1r Parcial - Arte contemporáneo (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Arte Contemporáneo
Año del apunte 2012
Páginas 8
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Cristina Orús – Llengua catalana. Estàndard en els mitjans de comunicació (2012-13) 1r PARCIAL Definició d’eficiència locutiva Grau d’encert comunicatiu basat en la correcció fonètica, gramatical i lèxica d’un text oral o d’un text escrit per ser dit.
Correcció fonètica: • • • Benvinguts a l’espai web de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec.
Aquest espai vol ser exemple d’objectius diversos.
La coordinadora gestiona el Casal Concòrdia i el camps municipal de les 3 Xemeneies.
Correcció gramatical: • • El públic no sabia que els actors improvitzaven (improvisaven) els textos.
Si ho hagués sapigut (sabut), encara hagués (hauria) valorat més l’obra correlació de temps verbals.
Cal que els polítics donguin (donin) més importància al baix índex de participació electoral.
• Correcció lèxica: • • • Les carreteres avui van ben plenes: el tràfic (trànsit) és intens.
S’hauria de solventar (resoldre) la qüestió de manera ràpida. barbarisme El porter es va fer amb (va atrapar) la pilota amb seguretat.
Nivells de l’eficiència locutiva ME ML = mal escrit, mal llegit ME BL = mal escrit, ben llegit BE ML = ben escrit, mal llegit BE BL = ben escrit, ben llegit Nivell ME ML • A Sant Feliu de Llobregat el transport públic és insuficient i per això triguem molt en (a) arribar a Barcelona.
És una població que acull fires destacades, com ara la Festa del Bolet, s’hi apleguen (on s’apleguen) boletaires d’arreu.
La indústria tèxtil i paperera va ser molt important a Alcoi: va atraure a espanyols provinents de comunitats menys desenvolupades no hi ha d’haver a Al Parc Audiovisual de Catalunya podria convertir a Terrassa en una ciutat moderna.
Maó, dins sa illa (s’illa) de Menorca, té es millor port natural de tot Europa.
La realització del projecte no s’adecua (s’adequa) al pla previst.
El mar Menor s’ha convertit en un viver de medusses (meduses) famolenques.
• • • • • • 1 Cristina Orús – Llengua catalana. Estàndard en els mitjans de comunicació (2012-13) El nivell ME ML afecta, sobretot, els punts següents: • • • • • Ortografia: medusses..
Apostrofació: sa illa...
Morfologia: llapissos...
Sintaxi: degut a que...
Lèxic: solventa...
Ben escrites • • • Bellvís té una riquesa cultural impressionant. (sorda) Els exercicis seran molt més complexos. (gz) Just a dos quarts de nou del vespre. (ta) Nivell BE ML • L’any 1924 el llavors (la r no es pronuncia) rei Alfons XIII va concedir el títol de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat.
Es va convertir en mite literari el 1963.(seixanta) Destaca el creixement de la tensió amorosa dels personatges. (tg sonora) Turquia fa marxa enrere i no enviarà militars al l’Iraq.
Empleats de Correus exigeixen roba d’hivern.
Durao Barroso ha estat el president de la Unió Europea.
• • • • • El nivell BE ML afecta, sobretot, un sol punt: la fonètica (criteris de pronunciació) ME BL • • • • Olot. Municipi Gironí Famós pe-ls seus bolcans.
Una altra opció d’oci, són les antitats, n’hi ha del que v ulguis el foment, el tenis..
Han tornat a detenir per homicidi al jove de Sabadell.
LA iluminació nadalenca adorna 26 carrers.
El nivell ME BL afecta, sobretot, als punts següents: • • • Ortografia: bolcans...
Tipografia: EL tènis...
Puntuació: Una altra opció d’oci, són les entitats...
ME BL gracies, sobre tot, perdua, aprop, riure al públic, noies de calendari ME ML texte, complexes 2 Cristina Orús – Llengua catalana. Estàndard en els mitjans de comunicació (2012-13) CRITERIS DE PRONUNCIACIÓ (1) Models referencials • • Les llengües necessiten referents orals.
Els modals en què s’emmiralla cada llengua són diferents.
El model de l’anglès “La llar original de l’anglès comú, tant en la seva forma oral com literària, és la parla educada de Londres i les comarques que l’envolten” Sweet, 1890. (Va fer una guia de l’anglès parlat) EL model del danès “Vaig proposar com a definició del millor danès la parla d’aquells per la pronúncia dels quals no es pot veure de quina part de Dinamarca procedeixen.” Jespersen, 1925 (lingüista danès especialitzat en anglès) El model del castellà “Les dues normés més comunes són la del sistema centre-nord peninsular i la de l’americà o atlàntic” Alarcos Llorach, 1994 (filòleg espanyol – Gramàtica de la llengua espanyola del 1994) El model de l’italià “El florentí parlat per les persones cultes es va adoptar com a llengua de la unificació italiana” Grassi, Sobrero, Telmon, 2003 Un model de llengua referencial: el català “Hi ha diverses formes regionals de la varietat estàndard, matisades per alguns trets diferencials que no comprometen la intercomprensió. Totes les formes regionals de l’estàndard mereixen la mateixa consideració.” Marí, 1992 (president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans) • • • • • Català central Català nord-occidental Rossellonès Català occidental Català oriental (baleàric) Isoglossa línia imaginària que senyala el límit entre l’absència i la presència d’un tret lingüístic determinat i que contribueix a delimitar dues àrees dialectals. Als territoris de parla catalana a passat pel mig de Catalunya (esquerra és occidental i dreta és oriental) • Comarques que passen per la isoglossa Andorra (esquerra), Alt Urgell (esquerra), Solsonès (mig), Sagarra (esquerra), Conca de Barberà (dreta), Alt camp (dreta), baix camp (dreta), tarragonès (dreta).
3 Cristina Orús – Llengua catalana. Estàndard en els mitjans de comunicació (2012-13) La normativa de la llengua catalana oral • • • Diccionari ortogràfic de pronunciació del valencià Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II La difusió de la llengua catalana oral • • • • Llibres d’estil “és a dir”, “d’IB3” per als mitjans audiovisuals en valencià.
“EL català nord-occidental”, “Guia fonètica per a les televisions locals”, “reSolc” Manual de pronunciació i Diccionari de pronunciació en català www.lecturanda.cat Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana Només una proposta? • • L’IEC reacciona davant d’una manca de reglamentació.
L’IEC busca complicitats: paper decisiu dels professionals del MCM (prudència excessiva en el títol i la terminologia) L’IEC ha de contribuir a la realització de la llengua estàndard oral. L’última paraula a l’hora de fer la llengua estàndard la tenen els professionals i els usuaris afectats (dels mitjans, de l’ensenyament...) Àmbit general: • Qualsevol tret lingüístic vigent almenys en 2 dels 5 dialectes territorials.
Àmbit restringit: • Tret lingüístic d’un determinat dialecte, proveït de prestigi en el seu àmbit.
Registre formal: • Registre elevat, gramaticalment més correcte, conceptualment més equilibrat, estèticament més elegant... l’estil neutre dels mitjans de comunicació Registre informal: • Registre que parteix de l’espontaneïtat d’expressió.
La limitació de la flexibilitat: • 4 El locutor ha d’actuar d’acord amb la seva pròpia competència lingüística. No ha de barrejar trets. No se’n pot fer un ús promiscu.
Cristina Orús – Llengua catalana. Estàndard en els mitjans de comunicació (2012-13) L’altra terminologia: • • • Propi: la forma en qüestió és plenament adequada i es pot emprar en tots els registres.
Admissible: forma tolerada, aconsellable de reemplaçar-la per la pròpia en les situacions més característiques de la llengua estàndard.
D’acord amb els usos de cada parlar forma que, ni que sigui present en més d’un dialecte, hi té un abast geogràfic reduït o valoracions soc Exemples 1. És propi de l’àmbit general el sistema de set vocals diferenciades: 2. 4. En canvi, correspon a l’àmbit restringit el sistema de vuit vocals diferenciades propi de parlars baleàrics, les set generals asxfhjkl 3. 9. És també admissible en l’àmbit general, només, però, en el registre informal, a pronunciació com a a de la vocal inicial de mots començats per en-, em-, es-: encetar, embut, escoltar, característica dels parlars occidentals.
4. 136. En l’àmbit general, són propis de regstres marcadament formals sengles ambdós, ambdues, quelcom, mant, -manta i hom, per als quals hi ha alternatives mñes habituals CRITERIS DE PRONUNCIACIÓ (2) S sonora Una <S> intervocàlica és sonora malgrat la pressió de les interferències: centèsim, cesària, entusiasme, gasa, mausoleu, medusa, obesitat, casos, gasos, països, oasi, pròtesi, anàlisi, osmosi...
Una S intervocàlica és sonora en mots aparentment prefixats: • • • presumpte, presumpció, presagi resolució, resoluble ressorgir prosèlit, prosòdia prosseguir pressentir La X dels grups inicials EX, INEX davant de vocal correspon al so GZ • • • examen, executar, exemple...
inexorable, inexhaurible...
hexàmetre, hexàgon...
5 Cristina Orús – Llengua catalana. Estàndard en els mitjans de comunicació (2012-13) S sorda Una <-S-> intervocàlica és sorda en mots compostos per prefixació o a la manera culta: dinosaure, cromosoma, uníson, Meteosat, sacrosant...
Una <S> NO intervocàlica és sorda llevat de la <S> dels infixos <DINS>. <FONS> i el prefix <TRANS> • • • Endinsar...
Enfonsar...
Transatlàntic...
Qualsevol grafia <SS>, <CE>, <CI>, <Ç> correspon a una essa sorda.
• • • Frontissa, messies, percussió, granissat...
Alcaldessa, impressió, emissora, agressió...
Arrecerat, etcètera, poncella, velocitat...
La <X> en qualsevol posició diferent de la dels grups inicials <(H)XE>. <INEXZ correspon al so [ks] • Sintaxi, lèxic, màxim, Alexandre...
Exemples: • • • • • • • • • • • • Té un comportament desfasat.
Has portat una cinta de casset!? Es va fer una lesió greu al genoll.
Porta un pròtesi al genoll.
Aquesta és la gènesi del llibre.
És un instrument de percussió.
Va ser una discussió forta.
La caputxeta es va endinsar en el bosc.
El monsó és un vent propi de l’Índic.
Va fer una dissertació de tres hores.
Hi ha alcaldessa a Sant Vicenç? El música va viure a Valldemosa.
<X> inicial i postconsonàntica • • Occidental: pron. Africada Oriental: pron. Fricativa <IX> • • Occidental: [j] + xeix Oriental: xeix Peix, caixa...
6 Cristina Orús – Llengua catalana. Estàndard en els mitjans de comunicació (2012-13) <j>, <g> • • Valencià: pron. Africada Oriental + nord-occidental: pron. Fricativa Joc, gerani, trajectòria...
Cal adequar la pronúncia a la grafia: • • <G>, <J> gelea reial, pijama, burgia...
<TG>, <TJ>, <TX> viatge, platja, metge...
Exemples: • • • • • • • Tu saps qui eren els bolxevics? Vaig porta la torxa olímpica.
Xarampió és l’única forma que recull el diccionari de l’Institut.
Processen a Xile diversos caps de la policia secreta de Pinochet.
Tom Hanks és le famós amb més ganxo publicitari.
El tren sempre para a Valldorex.
Respira forçadament, panteixa.
Els parlars apitxats Els parlars apitxats presenten un sistema consonàntic més reduït. A causa d’un procés històric d’ensordiment, no presenten cap fricativa alveolar sonora z,dz rara, dz. El terme apitxat es correspon amb la denominació a pitjat (premut), que consisteix a ensordit la z en s, la dz rara en ts rara i la dz en ts.
<l·l> La l·l reflecteix una pronúncia geminada que es manté només en alguns mots, al·lot, til·ler, cel·la (tot i que és freqüent entre mots en contacte: el lot de llibres, vol la llibreta... ) La Proposta diu de fer eles geminades, però els mitjans diuen de pronunciar-les simples en els termes més desgastats, tal com es fa espontàniament.
El ieisme Pronúncia sistemàtica de [j] en comptes de ll. No és un tret estàndard.
Cal adequar la pronúncia al grafia: Vocalització de la <L>: aubercoc, albercor, aubergínia, albergínia..
Palatalització de la <L>: llògic – lògic, lliteratura – literatura, llingüística – lingüística..
Elisió en mots plans acabats en –ol_ plano - plànol, llombrigo – llombrígol...
7 Cristina Orús – Llengua catalana. Estàndard en els mitjans de comunicació (2012-13) Dissimilacions: • • Canvi de [l] per [r]: jjurior, juliol Canvi de [l] per [n]: fandilla – faldilla, quansevol – qualsevol, antre –altre...
<tl>, <tll> Aquests dos grups marquen una frontera dialectal estàndard: • • <TL> es fa com a lateral alveolar geminat a les Balears, al País Valencià, a Tortosa.
<TLL> es fa com a lateral palatal geminat a la resta del domini lingüístic.
<n> <m> La perillosa interferència: • • • • • Ho he llegit a la premsa.
Hem de portar les proves a la impremta.
La seva actitud és immoral.
Un pamflet és un llibre de porques planes i difusió clandestina.
En més d’una ocasió hem parlat d’una simfonia en mi bemoll.
8 ...

Tags: