Aparell respiratori (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2016
Páginas 21
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA II Tema 1: Aparell respiratori a) GENERALITATS Definició: conjunt d'òrgans que participen en la respiració externa.
Tipus de respiració: • Respiració externa (hematosi): intercanvi de gasos entre l'aire i la sang (pulmons = alvèols) • Respiració interna: intercanvi de gasos a nivell cel·lular L'oxigen va a la sang a través dels alvèols, i es reparteix per tots els òrgans del cos. És allà on es fa l'intercanvi d'oxigen per CO2 (respiració interna).
Altres funcions: olfacció (nas), fonació: producció de veu (laringe).
Processos: • Inspiració: entrada d'aire als pulmons • Espiració: sortida d'aire dels pulmons Divisió: • Via aèria: conjunt de tubs per on passa l'aire.
▪ Superior: del nas al terç superior de la tràquea ▪ Inferior: del terç mig de la tràquea fins als bronquíols • Pulmons: als alvèols es fa l'intercanvi de gasos.
b) NAS 1. Generalitats: És una prominència situada a la part anterior de la cara.
Parts: • òssia: formada pels següents ossos: 1. os nasal (són 2 ossos petits). Situat entre l'os frontal i els cartílags nasals 2. os maxil·lar: situat a la part posterior/lateral de la part òssia 3. os frontal • cartilaginosa: situada anteriorment a la part òssia ▪ cartílags nassals laterals: són 2, i estan situats anterior i inferiorment als ossos nasals ▪ cartílags alars majors: són 2, i formen la punta del nas. Són alars perquè també formen les ales del nas (formades pels cartílags alars majors i la part més posterior dels cartílags alars menors). Al mig es troba el teixit fibroadipós.
c) FOSSES NASALS 1. Generalitats: Formen part de la via aèria superior. Entre elles estan separats per un septe/tabique nasal.
Tenen un forat anterior (d'entrada a les fosses nasals) conegut amb el nom de NARINA, i un forat posterior conegut amb el nom de COANES (forat posterior de les fosses nasals, perquè són conductes i han de tenir un forat d'entrada i un de sortida).
Vibrisses: pèls a nivell de l'entrada de les fosses nasals. Ens protegeixen contra cossos estranys que poden entrar a l'aparell respiratori. Reté les impureses de l'aire. Pèls que protegeixen les mucoses nasals.
2. Funcions: • olfactòria: conté mucosa olfactòria (verd) amb els receptors que capten les olors.
Aquesta està situada a la part superior de les parets laterals, del septe i al sostre de les fosses nasals. La resta té mucosa respiratòria, la qual té cilis que són els que capten les impureses de l'aire.
• fonatòria: la veu es forma a la laringe però les fosses nasals participen com a cambres de ressonància.
• preparació de l'aire: per evitar la lesió dels alvèols 1. Humitejar: perquè la mucosa respiratòria produeix moc, així que quan respirem aire aquest moc l'humidifica.
2. Escalfar: per evitar que es lesioni la mucosa dels alvèols per canvis de temperatura. Les fosses nasals són dos conductes molt vascularitzats (la sang va pel sostre, terra, paret lateral, septe…). La sang està a 36,5 graus i va escalfant l'aire a mesura que passa.
3. Netejar impureses: a través de vibrisses o amb cilis de les mucoses respiratòries.
3. Septe nasal: Està format per 2 parts: • cartilaginosa (C): anterior a la òssia. També hi ha cartílag que separa els 2 ossos i formarà l'envà nasal.
• Òssia: formada per 2 ossos: VÒMER (A) (inferior) i ETMOIDE (B) (superior, només la làmina perpendicular) B (etmoide) té varies parts: • blau: masses laterals (paret externa) • vermell: làmina cribosa (sostre) • groc: làmina perpendicular (forma el septe nassal) • triangle: crista galli A = Vòmer B = làmina perpendicular etmoide C = cartílag nasal septal Verd: mucosa olfactòria Blau: masses laterals Vermell: làmina cribosa Groc: làmina perpendicular Triangle: crista galli Blau cel: cornet inferior 4. Regions anatòmiques: Tipus de mucosa: • Olfactòria: amb els receptors olfactoris. Relació amb l'olfacció.
• Respiratòria: amb cilis i glàndules que secreten moc.
Parets: • Superior: SOSTRE fosses nasals. Formada per l'os etmoides (làmina cribosa). Aquí trobem la mucosa olfactòria amb els receptors.
• Inferior: TERRA fosses nasals. Formada pel paladar, que separa la boca de les fosses nasals.
• • Medial: SEPTE / ENVÀ nassal.
Lateral: formada per l'os etmoides (masses laterals) + cornet inferior (blau cel). La paret lateral presenta 3 CORNETS (ganxos), de manera que el cornet mig i superior pertanyen a l'os etmoides i l'inferior és un altre os. Entre els cornets trobem uns espais = MEATS (en tenim 3).
Sempre comptem els espais i cornets d'abaix a dalt.
Hi ha mucosa que tapissa tota la zona.
Meat inferior: espai entre el paladar i el cornet inferior.
Meat mig: espai entre el cornet inferior i mig.
Meat superior: espai entre el cornet mig i el superior.
d) SINS PARANASALS 1. Generalitats: Cavitats plenes d'aire situades al costat del nas. Estan tapissades per mucosa, la qual té cilis + glàndules que secreten moc. Aquest moc secretat s'ha d'evacuar per no omplir les cavitats, ha de DRENAR (evacuació). El drenatge d'aquest moc es fa a les fosses nassals.
Funció: • cambres de ressonància • escalfen l'aire que respirem (molt vascularitzades) 2. Classificació: (reben el nom de l'os on estan) • Frontal: situat dins l'os frontal. Si paranasal situat més superiorment. Drena el moc que es fabrica a la cavitat de les fosses nasals (meat mig).
• Etmoïdal: situat a l'os etmoide. No és una cavitat sinó un conjunt de petites cavitats, dividides en grups anterior, mig i posterior. Al ser moltes cavitats petites s'anomenen CEL·LES ETMOÏDALS. Les anteriors drenen en el meat superior.
• Esfenoïdal: situat al cos de l'os esfenoide. És el més posterior dels sins paranasals.
Per sobre es troba la sella turca (on troben una glàndula: Hipòfisi). Drena en el meat superior.
• Maxil·lar: situat a l'os maxil·lar. El terra del si té relació íntima amb les dents superiors. Drena en el meat mig. Ens produeix amb major freqüència la sinusitis, perquè drena en direcció ascendent (orifici de sortida de drenatge està per sobre del si) per arribar al meat mig.
e) FARINGE Generalitats: És un tub que comparteix l'aparell respiratori i digestiu. Localitzada per davant de la columna vertebral.
Parts: Té 3 parts: • nasofaringe/rinofaringe: situada per darrera les fosses nasals. El límit anterior són les coanes. Des de les coanes cap a davant són fosses i cap a darrera és nasofaringe. Aquesta part pertany només a l'aparell respiratori. Arriba fins a la punta de la campaneta (úvula).
• Bucofaringe/orofaringe: situada per darrera de la boca. Límit anterior format pel pilar anterior (format pel múscul palatoglós). El pilar posterior està format pel múscul palatofaringi. Entre les dues estructures hi ha les amígdales palatines (tapen una mica el pilar posterior; en amigdalitis poden arribar a tapar fins la línia mitja). Límit inferior: epiglotis. Pertany tant a l'aparell respiratori com el digestiu.
• Laringofaringe: situada darrera la laringe. Pertany només a l'aparell digestiu. Límit superior: punta de l'epiglotis. Límit inferior: quan acaba la laringe, a la part inferior del cartílag cricoide.
Bucofaringe/orofaringe: Groc: nasofaringe/rinofaringe Blau: bucofaringe/orofaringe Vermell: laringofaringe f) LARINGE 1. Generalitats: Estructura que pertany a l'aparell respiratori i que continua amb la tràquea. Situada per davant de la laringofaringe. Estructura imparell (només 1). Formada només per cartílags.
Va des de la punta de l'epiglotis fins la part inferior del cartílag cricoide.
Té varies funcions: • respiratòria (via aèria superior) • fonatòria (funció ppal), perquè produeix la fonació (producció de veu) • digestiva: té un cartílag que quan deglutim (empassem) protegeix la via aèria (=epiglotis). El cartílag sempre està obert, però quan deglutim es corba cap a la part posterior i tapa l'entrada de la via aèria. Quan empassem, el menjar empenya la punta de l'epiglotis i la fa tancar-se.
2. Parts: Cartílags: • cartílags principals: tiroides, cricoides, aritenoides i epiglotis. Sempre existeixen.
• cartílags accessoris: el més freqüent els corniculats. No són constants.
Són cartílag HIALÍ, així que es poden calcificar i ho fan amb l'edat. L'epiglotis és l'únic que està compost per cartílag ELÀSTIC per evitar la seva calcificació.
1. TIROIDES: Cartílag imparell. Situat a la part anterior del tub (laringe). Es manté en la seva posició perquè està unit a les estructures de sobre (os hioides) mitjançant la membrana TIROHIOIDAL / HIOTIROIDAL i a les estructures de sota (cricoide) mitjançant la membrana CRICOTIROIDAL / TIROCRICOIDAL.
EL cartílag tiroides (1) s'articula amb el cartílag cricoides: articulació tirocricoidal. Està reforçada per lligaments.
EL cartílag tiroides té forma de llibre obert mirant cap a darrera, de manera que diferenciem varies parts: • 2 làmines («tapes del llibre»). Dreta i esquerra, unides entre elles a la part anterior formant la PROMINÈNCIA LARÍNGIA (2), que formarà a nivell de superfície la nou d'Adam. Queda situat just per sota de l'os hioide. L'angle que formen les dues làmines al unir-se serà més petit en els homes que en les dones (important per la veu).
• Escotadura tiroïdal superior (3): espai que queda per sobre de la prominència • laríngia i entre les dues làmines tiroidals.
4 banyes: 2 superiors (4) i 2 inferiors (5). En les inferiors (5) hi ha una superfície articular a la seva cara medial, destinada al cartílag cricoides. Són més petites que les superiors.
(1) : làmines (2): prominència laríngia (3): escotadura tiroïdal superior (4): banyes superiors (5): banyes inferiors 2. CRICOIDES: Només en tenim 1 (imparell). Situat sota el cartílag tiroides. Es manté en la seva posició gràcies a membranes que l'uneixen a estructures superiors (tiroides: membrana cricotiroidal) i inferiors (tràquea: membrana cricotraquial). S'articula amb les banyes inferiors del cartílag tiroides i amb el cartílag aritenoides.
Té forma d'anell de segell. Dues parts: • làmina cricoïdal (1): posterior, part més ample.
• arc cricoïdal (2): anterior, part molt estreta.
(anterior) (posterior) 3. ARITENOIDES: Són 2 cartílags (parell) amb forma de piràmide triangular: vèrtex superior i base inferior.
Situats a la part posterior de la laringe i a la cara superior de la làmina cricoïdal.
Articulacions: s'articulen amb la làmina cricoïdal, formant l'articulació cricoaritenoïdal.
En el vèrtex trobem un cartílag accessori conegut com cartílag CORNICULAT.
La base té forma triangular.
• Té una apòfisi anterior coneguda amb el nom d'APÒFISI VOCAL. Surten uns lligaments des de l'apòfisi vocal fins al cartílag tiroides: formant el lligament vocal o CORDES VOCALS.
• També té una apòfisi postero-externa: formarà l'APÒFISI MUSCULAR (perquè hi ha insercions musculars a aquest nivell).
Cartílags corniculats aritenoide lligament vocal (forma les cordes vocals). Regulant-lo es produeix la fonació 4. EPIGLOTIS: Només tenim 1 (imparell). És el situat més superiorment.
• Està unit a la base de la llengua per la VAL·LÈCULA GLOSSOEPIGLÒTICA (1).
• Presenta unió també amb l'os hioides a través del lligament hio-epiglòtic (2).
• També està unit amb el tiroides a través del lligament tiro-epiglòtic (3).
(1) : val·lècula glossoepiglòtica (2): lligament hio-epiglòtic (3): tiro-epiglòtic Articulacions: Són articulacions sinovials (càpsula, reforçada per lligaments…) Moviments – contraccions dels músculs laringis.
Funció ppal: FONACIÓ Articulacions: • Cricotiroidal: cricoides – tiroides • Cricoaritenoidal: cricoides – aritenoides a) Articulació cricotiroidal: - Superfícies articulars: • tiroides: banya inferior • cricoides: part lateral - Moviment: pujar o baixar segons un punt fixe (com la visera del casc de moto).
• Pujar cricoides: pujar arc, inclinar cap a darrera la làmina cricoïdal. Aritenoides també va cap a darrera, baixant les cordes vocals i tensant-les. Augmenten la distància de la cara posterior del tiroides a l'aritenoides.
• Baixar tiroides: part anterior tiroides baixa, augmentant la distància també i tensant les cordes vocals.
Quan queda en posició de repòs, disminueix aquesta distància.
b) Articulació cricoaritenoidal - Superfícies articulars: • cricoides: cara superior de la làmina cricoïdal • aritenoides: cara inferior / base dels aritenoides - Moviments de l'apòfisi vocal: • eix vertical: rotació externa (obertura cordes vocals per respirar; músculs respiratoris) o rotació interna (tancament cordes vocals, fonació; músculs que produeixen canvis en la veu).
• eix transversal: desplaçament medial.
Cavitat laríngia: Cavitat laríngia: Laringe: tub més o menys irregular. Per ell passa l'aire (llum). La paret més interna està recoberta per mucosa, la qual és irregular (formant plecs, forats…). L'aire està en contacte amb la mucosa.
Irregularitats/plecs (part mitja laringe): - PLEC VESTIBULAR (superior), format pel lligament vestibular (1) + mucosa - VENTRICLE LARINGI: espai entre el plec vestibular i plec vocal, tapissat per mucosa.
- PLECS VOCALS (inferior), format pel lligament vocal (2) + múscul vocal + mucosa.
Aquest plec vocal és conegut amb el nom de CORDES VOCALS.
Entre el plec vocal dret i l'esquerra hi ha menys espai que entre els plecs vestibulars.
Els plecs vestibulars i vocals divideixen la cavitat laríngia en: 1. vestíbul laringi 2. espai mig • fenedura vestibular • ventricle laringi • fenedura glòtica 3. infraglotis Músculs: - Segons el seu ORINGEN i INSERCIÓ • musculatura extrínseca: suprahioïdals, infrahioïdals • musculatura intrínseca: tots innervats pel nervi laringi recurrent excepte 1 que està innervat pel nervi laringi superior. Nervi X (nervi vague).
- Segons la seva FUNCIÓ • musculatura extrínseca: ◦ puja hioides ◦ baixa hioides • musculatura intrínseca (actua sobre les cordes vocals): ◦ moviment sobre l'articulació C-A ▪ en l'eix transversal: desplaçaments medials ▪ eix longitudinal: rotació externa, rotació interna ◦ moviment sobre l'articulació C-T ▪ tensió de les cordes vocals 3.Vascularització: a) Arterial • Supraglotis: A. Caròtida Exerna (a. tiroïdal superior) ▪ Artèria laríngia superior ▪ Artèria laríngia externa • Infraglotis: A. Subclàvia (a. tiroïdal interior) ▪ Artèria laríngia posterior Vascularització per 3 artèries: • laríngia superior i laríngia externa, que irriguen la supraglotis. Aquestes dues s'originen de la tiroïdal superior.
• Laríngia posterior, que irriga la infraglotis.
Té origen a la tiroïdal interior, que ve de l'artèria subclàvia.
b) Venosa • Supraglotis ▪ Vena laríngia superior (drena a la vena tiroïdal superior, la qual drena a la jugular interna) • Infraglotis ▪ Vena laríngia inferior (drena a la vena tiroïdal inferior, la quan drena a la jugular interna) 4. Innervació: N. X (nervi vague). Tota la innervació de la laringe (tant branques sensitives com motores) pel nervi vague i les seves branques.
• Nervi laringi recurrent ▪ la major part dels músculs intrínsecs excepte 1 ▪ mucosa de la infraglotis Músculs que fan rotació interna, externa… excepte 1(tensor cordes vocals). També innerva la mucosa de la infraglotis.
• Nervi laringi superior ▪ només 1 múscul intrínsec (tensor de les cordes vocals) ▪ mucosa de la supraglotis g) Tràquea 1. Generalitats: Té 2 porcions: • cartilaginosa • membranosa Va des de la laringe (marge inferior cricoide) i acaba a nivell de la bifurcació traqueal, coneguda amb el nom de CARINA (= bifurcació traqueal).
Forma part de la via aèria superior (⅓ superior) i de la inferior (⅔ inferiors).
Tràquea té 2 parts: • cervical: a nivell del coll, es pot palpar perquè és anterior.
• toràcica: pertany a la via aèria inferior. Està situada a nivell mediastí.
2. Característiques: 2 components: • component cartilaginós (anells): forma els ANELLS TRAQUIALS, situats anterior i lateralment (no donen la volta a tota la tràquea, ja que no el trobem a la cara posterior).Tenim 16-20 anells. L'últim és el més gran i es coneix amb el nom de CARINA (és el que es bifurca).
Funció dels anells: durant la espiració, evitar que la tràquea es col·lapsi (no s'enganxin les parets al treure l'aire).
• component membrano-fibrinós: ▪ Lligaments interanulars: es troben entre els anells intertraquials. Part anterior i lateral de la tràquea.
▪ Membrana transversa: part més externa, situat posteriorment.
▪ Múscul traqueal: internament a la membrana, musculatura llisa, situat posteriorment.
3. Vascularització: a) Arterial • irrigar porció cervical: tenen origen en les a. tiroïdals inferiors • irrigar porció toràcica: tenen origen en les a. bronquials i percardiofrèniques.
b) Venosa • recullen sang tràquea porció cervical: drenen a les v. tiroïdals inferiors • recullen sang tràquea porció toràcica: drenen a les v. esofàgiques v.mediastíniques.
i c) Limfàtica: ganglis al voltant de la tràquea.
4. Innervació: • parasimpàtic: n. vague (n. X) • simpàtic: gangli cervicotoràcic (perquè la tràquea està a nivell cervical i toràcic) h) Bronquis 1. Generalitats: • BRONQUIS PRINCIPALS: continuació de la tràquea. Són extrapulmonars. Quan els bronquis principals entren dins els pulmons canvien de nom i es coneixen com BRONQUIS LOBARS.
Diferències entre el bronqui principal dret-esquerra: • Dret: més curt, més ample (major diàmetre), més obliquat (més verticalitzat). Els cossos estranys van a parar sobretot en el pulmó dret. Té relació per sobre amb una vena, formant una crossa: CROSSA DE LA VENA ÀZIGA.
• Esquerra: més llarg, diàmetre menor, més horitzontalitzat. Per sobre el bronqui ppal esquerra passa la CROSSA DE L'ARTÈRIA AORTA.
Crossa artèria aorta Crossa vena àziga 2. Divisió bronquial: BRONQUIS INTRAPULMONARS Entren als pulmons (parteixen dels bronquis ppals).
1r. LOBARS: es divideixen fins a 20 vegades 2n. SEGMENTARIS: l'esquerra té 9 segments i el dret 10 (perquè l'esquerra comparteix espai amb el cor). Un segment és la part més petita d'un pulmó que es pot veure raidològicament i es pot extirpar 3r. SUB-SEGMENTARIS 4t. SUB-SUB-SEGMENTARIS 5è. … Fins als bronquíols (ja no tenen cartílag).
Últimes 4 divisions: 16è. BRONQUÍOLS LOBULILLARS 17è. BRONQUÍOLS INTRALOBULILLARS 18è. BRONQUÍOLS TERMINALS 19è. BRONQUÍOLS RESPIRATORIS 20è. ACINOS O SACS ALVEOLARS: intercanvi de gasos (segments) Bronqui ppal dret (BPD): • bronqui lobar superior dret (BLSD): 1-2-3 • bronqui lobar intermedi dret ▪ bronqui lobar mig dret (BLMD): 4-5 ▪ bronqui lobar inferior dret (BLID): 6-7-8-9-10 No dóna directament els lobars, sinó que primer es divideix en superior i intermedi (que es dividirà en mig i inferior), els quals es divideixen el lobars. El superior i l'intermedi no es separen a la mateixa alçada del tub.
Bronqui ppal esquerre: • bronqui lobar superior esquerre (BLSE) ▪ bronqui del Culmen: (equivalent al lobar superior dret) 1-2-3 ▪ bronqui de la língula: (equivalent al lobar mig dret) 4-5 • bronqui lobar inferior esquerre: 6-8-9-10 Es divideix directament en lobar superior i inferior. Falta el segment corresponent al número 7 (salta del 6 al 8). El dret sí que el té. El superior i l'inferior es separen a la mateixa alçada del tub.
i) Pulmons 1. Generalitats: Situats dins la caixa toràcica: ESPAI PLEUROPULMONAR.
Dret més gran que l'esquerra.
Coloració: • rosada (sa) • gris (fumador) Funció ppal: hematosi / intercanvi de gasos / respiració externa Diferències entre el pulmó dret i esquerra: • Dret: més gran. Té 2 cissures anomenades CISSURA OBLIQUA i CISURA HORITZONTAL. Això fa que presenti 3 LÒBULS: ▪ superior dret ▪ mig ▪ inferior dret • Esquerra: més petit. Només 1 cissura anomenada CISURA OBLIQUA i, per tant, només té 2 LÒBULS: ▪ superior esquerra ▪ inferior esquerra 2. Característiques: • Presenten una base inferior, que es relaciona amb el múscul diafragma.
• Presenten un vèrtex superior que sobrepassa la primera costella.
• Cares: ▪ costal: es relaciona amb les costelles ▪ medial: es coneix també com MEDIASTÍNICA perquè es relaciona amb el mediastí. Hi trobem una zona per on entren i surten estructures: HIL PULMONAR (no està recobert de pleura), on hi trobem el PEDICLE PULMONAR (estructures que entren i surten del pulmó: artèries, venes, ganglis, nervis i bronqui ppal).
HIL PULMONAR A nivell de l'Hil, l'estructura situada més anteriorment són les venes pulmonars, i la més posteriorment els bronquis.
3. Vascularització arterial i venosa: Doble vascularització (tant de venes com d'artèries): una relacionada amb la circulació major i una amb la menor.
Circulació major : Funció: nutrició dels pulmons.
S'anomenen VASOS BRONQUIALS.
Artèries bronquials: totes venen de l'aorta.
• Al costat dret ve des de la 3 a artèria intercostal: té origen a la toràcica, passa per darrera el bronqui i dóna l'artèria bronquial (per la part posterior).
• Al costat esquerra hi ha 2 artèries bronquials, les quals s'originen directament de l'aorta descendent i entren als bronquis per la seva cara posterior.
Porten sang oxigenada.
Venes bronquials: venen de la vena cava superior.
• 2 al costat dret: drenen a la vena àziga.
• 2 al costat esquerra: drenen a la vena hemi-àziga (que drenarà a la àziga).
Porten sang oxigenada.
Circulació menor : Funció: hematosi.
Constituïda pels VASOS PULMONARS.
Artèries pulmonars: • Dreta • Esquerra S'originen en el tronc pulmonar, el qual s'origina en el ventricle dret. Porten sang no oxigenada (tot i ser artèries).
Venes pulmonars: • 2 al costat dret (pulmonar superior i inferior) • 2 al costat esquerra (pulmonar superior i inferior) Drenen a l'aurícula esquerra i porten sang oxigenada (tot i ser venes).
4. Vascularització limfàtica: • Vasos limfàtics subpleurals: situats superficialment • Vasos limfàtics profunds: drenen en els superficials.
Entre ells es comuniquen.
Trajecte de la limfa: Recullen la limfa dels pulmons. Primer va als NODES INTRAPULMONARS (1), i d'allà passen als NODES BRONCOPULMONARS (2) situats a nivell dels bronquis ppals.
D'aquests passa als NODES TRAQUEOBRONQUIALS SUPERIORS (3) i INFERIORS (3), aquests últims es coneixen com SUBCARINALS (sota la carina). Van a parar als NODES PARATRAQUIALS (4).
• Costat dret: drenen al tronc venós braquiocefàlic dret.
• Costat esquerra: drenen al conducte toràcic o al tronc venós braquiocefàlic esquerra (6).
Excepció: Limfa lòbul inferior esquerra (LIE) drena en el (3) inferior i en els ganglis traqueobraquials superiors drets. El costat esquerra inferior drena al costat dret.
5. Innervació: • Parasimpàtic: N. vague (N. X) • Simpàtic: gangli cervicotoràcic j) Pleura i mediastí 1. Pleura: Membrana que envolta i protegeix els pulmons. Cada pulmó té la seva pròpia membrana: no comuniquen entre elles (són independents).
Funció: permeten el desplaçament dels pulmons durant la respiració.
Cada pulmó té 2 pleures: • PLEURA PARIETAL: externa. Relació amb la paret toràcica.
• PLEURA VISCERAL: interna. Contacte directe amb el pulmó (víscera).
Pleura parietal: Membrana més externa, no es fica dins les cissures.
Parts: • costal (1) • interior / diafragmàtica (2) • mediastínica (3) • apical / cúpula pleural (4) Diferents parts s'uneixen entre elles formant els FONS DE SAC: • Costodiafragmàtic (5): on s'uneixen la part costal i la diafragmàtica. És el lloc de derrame pleural, el líquid anirà a la part més inferior (on s'acumulen líquids patològics).
• Costomediastínic (6): entre la porció costal i la mediastínica. Hi ha 2: anterior i posterior.
Pleura visceral: Membrana més interna, contacte directe amb el pulmó. Es fica dins les cissures.
Les pleures rodegen completament el pulmó excepte l'Hil pulmonar.
S'uneixen les pleures entre elles formant el LLIGAMENT PULMONAR: situat sota l'Hil pulmonar.
Cavitat pleural: Situada entre les dues pleures. Conté molt poc líquid (només per evitar el fregament de les pleures), però en certes circumstàncies s'acumula líquid en la cavitat: DERRAME PLEURAL (no es pot veure el fons de sac costodiafragmàtic).
2. Mediastí: Espai de la cavitat toràcica situat entre els pulmons.
Es divideix en: • Mediastí superior (lila): des de l'orifici superior de la cavitat toràcica (pla horitzontal que passa per les clavícules) fins un pla de la part inferior de T4 i l'angle de Louis en horitzontal (entre el manubri i el cos de l'estern.
• Mediastí inferior: des de T4 – angle de Louis fins el diafragma. Es subdivideix en 3: ▪ Anterior (groc; davant del cor i fins darrera l'estern) ▪ Mig (vermell, on trobem el cor) ▪ Posterior (verd: del marge posterior del cor fins la columna vertebral) ...

Comprar Previsualizar