Tema 10 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Genética Humana
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

GH- Tema 10 Tema  10.  Diagnòstic  prenatal     Són anàlisis que es fan abans que el nen neixi.
MÈTODES  DE  DIAGNÒSTIC  PRENATAL.  TÈCNIQUES  DE   LABORATORI  ASSOCIADES   Les tècniques es divideixen en : NO INVASIVES: no comporten cap risc per la mare. Aquests anàlisi es poden fer en diferents moments (que s’indiquen a la taula).
o Anàlisi del sèrum matern: § α-fetoproteina: permeten detectar defectes del tub neural, com l’espina bífida.
§ Altres proteïnes: permeten detectar síndrome de Down.
o Ecografia: permet detectar síndrome de Down o anomalies estructurals (defectes congènits en el desenvolupament embrionari tant en SNC, cor, ronyons i extremitats).
- INVASIVES: hi ha un cert risc d’avortament.
o Amniocentesi: es pot estudiar tant el fluid com les cèl·lules de la descamació.
Permet la detecció de defectes de tub neural, anormalitats cromosòmiques, desordres metabòlics i defectes moleculars.
o Mostra de vellositats coriòniques. Permet la d’anormalitats cromosòmiques, desordres metabòlics i defectes moleculars.
o Fetoscòpia: del fetus es poden extreure biòpsies de: § Sang. Permet la d’anormalitats cromosòmiques, desordres hematològics i infeccions congènites.
§ Fetge. Permet la desordres metabòlics com la deficiència de la ornitina transcarbamilasa.
§ Pell. Permet la detecció de desordres hereditaris de la epidermòlisi bullosa.
(veure setmanes on s’aplica cada prova a les diapos) Cal remarcar que la incidència d’aquestes anomalies es baixa: - Síndrome de Downà 1/800 - Alteracions cromosòmiques à 1/200 - Defectes congènits à 2-3%   1   GH- Tema 10 Tècniques  no  invasives   ADN fetal a sang materna: És un nou anàlisi que s’està incorporant.
S’ha vist que a la sang de la mare hi ha un percentatge de sang del fetus. En les cèl·lules hi podrem distingir el cromosoma del pare, llavors podrem veure si el pare porta una mutació o no.
Aquestes proves s’estan utilitzant per tal d’estudiar si en el fetus hi ha síndrome de Down, Patau o Edwards.
El que es fa és mirar marcadors en el cromosoma que volem estudiar (per exemple el 21) i fer un control amb una altre cromosoma. Per una banda tindrem exclusivament la sang de la mare (ADN dels linfòcits de la mare) , si pe exemple la mare pel cromosoma 13 té GG, veure dues G. També es mira els cromosomes paterns, i imafinem que té dues T. Llavros en el plasma de la mare, hi ha ADN dl fetus, en aquest veure que hi ha una proporció de: 1T – 3G ( 1 t per cada 3 G). El 13 en aquest cas és el control.
En el cas del síndrome de DOWN en el fetus si hi ha la trisomia, la proporció serà 1C /4A (repassar o demanar) Mitjançant aquesta tècnica aconseguim una elevada sensibilitat i com que no és invasiva, podria substituir per l’anàlisi de cromosomopaties mitjançant les altres tècniques.
  2   GH- Tema 10 Tècniques de laboratori: - Citogenètica (amniocentesi,còrion) o Convencional o FISH QF-PCR (alguns la fan) Proves bioquímiques Anàlisi del DNA: si volem buscar una mutació en concret.
QF-PCR: Pot servir com a alternativa a la FISH (depenent de la infraestructura del laboratori es fa aquesta o FISH).
Amb aquesta tècnica es detecten marcadors del cromosoma 21. Normalment es miren STR, que s’amplifiquen mitjançant una PCR amb primers marcats amb fluorescència i s’observen els perfils de l’electroforesi.
Imaginem que el pare té 5 repeticions i la mare 10, llavors el nen serà 5/10 i en l’electroforesi de la PCR veurem dos pics; un a 5 i un a 10.
Si el fetus té una trisomia ja no veurem dos pics. Imaginem que la mare té 5 i 10 i el pare té 15.
o Si el nen ha rebut un 5 + 10 de la mare i el 15 del pare, veurem tres pics, i podrem saber que el fetus de una trisomia provocada per la no disjunció en Meiosi I.
o Pot ser que dos al·lels siguin exactament iguals (depenent del moment en que s’hagi donat la no –disjunció). Imaginem que el fill rep dos 5 de la mare i el 15 del pare, llavors l’al·lel que correspon al de 5 repeticions, donarà un pic més alt. Això ens indicarà que el fetus té una trisomia provocada per la no disjunció a Meiosi II.
(recordar que segons el moment de la no disjunció de la meiosi, es dona un producte o altre, amb diferents o iguals al·lels).
  3   GH- Tema 10 Anàlisi del DNA Es fa si volem saber si el fetus té una determinada mutació. La taula mostra malalties que es poden detectar amb aquest anàlisi.
ECOGRAFIA/ULTRASONS o Amb aquesta tècnica es poden detectar defectes congènits que provoquen anomalies estructurals, que no sempre han d’estar relacionats amb genètica (5060% són causes desconegudes, altres també per teratògens...).
o Per fer una ecografia cal personal especialitzat i equipament car.
  4   GH- Tema 10 Durant el primer trimestre es mira la translucidesa nucal que és un espai que hi ha entre la pell i el coll (en fosc a la imatge) on s’hi acumula líquid. Si aquesta part és molt gruixuda, està relacionada amb anomalies cromosòmiques (21, 13 18 i monosomies del X) i problemes cardíacs.
Al segon trimestre, es fa una altra ecografia per veure si hi ha espina bífida (les vertebres no es fusionen bé durant el desenvolupament) i es mira la morfologia del fetus. També es mira el sexe. Per tant, en aquest moment es podria descartar alguna malaltia causada per una malaltia lligada al X (nenes portadores – nens afectats) Anàlisi del sèrum matern (anàlisi de sang) Es basa en mirar quines proteïnes hi ha al sèrum matern.
Depenent de l’estadi de l’embaràs buscarem unes proteïnes o altres. Normalment es fa l’anàlisi en el primer trimestre.
- - Primer trimestre o Gonadotropina coriònica (fß-hCG): fracció ß lliure de gonadotropina coriònica o PAPP-A: pregnacy-associated plasma protein-A Segon trimestre o AFP: alfa feto-proteina o uE3: estriol no conjugat o Gonadotropina coriònica (fβ-hCG): (aquestes tres formen part del triple screening) o Inhibina A (en alguns casos) Primer trimestre Es miren la hCG i la PAPP-A per veure cromosomopaties a la descendència. Segons els nivells d’aquestes proteïnes podem saber quin tipus de cromosomopatia hi ha (s’indica a la taula).
El que es fa en aquesta prova és mirar desviacions de la mitjana dels nivells d’hormones (MoM, múltiples de la mitjana), on la mitjana de la euploïdia es troba a 1.
o En les trisomies 21 els MoM de la hCG estan desplaçats a la dreta i els de la PAPPA cap a l’esquera.
o En les trisomies 13 i 18 es detecten baixos nivells d’aquestes proteïnes.
  5   GH- Tema 10 En aquests anàlisis també es mira la translucidesa nucal (TN) el que indicaria cromosomopaties al fetus.
Al final del test es calcula quina és la probabilitat de tenir un embaràs amb una cromosomopatia: o si probabilitat >1/250 es recomana fer un anàlisi més invasiu Pel que fa a Catalunya el diagnòstic prenatal al primer trimestre seria més o menys el següent: Al dia 0 s’informaria sobre les tècniques de diagnòstic prenatal. Al dia 1 (setmanes 8-13) s’obtenen es mostres de sang i s’analitzen els nivells d’hormones i al final al dia 2 (setmanes 11-13) es fa una ecografia, es mira la TN i es data.
Finalment es fa una estimació del risc combinat bioquímic i ecogràfic, si el risc es menor al 1/250 no es fa res mes i sinó es planteja que es pot fer una extracció de vellositats coriòniques, i sinó una amniocentesi. També poden renunciar a aquestes proves Segon trimestre (triple screening) Abans era molt freqüent, ara es fa més l’anàlisi al primer trimestre. En aquest, s’analitzen tres proteïnes; AFP, hCG i uE3 el que ens permet detectar: trisomia 21 i 18 defectes del tub neural (a través d’AFP) És important saber que hi ha un 5% de falsos positius (si el test està alterat pot ser que en alguns casos el fetus sigui normal).
  6   GH- Tema 10 En alguns casos en el test d’afegeix la inhibina (test quàdruple), si els nivells d’inhibina estan augmentats, hi hauria un síndrome de Down.
Alfa feto protein La AFP es produeix al fetge del fetus, després passa a la orina i al líquid amniòtic. La proteïna pot passar a la sang materna i ser detectada a través d’ella.
En els gràfics es mostren els valors normals de la AFP, on la MoM seria 1 per als nadons no afectats: En espina bífida, els valors de MOM per la AFP estarien desplaçats Hi ha un rang de solapament dels valors, en aquest casos no podrem diagnosticar amb certesa si es tracta d’espina bífida o si el nen és normal, en aquest cas no es pot donar cap resultat concloent, i és molt important l’ecografia.
Triple screening La AFP, juntament amb la hCG i la uE3 son indicadors de cromosomopaties.
Si els valors d’AFP i uE3 estan disminuïts i els de hCH estan augmentats, són indicadors de trisomies de 21 o 18.
Valors alts de AFP són indicadors de espina bífida (defectes de tub neutral) Si el risc final es major a 1/250 s’ofereix un test invasiu, en aquest cas una amniocentesi (ja que ens trobem al segon trimestre.
  7   GH- Tema 10 Tècniques  invasives   Al còrion, al costat de la placenta és on hi ha les vellositats coriòniques .
Amniocentesi: Es pot fer a partir de la setmana 14-15. S’agafa una mostra del líquid amniòtic (15-20 ml).
Aquesta prova no es pot fer a primer trimestre, ja que no hi ha prou volum de líquid amniòtic.
Un cop agafat el líquid amniòtic, centrifuguem la mostra i ens quedem per una banda amb les cèl·lules (que provenen de la descamació de la pell del fetus) i per l’altra el líquid amniòtic. En general, tenim molt poques cèl·lules.
En el líquid amniòtic hi ha proteïnes produïdes pel fetus, que es poden analitzar mitjançant un anàlisi bioquímic.
Sobre les cèl·lules de la descamació del fetus es poden fer diferents anàlisis: o FISH: es fa directament sense cultiu, de manera que és més rapida, ens permet determinar el sexe o La resta de cèl·lules es posen a cultivar durant uns 10 dies. Sobre aquestes el que fem és un cariotip.
o També es pot fer un anàlisi del DNA en les cèl·lules per veure si hi ha una mutació.
L’amniocentesi té un risc d’avortament que oscil·la entre 0.5-1%.
  8   GH- Tema 10 Mostreig de vellositats coriòniques: Es pot fer entre la setmana 10-12. Té un risc d’avortament que oscil·la entre l’1-2%.
A les parelles se’ls pot oferir una amniocentesi o un mostreig de vellositats coriòniques i ells poden triar en funció del risc i de la necessitat que tinguin d’obtenir resultats abans.
En aquest cas, s’agafen vellositats cròniques de la placenta via abdominal, vaginal o transabdominal, això es segueix amb ultrasons.
De la mostra obtinguda es pot analitzar el líquid directament (fent un anàlisi bioquímic o anàlisi del DNA) es pot fer FISH i o bé es pot fer un cariotip.
Fetoscòpia: És una prova que existeix però es molt poc freqüent. Té un risc d’avortament entre 3-5%.
Es basa en obtenir mostres de teixits que volem estudiar, es poden treure mostres de: o Sang; si s’estudien malalties en la sang familiars o Fetge; si s’estudien desordres metabòlics o Pell; si s’estudien malalties relacionades amb la pell molt greus INDICACIONS  DEL  DIAGNÒSTIC  PRENATAL  INVASIU   En  quins  individus  es  recomana  un  diagnòstic  prenatal  invasiu?   - Dones d’edat avançada. Tot i que està poc recomanat perquè actualment hi ha poques mares amb edat avançada. Seria a partir dels 35 anys, on hi ha el risc.
Fill previ amb una alteració cromosòmica Història familiar amb anomalies cromosòmiques, mutacions en gens únics, defectes del tub neural, defectes congènits...
Anomalies que es detectin durant l’embaràs (que l’ecografia surti indicativa d’un problema, el test del sèrum matern tingui una probabilitat major de 1/250...).
-   9   GH- Tema 10 La següent gràfica mostra el risc de cromosomopaties a la descendència en les dones d’edat avançada. Hi ha una edat per sota la qual el risc que hi hagi una cromosomopatia es menor al risc d’avortament per la tècnica de manera que no està indicat fer-los en aquestes dones.
PROBLEMES  ESPECIALS  EN  EL  DIAGNÒSTIC  PRENATAL   En la gran majoria de vegades ens sortiran resultats normals (fetus normals), però ens poden trobar amb diferents problemes: Fallada en l’obtenció de la mostra o en el cultiu per citogenètica (<1%) Resultat cromosòmic ambigu (1%): sembla que hi hagi un mosaicisme. Això es pot explicar perquè: o La mostra està contaminada amb cèl·lules maternes (sobretot això passa quan es cultiven les cèl·lules) o Artefacte del cultiu. El cultiu, pel fet que es divideix, hi ha hagut un problema en alguna de les divisions in vitro. Per descartar això es fan dos o més cultius. Si això nomes es veu en un cultiu es que hi ha hagut un artefacte i si es veu en tots, és que es un problema al fetus o Mosaicisme confinat a la placenta: no té conseqüències pel fetus. Hi ha diferents casos: § El mosaicisme només es troba en la placenta, no en el fetus. Aquest resultat no es pot diferenciar d’un mosaicisme real en el fetus, perquè analitzem la placenta § El mosaicisme es dona perquè una línia cel·lular està en la placenta i l’altra està en el fetus. Per tant les cèl·lules que analitzem no son les que realment estan al fetus.
Si el mosaicisme només està confinat a la placenta, vol dir que el fetus és normal, per tant no hi hauria cap conseqüència pel fetus o   Mosaicisme veritable del fetus: § El cas real de mosaicisme és quan aquest es trobar en el fetus i la placenta.
§ Hi ha un cas que no el podem detectar, que és quan el mosaicisme està confinat al fetus però no a la placenta 10   GH- Tema 10 - troballes adverses inesperades: o Alteracions cromosòmiques numèriques diferents de Síndrome de Down o Alteracions cromosòmiques estructurals o Cromosoma marcador: no sabem d’on ve ni el podem identificar, per tant no sabrem els efectes pel fetus.
Soft markers a ultrasonografia (PRECAUCIÓ!!): són ”marcadors suaus” es a dir, es veuen uns patrons de desenvolupament anòmal però en realitat aquests marcadors suaus la majoria de vegades no causen cap efecte pel fetus.
- Diagnòstic  preimplantacional   Es fa abans d’implantar l’embrió en una fertilització in vitro.
L’embrió (aconseguit per FIV) es deixa desenvolupar in vitro i quan tenim la fase d’unes 64 cèl·lules traiem una cèl·lula i l’analitzem, mirant si hi ha la mutació. Si hi és, no s’implanta i si no hi és s’implanta.
La taula mostra les alteracions que es poden analitzar per diagnòstic preimplantacional.
(veure taula) En el cas de la talassèmia hi ha mutacions en el gen de la hemoglobina, per tant buscaríem aquest gen: Extrauríem l’ADN de la biòpsia del fetus i es miraria si en els gens HbA1 i HbA2 presenten la mutació mitjançant una PCR i posterior seqüenciació.
    11   ...