Aparell urinari (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA II:  Aparell urinari.  El ​sistema urinari ​humà és un conjunt d'òrgans encarregats de la producció d'​orina mitjançant la qual s'eliminen​ ​l’​H2O​, s ​ als​ i​ productes del metabolisme proteïc (​nitrogenats​)​ ​en excés originats en el ​metabolisme ​(urea, creatinina i àcid úric), i de la osmoregulació​. Es compon d'estructures que filtren els fluids corporals (líquid celomático, hemolimfa, sang). ​Manté el pH​ de la sang, per la qual cosa un problema renal pot haver una acidosi o alcalinosi en la sang. Està constituit per: - Ronyons.
- Urèter.
- Bufeta urinària.
- Uretra.
RONYÓ Els ​ronyons ​són els òrgans principals del sistema urinari. S'encarreguen de l'​excreció​ de substàncies de rebuig a través de l'orina i compten amb altres funcions molt importants, entre elles la regulació de l'equilibri del medi intern de l'organisme (​homeòstasi​), controlant el volum dels líquids extracel·lulars, l'​osmolaritat​ del plasma sanguini , el ​balanç d'electròlits​ i el ​pH ​del medi intern. A més el ronyó produeix hormones com l'​eritropoetina que regula la producció de glòbuls vermells de la sang i la ​renina ​que regula la pressió arterial.
Els ronyons són ​òrgans parells​ amb forma de mongeta o fesol i estan situats en la part ​retroperitoneal​, darrera del perineu parietal posterior. Va des de T12 fins a L1 o L2. El ronyó esquerra està més superior que el de la dreta. Es desplaça uns centímetres per la respiració degut al moviment del diafragma. No es poden palpar, només en casos de molta primesa. La part inferior es troba a un palm de la cresta ilíaca.
Els ronyons estan envoltats per una ​càpsula renal​ o cel·la renal. Hi ha greix per fora i dins de la càpsula per protegir el ronyó. Està a tot arreu menys a l’hil renal. La posició és la següent: ● - - Cara anterior:​ hi ha la ​glàndula suprarenal​ (part superior i medial) i es troba en el peritoneu parietal posterior.
Ronyó dret: ​relacionat amb el fetge a través del peritoneu, el duodé, el colon ascendent i l’angle còlic dret.
Ronyó esquerra: ​peritoneu posterior amb la melsa, el pàncrees, l’estòmac, el jejú, el còlon descendent i l’anlge còlic esquerra.
● Cara posterior: - Part superior​: diafragma, costelles.
- Part inferior​: hi ha músculs relacionats, com el psoas.
● Cara lateral:​ es relaciona amb els nervis iliohipogàstrics i nervis ilioinginals. Part convexe, a la paret abdominal.
● Marge medial o hiliar​: es troba l’hil renal i per on passa el pedicle renal (artèria, vena ganglis, nervis i pelvis renal).
SECCIÓ RENAL Des de punt de vista histològic i funcional en el ​ronyó ​es poden diferenciar bàsicament en dos parts: - Medul·la renal.
- Escorça renal.
La medul·la renal està constituida per les ​piràmides de Malpighi​, que es diuen així per la seva forma, té la seva base en la perifèria i el vèrtex està orientat cap a la pelvis renal. En aquestes piràmides es forma l'orina mitjançant la filtració de la sang. Acaba filtrant-se pel vèrtex (​papil·la renal​), formant-se l'orina.
L'​escorça renal​ està constituida per l'​arc cortical​, que està situat a la perifèria i és on es filtra la sang. També està constituida per les ​columnes renals​, on es troben els vasos sanguinis. Histològicament l'arc cortical i les columnes renals estan formades per les mateixes cèl·lules.
Els ​lòbuls renals de Bertin​ són les piràmides rodejades d'escorça renal, per tant, hi haurà tants lòbuls com piràmides.
La part excretora d'orina comença a nivell de la papil·la renal.
En la papil·la renal es drena l'orina formada en el ronyó, aquesta orina anirà a parar als calzes ​(cálices) ​menors​. De 3-5 calzes menors formaran un ​claze major​. La unió dels calzes majors es formarà la ​pelvis renal​. La pelvis renal forma el ​pedicle renal​, formada per l'artèria, vena renal, ganglis limfàttics, etc.
VASCULARITZACIÓ DEL RONYÓ Vascularització arterial: L'origen de les ​artèries renals​ prové de l'​artèria aorta descendent abdominal​. Les artèries renals neixeran en angle recte. L'artèria renal més curta serà llavors l'​esquerra​.
L'​artèria renal dreta​ passa darrera de la ​vena cava inferior​. Les artèries formen part del pedicle renal​.
Vascularització venosa: Les ​venes renals​ drenen a la ​vena cava inferior​. La vena renal dreta serà més curta. La vena renal esquerra​ passa entre l'​aorta​ i la ​mesentèrica superior​, i queda pinçada. El drenatge cap a a les venes renals: la ​vena gonadal​ ​esquerre ​drena a la​ vena renal esquerra​. La ​vena gonadal dreta​ drena a la ​vena cava inferior​. La ​vena suprarenal esquerra​ drena a la ​vena renal dreta​ ​però la ​vena suprarenal dreta​ drena a la vena cava inferior.
● ● ● ● ● Venes renals​→​ vena cava inferior.
Vena gonadal esquerra​→​ vena renal esquerra.
Vena gonadal dreta​→​ vena cava inferior.
Vena suprarenal esquerra​→ ​Vena renal esquerra Vena suprarenal dreta​→​ vena cava inferior.
Les venes renals són les més anteriors del​ pedicle renal​. Les venes gonadals esquerra i dreta en l’home seria la ​vena testicular ​i en la dona seria la ​vena ovàrica​.
Vascularització limfàtica: ​ganglis limfàtics lumbars.
URÈTER L'​urèter​ és la continuaciuó de la pelvis renals, i són dos conductes musculars (musculatura llisa), que van des de la ​pelvis renal​ fins a la ​bufeta urinària​. Hi ha dues parts: ​abdominal (retroperitoneal) i ​pelviana ​(infraperitoneal).
● Part abdominal: ​és retroperitoneal i té relació amb la ​musculatura posterior​, com el múscul psoas major. L'urèter està superior i anterior al​ nervi genitofemoral​, que és un nervi sensitiu. Quan hi ha una pedra que es clava en l'urèter comprimeix aquest nervi i per això és freqüent que la gent senti dolor a nivell dels genitals i a la regió del triangle d'escarpa.
Baixen en línia recta a nivell del múscul psoes ilíac, després són travessats anteriorment en la seva porció mitjana pels ​vasos gonadals​, que en l’home són anomenats ​vasos testiculars​ i en les dones ​vasos ovàrics​.
● Part pelviana​: és infraperitoneal (per sota del perineu parietal inferior). Està situada a nivell de la pelvis i acaba a nivell de la bufeta urinària. La part més inferior i terminal de l'urèter està situada dins de la paret de la bufeta urinària, i aquesta porció s'anomena ​porció intramural​, que fa d'​esfínter​. Es comporta com esfínter perquè es fa ​contracció​ de la bufeta de l'orina (micció), i com la porció intramural està fins de la bufeta aquesta porció es tancarà per contracció i pressió i tindrà efecte anti-reflux que evitarà les infeccions.
1. Sistema urinari humà. 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal), 7. Glàndula suprarenal vasos sanguinis: 8. Artèria i venes renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaca comuna BUFETA URINÀRIA La ​bufeta urinària​ és un òrgan buit utilitzat com a ​reservori temporal d’orina​, situada en els adults a nivell de la ​pelvis menor​ i en els nens a nivell de l’​abdomen​. Té unes parets musculars molt gruixudes tenen també molta ​distensibilitat ​(capacitat de tenir líquid→ quasi 0,5 L, que en casos patològics pot contenir fins a 2 L) .
La bufeta urinària és infraperitoneal, que es troba sota del peritoneu parietal inferior. En l'home el fons de sac de Douglas (darrera es troba els budells) i en la dona es el fons de sac vesicouterí, que es relaciona amb l'úter i el pubis.
● Cara superior: ​en el vèrtex es troba el ​lligament umbilical mig​, que va des del vèrtex (marge anterior i superior de la bufeta) fins al melic.
Es relaciona en l’home amb els intestins, formant el ​fons de sac de Douglas​ o ​recte vesical​, i en la dona amb l’úter i el pubis, format el fons de sac de Douglas o el ​fons de sac vesicouterí​. Es pot veure tant amb un tall frontal com sagital.
● Cara anterior:​ tant en l’home com en la dona es relaciona amb el pubis.
● Cara lateral: ​està relacionat amb els músculs obturadors interns i l’elevador de l’anus.
● Cara posterior​: es troba el ​trígon vesical​, que és un triangle a que està a la cara posterior interna de la bufeta urinària, que es comprén des de els dos orificis inferiors dels urèters i l'orifici superior de la uretra. Tota la bufeta de l'orina deriva de l'​endoderma​ excepte aquest triangle.
Tota la paret de la bufeta té ​rugositats ​(plecs) excepte aquesta zona triangular (trigon), que és llisa. Es relaciona amb el recte en l'home (6. vesícules seminals) i forma el fons de sac de Douglas, que pot ser una relació de la cara posterior . En la dona està relacionat amb el coll de l'úter i vagina. Aquestes relacions es donen superior i posteriorment.
● Coll​: és la part més inferior de la bufeta urinària, que és on s'origina la ​uretra​. En aquest nivell es forma un esfínter (esfínter intern de la uretra o ​esfínter vesical​).
VASCULARITACIÓ DE LA BUFETA URINÀRIA Vascularització arterial: ​branques ilíaca interna→ artèries vesicals superiors i inferiors.
Vascularització venosa:​ venes vesicals→ venes ilíaques internes→ Vena cava inferior.
Vascularització limfàtica:​ ganglis limfàtics ilíacs.
Innervació​: la micció està controlada pels nervis S2 i S3, per la qual cosa si hi ha una lesió pot haver una incontinència urinària.
URETRA La ​uretra ​és el conducte de ​drenatge ​de l'orina. Té dos orificis, un orifci superior (intern) i un inferior (extern). El superior està a nivell del coll, que està l'​esfínter vesical ​(involuntari), en l'exterior hi ha un altre, l'​esfínter extern​ (voluntari), que a vegades no està en la part de sortida, sinó una mica més superior. L’esfínter extern està format per fibres del ​múscul bulboesponjós​.
URETRA FEMENINA La ​uretra femenina​ és molt curta (3-4 cm), per això és més fàcil que contraure c ​ istitis (infecció de la bufeta orinària). Té direcció superior i posterior i l'orifici uretral extern es troba a nivell del ​vestíbul vaginal​. Aquest orifici es troba entre el ​clítoris​ i la ​vagina​.
URETRA MASCULINA La ​uretra masculina​ és més llarga que la femenina (18-20 cm), per això tenen menys probabilitats de patir cistitis. Té dues funcions: ​orinària ​(drenar orina) i ​genital ​(drenar semen). Té dues corbes, la ​corba subpúbica​ o fixa i la ​corba prepúbica ​o mòbil.
En el sondatge vesical s’ha de moure el penis per evitar les curvatures.
Des del punt de vista clínic, la uretra masculina es pot dividir en dos parts: anterior i posterior: Fora d’aquestes dues parts hem de tenir en compte la​ uretra preprostàtica​, que està relacionada amb l’​esfínter vesical​.
● - Uretra posterior: Uretra prostàtica:​ Travessa la ​pròstata​, on es troba l’orifici intern o superior de l’uretra. Va a drenar als ​conductes ejaculadors​ i drena el ​líquid prostàtic​.
- Uretra membranosa: ​és la segona part de la uretra posterior. Comença en en el marge inferior de la pròstata fins al múscul bulbesponjós​ (lila). Rodeja l'esfínter voluntari de l'uretra. Acaba en la part posterolateral, on es troben les glàndules de Cowper o ​glàndules bulbouretrals​.
● Uretra anterior ​(uretra esponjosa o peneana): és la part més llarga, formarà el penis i està situada dins del bulboesponjós- cos esponjós-gland. És en aquesta part on drenen les ​glàndules de Cowper​ o ​glàndules bulbouretrals​ que estan posicionades en la uretra posterior, en la part membranosa.
VASCULARITZACIÓ DE LA URETRA Vascularització arterial: ​branques ilíaca interna.
Vascularització venosa:​ venes ilíaques internes→ Vena cava inferior.
Vascularització limfàtica:​ ganglis limfàtics ilíacs.
Innervació​: la micció està controlada pels nervis S2 i S3, per la qual cosa si hi ha una lesió pot haver una incontinència urinària.
GLÀNDULA SUPRARENAL La ​glàndula suprarenal​ és una ​glàndula neuroendocrina​ que no forma part de l'aparell urinari. Sintetitzen ​corticoides​ i és responsable de la formació de l'​adrenalina​, entre altres.
Estan situades a la part superior anterior i medial. Es troben dins de ​fàscia renal ​però està separada del ronyó per teixit adipós. Des de punt de vista histològic està formada per l'escorça i la medul·la renal.
VASCULARITZACIÓ DE LA GLÀNDULA SUPRARENAL Vascularització arterial: ● Artèries suprarenals superiors, que s'originen de les artèries frèniques inferiors.
● Artèries suprarenals mitjanes, branques de l'aorta abdominal.
● Artèries suprarenals inferiors branques de l'artèria renal.
Vascularització venosa: ● Venes suprarenals esquerres drenen la vena renal esquerra.
● Vena suprarenal dreta drena a la vena cava inferior.
Vascularització limfàtica​: ganglis al voltant del tronc celíac.
...

Comprar Previsualizar