Conferència 2: Conceptes motivacionals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 25/03/2016
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1.1.-CONCEPTE CLÀSSIC D’INSTINT: 1. DARWIN: és el primer que parlar dels instints  Teoria de la evolució (1859): totes les persones, com els animals, tenim instints. Instint: acció innata, irracional, està sempre present, tendència per sobreviure.
2. JAMES (1895): “predisposició a la conducta dirigida a una meta que facilita l’adaptació al medi”.
Per James, tot comportament podia ser explicat mitjançant els instints: amor, agressivitat, compassió, imitació...
3. MC DOUGALL (1908): definició millorada: “disposició psicofísica heretada, que determina al subjecte a percebre i atendre objectes de certa classe, i li determina també a experimentar certa excitació afectiva al percebre aquests objectes, a l’hora que l’impulsa a actuar conseqüentment d’una determinada forma”.
Dougall ho redueix, però utilitza definicions circulars.
CRÍTIQUES AL CONCEPTE CLÀSSIC (CONDUCTISME):    Fal·làcia nominal: el concepte d’instint és pseudoexplicatiu. Ex: Per què bec aigua? Perquè tinc un instint. Per què tinc un instint? Perquè bec aigua.
Falta d’evidència experimental.
La conducta està fortament regulada pel aprenentatge.
CONCEPTES ALTERNATIUS:   Pauta fixa d’acció  proposta de la etologia.
Impuls  proposta del conductisme. .
1.2.- INSTINT (DEFINICIÓ ETOLÒGICA MODERNA): “Patró de conducta heretat, específic i estereotipat, que es descarrega front certs elements específics del ambient”.
Només s’aplica a les conductes animals que no depenen del aprenentatge.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 COMPONENTS:  Pauta fixa d’acció (PFA): patró o seqüencia de conducta: o Innata: no susceptibles de variació per la experiència (aprenentatge).
o Especifica: comú a tots els membres d’una mateixa espècie.
o Estereotipada: un cop iniciada la PFA, s’intenta culminar encara que variïn les condicions de l’entorn.
Ex: abella que porta pol·len, abans de ficar-lo al rusc, el deixa a 2cm de l’arbre on està el rusc, i entra en ell per comprovar que no hi hagi predadors; després torna pel pol·len i el fica.
Es va fer un experiment on anaven movent el pol·len que l’abella deixava mentre inspeccionava el rusc a diferents distancies (4cm, 5cm...). L’abella sempre l’agafava, el tornava a deixar a 2cm, i tornava a entrar al rusc i després, finalment l’introduïa.
 Estímuls índexs: estímuls que desencadenen una PFA  són altament específics.
EXPERIMENT DE TINBERGEN:    Subjectes: cries de oca.
Procediment: es projecta en el terra del corral l’ombra d’una figura amb dos sentits de moviment.
o Cap a la dreta  No genera PFA (no estímul índex).
o Cap a l’esquerra  Genera PFA de fugida (és estímul index).
Mecanismes desencadenants innats: estructures Extret d’apunts de MOTEMO: anatomo-fisiològiques que generen la PFA al ser Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
estimulades per un estímul índex: o Neurals (sensorials i motores).
o Hormonals.
1.3.- CONCEPCIÓ LOCAL DEL IMPULS (CANNON): A causa de la privació d’estimulació es produeix desequilibri homeostàtic que ens fa sentir sensacions desagradables i ens porta a actuar.
Ex: estic sense beure durant molt temps  tinc set  bec.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 EXPERIMENT DE WASHBURN (1912): CANNON I Posen una sonda gàstrica en el subjecte, el qual havia estat sense menjar cert temps. El subjecte havia d’avisar quan tenia ganes de menjar (pressionar botó)  van veure que coincidia quan havia contraccions al estomac.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
IMPULS COM ESTÍMUL LOCAL: Estímul interoceptiu Impuls que genera Contraccions estomacals  Gana.
Sequedat a la gola  Set.
Vasocongestió genital  Sexe.
CRITIQUES:    Problemes metodològics en els experiments.
Posteriors experiments qüestionen la validesa dels resultats.
Persones castrades continuen tenint impuls sexual.
SOLUCIÓ: Concepció central del impuls (central = cervell).
1.4.-CONCEPCIÓ CENTRAL DE L’IMPULS (HULL, 1943): “Fenomen que succeeix a nivell del SNC, com a conseqüència d’un desequilibri biològic, que actua com activador i energitzador del comportament”.
Les persones patim desequilibris, els quals són detectats pel cervell que ens fa actuar per reduir aquest desequilibri.
   L’impuls activa la conducta. Explica la energització del comportament, però no la direcció  L’aprenentatge dirigeix la conducta, modula el comportament.
L’impuls no és un estímul.
L’impuls no és observable directament: es dedueix de la conducta.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 PROCEDIMENT D’ESTUDI DEL IMPULS (1920-1940): Caixa d’obstrucció de Columbia: Es posava una rata privada de menjar tancada en un laberint amb un camí recte electrificat, on al final d’aquest hi ha menjar. A cada assaig es pujava la intensitat elèctrica fins que la rata no tolerava més.
Mesura de la intensitat de l’impuls: intensitat de corrent tolerada per aconseguir el menjar  Com més gana tingués, més intensitat elèctrica suportava.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
Resultats: l’impuls és proporcional a la privació de l’aliment.
CRÍTIQUES A LA CONCEPCIÓ CENTRAL DE L’IMPULS:    L’impuls no és suficient per activar la conducta: es requereix la participació dels incentius.
En moltes conductes motivades no s’hi ha demostrat cap desequilibri homeostàtic (conducta sexual).
Explicacions alternatives a les conclusions ofertes pels defensors del concepte d’impuls  alternativa conceptual al impuls: concepte d’activació.
2.1.-CONCEPTE D’ACTIVACIÓ: “Terme hipotètic que descriu els processos que controlen l’alerta, la vigilància i l’activació (mecanismes corticals, conductuals i autonòmics)”.
TÉ ORIGEN EN EL SNC ÉS ENERGITZADOR DE LA CONDUCTA DIRIGEIX LA CONDUCTA A UNA META DEPÈN DE L’HOMEOSTÀSI EL SEU VALOR ÒPTIM ÉS ZERO IMPULS SI SI NO SI SI Impuls 0  necessitats satisfetes.
ACTIVACIÓ SI SI NO A VEGADES NO Activació 0  morts.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 PAPER DE LA FORMACIÓ RETICULAR EN LA ACTIVACIÓ: Experiment de Moruzzi i Magoun (1949):   Procediment: estimulació elèctrica FR.
Resultat: o aparició de ritme beta EEG.
o Respostes automàtiques i somàtiques.
Experiment de Lindsley (1950):   Procediment: lesió FR.
Resultats: desaparició ritme beta EEG.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2.
Méndez, Jordi (2016).
2.2.- ACTIVACIÓ CENTRAL: Electroencefalografia (Berger, 1929): L’activitat del còrtex cerebral està estretament lligada a diferents estats de consciència:    Ritme β: molta freqüència i poca amplitud.
Ritme α: relaxació, molta amplitud i poca freqüència.
Ritme zeta i delta: fases de somni.
2.3.- ACTIVACIÓ PERIFÈRICA (DUFFY, 1930): Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2.
Méndez, Jordi (2016).
Canvis (majoritàriament activació) en variables fisològiques controlades pel SNP.
Ex: situació de perill (activació)  s’activa simpàtic i desactiva parasimpàtic.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
Relaxació  s’activa parasimpàtic i desactiva simpatic.
Sistemes de regulació de l’activació perifèrica:     SNP.
Sistema hipofisiari-corticoadrenal.
Sistema hipotàlem-adrenomedul·lar.
Sistema tiroïdal.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2.4.- ACTIVACIÓ I CONDUCTA: LLEI DE YERKES-DODSON (1905): Hi ha un nivell òptim d’activació, per sota o damunt d’aquest, el rendiment decau.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
LLEI DE YERKES-DODSON MODIFICADA: Interacció entre activació i dificultat de la tasca sobre el nivell de rendiment.
El nivell òptim d’activació serà menor en les tasques complexes que en les senzilles (necessites està activat, però també concentrat).
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
PROPOSTA DE HEBB SOBRE L’ACTIVACIÓ (1955): Massa activació pot portar a problemes conductuals  ansietat.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
EFECTES DE LA FALTA D’ESTIMULACIÓ: Experiments de privació sensorial (Heron, 1957):  Subjecte tancat en una cambra sense visió, oïda... cada cert temps sortien i tenien que realitzar una tasca (ex: operació matemàtica). Després de poc temps (2h-3h): o Dificultat de concentració.
o Al·lucinacions.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25   o Irritabilitat.
o Baix rendiment en tasques cognitives.
La privació sensorial és un dels mètodes oficial de tortura en Guantánamo.
És pitjor el maltractament per omissió, la negligència, que el maltractament físic. Si el nen pateix falta d’estimulació en el període sensible (6 mesos – 1 any) tindrà seqüeles cognitives de per vida.
Conclusió: el dèficit d’estimulació és desadaptatiu.
EFECTES DEL EXCÉS D’ESTIMULACIÓ: Experiment de Cohen et al. (1980):    Subjectes: o Grup A: nens que van a escoles properes a aeroports.
o Grup B: nens que no van a escoles properes a aeroports.
Tasques: o Puzle difícil.
o Tasca atencional (localitzar “E”).
Resultats: Els nens del grup A presenten: o Major pressió arterial.
o Menor persistència (puzle).
o Menor rendiment (tasca atencional).
Conclusió: l’excés d’estimulació és desadaptatiu.
NIVELLS ÒPTIMS D’ACTIVACIÓ (NOA):    Cada organisme posseeix un nivell òptim d’activació.
El NOA depèn de les condicions ambientals a les que cada organisme s’ha adaptat.
Cada individu intenta mantenir constant el seu NOA controlant el nivell d’estimulació externa.
Exemples d’activitats de control del NOA:   Augmenten activació: ingerir begudes estimulants, dutxar-se amb aigua freda, etc.
Redueixen activació: menjar en abundància, aïllar-se de llum i soroll, etc.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2.4.- ACTIVACIÓ I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS: TEORIA D’EYSENCK (1967): Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
CONCEPTES RELACIONATS: Introversió-extraversió:    Impulsivitat.
Sociabilitat.
Cerca de sensacions.
Neuroticisme-estabilitat: impulsivitat.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
3.1.- PRECEDENTS: EXPERIMENTS DE CRESPI (1942) I ZEAMAN (1949): Quantitat d’incentius regula la conducta.
EXPERIMENTS DE YOUNG (1949): La motivació depèn de les propietats plaents o desplaents dels estímuls externs: hedonisme.
EXPERIMENT DE ZEAMAN (1949): Conclusions:   La ingesta no depèn solament de la quantitat de privació (desequilibri homeostàtic).
La ingesta depèn de les variacions en la quantitat d’incentiu ofert (aliment).
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 3.2.- CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DELS INCENTIUS: ORIGEN:   RELACIÓ AMB EL SUBJECTE:  Primaris: biològics, innats, no apresos.
Secundaris: après, determinat per la cultura o el medi ambient.
 Directes: l’experimenta el subjecte.
Vicaris: l’observa en altres.
VALÈNCIA:   Positiva: atractiu Negativa: aversiu NATURALESA:     Homeostàtics.
Sensorials.
Aprovació social.
Autoincentius.
   Estatus i poder.
Activitat.
Monetari.
3.4.- RELACIÓ ENTRE CONDUCTA I INCENTIUS: PARADOXA:    Un incentiu és una conseqüència de la conducta i té un efecte motivador.
Un motivador és una causa de la conducta.
Un incentiu és una causa de la conducta.
Un incentiu és una conseqüència de la conducta (valorem un estímul com a incentiu positiu o negatiu a causa de l’experiència que tinguem d’aquest estímul) però a la vegada motiva a realitzar una conducta (és la causa de la conducta).
SOLUCIÓ: concepte d’expectativa  experimentar en el present una representació mental d’un incentiu futur.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 2. Méndez, Jordi (2016).
...