Introducció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Pensament i Resolució de Problemes
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) INTRODUCCIÓ 1) DEFINICIÓ DE PENSAMENT Categoria supraordenada que inclou activitats com la resolució de problemes, el raonament o la presa de decisions.
Implica:  Manipulació de la informació  Extracció de nova informació  Objectius. Conseqüències en l’acció (nostra o d’altres) Dit d’una altra manera, el pensament és una activitat complexa que ens permet:  Organitzar l’entrada sensorial en relació als nostres coneixements previs (Aprenentatge)  Relacionar el coneixement adquirit amb uns objectius concrets (Raonament)  Seleccionar i controlar les accions necessàries per aconseguir-los (Control de l’acció) “Complexa activitat mental que ens permet organitzar, amb més o menys èxit l’entrada sensorial (verbal o no), posar-la en relació amb el nostre coneixement i els nostres objectius, i planificar i controlar la seqüència d’accions (verbals i no verbals) dirigida a aconseguir els objectius seleccionats.” (Tubau, 2005) Com es relaciona amb altres processos? Els processos no són serials, sinó que estan interrelacionats:  Percepció: De l’entrada sensorial.
 Memòria: Coneixement que disposem.
 Raonar: Establir relacions entre coneixements tenint en compte els nostres objectius.
 Control de l’acció: Permet obtenir l’objectiu.
1 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Disposem de pensament des de que naixem i aquest ens permet l’adaptació de la nostra acció a les necessitats vitals. Les demandes més complexes requereixen respostes més sofisticades. Al principi disposem i depenem de l’execució automàtica de reflexos innats, però més tard apareixen problemàtiques noves a resoldre, que resolem amb la imitació (és aprenentatge implícit perquè no som conscients de que estem aprenent) i el llenguatge (el qual possibilita l’aprenentatge explícit): - Interpretació (categorització de l’experiència) - Recuperació intencional - Hipòtesis i objectius - Desacoblament (Separació entre realitat i alternatives possibles. És un mecanisme que està a la base de la formació d’hipòtesis i només es pot fer amb el llenguatge) “Seqüència d’activitats simbòliques i internes que porten a idees o conclusions noves i productives.” (Ericsson i Hastie, 1994).
Bartlett (1958): Pensament com una extensió de l’evidència, en línia amb l’evidència, i feta de forma que omple els buits de l’evidència.
Pensament com a producte, com a contingut (creences, conceptes, etc.) Funcions del pensament  Controlar les accions. Aconseguir objectius  Solucionar problemes  Plantejar-nos alternatives possibles  Prendre decisions  Predir fets futurs en base a esdeveniments passats  Justificar els nostres punts de vista i comprovar si són correctes els dels altres  Entendre el discurs dels altres  Classificar la realitat Pensament contrafàctic = Ens plantegem alternatives que podrien haver evitat certes situacions negatives (“Si hagués fet ... no hauria passat ...”) 2 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) 2) TIPUS DE PENSAMENT Classificació del pensament dirigit (amb objectiu)  Càlcul  Raonament inductiu i probabilístic: generalització i predicció. Judici i presa de decisions  Raonament deductiu: comprensió, argumentació, pensament crític.
 Resolució de problemes: raonament analògic, planificació i creativitat El raonament INDUCTIU SÍ augmenta la informació semàntica: A partir de casos específics extraiem un principi general.
PARTICULAR ↓ GENERAL El raonament DEDUCTIU NO augmenta la informació semàntica: D’una informació general extraiem una conclusió específica.
GENERAL ↓ PARTICULAR 3 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Dos sistemes de pensament: Tipus 1  Autònom (no requereix atenció conscient, així que consumeix poc recursos)  Intuïtiu  Ràpid  Pràcticament no es troben diferències individuals Inclou:  Interpretació d’emocions i regulació de conducta  Mòduls cognitius innats especialitzats en processar determinats tipus d’informació per a percepció, atenció o llenguatge (reconeixement de cares, ambigüitats lingüístiques, percepció de la profunditat...)  Mecanismes generals d’aprenentatge implícit i condicionament (associacions apreses que “es disparen” automàticament)  Mecanismes per a prendre decisions (abans tipus 2) que han estat practicats fins a automatitzar-se Per exemple, completa la frase “blanc o ...” o també respondre a “3x2” Tipus 2  Computacionalment car (precisa de memòria de treball)  Es basa en el pensament hipotètic i el desacoblament cognitiu entre realitat i alternatives  Sovint basat en llenguatge i regles  Lent  Conscient  Serial  Hi ha diferències individuals; mesurat en tests d’intel·ligència (el que som capaços de fer) i disposicions/estils cognitius (el que tendim a fer) 4 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Relacions entre el tipus 1 i el tipus 2 El pensament de tipus 1 permet una primera entrada d’informació; aquest crea impressions i sensacions sense cap tipus d’esforç que després són usades com a material perquè el tipus 2 creï decisions deliberades i creences explícites.
El tipus 1 ofereix respostes ràpides amb poc esforç (sense gastar recursos), però si no tenim experiència en aquell camp les respostes poden ser inapropiades i no permeten assolir els objectius marcats. És a dir, pot passar que la informació sigui enganyosa i necessitem fer servir el pensament tipus 2.
Una de les funcions principals del tipus 2 és anular el tipus 1: El sistema 1 permet respondre ràpidament, però molesta a la precisió-finor del sistema 2. Aquest últim té la capacitat d’inhibir el primer per proposar alternatives millors, és a dir, engega un procés per buscar una alternativa, plantejar hipòtesis, buscar conseqüències, etc.
El model per defecte intervencionista diu que el model 1 genera respostes intuïtives per defecte sobre les quals el tipus 2 pot o no intervenir segons la dificultat, novetat i/o motivació.
3) INTUÏCIÓ I RAÓ: ELS DOS TIPUS DE PENSAMENT Sloman (1996), Evans i Over (1996), Stanovich i West (2000): Tipus 1 Tipus 2 Raonament implícit Raonament conscient Basat en mecanismes associatius Basat en l’aplicació de regles (aprenentatge lent) (aprenentatge ràpid) Bo en codificar regularitat o freqüències Lligat al llenguatge Automàtic (consumeix pocs recursos) Resposta ràpida Depèn de recursos atencionals i de memòria Resposta lenta 5 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Comprovació de l’existència dels dos tipus Trobem tres tipus d’evidències:  Augmentar la càrrega de memòria de treball o disminuir el temps disponible fa que no es pugui activar el sistema 2 perquè no disposa dels recursos necessaris (biaix de creences)  La neuroimatge mostra unes àrees activades quan un està en funcionament i unes altres diferents quan està en funcionament l’altre  Enfocament psicomètric: El funcionament del tipus 2 correlaciona amb l’habilitat cognitiva i els estils cognitius (intel·ligència), a diferència del tipus 1 que no ho fa Què fa que activem la resposta alternativa? (Model d’intervenció d’Evans, 2011) De factors motivacionals tenim el conjunt d’instruccions, l’estil cognitiu i la sensació d’exactitud, i de recursos cognitius tenim el temps disponible, les tasques que competeixen, el “software mental” i la capacitat de memòria de treball; tot això influeix a l’hora d’establir el grau d’esforç crític.
6 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Thinking disposition = Estil cognitiu → Fa referència a com de disposats estem per iniciar un procés reflexiu. Hi ha diferències individuals, doncs hi ha persones que estan més disposades a reflexionar i a plantejar-se alternatives i, per tant, tenen més possibilitats de que activin el tipus 2.
FOR = Feeling of rightness → Sensació que la resposta intuïtiva ja està prou bé, per tant, no activarà el tipus 2.
Mindware → “Software mental” que s’ha aprés i que consisteix en regles, procediments i estratègies que podem recuperar de la memòria per a ajudar-nos a prendre decisions i solucionar problemes (coneixements de probabilitat, importància de contemplar les hipòtesis alternatives...) Permet raonar de forma adequada, donar la resposta del tipus 2.
WMC = Working Memory Capacity 3.1 LA MENT AUTÒNOMA, ALGORÍTMICA I REFLEXIVA (STANOVICH)  Ment autònoma  Ment algorítmica  Ment reflexiva Tipus 1 Tipus 2 Ment algorítmica: Mecanismes de la ment que s’ocupen de processar la informació, percebent-la i classificant-la (codificació de l’input, capacitat de la memòria de treball, rapidesa d’accés a la informació de la memòria a llarg termini).
Ment reflexiva: Fa referència a com es regula la conducta per a aconseguir els objectius del sistema, a les actituds cap a formar i modificar les creences rellevants per a aquests objectius i l’elecció de l’acció més adequada per a obtenir aquests objectius.
Eficiència vs. racionalitat Habilitats cognitives vs. estils cognitius 7 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Estils cognitius (Thinking dispositions) Són característiques personals associades a tenir una motivació interna consistent per a afrontar els problemes i prendre decisions a través del pensament crític.
Reflecteixen diferències en les tendències a:  Recollir informació abans de prendre decisions  Buscar diferents punts de vista abans de decidir-se  Reflexionar en profunditat sobre un problema abans de respondre  Calibrar la solidesa de la pròpia opinió en funció de les evidències disponibles  Pensar en conseqüències futures abans de prendre decisions En resum, reflecteixen...
 Diferències en la gestió de propis objectius  Diferències en la regulació del propi coneixement i conducta Per tant...
 Diferències en el funcionament de la ment reflexiva Exemples d’estils cognitius: Perjudicials Pensament supersticiós Dogmatisme Positius Sistematicitat (ésser organitzat i perseverant en la cerca de veritat) Apertura de ment (sensible a l’existència d’altres punts de vista i a acceptar els propis biaixos) Need for closure Need for cognition (necessitat de tenir respostes definitives) (necessitat de pensar) 8 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Què vol dir ser racional? Ser racional significa maximitzar l’assoliment dels propis objectius a través de la presa de decisions assenyades i l’optimització de l’ajustament de les creences a l’evidència.
La racionalitat pot ser de dos tipus:  Instrumental: Comportar-se en la vida de forma que obtinguis exactament el que vols, tenint en compte els recursos físics i mentals dels que disposes (optimització de l’assoliment dels objectius propis).
 Epistèmica: El grau en que les teves creences coincideixen amb la realitat.
4) EL CONTINGUT DEL PENSAMENT: LES CREENCES Axiomes = Premissa evident que s’accepta sense demostració (x = x) Creences = Idees que considerem certes i acurades (però ho són realment?) 4.1 D’ON SURTEN LES NOSTRES CREENCES? De nosaltres mateixos (pròpia experiència, desitjos i necessitats, i deduccions a partir d’altres creences) i de la societat i cultura (de que aprenem a l’escola).
9 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Algunes creences...
 “Els mèdiums poden contactar amb els morts”  “Els horòscops diuen molt sobre la personalitat d’un mateix”  “L’holocaust no va existir mai”  “Una polsera et permet regular el teu equilibri”  “Si no s’elimina el clítoris d’una dona, els seus bebès no naixeran vius”  “Naus extraterrestres han abduït humans” Aquestes creences tenen el mateix origen que les creences certs: la pròpia experiència, la gent de qui ens refiem, la nostra cultura, etc. Cada font pot ser valuosa, però si ens refiem de forma cega podem acabar tenint creences que són falses.
4.2 CREENCES PERILLOSES Relacionat amb l’experiència Biaixos cognitius: Experiència mai pura ni basada exclusivament en la realitat (experiències limitades, massa importància a coincidències i fets aleatoris, filtrada per les creences prèvies...) Creences tingudes en un moment històric es veuen Relacionat amb aspectes culturals com estúpides al cap d’unes generacions.
Creences basades exclusivament en ideologies.
Les nostres creences vs. les dels altres (Pronin, 2007, TICS) L’angle mort (blind spot) en la percepció de biaixos: És la tendència a reconèixer biaixos en les creences dels altres i a entendre l’impacte que això té en els seus judicis i les seves conductes, alhora de manca de reconeixement dels efectes que tenen els mateixos biaixos en el propi judici.
És a dir, som molt bons perceben els biaixos dels demés però ens consta molt veure els nostres.
Això està causat per la motivació a mantenir l’autoestima, confiança cega en la introspecció (“no puc haver-me equivocat perquè he estat molt pendent de la informació”), realisme naïf (creença en les pròpies percepcions reflecteixen la realitat objectivament)...
10 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Per què és important deslligar-se de les creences falses?  L’angle mort en la percepció de biaixos pot ser font de conflicte (quan creiem que algú està esbiaixant tendim a respondre d’un forma conflictiva)  Ens poden fer prendre decisions en contra dels nostres propis interessos (hi ha creences falses que no ens importen, però quan aquestes et fan prendre decisions no racionals pot ser un problema) Albert Ellis diu que el nostre problema són les creences irracionals. Per ell són aquelles que no coincideixen amb la lògica i el mètode empíric-analític, i que a més no són funcionals per l’individu (a vegades també se les anomena exigències absolutistes). Amb la teràpia racional-emotivaconductual diu que les pertorbacions emocionals poden ser degudes a creences irracionals que deriven en emocions i conductes disfuncionals i desadaptatives.
I que podem fer-hi? (Schneider, 2007) Hi ha certs aspectes que té en compte la ciència que podem utilitzar nosaltres a la vida quotidiana; hi ha tres que ens poden ajudar a assegurar-nos que les nostres creences són correctes: 11 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz)  El fet de pensar clara i sistemàticament  Proposa models per a provar afirmacions  Convergència dels nous coneixements amb el sistema de coneixements existents (el coneixement de la ciència es construeix poc a poc o bé es basa en el que ja hi ha) 5) PENSAMENT I EMOCIÓ Dins del sistema tipus 1 hi ha mecanismes que ens permeten inferir els desitjos i les emocions dels altres, els quals apareixen molt abans que els que possibiliten la comprensió de les creences.
Els nens poden interpretar les creences que tenen els altres molt aviat (des dels primers mesos) i, a més a més, poden reaccionar a aquestes ja que estan relacionades amb els emocions.
Estudis amb bebès Carver & Vaccaro (2007) va realitzar un estudi amb bebès, els quals havien de travessar per un cristall que semblava tenir un fons per arribar fins la mare. Segons les emocions que expressava la cara del cuidador s’atrevien a passar o no (la interpretació d’emocions és inconscient, sembla tipus 1). Els nens de 12 mesos posen més atenció a situacions noves que han provocat emocions negatives en els seus cuidadors i hi ha evidència d’activitat de les neurones mirall als 6 mesos.
Les neurones mirall ens proporcionen processos automàtics de simulació: Les activem tant quan observem una acció com quan la realitzem nosaltres mateixos, així podem imitar accions i també interpretar-les. Hi ha correlació entre l’activitat de les neurones mirall i el TEA.
TEA i neurones mirall (Oberman i Ramachadran, 2007) Els nens autistes tenen problemes amb la imitació de moviments simples i accions simbòliques perquè les neurones mirall del còrtex prefrontal estan danyades. La mímica automàtica d’expressions facials dels altres tampoc està present en els autistes. Hi ha correlació entre l’activitat de les neurones mirall i la severitat de l’autisme.
12 Pensament i Resolució de Problemes (M1). Curs 2015 – 2016. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez (ccruz) Dels errors també s’aprèn Si el pensament està orientat a obtenir els nostres objectius, un aspecte important és la detecció i reparació de possibles errors en el seu assoliment:  Pensament contrafàctic → Construcció d’alternatives a la realitat. Diem que dels errors també s’aprèn perquè aquests normalment provoquen sensacions negatives, desagradables. Sentim penediment més aviat davant d’accions que hem fet que d’accions que hem deixat de fer (“Si no hagués respost malament al meu cap encara tindria feina”).
 Detecció d’errors (Error-related negativity) → Hi ha certs patrons d’acció que indiquen que s’ha dut a terme un error. Aquest component d’ERPs té origen al còrtex cingulat anterior i apareix als 50-100ms després d’haver comès l’error. Fa referència a com d’acurada és l’acció comparant la resposta real amb la que s’hauria d’haver donat (control i ajustament del comportament). També s’activen àrees relacionades amb emocions quan es detecta que s’ha comès un error, doncs hi ha connexió amb l’amígdala i altres estructures relacionades amb motivació i processament afectiu dels errors.
13 ...