TEMA 1. INTRODUCCIÓ. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 2º curso
Asignatura Història dels gèneres audiovisuals
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 03/10/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

Professor: Fran Benavente

Vista previa del texto

1. INTRODUCCIÓ Els gèneres cinematogràfics, segons Steve Neale, es defineixen per patrons, estils o estructures que ens serveixen per agrupar pel·licules per famílies i per verificar, per una banda, la seva lectura per part de l’espectador i, per l’altra, la construcció de films per part de la instància productora.
Començant pel final, veiem com és la mateixa indústria la que produeix els gèneres, i que aquests guien els nostres plaers audiovisuals (sabem què ens agrada, què volem veure en aquest gènere...), però, a la vegada, els gèneres són una entitat oberta i molt general. Per aquest motiu neixen els sub-gèneres, per especificar encara més les estructures bàsiques dels films.
En general, tot hi que hi hagi elements que han de ser immutables, en els gèneres s’espera una certa varietat, sinó no hi hauria interès per part de l’espectador perquè ja ho hauria visualitzat tot. Així, veiem com diacrònicament, el gènere evoluciona i es transforma, i gràcies a aquests canvis i evolucions podem veure els mateixos canvis i transformacions socials, històriques, econòmiques... 1 Origen i història dels gèneres En general, podem dir que els gèneres cinematogràfics són adaptacions d’estructures que ja existien a la literatura o el teatre; a la vegada, els gèneres televisius són gèneres literaris i teatrals més la pròpia tradició informativa d’aquest mitjà. Però el veritable origen, o almenys el primer, és la poètica d’Aristòtil (Segle IV a.C). Ell és el primer que parla de gèneres poètics, el que anomena espècies, que es diferencien en que: - Imiten en diferents mitjans (ritme, harmonia, paraula: cant, narració...) - Imiten amb diferents objectes - Imiten amb diferents narracions (de diferent manera) Aristòtil explica com ha de ser la tragèdia, sobretot la descripció teatral. Fa un model, un model que es converteix en prescriptiu en part gràcies a que Horaci (Segle I a.C) adapta aquest model i el converteix en norma; ara, ja no només s’imita, ara s’ha, per norma, de fer d’aquesta manera. Així neix una acadèmia feta pels crítics que coneixen aquests textos antics.
Aquests primers gèneres prescriptius, consistents en la separació de gèneres i en fórmules fixes, es mantenen fins al romanticisme, on es refà el cànon literari. El que fan els romàntics és, primer, establir un nou cànon, el que comporta que les obres fonamentals ja no ho siguin, i que, al contrari, s’imposen unes noves que es canonitzen, com ara Shakespeare. En segon lloc, es comença a considerar la hibridació de gèneres, com quelcom comú, i neix la tragicomèdia o el melodrama. Finalment, canvia el punt de vista de l’autor respecte al gènere. Ara es reivindica l’autor, i per tant es treballa una escriptura que sigui característica de l’autor (que remarqui la seva autoria) sense perdre les característiques bàsiques del gènere. Això comporta que el gènere avanci a partir de les aportacions dels autors.
1 Per exemple, en els primers westerns els dolents eren el indis salvatges, mentre que a partir dels anys 50 això va canviar, i ara ells eren els defensors d’uns malvats colonitzadors blancs.
El destí dels gèneres És molt difícil trobar una pel·lícula pura, perquè ara actualment totes barregen gèneres. El que és important, doncs, actualment, és mirar quines són les tradicions que s’han mantingut, perquè ho han fet i que han aportat.
En definitiva, podem considerar els gèneres des de diferents punts de vista.
- Industrial/institucional Estructures, patrons que la indústria fa servir per segmentar i organitzar la producció, però també racionalitzarla (seguir explotant fórmules d’exit per assolir beneficis i reduir riscos). Per exemple, als anys 30 es va veure que un públic potencial eren les dones que estaven a casa i no tenien res a fer. Per aquest motiu durant aquesta època hi va haver tantes pel·lícules de tipus weeping, pel·lícules en un principi orientades al públic femení (tot i que les gaudia tothom). Un altre exemple és Disney, que ha anat adquirint empreses segons gèneres per anar explotant-ho tot.
- Promocional Posicionament de gèneres en funció de la voluntat de captar espectador. Aquí incloem tot el paratext que acompanya els films (tràiler, clips, cartell...) que ja transmet un missatge d’un gènere i el classifica abans de veure la pròpia pel·lícula. Per exemple, El dia de la bestia “una comèdia de acción satànica” o Brockeback Mountain, que es venia com el primer western gay tot i que, un cop vist el film, veiem com de western només té l’ambientació, mentre que el gènere principal és el melodrama.
Incloem aquí també el concepte d’horitzó d’expectatives, que consisteix en que l’obra es situï, per l’espectador, dins aquest horitzó que és el que esperem veure al film. L’horitzó és mòbil, amb tot, i qualsevol canvi és una ampliació, tant per part de la pròpia obra com de l’espectador. Per exemple, els indis que hem comentat abans que van ampliar l’horitzó d’expectatives del western. Molts cops, aquesta ampliació pot succeir molts anys més tard de la seva estrena, i es que el cinema revisita constantment la seva producció i descobreix aspectes que, en el seu moment, estaven avançats al seu temps. Per exemple, veiem com la pel·lícula 2001: una odissea en el espacio, va acabar la tradició de la ciència ficció de la seva època però, a la vegada, va rellançar e nou camí d’aquest gènere. Això, òbviament, no es va poder veure fins molts anys més tard.
- Criteris semàntics i sintàctics Semàntics entenent-los com elements en definitiva significants en personatges i la iconografia del gènere (tipus de personatges, localitzacions...). I sintàctics com les estructures narratives i la ideologia que conforma un patró dins el gènere. Per exemple, el western actual ens sol parlar de dialèctica exterior/interior.
- Punt de vista diacrònic: el gènere audiovisual madura Primer és clàssic: Té els trets universals que el defineix com a gènere. Després, manierista: força les coses i les fa a la manera de. Finalment, disgregatori: es fragmenta i barreja amb altres lògiques el que seria l’època actual.
...

Tags: