Tema 6 (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Cognició
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: La intel·ligència humana Que és la intel·ligència? 1921 Simposi sobre “La intel·ligència i la seva mesura” Organitzat pels editors de la revista The Journal of Educational Psychology 1986 Simposi sobre “La intel·ligència i la seva mesura” ! Organitzat a proposta del consell de redacció de la revista Intelligence de mode similar al simposi de 1921.
Reuneix 24 assajos breus dels més importants experts en el camp de la intel·ligència als quals es formulen les mateixes qüestions que en el simposi de principis de segle XX. A cadascú se li pregunta sobre la naturalesa de la intel·ligència, sobre la seva mesura i sobre el futur de la recerca en aquest camp. Coordinat per Sternberg i Detterman.
! 1.Anastasi Conducta adaptativa.
2.Baltes Prefereix no parlar en termes d’intel·ligència per se, sinó més aviat en termes de constructes específics que constitueixen allò que anomenem intel·ligència.
3.Baron Conjunt d’aptituds implicades en l'assoliment de fites.
4.Berry Producte final del desenvolupament individual en el camp cognitiupsicològic. Conducta adaptativa en contextos culturals.
5.Brown i Campione Subratllen els processos i productes de l’aprenentatge, tot emfasitzant les bases metacognitives i l’aprenentatge en contextos reals.
6.Butterfield També se centren en el paper central que l’aprenentatge té en la intel·ligència. Quatre aspectes que caracteritzen les persones menys intel·ligents : a)tenen unes bases de coneixement menors i menys organitzades; b)utilitzen menys estratègies i més simples per processar la informació; c)tenen menys comprensió metacognitiva i d) utitzen processos de control del seu pensament menys complets i flexibles.
! ! 7.Carroll Limita la seva definició a les capacitats cognitives tot excloent els aspectes motivacionals i les capacitats físiques.
8.Das Suma total de tots els processos cognitius (planificació, codificació de la informació, activació de l’atenció) 9.Detterman Sistema complex integrat per nombrosos processos cognitius independents però interrelacionats per un factor general “g”.
10.Estes Identifica 3 capacitats fonamentals: a) manejar símbols b) avaluar les conseqüències de les eleccions alternatives c) investigar al llarg de seqüències de símbols.
11.Eysenck Se centra clarament sobre les bases biològiques.
12.Gardner Considera que no existeix una única intel·ligència, sinó més aviat intel·ligències múltiples i independents.
13.Glaser Defineix intel·ligència com a eficiència i com a rendiment intel·lectual cognitiu (utilitza intel·lectual per distingir entre intel·ligència i cognició emocional). Distingeix entre coneixement en camps naturals i en camps artificials (ex. Formació acadèmica).
14.Goodnow No hem de pensar en la intel·ligència com una qualitat que resideix en l’individu, sinó com un judici o atribució que ens fem a nosaltres mateixos o als altres.
15.Horn Intel·ligència és la “cosificació” d’una unitat funcional que de fet no existeix. Allò que designem com a intel·ligència és una barreja de capacitats cognitives diferents. El que hauriem de fer és tractar de comprendre aquestes capacitats més que no pas comprendre una ilusòria capacitat unificada que anomenem intel·ligència.
16.Humphreys Repertori de coneixements i destreses intel·lectuals que disposa una persona en un lloc i un moment determinat. El concepte és tan complex que qualsevol intent de descriure’l és inadequat (com descriure un elefant per part de varis cecs que en palpen només un troç).
17.Hunt Distingeix tres nivells: a) biològic, b) processos elementals d’informació i c) estratègies de processament de la informació.
18.Jensen La defineix en termes d’un factor general “g”. Considera que té un substracte biològic.
19.Pellegrino Subratlla l’especial importància dels aspectes metacognitius del funcionament mental.
20.Scarr La defineix en termes d’adaptació personal en la formulació d’estratègies per a la solució dels grans i petits problemes als quals ens enfrontem en la vida quotidiana.
21.Schank La defineix en termes de comprensió tot distingint tres nivells: a) donar sentit: conèixer els esdeveniments que han tingut lloc i relacionar-los amb una percepció del món; b) comprensió cognitiva: construir un model correcte de processos de pensament d’una persona; c) empatia : implica no només una comprensió cognitiva sinó també emocional.
22.Snow Hi ha sis aspectes interrelcionats: coneixement organitzat dins d’unpensament propositiu, aprehensió de l’experiència, esforç adaptatiu intencionat, raonament fluïd analític, alegria mental i aprenentatge idiosincràtic.
23.Sternberg Ens proporciona mitjans per autogovernar-nos.
24.Zigler Destaca la naturalesa arbitrària de totes les definicions, les quals no hem de considerar-les correctes o errònies, sinó útils o inútils. És un constructe hipotètic.
! ! Coincidències entre els 24 ponents que defineixen què és la intel·ligència: 1. Acord general en la validesa predictiva dels tests pel que fa al futur rendiment acadèmic i professional de les persones. Opinió generalitzada, però, que convé revisar-los: a) ampliant el contingut (que s’avaluïn conductes de la vida quotidiana), b) modificant la seva estructura vers una major flexibilitat per poder valorar processos i c) relativitzant la validesa predictiva per determinats grups socials i culturals.
2. Ningú posa en dubte l’existència d’uns correlats fisiològics (temps de reacció potencials evocats, etc.) de l’activitat intel·lectual. Però això no significa que serveixin com a prova de l’origen genètic de les diferències en intel·ligència.
3. És gaire bé unànime la necessària visió contextualitzada de la intel·ligència a nivell cultural, social o simplement situacional. De fet, és per aquest motiu que resulta tan difícil assolir una definició suficientment àmplia del concepte.
4. Malgrat que no tothom està d’acord en diluir els límits entre variables cognitives i emocionals-motivacionals, molts subratllen la importància d’aquestes darreres, menystingudes en les definicions tradicionals.
5. Llevat dels autors de tendència més radicalment psicomètrica, s’assenyalen els metaprocessos com a components centrals del concepte intel·ligència.
Tanmateix es reconeix la problemàtica del seu accés i avaluació.
6. Convé subratllar l’enfoc diferencial de la intel·ligència que tenen molts autors, malgrat la crítica existent a aquest enfoc del comportament humà.
! Algunes reflexions de JACQUARD (1988) •“De què parlem quan parlem d’intel·ligència?” •“Una paraula proporciona menys informació quan més diverses són les coses que designa” •“La paraula no crea la cosa” •“Intel·ligència és un concepte arbitràriament definit com un conglomerat de multitud d’actituds, aptituds i capacitats” •“És un estrany abús mesurar la intel·ligència” •“La identificació d’un nombre en termes de QI adjudica una façana de cientificitat” •“Que en pensaríem del càlcul d’un QB –quocient de bellesa-?” •“El QI, tal com es mesura, és un bon predictor de l’èxit escolar. Arran d’aquesta constatació, alguns psicòlegs afirmen que el QI és un factor d’èxit.
Cometen un error lògic monumental: CONFONDRE LA CORRELACIÓ AMB LA CAUSALITAT” • Pot haver una correlació entre dos variables però no té perquè haver una relació causa–efecte. (Exemple: El fet de que la gent que paga un lloguer més alt és qui va més a esquiar, no vol dir que si es puja el lloguer, vagi més gent a esquiar).
• És més interesant avaluar el procés que els resultats.
• És més important valorar que saps que saps o que saps que no saps.
(Exemple: nens petits).
• És important el factor cultural.
! LA INTEL·LIGÈNCIA: ANTECEDENTS HISTÒRICS Galton (1883) Planteja la intel·ligència en termes d’habilitats psicofísiques.
(Capacitat per discriminar pesos; la distància necessària entre dos punts de la pell per percebre com a posicions diferents, etc.) ! Binet i Simon (1916) Comença a tenir en compte els processos metacognitius.
Plantegen la intel·ligència en termes de capacitats de judici complexes.
Existeixen tres capacitats cognitives claus per a la intel·ligència: a) La direcció (saber què s’ha de fer i com) b) L’adaptació (escollir i supervisar les estratègies que hom té disponibles per a la realització d’una tasca) c) El control (capacitat per criticar els pensaments i judicis propis) (Èmfasi metacognitiu d’aquesta concepció).
! ! Spearman (1923) “factor g” i “capacitat general” Va ser un precursor dels enfocaments cognitius contemporanis de la intel·ligència en assenyalar-ne tres processos d’informació subjacents: a) Aprehensió de l’experiència b) Deducció de relacions c) Deducció de correlacions A principis del segle XX dominaven els enfocaments psicomètrics de la intel·ligència que posaven l’èmfasi en la mesura de les diferències individuals, més que no pas en el processament cognitiu.
Aquests enfocaments es basaven majoritàriament en l’anàlisi factorial, tècnica que permet descobrir possibles estructures subjacents a les dades correlacionals.
Per exemple, Spearman (1927) postulava que un únic factor “g” -capacitat general- reflectia la major part del que és important entorn a la intel·ligència, mentre que Thurstone (1936) plantejava l’existència de 7 factors primaris.
! MODELS DE DESENVOLUPAMENT COGNITIU (Richardson, 2001) MODELS INNATISTES Chomsky i Fodor (1983) Concepció modular de la ment.
! Sternberg (1977, 1985) Entén la intel·ligència en termes de components de processament d’informació subjacents en tasques complexes de raonament i resolució de problemes i que són “universals”.
Analitza la intel·ligència distingint l’execució de tasques cognitives relativament noves i de tasques familiars que requereixen automatització.
Proposa una teoria triàrquica. Hi ha 3 aspectes principals: l’analític, el creatiu i el pensament pràctic.
Relació amb la tesi de Goldberg (2002) que l’hemisferi dret s’activa davant de tot el que és nou i desconegut, ho processa i ho va transferint a l’esquerra, que és el que gestiona les rutines, els automatismes.
! Gardner (1983, 1995) Proposa que en el sistema cognitiu/neurobiològic existeixen una sèrie d’operacions discretes de tractament de la informació controlades per mòduls específics i diferenciats. La intel·ligència no és unitària, sinó que comprèn 7/9 intel·ligències múltiples diferents.
1) Intel·ligència Lingüística 2) Intel·ligència Musical 3) Intel·ligència Lògic-matemàtica 4) Intel·ligència Espacial 5) Intel·ligència Cinestèsica corporal 6) Intel·ligència Intrapersonal 7) Intel·ligència Interpersonal Darrerament Gardner ha ampliat la teoria de les 7 Intel·ligències amb dues més: 8) Intel·ligència Natural/ecològica i 9) Intel·ligència Existencial.
Cadascuna d’aquestes “intel·ligències” és un mòdul que funciona més o menys independentment dels altres. Les operacions d’aquests mòduls estan constituïdes, en essència, genèticament, però també estan subjectes a alguns canvis en el desenvolupament per l’acció cultural i l’ajut educatiu.
MODELS ASSOCIACIONISTES El conductisme El raonament no s’ha d’entendre com associacions dintre de la ment sinó entre estímuls i respostes observables. Les associacions s’utilitzen no per explicar els estats mentals sinó per explicar la conducta.
Retrat de la ment mecaniscista (…a una idea segueix automàticament una altra idea, sense espai pel control voluntari). L’aprenentatge i el desenvolupament es redueixen al condicionament -clàssic i operant-.
! Associacionisme cognitiu Tolman: mapes cognitius.
Hebb: processos centrals.
! Skinner Fins i tot als anys 80 deia que l’únic afer realment important del desenvolupament són els programes de reforç que modelen la conducta.
Aquests governen el desenvolupament de totes les habilitats (ex. coneixement dels nombres, del llenguatge, etc.).
Evitava tota referència a processos mentals no perquè negués la seva existència sinó perquè no són ni observables ni verificables.
! MODELS CONSTRUCTIVISTES Psicologia de la Gestalt Piaget És la teoria més detallada que existeix sobre el desenvolupament cognitiu.
1) Intel·ligència sensoriomotora 2) Intel·ligència representativa (preoperacional i operacions concretes) 3) Operacions formals ! MODELS SOCIOCOGNITIUS Vigotski Mediació semiòtica de la ment i origen de les funcions psicològiques superiors.
Trevarthen La intersubjectivitat en els inicis de la comunicació.
! MODELS MIXTOS Karmiloff-Smith: el model RR La ment humana no només compte amb la informació provinent de la programació genètica i de la informació adquirida arran de la interacció amb l’entorn físic i social, sinó que, a més, elabora la informació existent en les seves pròpies representacions internes.
Anem fen representacions del mon i aquestes les explotem, reescrivim i redefinim. Per construir el coneixement hem de reflexionar sobre el que sabem.
El coneixement es construeix gràcies al procés de Redescriure successivament les Representacions mentals. Gràcies a aquests processos RR –Redescripció Representacional-, la informació implícita es converteix en coneixement explícit. Els humans explotem el coneixement ja representat, representant-lo recursivament altra vegada.
No hem d’entendre el desenvolupament cognitiu com una seqüència acumulativa d’assoliments en diferents dominis, com un procés lineal; el coneixement es construeix en xarxa, en la qual la recursivitat hi juga un paper essencial.
! Goldberg (2002) Per a Goldberg diem que algú és intel·ligent perquè intuïm que mostra un “talent executiu”.
Això vol dir que és capaç de coordinar i guiar totes les funcions cerebrals amb una intenció. És la capacitat de planificar i decidir els propis actes, i de preveure les seves conseqüències, i també de preveure la intenció de la ment de l’altre! La capacitat d’intuir l’estat mental de l’altre és específicament humana.
Aquesta capacitat resideix en els lòbuls frontals del cervell.
! Teoria de la ment i intel·ligència A partir de la situació experimental de la falça creença.
A partir del chimpanzés, aquests tenen ment? Motivacions internes que fan que se’n surtin mullor o pitjor.
Wimmen i Pernem Investiguen la teoria de la ment a partir de la situació experimental de la falça creença.
S’utilitza un test per infants on el nen ha de ser capaç de posar-se al lloc dels altres.
Si l’infant assenyala el cistell de la Sally li atribueix una creença falsa. El nen capaç que la Sally no sap i per això ella va a mirar al cistell.
Te la capacitat de representació d’un altre o una teoria de la ment.
Quan el nen assenyala la maneta de l’Ann, el nen no diferencia les seves pròpies creences o estats mentals dels estats d’un altre personatge. Es diu que comet un error realitat perquè creu que el personatge sap el mateix que ell.
! Novament la intencionalitat...
La teoria de la ment es la competència d’atribuir ment als altres i de predir i comprendre la seva conducta, els seus estats de coneixement i les seves intencions en funció dels estats mentals.
Recursivitat: capacitat de desdoblegar operacions cognitives siguin aplicades unes sobre les altres.
Aquest desdoblament implica distanciació, es a dir, que la persona es vegi com a observador i com actor. Si es capaç es quan pot prendre consciència.
Com a psicòlegs és molt important.
! NOU CONCEPTE DE RETARD MENTAL -RML’any 1992, l’American Association on Mental Retardation (AAMR) rebatejada el 2010 com a American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) va plantejar un canvi de concepte del RM i del sistema de classificació a seguir.
En l’antiga definició es considerava el RM una deficiència associada a la persona. La proposta actual és que el RM no és un tret absolut de l’individu sinó una condició d’incapacitat que resulta de la interacció entre la persona amb habilitats intel·lectuals i adaptatives limitades i els entorns on viu.
Canvi de paradigma: d’un model basat en el dèficit a un model basat en els suports.
! ! ! Es tracta d’intensificar i donar més força a les capacitats i mètodes de millora, no pas en els dèficits. L’objectiu és ser autònom i per això, cal explorar els supòsits.
! ! ! ! ! ...