Sentit de la vista (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 09/02/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Sentit  de  la  vista     El   glòbul   ocular   és   un   estructura   esfèric   bipolar.   El   pol   anterior   és   transparent   habilitant  el  pas  de  la  llum.       El   nervi   òptic   no   ho   és   des   del   punt   de   vista   histològic.   És   mielinitzat   per   oligodendròcits.  Embriològicament  la  retina  és  un  bocí  d’encèfal  emigrat,  raó  per  la   qual  és  un  fascicle  blanc.       La  paret  està  constituïda  per  tres  làmines  superposades.     Una   paret   externa   amb   dos   segments   clarament   definits   escleròtic   (capa   espesa   de   fibres   de   col·lagen)   i   corneal   (pol   anterior,   estructura   transparent   convexa),   és   a   dir,  capa  esclerocorneal.     Una  mitja  anomenada  úvea.  La  major  part  és  un  túnica  prima  que  separa  la  retina   de   la   capa   escleròtica,   membrana   coroïdal   o   coroides,   altament   vascularitzada.   Aquests   vasos   estan   encarregats   de   la   vascularització   de   l’interior   de   l’ull.   Al   pol   anterior   tenim   el   cos   ciliar   amb   el   múscul   ciliar   amb   un   forat   central   variable   gràcies   a   un   múscul   constrictor   i   un   altre   dilatador   propis   de   la   pupil·la.   Aquest   foramen   és   la   tercera   part   de   la   capa   conegut   com   pupil·la  i  les  làmines  adjacents  són  l’iris.  El  cos  ciliar  i   l’iris,  es  troben  pigmentats.     I   una   interior   coneguda   per   retina,   la   sensorial   pròpiament   dita.   S’insereix   a   la   coroideals   2/3   anteriors  del  glòbul  a  nivell  de  la  ora  serrata.       L’interior   de   l’ull   està   ocupat   per   cristal·lí   a   la   part   més   anterior   i   la   resta   per   una   massa   gelatinosa   transparent  coneguda  com  humor  vitri.             Compartiment  extern,  fibrós:  ECLEROCORNEAL   ·   Esclera   o   capa   escleròtica:   constituïda   per   col·lagen   tipus   I   entrellaçat   amb   fibres  elàstiques  i  teixit  connectiu  dens  (avascular)  que  li  ofereix  consistència.     Recoberta  per  la  càpsula  de  Tenon.     La   seva   funció   és   mantenir   la   forma   de   l’ull,   que   es   manté   gràcies   a   la   pressió   intraocular  de  l’humor  aquós  i  el  cos  vitri.       ·  Còrnia:   de   forma   convexa   i   transparent  d’una   espessor  d’1  mm.  La  transparència   d’aquesta  capa  es  dóna  gràcies  a  la  disposició  específica  de  les  fibres  de  col·lagen   entrellaçades  entre  sí  i  al  fet  que  no  conté  vasos  sanguinis.  El  fet  que  es  trobi  fora   del   sistema   vascular   implica   que   no   entri   en   contacte   amb   el   sistema   immunitari   fent  inexistent  la  possibilitat  de  rebuig  en  un  transplantament.     a)  D’epiteli  pla  estratificat  que  no  descansa  sobre  una  làmina  basal  sinó  que  ho  fa   sobre   una   estructura   col·lagènica   acel·lular   coneguda   com   membrana   de   Bowman.   Conté   abundants   fibres   nervioses   i   requereix   estar   sempre   humit,   engreixat   i   protegit   per   evitar   qualsevol   lesió   per   part   d’un   agent   extern,   tall   o   traumatisme.   Els  encarregats  d’humitejar  i  engreixar  són  les  glàndules  lacrimals  i  les  glàndules   sebàcies  de  les  parpelles,  respectivament.     b)   A   continuació   trobem   teixit   connectiu   especialitzat   que   constitueix   l’estroma   de   la   còrnia,   que   representa   un   90%.   Conté   unes   cèl·lules   anomenades   queratòcits,   situats   entre   les   fibres   de   col·lagen   i   de   petit   tamany   però   amb   els   orgànuls   suficients   com   per   a   produir   els   diversos   components   de   les   fibres   i   la   MEC.   És   avascular   a   causa   que   de   la   segregació   de   factors   antiangiogènics   per   part   dels   queratòcits.     c)   En   la   part   posterior   presenta   la   membrana   de   Decemet,   similar   a   la   de   Bowman   però  de  menor  gruix  i  estriacions  transversals.  Sobre  aquesta  membrana  hi  trobem   un  epiteli  pla  simple  que  la  conserva  i  que  també  s’encarrega  d’absorbir  un  excés   de  líquid  i  mantenir  l’estroma  deshidratat.       El   limbo   és   la   unió   esclerocorneal   que   està   en   connexió   amb   el   conducte   de   Schlemm  que  recicla  l’humor  aquós,  el  transporta  de  la  càmera  anterior  de  l’ull  al   sistema  venós.     Compartiment  mitjà,  vascular:  ÚVEA   ·   Coroides:   separa   la   retina   (compartiment   intern)   de   la   capa   escleròtica.   En   la   porció   proximal   a   la   capa   escleròtica   té   un   epiteli   pigmentat   amb   una   gran   concentració   de   melanòcits   que   lo   donen   el   seu   color   negre   característic   que   descansa  sobre  una  làmina  basal  unida  laxament  a  l’esclera.  Es  separa  de  la  retina   per  la  membrana  de  Bruch.  Ben  vascularitzada.       ·  Cos  ciliar:  Amb  forma  de  cunya.  Zona  de  màxim  gruix  de  l’úvea.     Situat   entre   l’iris   i   el   cos   vitri   projectat   cap   al   cristal·lí   en   el   que   coneixem   com   processos   ciliars   que   són   expansions   digitiformes   encarregades   de   la   secreció   de   l’humor  aquós  que  residirà  en  l’espai  comprès  entre  l’iris  i  el  cristal·lí.  En  la  seva   part   externa   presenten   un   epiteli   cilíndric   no   pigmentari   i   en   la   part   interna   un   epiteli  cilíndric  pigmentari.     Format  per  teixit  connectiu  lax  amb  fibres  elàstiques,  vasos  i  melanòcits.     Des  de  el  cos  ciliar  sorgeixen  unes  fibres  zomulars  que  sostenen  el  cristal·lí.     Una  altra  part  important  és  el  múscul  ciliar,  format  per  tres  feixos  de  múscul  llis.  És   el   responsable   de   l’obertura   del   conducte   de   Schlemm   (reciclatge   de   l’humor   aquós)  en  contacte  amb  la  coroides  i  en  relació  al  cristal·lí  se’l  coneix  com  múscul   de   l’acomodació,   puix   que   varia   les   propietats   òptiques   enfocant   o   desenfocant.   Amb   l’edat   el   múscul   perd   força   i   es   perd   la   capacitat   d’adaptació   del   cristal·lí   progressivament  (vista  cansada).       ·Iris:   és  un  diafragma  contràctil  de  color  que  controla  l’obertura  de  la  pupil·la.  Té   dos  anells  contràctils  (pupil·lar  i  ciliar).  Trobem  el  múscul  dilatador  de  la  pupil·la   que  disposa  radialment  les  seves  fibres  i  el  múscul  esfínter  de  la  pupil·la  amb  cèl   mioepitelials.         ·   Cristal·lí:   és   un   disc   biconvex   transparent   situat   darrera   de   la   pupil·la   i   que   enfoca  els  raigs  a  la  retina.     Recobert  per  una  càpsula  de  col·lagen  IV  i  glicoproteïnes.     Suspès  pel  lligament  zonular.     Conté  cèl  epitelials  diferenciades  sense  MEC  que  han  perdut  el  nucli  i  els  orgànuls  i   que   s’omplen   de   cristal·lines   (proteïnes).   A   partir   dels   40   anys,   les   proteïnes   que   formen   el   cristal·lí   perden   elasticitat   tornant-­‐se   més   indeformable   i   apareixent   problemes   de   visió   (presbícia,   que   es   pot   corretgir   amb   una   pròtesis).   Les   cristal·lines   són   transparents   fins   a   la   seva   oxidació   provocant   la   seva   opacitat   (pèrdua  de  característiques  transparents,  origina  cataractes).       ·  Cos    o  humor  vitri:   gel   transparent  que  omple  la  cavitat  vítria  situada  darrera  el   cristal·lí.     Compost  pràcticament  en  tota  la  seva  totalitat  d’aigua.  (99%)   Presenta  macròfags  en  la  perifèria.       Totes   aquestes   estructures   delimiten   la   cambra   anterior   i   posterior   de   l’ull.   L’anterior  està  compresa  entre  la  còrnia  i  l’iris.  En  canvi,  la  posterior  es  troba  entre   l’iris  i  el  cristal·lí.       Ambdues  estan  recobertes  per  un  líquid  amb  composició  similar  al  cefaloraquidi,   però  amb  menys  quantitats  de  proteïnes  i  glucosa,  conegut  com  humor  aquós.     És   qui   genera   la   pressió   intraocular   necessària   per   a   mantenir   la   forma   de   l’ull.   Produït   als   processos   ciliars   i   arriba   al   sistema   venós   per   a   la   seva   renovació   a   través   del   canal   de   Schlemm.   Si   s’obstaculitza   aquesta   reabsorció   augmentarà   la   pressió  intraocular  entrant  en  una  situació  patològica  coneguda  com  glaucoma  que   danya  la  retina  assolint  un  danys  possiblement  irreparable.     Compartiment  intern,  neural:  RETINA   Està  constituïda  per  10  capes:   ·  Epiteli  pigmentat:   cèl   cúbiques   que   reposen   sobre   una   làmina   basal   anomenada   de  Bruch  i  es  troben  adherides  als  fotoreceptors.     La  tonalitat  fosca  a  causa  de  l’abundància  de  grànuls  de  melanina  evita  la  reflexió   per  evitar  la  deterioració  de  l’enfocament.     Formen  la  barrera  hematoretiniana.     Té   les   següents   funcions:   evitar   la   reflexió,   fagocitar   disc   membranosos   gastats   dels  extrems  dels  bastons  i  activa  la  esterificació  de  la  vitamina.       ·   Cons   i   bastons:   fotoreceptors.   Formats   per   cèl   nervioses   especialitzades.   Els   seus   extrems   apicals   els   coneixem   com   segments   externs   i   no   són   més   que   dendrites  especialitzades.     Amb  la  part  basal  estableixen  connexions  sinàptiques  amb  les  cèl  inferiors.   Envoltats  de  cèl  pigmentàries.       CONS:   cèl   bipolar   de   forma   cònica     que   rep   una   única   senyal   nerviosa   (alta   resolució   i   menor   sensibilitat).   S’encarreguen   de   la   visió   dels   colors   (iodopsina),   n’hi  ha  mínim  de  tres  tipus  per  als  colors  roig,  verd  i  blau.  De  tinció  clara  i  nuclis   rodons.   BASTONS:   cèl   bipolar   de   forma   cilíndrica     que   rep   diverses   senyals   nervioses   (baixa  resolució  i  major  sensibilitat).  Com  discs  de  membrana  un  damunt  de  l’altre,   de  tinció  fosca  i  nuclis  petits  i  rodons.         ·   Capa   limitant   externa:  zona  d’adherència  entre  els  fotoreceptors  i  les  cèl  de  la   neuròglia   modificada   conegudes   com   de   Müller.   Es   troben   entre   el   cos   vitri   i   els   segments  interns  dels  bastons  i  cons.  Són  cèl  de  suport  per  la  retina  neural.       ·  Capa  nuclear  externa:  hi  trobem  els  nuclis  dels  cons  i  bastons.       ·   Capa   plexiforme   externa:   on   trobem   les   sinapsis   axodendrítiques   entre   els   fotoreceptors  i  cèl  bipolars.         ·   Capa   nuclear   interna:   formada   pels   nuclis   de   les   cèl   bipolars   amacrines,   de   contrast  (actuen  davant  canvis  bruscs  frenant  el  senyal)  o  horitzontals  (integren  el   senyal  de  manera  horitzontal)  i  de  Müller.   Poden   estar   en   contacte   amb   nombrosos   bastons   con   habilitant   la   sumació   de   senyals,  o  en  contacte  amb  un  sol  con.     Agafen   el   senyal   elèctric   del   fotoreceptor   i   l’envia   a   la   cèl   ganglionar   de   la   retina   que  acabarà  formant  els  axons  del  nervi  òptic.       ·   Capa   plexiforme   interna:   conté   les   prolongacions   de   cèl   bipolars,   amacrines   i   ganglionars.  També  trobem  sinapsis  axodendrítiques.       ·   Ganglionars:   els   cossos   cel·lulars   de   les   cèl   ganglionars.   Confereixen   els   seus   axons   en   el   punt   de   naixement   del   nervi   òptic.   Són   activades   per   la   hiperpolarització  originant  un  potencial  d’acció.     També  hi  trobem  vasos  provinents  de  l’artèria  central  de  la  retina.       ·  Nervi  òptic:   axons   no   mielinitzats   de   les   cèl   ganglionars,   que   s’anirà   mielinitzant   a  mesura  que  el  nervi  perfora  la  capa  escleròtica.       ·  Capa  limitant  interna:  làmines  basilars  de  les  cèl  de  Müller.     La  llum  provinent  del  cristal·lí  penetra  per  la  membrana  limitant  interna,  per  tant   la   llum   per   excitar   els   fotoreceptors   ha   de   travessar   totes   les   estructures   abans   esmentades.                                                           El  punt  de  màxima  agudesa  visual  es  coneix  com  màcula  lútia.   És   un   punt   en   el   qual   augmenta   la   densitat   de   fotoreceptors   i   s’aparten   les   cèl   ganglionars,   bipolars   i   els   vasos;   per   tant   la   connexió  entre  fotoreceptors  i  cèl  es  fa  de  manera  obliqua.     Per  contra,  la  papil·la  és  un  punt  cec  lloc  de  sortida  del  nervi   òptic.  És  el  punt  on  coincideixen  les  cèl  ganglionars  i  no  hi  ha   fotoreceptors.         Estructures  accessòries  de  l’ull     Parpelles   (párpados):   barrera   de   protecció   per   la   superfície   anterior   de   l’ull.   Externament  recobertes  per  pell  i  internament  per  la  conjuntiva.   Conté:   glàndules   sebàcies,   glàndules   sudorípares   i   pèls.   Les   glàndules   sebàcies   modificades   de   Meibomio   secreten   una   substància   oliosa   que   impedeix   que   s’evapori  la  llàgrima.  També  de  Zeis  que  secreten  al  fol·licle  de  les  pestanyes.  Les   glàndules  sudorípares  modificades  s’anomenen  de  Moll.   Té  les  pestanyes  però  sense  músculs  erectors  de  pèl.   Sense  fibres  elàstiques  ni  grassa.       Conjuntiva:   epiteli   cilíndric   estratificat   amb   cèl   caliciformes   encarregades   de   lubrificar  i  protegir  l’epiteli  de  la  superfície  anterior  de  l’ull.     Diferenciem   entre   conjuntiva   palpebral,   que   recobreix   les   parpelles,   i   bulbar,   reflectida  sobre  l’escleròtica  de  la  superfície  interior  de  l’ull.   En   el   punt   d’unió   esclerocorneal   l’epiteli   esdevé   escamós   estratificat   sense   cèl   caliciformes.       Aparell   lacrimal:   secreta   llàgrimes   que   mantenen   la   superfície   anterior   de   l’ull   humida  impedint  la  deshidratació  de  la  còrnia.   -­‐ Glàndula   lacrimal:   tubuloalveolar   composta   serosa,   situada   en   l’angle   supero-­‐extern  de  l’òrbita.   -­‐ Tubercle   lacrimal:   situats   en   l’extrem   intern   de   la   vora   lliure   de   les   parpelles.  És  on  s’acumulen  les  llàgrimes.     -­‐ Punt  lacrimal:  lloc  d’inici  dels  conductes  o  canalicle  lacrimal.   -­‐ Canalicle   lacrimal:   un   de   la   parpella   inferior   i   un   de   la   parpella   superior,   comuniquen  amb  el  sac  lacrimal.     -­‐ Sac  lacrimal:  comunica  amb  el  conducte  nasolacrimal.   -­‐ Conducte  nasolacrimal:  desemboca  al  meat  inferior  de  les  fosses  nasals.     ...