Tema 7.- Falles de mercat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Introducció a l'economia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a l’economia | Apunts Daniel Cortes Tema 7.- Falles de mercat 1. Béns públics; externalitats i intervenció pública En economia, fallida de mercat és el terme usat per descriure la situació que es produeix quan el subministrament que fa un mercat d'un bé o servei no és eficient, a causa que el mercat subministra una quantitat del bé més o menys a l'òptima.
Per als economistes, el terme s'aplica quan la ineficiència és particularment dramàtica, o quan se suggereix que una institució fora del mercat (com el govern, una institució pública o un col·lectiu de persones associades) podria ser més eficient i produir millors resultats que iniciatives privades de mercat.
Quan parlem de fallides de mercat estem parlant de la competència imperfeta ja que es un mercat ineficient (no obté el resultat desitjat per al conjunt de la societat) a més dels béns públics i de les externalitats on es necessita la intervenció pública, la intervenció de l’estat per tan de resoldre aquest tipus de fallides. Per tant, en un mercat ineficient l’estat pot intervenir per aconseguir un mercat eficient.
Les fallides de mercat existeixen si el mercat no funciona de manera correcta i per tant es ineficient i es una de les raons econòmiques per que existeixi l’estat perquè solucioni el problema. L’estat en competència imperfecta tenim el tribunal de defensa. L’estat intervé per corregir aquestes intervencions.
Unes de les externalitats son els béns públics que són aquells que el consum per part de l'individu no redueix, ni real, ni potencialment la quantitat disponible per a un altre individu.
Amb els béns públics no es produeix rivalitat en el consum, el que significa que el bé no disminueix pel fet que el consumeixi un major nombre de persones. A més els béns públics impossibiliten l'exclusió.
Els béns públics compleixen les característiques de no exclusió, i no rivalitat. Quan diem no exclusió vol dir que no podem impedir que altra persona consumeixi el bé. El no rivalitat en canvi vol dir que la quantitat que consumin d’aquest bé és exactament la mateixa, per molt que consumeixi tots consumirem el mateix. Mateix quantitat per a tothom, ‘’no es desgasta’’.
La diferencia es que en els bens privats hi ha exclusió i rivalitat. Exemples de bé públic: parc, platja, carrer, aire, aigua, boscos..
També existeixen els recursos comuns on no hi ha exclusió (no podem impedir el consum però hi ha rivalitat). Aquests recursos comuns van referència a especies en vies d’extinció. Es privatitzen aquests recursos. La via pública, el carrer es pot convertir en un recurs comú si es congestiona però es pot privatitzar posant peatge per privatitzar el recurs.
Per altra banda, tenim altre tipus de fallides de mercat, una d’elles son les externalitats. Una externalitat es el fet de quan estem realitzant una activitat sigui de consum o de producció estem afectant a una tercera persona, o a terceres persones i això no queda recollit en el preu del mercat.
Introducció a l’economia | Apunts Daniel Cortes Tipus de externalitats: De producció Negativa. Ens trobem amb el cost marginal social que es la suma del cost marginal privat més el cost marginal extern (externalitat) Aquesta externalitat, efecte negatiu per exemple pot ser la contaminació. Si el productor té en compte la contaminació la quantitat que produiria seria molt menor, si tingués en compte aquest efecte. Aquets mercat diem que es ineficient per excés. Ofert molta quantitat de X cosa que la que hauria d’oferir.
Positiva. Vol dir que l’efecte a terceres persones es positiu, que tu fabriquis es beneficiós per al conjunt de la societat. En aquest cas, el problema es que el cost marginal social es la resta entre el cost marginal de producció menys el cost marginal extern (externalitat) -> no talen arbres, menys mediambiental.. quin es el cost real per exemple d’una activitat de reciclatge de paper? Molt mes petit. El mercat es ineficient per defecte, es a dir, la quantitat que ofereix el mercat es més petita del que hauria de ser per al conjunt de la societat, si tingues en compte els efectes reciclaria més paper, s’està desitjant menys.
Introducció a l’economia | Apunts Daniel Cortes De consum Negativa. Ens trobem amb el benefici marginal privat com la demanda i el benefici marginal social que es la resta que el benefici marginal privat menys el cost marginal extern (externalitat negativa) Això ocorre quan les acciones de un agent redueixen el benestar d’altres agents de la economia, és a dir, en una comunitat de veïns si algú d’aquests posa la musica molt alta, podria pertorbar el descans dels veïns. Existeix per tant ineficiència per excés.
Positiva. El benefici marginal social seria el benefici marginal privat mes el cost marginal extern (positiva), significa que hi ha un valor molt més alt de les persones que consumeixen aquest be. Si es tingues en compte aquest efecte es consumiria molt més. Existeix la ineficiència defecte. Per exemple tenim l’exemple de les vacunes, si et vacunes per no afectar als demes, hauria moltes més vacunes, i si tenim en compte aquest efecte positiu molta més gent es vacunaria.
Introducció a l’economia | Apunts Daniel Cortes Per altra banda, existeixen dos tipus de solucions per aquest tipus d’externalitats.
Solucions privades (no intervé l’estat per resoldre). Dins de les solucions privades, la solució més típica es per exemple el fet de integrar negocis que poden resoldre el problema.
Integració de negocis. Exemple discoteca-hotel. Altre solució es aplicar el teorema de Coase.
Coase vol abordar la correcció de l'enfocament polític que tenen molts economistes en les anàlisis entre la gestió pública i privada. Segons Coase, l'error d'anàlisi política es troba fonamentalment en considerar al govern com una força correctiva de les falles de mercats que no té costos, punt que Coase qüestiona i s'ha comprovat a posteriori que realment si hi ha aquests costos. Coase argumenta que, en la mesura que els costos de transacció siguin baixos o inexistents i que els drets de propietat establerts en les resolucions judicials no permetin una solució econòmica eficient, es produirà una reassignació d'aquests drets cap a aquells que els valoren més, encara que les talls fallin en contra d'aquests. Aquesta proposició és la que es coneix com a teorema de Coase.
Actualment, Coase està de plena actualitat sense anar més lluny, amb la teoria de reducció dels costos de transacció a tots els nivells. Qualsevol organització econòmica, ha de perseguir reduir al màxim els seus costos de transacció, de la mateixa manera que ha de buscar l'existència de diferents estructures que generin un equilibri eficient entre la mida de l'estructura i la reducció de costos.
Ens trobem per exemple amb internet i els avenços tecnològics com a paradigma de reducció de costos de transacció i estructures empresarials petites. Què millor exemple que el creixement de la xarxa per comprovar com Coase es troba més vigent i actiu que mai.
Solucions públiques (l’estat si que entra). Hi ha solucions que necessiten la intervenció de l’estat. La primera solució es la regulació, que la llei determina el que pot i no pot fer. Altra tipus de solució es crear mercats de contaminació, vol dir un mercat pot contaminar si te un permís i aquest permís ens dirà que si produeixes 500 tones podràs contaminar posant un límit. Es donen permisos de contaminació i se estableix un preu i quantitat màxima de contaminació. Aquest permisos els donen aquestes empreses que no ho necessiten perquè tenen tecnologies més noves i més netes, introdueixen aquest nova tecnologia mitjaçant la venta d’aquests permisos de contaminació. Qui posa en marxa inicialment aquests permisos? L’estat ho dona a les principals industries. S’utilitza a la UE des de els anys 90. Altra solució es (encara que no s’utilitza a la vida real) els costos i subvencions pigouvians. Suposa que pagui un impost per la contaminació que genera. La distancia que hi ha entre la antiga i nova corba de oferta es el CME (cost marginal extern) ja que la primera corba de la oferta es el cost marginal privat i la nova es el cost marginal social. La corba marginal social es la suma per tant del cost marginal privat mes l’impost (t) = CME. El problema de fer això es el calcular bé o no el cost marginal extern, si es calcula de forma correcta o no. La subvenció també seria t, es a dir, cost marginal extern.
...

Tags: