TEMA 9 - GRÈCIA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9. Grècia: l’època hel·lenística - En realitat, comença quan mor Alexandre el Gran i es desintegra l’Imperi.
Macedònia - Ètnicament gent grega, parlen un dialecte grec però molt particular i poc semblant a la llengua grega. Religió grega (món Olimp en els seus dominis – casa dels déus grecs).
- Menyspreu dels grecs, que els consideraven bàrbars (sistema polític no basat en la polis).
- Regne amb capital a Egas (Vergina) i posteriorment a Pel·la.
1. L’hegemonia de Macedònia: Filip II i Alexandre el Gran Filip II (356-336 aC) - Veritable causant de l’expansió i poder de Macedònia, la converteix en un gran regne. Expansió territorial cap a Tràcia i pretensions cap a Pèrsia.
- El rei, Pèrdiques III, germà seu, mor, i el seu successor, Amintes IV (el nebot de Filip), és massa jove per regnar i Filip assumeix la regència, conquerint territoris. Posteriorment es desfà d’ell.
- Intenció de situar la frontera al riu Danubi, al nord, volent expulsar cap al nord les tribus escites, perill per els pobles macedònics. A més, podrien controlar les rutes comercials importants del Danubi i el Mar Negre.
- Amant de la cultura grega (contracta Aristòtil com a tutor d’Alexandre). Vol ser reconegut com a rei dels grecs.
- Incorporació de Grècia a la seva esfera de poder: 337 aC, victòria de Queronea (Beòcia) sobre atenesos, beocis i corintis. Els grecs reconeixen la supremacia de Filip II.
- Creació de la Lliga Grega (excepte Esparta) per lluitar contra els perses sota el comandament de Filip. Reunió a Corint (Lliga de Corint): membres anomenen Filip com ‘’hegemon’’, comandant de les tropes. Objectiu: impulsar la pau entre les polis, en constant lluita després de la guerra del Peloponès, i unir esforços per alliberar les ciutats gregues asiàtiques en mans dels perses.
- No obstant, no li donarà temps a fer l’expedició contra Pèrsia perquè és assassinat el 336 aC per Pausànias (amant seu), membre de la guàrdia reial. Assassinat encara no resolt. Sembla que relacionat amb la seva complicada vida familiar.
Attal (rei grec) Cleòpatra oo Filip oo Olímpia Alexandre Alexandre (rei d’Epir) Cleòpatra - Filip és casa amb Olímpia (de família reial d’Epir) i té dos fills: Alexandre el Gran i Cleòpatra. Després, però, pretén casar-se amb la filla d’un aliat seu, Cleòpatra, filla d’Attal. Olímpia es sent ofesa (de fet el matrimoni no es portava gaire bé) i, rebutjada, se’n va amb el seu germà, rei d’Epir.
- Pausànias, amant de Filip, és rebutjat. És una història fosca: Attal i el seus homes violen a Pausànias, que demana justícia a Filip. Aquest no el venja i, possiblement, provoca la ira de Pausànias, que l’assassina.
- Alexandre també s’ofèn. Attal brinda per el matrimoni legítim de Filip amb la seva filla, el fruit dels quals serà el veritable rei. Consideren a Alexandre un bastard. Alexandre l’insulta.
- Ocorre durant una festa, tots molt beguts. Filip no es pot posar en peus i intenta passar de llit en llit per matar a Alexandre i cau. Vacil·lant-lo, Alexandre diu als homes de Filip si pretenen que aquell home els porti a Pèrsia, de continent a continent, si no és capaç de passar d’un llit a un altre. Filip el desterra.
- Després el rei es penedirà de tot i faran les paus. Intenta reconciliar-se amb Olímpia i sobretot amb Alexandre, el seu cunyat rei d’Epir, mitjançant el casament de la seva filla, Cleòpatra, amb el seu oncle.
- Durant la boda, al teatre d’Egas, ciutat religiosa, Pausànias el mata. Després és enxampat i executat.
- Història misteriosa: fou realment Pausànias el que planeja l’assassinat? Olímpia? Alexandre? El rei persa? Els atenesos? Hi ha molts candidats per un assassinat encara no resolt i que, molt possiblement, mai resoldrem.
Alexandre III el Gran (336-323 aC) - Consolidació del poder macedoni a Tràcia i a Grècia.
- Corre la veu per Grècia de que és mort en guerra i Tebes aprofita per revoltar-se contra els macedonis.
- Tot i així, Alexandre reacciona molt ràpidament i els derrota. Els altres grecs, en veure el poder d’Alexandre, es rendeixen. Els grecs es reuneixen, com en temps de Filip, i el proclamen hegemon.
- Destrucció de l’Imperi Persa (334-330 aC):  Granic (334 aC).
 Issos (333 aC).
 Gaugamela (331 aC).
La campanya asiàtica (334-323 aC) - Inicialment perses veuen a Alexandre com un simple noi boig amb pretensions ambicioses de grandesa típiques de la seva joventut. Només envien tropes de les satrapies d’Anatòlia. Batalla de Granic (334 aC): victòria.
- Conquereix tota la costa d’Àsia Menor, complint el desig d’alliberar les ciutats gregues sotmeses a Pèrsia.
- Es dirigeix cap al centre d’Anatòlia, conquerint Gordion (Frígia), on ocorre l’episodi del nus gordià que, segons la llegenda, preconitzava el ‘’domini universal’’ d’Alexandre.
- Després, travessa Capadòcia i descendeix cap a Síria, topant-se, ara si, amb l’exèrcit de Darios III, derrotant-lo a la batalla d’Issos (333 aC). Per vergonya dels perses, Darios II fuig.
- L’expedició es dirigí cap al sud, aconseguint quasi sense resistència la submissió de les ciutats fenícies, excepte Tir, la rendició de la qual costà un setge de set mesos (inexpugnable), i palestines, excepte Gaza, on va haver d’instal·lar-se una guarnició.
- Amb això té les portes obertes a Egipte. Els egipcis el proclamen faraó. Funda Alexandria (331 aC). L’oracle de Siwah el reconeix com el fill de Zeus.
- Torna a lluitar contra els perses, a la batalla de Gaugamela (331 aC), on els derrota definitivament. Darios torna a fugir. Victòria absoluta.
- Persecució de Darios. Sembla que se’l troba mort però les històries gregues conten que un Darios moribund li lliurà el tron de Pèrsia amb el jurament de venjar la seva mort en mans dels seus nobles (farts d’un rei que fuig).
Quan troba al culpable, l’executa. Tracta molt bé a la família de Darios III.
- Fi de la Lliga Grega (330 aC), ja no té sentit la seva existència perquè els perses són derrotats i la destrucció dels perses a Grècia ja està venjada. Permet que els grecs tornin a casa.
- Tot i així, ell continua amb la seva campanya i prossegueix cap a la Índia. Allà es casa per primera vegada amb Roxana, una princesa de la zona: intenció d’integrar els nous habitants a l’Imperi.
- Alexandre es comença a presentar ja com un autèntic ‘’gran Rei’’, adoptant la vestimenta persa i el seu ritual de submissió, consistent en besar-li els peus o l’extrem de la túnica. Els seus propis soldats ja li tenen cert recel, ja que veuen el seu rei de cada vegada més distant (a Macedònia la monarquia és propera: primus inter pares).
- Segueix les aventures fins que els soldats es neguen a continuar, volent tornar a casa després de molts anys fora i lluny. Alexandre es disgusta molt i s’encara amb diverses oficials seus. Hi ha tensió, però finalment cedeix.
- El retorn de l’expedició seguí dos itineraris diferents des de les terres de la Índia:  Flota arribaria a Mesopotàmia bordejant el Mar Aràbic i entrant al Golf Pèrsic.
 L’exèrcit regressaria per l’interior, recorrent el desert (on moriren molts soldats), fins Susa (326-324 aC). Aquí descansen les tropes i planifica els pròxims moviments. Es casa amb princeses perses, i es produeixen les bodes de Susa: gran nombre de casaments, promoguts per ell, entre macedonis i perses.
- Finalment, mor a Babilònia el 323 aC a causa, sembla ser, d’unes febres molt fortes. La historiografia ha dit que se’l va enverinar... no es sap. El cadàver d’Alexandre el Gran va ser traslladat a Memfis i posteriorment rebé culte en la tomba del seu nom a Alexandria.
Les causes de l’èxit d’Alexandre 1) Èxits com a estadista:  Triomfa com a ‘’hegemon’’ de la Lliga Grega: alliberador de les ciutats gregues de l’Àsia Menor.
 Com a Rei de reis persa: - Respecte per l’administració persa.
- Matrimonis mixtes. Farà barreja ètnica entre perses-macedonis.
- Implantació dels models grecs (fundant, per exemple, ciutats de nova planta).
- Es va distanciant dels seus homes, abans molt més proper. Prova d’això és la seva discussió, en una festa, borratxos, amb el seu amic i general Clito. Aquest l’acusa dels seus excessos i d’haver-se convertit amb el que s’ha convertit. Els seus èxits només són gràcies al seu exèrcit. Alexandre s’enfada molt i l’entravessa amb una llança. Se’n penedeix molt, tot d’una.
2) Èxits com a general: magnetisme.
 Personalitat molt atraient. Sap guanyar-se als homes.
 Monarquia macedònica era una reialesa heroica; el rei havia de participar en la batalla, com un més: primus inter pares. Alexandre és exactament això, es llança a la batalla sense vacil·lar.
 Amb tot, es guanya la confiança i fidelitat del seu exèrcit.
3) Política de divinització:  Pensava que tenia un ‘’toc’’ diví, potenciat des de nen per la seva mare. Olímpia el volia convèncer de que era fill de Zeus, que, en forma de serp, havia tingut relacions amb la seva mare (l’ull dret de Filip, que li faltava, seria producte d’espiar aquesta relació per el pany de la porta).
 Fill de Zeus confirmat a l’oracle de Siwah. Considerava que tenia una mena de protecció divina. Actitud a vegades inconscient.
2. El món hel·lenístic i la formació d’una koiné grega mediterrània - Difícil classificació cronològica. Podríem dir: la mort d’Alexandre suposà el començament d’aquestes monarquies hel·lenístiques, i l’annexió d’Egipte al domini romà al 30 aC significà el final d’aquest peculiar sistema polític.
- A la mort d’Alexandre, situació dinàstica molt complicada. Només té descendència de Roxana, que està embarassada. Molts generals, però, es decantaven per el segon a la línia de successió: Filip Arrideu (germanastre d’Alexandre), amb el problema que era un discapacitat mental. Es decideix que si pareix un fill aquest serà rei, sinó serà Filip Arrideu.
- Finalment neix un nen, Alexandre IV, i la regència és assumida per els generals del seu pare difunt. Es reparteixen el territori entre els generals, començant les primeres disputes.
- Cassandre mata a tota la família (Alexandre IV, Roxana, Olímpia) i es proclama rei. Els generals, en els respectius territoris, s’aniran proclamant reis. Comencen els problemes.
- Dos moments principals:  Guerra dels Successors o dels diàdocs (323-281 aC). Els generals d’Alexandre i els seus successors lluiten entre ells per dominar els territoris i proclamar-se reis. Batalla de Curopedi (281 aC): es comença a equilibrar el panorama.
 Equilibri de potències (280-160 aC). S’assenten els reialmes. Primers contactes amb Roma. A partir d’aquí, declivi i progressiva descomposició interna del sistema hel·lènic, sobretot a causa de Roma, fins la definitiva intervenció romana cap al c. 200 aC.
La formació de tres reialmes - Les tres grans monarquies hel·lenístiques no es constituïren, de fet, fins a finals del segle IV o començament del III aC. Durant quasi un segle els successors d’Alexandre, anomenats tradicionalment diàdocs, van estar enfrontats entre sí en la rivalitat per controlar el poder.
- Constants lluites entre ells per proclamar-se sobirans del territori. L’imperi es desintegra i es van formant regnes. Tres grans monarquies principals, nous protagonistes: 1. Egipte: dinastia dels Làgides o Ptolomeus (general Ptolomeu Làgida, fill de Lagos).
2. Macedònia: Antígones (general Antígon Monoftalmos).
3. Àsia: Selèucides (general Seleuc).
La monarquia hel·lenística - Molt diferent a la macedònica. Característiques:  L’Estat només existeix en la persona del rei: rei absolut, es considera el regne com una propietat personal. Única font d’autoritat i element d’unió del regne és el rei (a Macedònia continua la monarquia tradicional).
 Davant dels súbdits, aparença de la monarquia nacional. El rei és l’encarnació vivent de la llei i no està sotmès a cap tipus de responsabilitat.
 Ha de justificar la seva posició: rei virtuós, just, victoriós, salvador del poble... les virtuts s’acaben recordant en els sobrenoms: evergetes (benefactor del seu poble), soter (salvador), epífanes (el déu manifestat), megas (el gran), nicàtor (el victoriós)...
 Associació del príncep hereu al tron per evitar conflictes dinàstics. Mena de co-rei. Insisteixen moltes vegades amb els avantpassats, heroics, per reforçar la seva posició i autoritat.
El culte reial - Els reis hel·lenístics són adorats com si fossin déus (excepció Macedònia). Sorgeix la corrent de l’evemerisme, d’Evèmer (s. IV): els déus van ser homes poderosos que existiren de veritat, grans reis del passat. Els reis hel·lenístics ho aprofiten i volen fer el mateix.
- Culte a nivell municipal i estatal.
Altars, pregàries i festivals en honor dels reis. Factor de cohesió estatal i de lleialtat dinàstica.
Urbanisme - El nombre de ciutats augmenta en aquest moment. Objectiu: militar i estratègic (controlar un territori o ruta comercial). Permet donar terres als soldats o als colons pobres.
- Conseqüència: hel·lenització del territori, expansió de la cultura hel·lenística, resultant de la descomposició de la tradicional cultura clàssica a mesura que es va barrejant amb els elements culturals indígenes.
La koiné hel·lenística - Majoria de la població era indígena. El grec s’imposa com a eina de comunicació. Afavoreix el procés d’hel·lenització de tots aquests reialmes.
- Es genera una koiné o comunitat cultural, típica d’aquesta època, amb petites variacions pròpies. Comunitat cultural de base grega per tota la Mediterrània Oriental, afavorint la integració posterior d’aquests territoris a Roma.
...