mercat? Per què? Avaluació: Es valorarà:  Que els alumnes sàpiguen desenvolupar correctament els rols que podem trobar al mercat.
 Que els alumnes sàpiguen identificar correctament tots els elements que hi podem trobar (el que hem esmenat a l’apartat de material).
 La participació i el gaudir en l’activitat.
 Respondre adequadament a les preguntes de coneixement.
 Participar en el diàleg que vagi sorgint.
Activitat 2: Primera visita a la Boqueria: observem el mercat Títol de l’activitat: Visitem la Boqueria Edat: 4-5 anys Durada: 1 hora aproximadament Participants: 24 alumnes dividits en dos grups, és a dir, 12 alumnes per mestra Objectius: Desenvolupament:  Familiaritzar-se amb el mercat.
En aquesta activitat sortirà tota la classe a fer una  Observar el mercat i emportar-se una idea excursió al mercat de la Boqueria. Un cop allà es general de com és.
separaran en dos grups i cada mestra anirà guiant i  Conèixer les diferents botigues que hi ha.
donant les consignes generals per tal que es fixin  Saber quin material utilitzen els venedors.
en quelcom que nosaltres volem, com per  Fixar continguts parlats en l’anterior exemple: activitat.
 Heu vist com es l’edifici? Sembla nou o vell? Material:  Mireu quines balances utilitzen! I heu vist No es necessita cap material específic aquests guants de metall?  I heu vist les caixes registradores que Avaluació: utilitzen, sabeu com funcionen? Es valorarà:  Fixeu-vos en què venen a cada parada.
 La participació i atenció dels alumnes al Mireu aquí només venen ous! I aquí fruita! llarg de la sortida.
 Heu vist que les parades estan agrupades per productes? Aquí tenim les fruiteries  Que es fixin i observin segons les consignes juntes, aquí les peixateries i aquí les de la mestra.
carnisseries!  Que comentin continguts que es van parlar  Mireu com vesteix el peixater! I el en l’anterior activitat.
carnisser! I el fruiter! Porten una vestimenta diferent?  Que facin preguntes A més, també podran observar ells mateixos tot allò que van fer amb la mestra en l’anterior Que gaudeixin de l’activitat activitat de diàleg i adquirir respostes més concretes, canviar actituds errònies que havien tingut durant el joc, formar-se una opinió sobre el mercat, etc. D’aquesta manera es formaran una idea més clara de què i com és un mercat. Per tant, a part de les preguntes que les mestres plantejaran també deixaran que els nens facin les preguntes que vulguin, i si cal, preguntaran a les parades perquè aprenguin a adreçar-se a altres persones i per obtenir informació de primera mà.
Activitat 3: Comparem la Boqueria que hem vist amb l’antiga Boqueria Títol de l’activitat: La Boqueria d’ara és igual que abans? Edat: 4-5 anys Objectius:  Veure les diferències del mercat antigament i actualment.
 Saber identificar els estris que utilitzaven i com han evolucionat.
 Reflexionar sobre el pas del temps al mercat.
Durada: 1 hora aproximadament Participants: 24 alumnes Desenvolupament: Un cop han tornat de la primera visita, la mestra prepararà un diàleg entre tots per fer-ne una valoració i per parlar del temps passat a la Boqueria.
Primer faran un repàs de la sortida:  Què us ha semblat la Boqueria? Us ha agradat?  Què heu vist? Com eren les botigues? Què venien? Quins productes us han agradat més? Quins colors i olors hem vist i sentit? Material:  Hi havia molta gent?  6 fotografies grans per penjar a la pissarra (2 antigues, 2 actuals i 2 de Després la mestra penjarà a la pissarra 6 fotos, dues la porta de la Boqueria, una actual i actuals, dues antigues i 2 de l’entrada, a partir d’aquí farà preguntes sobre el temps.
una antiga)  Una fitxa per a cada alumne sobre la FOTOS ANTIGUES: relació de l’evolució dels estris en el mercat  3 balances antigues amb pesos  Pots antics  Cistells antics Avaluació: Es valorarà:  La participació i atenció dels alumnes.
 Que es fixin fotografies.
 Que comentin les diferències que veuen a les fotografies i que creuen que hi pot haver entre el passat i el present.
 La fitxa es valorarà positivament que la facin tota bé, però si algun alumne s’equivoca la mestra demanarà que els companys l’ajudin o el farà preguntes perquè pugui aconseguir-ho.
 Que gaudeixin amb l’activitat i observin les FOTOS DE L’ENTRADA: FOTOS ACTUALS: Preguntes amb les fotos: Descriure la situació:  Què veieu en aquestes fotos?  Quines creieu que són més antigues? Per què?  Com són les parades?  I els productes?  Quins estris utilitzen? Aspectes interpersonals  Com va vestida la gent?  Quina relació creieu que tenien abans?  Era igual a la que tenim ara?  Qui creieu que anava a comprar abans?  I ara? Quin tipus de gent hem vist que anava a comprar? Aspectes personals  Creieu que us agradaria més anar a comprar als mercats antigament o actualment?  Creieu que era complicat ser venedor antigament? Calcular el pes a les balances, portar els productes, fer càlculs...
 Saps si els teus avis anaven a comprar al mercat antigament?  T’agradava més la Boqueria abans o ara? Creus que abans hi havia tants colors a les parades? Tants productes? Després la mestra els donarà una fitxa amb fotos d’estris i els nens hauran de relacionar els estris amb les fotos, hi haurà una antiga i una nova, i ells hauran de saber si l’estri és antic o nou i relacionar-ho amb la foto del mercat antic o nou, per assegurar-se que han entès la diferència (Annex 1). Aquesta activitat la faran tots junts comentant el nom dels estris i com s’utilitzen i després la mestra repartirà la fitxa i la realitzaran individualment.
Per finalitzar, la mestra els ensenyarà unes balances antigues amb diferents pesos, uns pots antics i altres materials perquè els nens vegin com funcionen i puguin jugar una estona.
Activitat 4: Fem un mercat antic a classe Títol de l’activitat: Viatgem al passat Edat: 4-5 anys Objectius:  Vivenciar allò que han après fins al moment.
 Diferenciar elements antics i elements actuals d’un mercat.
 Aprendre a través del joc.
Material:  1 sac amb cigrons secs a granel  1 sac amb nous a granel  1 caixa de fusta amb pomes de plàstic  1 caixa de fusta amb peres de plàstic  1 caixa de fusta amb pastanagues de plàstic  3 balances antigues amb pesos.
 Monedes antigues (pesetes)  Pissarretes i guixos per posar els preus  Cistells  Caixeta per guardar els diners  3 davantals  Envasos de productes antics Avaluació: Es valorarà:  Participació i interès per l’activitat proposada.
 Expressar el que saben i compartir-ho amb els altres companys, respectant el torn de paraula i escoltant.
 Que entenguin que hi ha fruites que abans no les trobàvem als mercats.
 Gaudir amb l’activitat proposada.
 Comentar els continguts treballats anteriorment.
Durada: 1 hora aproximadament Participants: 24 alumnes Desenvolupament: Per dur a terme aquesta activitat s’enviarà una circular a casa on s’informa que les famílies haurien de col·laborar i portar el material possible, sobretot les pessetes o els cigrons o nous que son aliments reals, si tenen sacs o caixes de fusta o fins i tot balances o coses antigues per complementar el racó (Annex 3).
A partir de l’anterior racó del mercat que la mestra havia preparat a l’aula, els infants el convertiran en un mercat antic.
Per començar l’activitat, seuran en rotllana i faran una pluja d’idees sobre tot el que saben dels mercats antics, fent un recordatori del que ja saben. Un cop fet això la mestra anirà presentant els elements que ha portat per fer un mercat antic, alguns ja presentats en l’activitat anterior i d’altres no, i a continuació els nens aniran presentant el que han portat ells.
L’estructura del mercat la podem mantenir, però sí que canviarem els elements principals: els carros per cistells, els diners de plàstic per pessetes, les caixes registradores i les balances per unes de més antigues, etc. Els aliments també seran diferents, ja que els productes d’altres països no es trobaven antigament. Hem escollit productes bàsics de l’època que es podien trobar aquí, però la presentació d’aquests serà diferent, ara estaran en sacs i caixes enlloc d’estar en capses de plàstic o envasats.
Un cop es tingui tot el material, els infants -amb l’ajuda de la mestra- començaran a reconstruir el racó del mercat i després jugaran. A més, hi podran jugar lliurament en els moments de temps lliure.
Durant aquesta estona la mestra no intervindrà en el joc però observarà quin tipus de rol adquireix cada nen, com es relaciona en el mercat, quin vocabulari i expressions utilitza, si expressa els nous aprenentatges, si hi ha diferencia amb aquest racó i el primer, etc.
Mentre un dels grups està al racó del mercat, els altres grups estaran jugant a altres racons de l’aula i la mestra anirà controlant el temps per tal que tots els nens estiguin al racó del mercat el mateix temps.
Un cop tots els grups hagin passat pel mercat, la mestra els farà seure en rotllana i els farà preguntes orientades a reforçar el que han après:  Sabeu què és això que ens ha portat la Laia? Per a què serveix?  Com ho heu fet per pesar el que compraven?  Hem pogut portar el que compràvem en bosses de plàstic com ho fem ara?  Les monedes que heu utilitzat són les mateixes que utilitzen els pares quan van a comprar ara?  I per comptar els diners, com ho heu fet? Activitat 5: Segona visita a la Boqueria: visitem les parades de fruites Títol de l’activitat: Quines fruites hi ha a la Durada: 1 hora aproximadament Boqueria? Edat: 4-5 anys Participants: 24 alumnes dividits en dos grups, és a dir, 12 alumnes per mestra Objectius: Desenvolupament:  Observar amb més precisió el mercat.
Per dur a terme l’activitat visitarem el mercat de la  Conèixer les parades de fruites i verdures Boqueria per segon cop, però aquesta vegada  Conèixer noves fruites.
fixant-nos en les parades de fruites i verdures amb  Analitzar els colors, les olors i les textures l’objectiu d’identificar les fruites que veiem i saber la seva procedència. Es fixaran en les fruites que ja de les fruites.
coneixen, però sobretot en aquelles que no han vist mai.
Material: Per fer-ho, la mestra prèviament haurà triat 6 No es necessita cap material específic.
fruites de diferents països tenint en compte la diversitat de països que hi ha a l’aula, encara que Avaluació: segons els interessos dels nens podrà canviar les Es valorarà: fruites i seleccionar-ne d’altres durant la visita. Un  L’interès per conèixer productes exòtics.
cop que entre tots hagin decidit quines 6 fruites  La participació i l’interès per l’activitat.
volen analitzar, les compraran i les portaran a  Que expressin allò que saben.
Que els alumnes d’altres països participin quan es l’aula per olorar-les, tastar-les i veure d’on parli del seu país, així com que els alumnes provenen.
catalans expliquin el que saben ells als seus Per fer aquesta tria, la mestra farà preguntes companys immigrants sobre els productes del orientades a l’observació d’uns productes en concret: nostre país.
 Què és això? Una poma, oi? Això ja ho coneixeu tots…  Però aquesta fruita rosa què és? L’havíeu vist mai? Què us sembla si la comprem i la portem a classe?  Mireu, són mandarines xineses! Xin Hui les has tastat mai quan vivies a la Xina? Per què no les portem a classe i les tastem tots? Un cop hagin decidit comprar-les, els alumnes ajudaran a la mestra en els rituals de compravenda:  Nens, anem a dir-li al fruiter què volem comprar: 6 mandarines xineses, 10 litxis, etc.
 El fruiter diu que tot això costa 8€, m’ajudeu a comptar les monedes?  Com que ara el fruiter ens ha donat la nostra compra li haurem de donar les gràcies i acomiadar-nos, oi? Activitat 6: Provem allò que hem descobert i ho situem al mapa Títol de l’activitat: Les fruites del món Edat: 4-5 anys Objectius:  Conèixer fruites d’altres països.
 Associar les fruites amb el país de procedència en un mapa.
 Descobrir l’espai concebut d’un mapa mundi.
 Conèixer altres cultures.
Durada: 45 minuts aproximadament Participants: 24 alumnes Desenvolupament: La mestra col·locarà les diferents fruites que han comprat a la Boqueria en diversos bols i els posarà sobre les taules dels alumnes, que ho aniran tastant. També tindrà la fruita sencera i cada cop anirà ensenyant una fruita i els nens la provaran.
Aleshores, la mestra els farà preguntes per saber si els agraden les fruita que han tastat.
 Que us agrada el litxi?  Quin gust té? Amarg, dolç, salat?  Quina olor fa?  De quin color és per dins? I per fora?  I quin tacte té? És suau? És dur?  Què sabeu d’on bé? A continuació, com que a classe hi ha alumnes procedents d’aquests països (Xina, Argentina i Amèrica del Sud i Mèxic), ens ajudaran a col·locar les fruites al mapa mundi de la classe (enganxaran la fotografia de la fruita), i ens explicaran trets característics o menjars característics de la seva cultura. A més, la mestra s’haurà informat anteriorment sobre les cultures que han anat apareixent i explicarà als alumnes altres aspectes que trobi interessants, de manera que els infants tindran una visió més global del món on viuen i de les diferents cultures que hi ha, i podran establir diferències amb els seus costums.
Com que tenim un nen amb sordesa a classe, en l’activitat de tastar les fruites també emfatitzarem les diferents olors i colors que tenen, per donar protagonisme a altres sentits com l’olfacte i la vista.
Material: Avaluació:  6 fruites de la Boqueria (litxi - Xina, Es valorarà: pitahaia - Amèrica Central i del Sud,  La participació dels alumnes durant les mandarina xinesa - Xina, papaia - Mèxic, activitats.
maracuià - Amèrica del Sud Argentina i  Que coneguin els països .
mango - Índia)  Que entenguin que les fruites vénen  Mapamundi d’altres llocs.
 Dibuixos de les fruites citades  L’interès per conèixer.
 Blue tack  Les explicacions que donin sobre les  Bols cultures.
 Càmera de fotos Activitat 7: Reconstruir un racó nou amb productes de cultures diferents Títol de l’activitat: Muntem un mercat amb productes de diferents cultures Edat: 4-5 anys Objectius:  Vivenciar l’experiència de comprar i vendre al mercat.
 Experimentar amb el material que poden trobar-se en un mercat.
 Conèixer productes d’altres llocs del món.
 Aprendre a través del joc.
Material:  Fruites d’altres països: litxis, maracujàs, pitahaies, mandarines xineses, papaies, mangos, kiwis, fruita de la passió, guaiabes, xirimoies, caquis i iuques.
 Fruites comuns nostre país: préssecs, cireres, pomes, plàtans, peres i maduixes.
 Caixes i prestatges per col·locar les fruites  Balances  Monedes i bitllet de plàstic  Gomets i llapis per etiquetar les caixes de les fruites  Pissarretes i guixos per posar el nom del país d’origen  Cistells o carros de la compra  Caixa registradora  Davantals Durada: 1 hora aproximadament Participants: 24 alumnes Desenvolupament: Després de tenir el racó del mercat i convertir-lo en un mercat antic, el reconstruirem per tercer cop. A patir de l’estructura del mercat i les paradetes que tenim, afegirem productes que es vénen. Aquest cop, per treballar la geografia i les diferents cultures, el nostre mercat s’omplirà de fruites exòtiques i, la gran majoria, desconegudes pels infants. A l’activitat anterior s’hauran treballat aquestes fruites i els seus països d’origen; així doncs, el que farem serà demanar als pares de les famílies que no són d’Espanya que ens portin fruites del seu país d’origen i les observarem i les col·locarem en caixes, posant el nom del país de procedència de les fruites. A més, també tindrem fruites de les que vam comprar a la segona visita al mercat de la Boqueria.
Avaluació: Es valorarà:  La participació i interès per l’activitat proposada.
 Expressar el que saben i compartir-ho amb els altres companys, respectant el torn de paraula i escoltant.
 L’aportació que facin de les fruites.
 Que entenguin que hi ha fruites que no són d’aquí.
 Gaudir amb l’activitat proposada.
Activitat 8: Activitat de tancament Títol de l’activitat: Què hem après? Edat: 4-5 anys Objectius:  Fer una recapitulació del que s’ha fet.
 Assimilar el que han après.
 Mostrar als altres què saben.
Material:  Mapamundi que ja tenien fet  Paper d’embalar  Colors i retoladors  Celo per enganxar el mural Durada: 2 dies. Un dia es prepara el material (1 hora) i el següent dia es va a explicar a les classes (1 hora).
Participants: 24 alumnes Desenvolupament: Un cop la mestra ja ha treballat tot el que volia, proposarà als alumnes d’ensenyar el que han après a la classe de p3 i de p5. Amb el mapa que ja tenen fet podran explicar les fruites d’altres països que han descobert, però els falta poder explicar les diferències entre el mercat d’ara i el d’abans. Per fer això, la mestra penjarà a la pissarra paper d’embalar i escriurà ara i abans, i preguntarà als nens a veure de que se’n recorden què era diferent. A mesura que vagin sorgint coses, el nen que ho digui sortirà a dibuixar-ho al paper. En aquest paper tan gran també dibuixaran entre tots com és la Boqueria, per poder-ho explicar als companys. L’endemà, un cop tenen tot el material preparat per poder-ho explicar practicaran a classe, amb l’ajuda de la mestra es repartiran el que dirà cadascú, i seguidament aniran a les classes de p5 i p3 a explicar-ho. Un cop ho han explicat, penjaran els murals a fora la classe perquè tothom el pugui veure.
Avaluació: Es valorarà:  Participació dels infants.
 Bon assoliment dels coneixements.
 Saber explicar el que saben.
Activitat 9: Creem el nostre propi racó Títol de l’activitat: I ara, com és el nostre mercat? Edat: 4-5 anys Objectius:  Assimilar tots els coneixements adquirits.
 Recapitulació de tot allò après.
 Treballar els rols que hi ha en un mercat.
 Gaudir de l’activitat de comprar i vendre.
 Identificar la diferent procedència dels aliments.
 Participar en la construcció d’una cosa en comú.
Material:  Cartolina i retoladors  Circular  Material possible per la creació:  Caixes de cartró  Colors  Cartolines  Plastilina Avaluació: Es valorarà:  Que les idees que aportin els infants es relacionin amb allò que han après, que demostrin que saben.
 La participació i implicació dels infants.
 La bona aplicació del rol durant el joc simbòlic, que no faci coses errònies.
 Gaudir amb l’activitat.
Durada: 2 dies. Un dia 30 minuts i el segon dia 2 hores per fer el material i una altra hora per jugarhi.
Participants: 24 alumnes Desenvolupament: El dilluns de l’última setmana de la unitat didàctica, la mestra explicarà als alumnes que durant aquella setmana entre tots poden millorar el racó del mercat i afegir totes les coses que els agradaria que hi haguessin. Demanarà que els alumnes diguin què volen que tingui el racó, què creuen que falta, però els dirà que han de ser realistes i que han de dir coses que puguin fer ells a classe. Les idees que sorgeixen no tenen perquè ser de crear sinó que també pot ser incloure un altre racó o material de la classe al mercat. A mesura que els nens van dient s’apunta en una cartolina. Un cop tinguem anotat tot el que els nens volen fer, amb l’ajuda de la mestra, s’anirà decidint com es faran aquestes propostes i s’adjudicaran les persones que ho faran, anotant-ho també a la cartolina.
Finalment, si la mestra considera que els nens han de portar algun material extra també s’anotarà a la cartolina. Per fer això, la mestra haurà preparat una circular (Annex 5) en la que explicarà als pares què és el que vol fer i animarà a ajudar a fer la creació a aquells que puguin venir divendres. Si hi ha algun nen que ha de portar algun material li apuntarà en el mateix full que va per les famílies en l’espai que hi ha ja preparat.
Al divendres es farà tot el que s’havia pensat, la mestra organitzarà els nens segons els grups fets i proporcionarà els materials i es posaran mans a la obra. Un cop finalitzat tot el material, els nens es podran posar a jugar lliurement.
4. Conclusions Un cop realitzat aquest treball podem dir que el nostre aprenentatge ha evolucionat molt positivament. Gràcies a la realització de la unitat didàctica hem avançat en el nostre aprenentatge sobre com s’ha de programar una seqüència d’activitats per treballar uns continguts concrets. Ens hem adonat de la importància de tenir ben clar què és allò que vols treballar, quins continguts desenvoluparàs i quins objectius vols assolir, per tal de poder elaborar les activitats de manera que tinguin sentit i en el seu conjunt permetin arribar allà on t’havies plantejat. Per això també és molt important decidir, abans de començar a programar, en quin ordre vols treballar els continguts, quina línia seguiràs perquè l’aprenentatge sigui progressiu i lineal; perquè si no tens això clar, és molt difícil fer que les activitats estiguin seqüenciades i siguin coherents entre sí.
Un altre aspecte que podem ressaltar d’aquest treball és que les activitats i la unitat didàctica han de ser el màxim de vivencials possible, hem de portar coses que puguin tocar i manipular, ja que l’aprenentatge s’adquireix vivint les experiències i no escoltant o observant. A l’hora de programar hem de pensar quins elements de la vida quotidiana dels infants podem aprofitar per treballar a l’aula, i de quina manera ho podem introduir de manera que permetin experimentar allò que estan aprenent.
Nosaltres, per exemple, hem treballat el Mercat de la Boqueria perquè és un element que els nens de la nostra escola tenen a l’abast i poden visitar, i desprès a l’aula hem portat objectes que poden manipular i inclús tastar.
Fent aquest treball també hem après a treballar en equip, ens hem complementat les unes a les altres, i amb la unió de totes creiem que hem pogut aconseguir un resultat més ric que el que hauria pogut aconseguir individualment. Creiem que el treball en equip sempre és positiu perquè els uns s’enriqueixen amb els altres i a la vegada et prepara per a futurs treballs en que has de programar conjuntament amb una altra persona.
Ens ha agradat molt poder fer aquest treball i aplicar tot el que hem après durant la assignatura, com per exemple com es treballa l’espai i el temps, quins conceptes d’història i geografia podem utilitzar a l’aula o la metodologia més adequada per treballar a l’aula. Al principi va ser difícil estructurar la seqüència didàctica, però quan ja teníem clar què volíem fer i com, la preparació de les activitats va anar rodada, encara que ens ha portat més temps del que esperàvem tenir-ho enllestit perquè sempre trobàvem coses a millorar o perfeccionar. A més a més, trobem que la proposta de treball a realitzar és molt útil perquè és una feina que en la nostra vida professional haurem de fer molts cops, i d’aquesta manera aprenem i practiquem per saber-ho fer quan ens toqui realitzar-ho en un futur.
5. Bibliografia  BENEJAM, P. La Didàctica de les Ciències Socials: estat de la qüestió. 1994.
Perspectiva escolar. Núm.182. Barcelona.
 BOJ, I., CARDONA, G., FELIU, M.,JIMÉNEZ, L. (s.d.). Les ciències socials i la seva didàctica [diapositives de PowerPoint].
 BOJ, I., CARDONA, G., FELIU, M.,JIMÉNEZ, L. (s.d.). Els continguts de ciències socials en educació infantil [diapositives de PowerPoint].
 BOJ, I., CARDONA, G., FELIU, M.,JIMÉNEZ, L. (s.d.). Percepció, contextualització i ensenyament-aprenentatge del temps [diapositives de PowerPoint].
 BOJ, I., CARDONA, G., FELIU, M.,JIMÉNEZ, L. (s.d.). Percepció, contextualització i ensenyament-aprenentatge de l’espai [diapositives de PowerPoint].
 BOJ, I., CARDONA, G., FELIU, M.,JIMÉNEZ, L. (s.d.). Metodologies, estratègies i recursos [diapositives de PowerPoint].
 DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Decret. Generalitat de Catalunya.2009. Barcelona.
GOBIERNO DE LA CIUDAD DE BUENOS AIRES. Contenidos básicos comunes para la educación general básica: Diseños Curriculares Provinciales y de la Municipalidad de la Ciudad de Buenos Aires. 1995. República Argentina.
6. Annexos ANNEX 1: Circular pels pares per a l’activitat 2: Benvolguts pares i mares, A la classe de p4 estem treballant el tema del mercat, i creiem que seria molt interessant fer dues sortides al mercat de la Boqueria per conèixer com és un mercat de primera mà. La primera sortida es durà a terme dimecres dia 20 gener de les 11 del matí fins les 12:30 aproximadament, i la segona serà la setmana següent, el dilluns dia 25 a la mateixa hora. Demanem l’autorització dels pares i mares per poder dur a terme les excursions programades.
Jo ___________________________________ amb DNI_________________ autoritzo al meu fill/a _____________________________________ a anar a la Boqueria els dies 20 i 25 de gener.
Moltes gràcies, Atentament, Escola Patufet.
ANNEX 2: Fitxa per l’activitat 3 Relaciona cada objecte amb la fotografia del mercat antic o actual: ANNEX 3: Circular pels pares per a l’activitat 4 Benvolguts pares i mares, Com ja sabeu, aquestes últimes setmanes els nens de p4 hem estat estudiant el mercat i hem anat a visitar el Mercat de la Boqueria. El proper divendres volem crear el nostre mercat antic a l’aula, per això us animem a aquells que podeu a venir a partir de les 10 a ajudar-nos i potser també us demanem que porteu algun material. El material el podeu portar al llarg de la setmana abans de divendres.
Material que podeu portar: (llistat de material necessari) Moltes gràcies per la vostra implicació.
Atentament, L’escola Patufet ANNEX 4: Mapamundi per a l’activitat 6 ...