Tema 13. Moluscos (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 14
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 21
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.

Vista previa del texto

ZOOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 13: MOL·LUSCS - Tipus d’animals més divers després dels artròpodes.
 Generalitats: - Es coneixen més de 93.000 espècies actuals i 70.000 de fòssils  És un dels grups animals amb major diversitat morfológica.
- S’estima que queden la meitat per descriure.
- Marins, també d’aigües continentals I terrestres.
- La mida oscil·la entre algunes micres o pocs mil·límetres als 20 m del calamar gegant i al m d’alguns Tridàcnids.
- El pes també varia molt respecte les especies (Octopus dofleini: 40 kg).
ORGANITZACIÓ CORPORAL:  Són animals triblàstics insegmentats  Tres capes embrionàries: ectoderma, mesoderma i endoderma.
 Són Esquizocelomats.
 Són celomats  cavitat plena de líquid envoltada per mesoderma.
 Celoma reduït, al voltant de:  Cor  Gònades  Nefridis  Intestí  Cavitat corporal: HEMOCEL  Circulatori obert  Vasos i sinus  Són protostomats  (proto- antic + stoma- boca)  El blastòpor origina la boca (anus de nova formació.)  Tenen simetria bilateral  Un únic pla de simetria. Divideix el cos en dues meitats iguals. Es pot perdre com a conseqüència dels processos de torsió i enrotllament.
 Tenen la paret corporal formada per tres capes:  Cutícula  Proteïnes esclerotitzades (conquiolina). No conté quitina.
 Epidermis  Epiteli monoestratificat simple de cèl·lules cúbiques o prismàtiques ciliades. Secreten la cutícula.
 Cèl·lules glandulars (molt abundants).
 Dorsals (mantell): glàndules de la closca.
 Ventrals (peu): glàndules mucoses.
 Musculatura: tres capes de múscul.
 Externa: de musculatura circular.
 Mitja: de musculatura obliqua.
 Interna: de musculatura longitudinal.
 Cos dividit en tres regions  Cap, peu i massa visceral.
 El peu:  Expansió corporal en posició ventral (en la majoria de mol·luscs).
 Molt musculosa.
 Forma una sola reptant ventral i aplanada.
 És ciliada i amb moltes glàndules mucoses.
 La massa visceral:  Òrgans interns al dors.
 Limita amb el peu ventralment.
 Amb el mantell dorsalment.
 El mantell  Expansió laminar epidèrmica i cuticular de la paret dorsal del cos.
 En el seu interior hi ha músculs i Canals hemolimfàtics.
 Apareix durant el desenvolupament embrionari.
 Origina un o dos lòbuls que recobreixen el cos.
 La cavitat pal·lial  Espai entre el lòbul del mantell i el cos.
 Pot disposar-se formant uns canals estrets o una o dues grans cambres.
 Hi flueix l’aigua, gràcies als moviments ciliars o musculars (cefalòpodes).
 Allotja les brànquies o ctenidis.
 Aboquen al digestiu, excretor i gònades.
 En formes terrestres es vascularitza i forma un pulmó.
 La closca  Exosquelet calcari (aragonita o calcita).
 Glàndules de la closca (dors del mantell).
 En tots el mol·luscs, excepte aplacòfors.
 Espícules embotides en el propi mantell.
 Molt variable en forma i en mida.
 Poden tenir una closca desenvolupada.
 Amb morfologies diverses 1.
Formada per una sola placa  Monoplacòfors (Gasteropodes).
2.
Formada per dues valves  Bivalves.
3.
Formada per varies (8) plaques  Poliplacòfors.
4.
Enrotllada formant una espiral  Cònica Gasteròpodes 5.
Enrotllada formant una espiral Cònica  Cepalòpodes.
 Controla la flotabilitat.
 Secreció i reabsorció de gasos en els compartiments de la closca.
 Poden tenir una closca vestigial o que no s’aprecia externament.
 Controla la flotabilitat.
 Secreció i reabsorció de gasos en els compartiments de la closca.
 Carbonat càlcic  extracel·lular en capes superposades.
 Model bàsic de tres capes:  2 capes calcàries: cristalls de calci units per conquiolina.
 Externa o prismàtica: prismes de calci.
 Interna laminar o nacrada: secreció contínua, augmenta de gruix al llarg de la vida.
 Aparell digestiu complert:  Tub obert per ambdós extrems  Orifici d’entrada (boca)  Orifici de sortida (anus)  Gran quantitat de glàndules  Cecs digestius glandulars  La ràdula:  Estructura bucal dentada exclusiva dels mol·luscs.
 En alguns grups de mol·luscs (macròfags).
 Serveix per raspar i arrencar partícules.
 Membrana radular: cinta corbada amb dents quitinoses.
 Odontòfor: cartílag sobre el que es disposa la membrana radular.
 Musculatura:  Odontòfor: mou l’odontòfor endavant i endarrere.
 Membrana radular: fa lliscar la membrana radular sobre l’odontòfor.
 Sac radular: sac del digestiu anterior que conté la rádula.
 Odontoblasts: cèl·lules productores de dents radulars.
 Dentició adaptada al tipus d’alimentació  Tipus de ràdules.
 Aparell circulatori obert:  Sang  hemolimfa. (normalment quant l’aparell circulatori es obert).
 Té un aparelll circulatori obert (excepte en el cefalopodes).
 Apareix un cor septat format per tres cambres (2 atris i 1 ventricle).
 Conductes aferents i conductes eferents.
 Hemocel  es la cavitat corporal on es troben els organs banyat per la hemolimfa.
 Òrgans respiratoris especials en aquàtics  Ctenids o branquies, a la cavitat pal·lial.
 Ctenidis o brànquies bipectinades amb un eix central (vasos eferents i aferents). És on es dona l’intercanvi de gasos. Tenen dues files de pintes que surgeixen d’un mateix eix. Estan ciliades, per a facilitar el moviment. En aquest cas es dona un sistema contracorrents (fa que la sang circuli en un sentit i l’aigua cap a l’altre, per a una millora de l’intercanvi de gasos, per la diferéncia de gradient d’oxigen).
 L’anus i l’excretor desemboquen prop de les brànquies.
 Cavitat pal·lial a part de les branques també hi ha el reproductor, l’excretor i el digestiu. Això és un problema perquè l’excreció podria contaminar les brànquies. Per solucionar aquest problema es crea un corrent d’aigua. Llavors per les brànquies passa l’aigua neta.
 Hi ha gasteròpodes on la brànquia del costat dret amb aquest corrent s’ha perdut i presenten un moviment unidireccional.
 Hi han diferents adaptacions d’aquests sistemes de branquies en funció de diferents factors.
 En els mol·luscs terrestres no hi ha branquies, perquè les branquies no podrien surar llavors es quedarien enganxades i no servirien per res. Llavors es perden els ctenidis i llavors es a la paret de la cavitat on es dona l’intercanvi de gasos. Aquesta pared s’anomena pulmó, llavors per això es diu que són pulmonars.
 El mantell s’expandeix fins a tapar tota la cavitat pal·lial excepte un petit orifici comunicant anomenat pneumostoma.
 L’excretor està en contacte amb aquest celoma, i està format per METANEFRIDIS grans i complexes.
En aquest tenen dos, però en altres especies es poden donar més. Són estructures tubulars parells oberts pels dos extrem. Es troben al voltant del cor.
 Orifici d’entrada (nefrostoma)  celoma pericardíac.
 Orifici de sortida (nefridiòpor)  cavitat pal·lial.
 Els metanefridis filtren el líquid celomàtic.
 Sistema nerviós desenvolupat:  Tenen un sistema nerviós central desenvolupat format per uns ganglis cerebroides amb anells circumentèrics que envolten el digestiu i cadenes nervioses longitudinals (4 cadenes). També presenten comissures transversals, que uneixen les cadenes nervioses. D’aquí el nom de sistema nerviós amb vesmal.
 No es anèl·lid perquè no te ganglis metamèrics.
 Òrgans sensorials:  Hi ha òrgans sensorials que es troben al cap conjuntament amb el sistema alimentari  Cefalització.
 Amb la zona anterior “cap” exploren el medi.
 En alguns casos desapareixen els caps, perquè són sedentaris i per tant fixadors.
 Zona cefàlica reduïda  escafòpodes  Fins i tot absent  bivalves  Fusionada amb el peu  cefalòpodes  Els òrgans sensorials s’acumulen en el cap, en els tentacles cefàlic o en els rinòfors.
 Rinòfors que surten del cap  són òrgans quimioreceptors.
 Òrgans fotoreceptors  ulls simples en forma de copes pigmentaries, tentacles òptics. En els cefalopodes tenen un ull camelorat (ull en forma de cambra que funciona igual que el nostre).
També poden tenir tentacles òptics.
 També tenen òrgans mecanoreceptors.
 Hi ha un tipus especial  Osfradis. És un epiteli sensorial de la cavitat pal·lial que s trova proper a les brànquies. Són quimioreceptors. Detecten la concentració de sediments. No tenen pelàgics.
 Locomoció:  Gasteròpodes  Formes bentòniques o terrestres. Reptants. Desplaçament per moviment ondulatori de la musculatura del peu.
 El tipus de locomoció es arrosegantse amb la part ventral del peu en progrecions. Tenen una gran cuantitat de glandules mucoses en el peu.
 Poliplacòfors i pagellides  Formes marines poc mòbils o sèssils que viuen en llocs batuts per les onades. Es fixen fortament al substrat. Peus molt amples.
 Bivalves  Peu comprimit en forma de fulla. Dirigit endavant. Excavació i ancoratge. Alguns es propulsen treien aigua a pressió per les valves.
 Adaptació  la més notable és la NATACIÓ. S’ha desenvolupat en diferents taxons, en alguns el peu es modifica per la natació.
 Opistobranquis ondulacions de les zones laterals del mantell.
 Cefalòpodes  el peu origina el sifó i una corona de tentacles.
  Natació per propulsió  La contracció muscular fa sortir aigua a propulsió pel sifó.
Desplaçament per “reptació”  Utilitzen els braços amb ventoses per desplaçar-se.
 Cefalòpodes bentònics (com el pop).
 Alimentació:  La macrofagia  formes herbívores o depredadores.
 La microfagia  formes suspensívores o filtradores (bivalves).
 Les formes macròfagues fan servir la ràdula per arrencar partícules d’aliment. Tenen una dentició adaptada al tipus d’alimentació.
 En alguns grups serveix per perforar la conquilla de la presa. Fa de “màquina de foradar”.
S’ajuden de secrecions àcides mitjançant la glàndula de perforació.
 Conus sp: la ràdula té unes poques dents en forma d’arpó connectades a una glàndula de verí.
 Alimentació suspensiva  sobre tot en els bivalves. Amb la matèria orgànica en suspensió a l’aigua.
En aquest tipus d’alimentació intervenen les branquies o els ctenidis que hi ha a la cavitat pal·lial.
 Els cilis de les branquies produeixen una corrent d’aigua que en aquest cas tenen com forma de V. Aquests branquies creen com dues cambres. L’aigua un cop ha travessat les branquies surt cap a fora i la matèria va a la boca. En alguns bivalves el mantell es projecta i forma dues expansions tibulars  sifons, per a que l’aigua pugui entrar i sortir per la cavitat pal·lial. Quan hi ha aquests sifons també hi ha un sifo inalant i desprès per l’exalant surt l’aigua.
 Reproducció i desenvolupament:  Són majoriatariament diocs (condició primitiva), tot i que poden ser hermafrodites (seqüencials i simultanis). Però en general tenen òrgans sexuals complexes formats per gònades aparellades o úniques.
 Hi ha hermafrodites amb les dues gònades, però hi ha altres que nomes en tenen una i funciona com a ovari o com gònada masculí depenen del temps ovotestis.
 La fecundació pot ser:  Fecundació externa  desenvolupament indirecte  espècies aquàtiques amb fecundació externa.
 Fecundació interna  desenvolupament mixt o directe  espècies terrestres.
 El cicle mixt es de fecundació interna però de l’ou surt un estadi larvari que tindrà que passar per un estadi larvari.
 Principalment ovípars (alguns ovovivípars)  Segmentació espiral  Dues divisions longitudinals. Les següents produeixen el desplaçament dels blastòmers. Fusos mitòtics inclinats. Queden situats en els solcs  Desplaçament en sentir horari.
 Desenvolupament directe, mixt o indirecte  Larva trocòfora  Larva planctònica (o dins l’ou)  Típica d’anèl·lids i mol·luscs  Larva velígera  Larva planctònica (o dins l’ou)  En molts grups de mol·luscs (gasteròpodes, bivalves)  Després de la trocòfora FILOGÈNIA I CLASSIFICACIÓ:  Clàssicament 8 grans grups  Caudofoveats  Poliplacòfors  Escafòpodes  Solenogastres  Gasteròpodes  Bivalves  Monoplacòfors  Cefalòpodes  Caudofoveats i Solenogastres  Se’ls ha considerat plesiomòrfics  Monofilètics  Inclús no mol·luscs (propers als anèl·lids)  Disparitat morfològica  Relacions filogenètiques elusives  Totes les classes són monofilètiques ACULIFERA:   AQULIFERS  Aplacòfors “cucs marins” bentònics.
- No tenen closca secretada per la glàndula de la closca - Amb espícules calcàries en el mantell - Poden tindre múltiples plaques calcàries (poliplacòfors) - Cavitat pal·lial rudimentària - Sense ulls ni tentacles - Boca subterminal ventral Dintre dels APLACÒFORS hi ha dos grans grups: 1. Candofoveats  mol·luscs cuciformes, cilindric, marins, poc diversos.
Viuen en fons sorrencs o fangossos enterrats en una mena de galeries verticals  cavadors.
S’alimenten dels microorganismes que troben en les foses.
No hi ha un peu ben diferenciat, ni tentacles.
En l’anatomia interna té una ràdula ben formada i una cavitat pal·lial petita (part final del cos). Dintre de la cavitat pal·lial desemboca l’excretor i es un hi ha les branquies.
Tenen Ctenidis bipectinats.
Chaeto dermonorpha  les espicules estan força desenvolupades en forma d’escates.
Hi ha endobectocnic o infaunes perquè viuen dintre dels substrats.
2. Solenogastres  en lloc de viure enterrats viuen per sobre del substrat, epibentonic.
Són carnivors  s’alimenten de coralls.
No tenen un peu aplanat diferencial, però tenen una estructura homologa que es un solc.
La cavitat pal·lial és rudimentaria, alguns no tenen ctenidis o si els tenen no son pectinats. Poden tenir o no ràdules.
 Els POLIPLACÒFORS  fa referència a que tenen moltes plaques.
Exclusius marins. Tenen una forma el·líptica ordenada. Viuen fixats a les roques i la majoria s’alimenten de roques i altres substrats que estan allà.
- Són carnívors  S’alimenten amb la rànula.
- Tenen una forma allargada.
- Tenen 8 plaques (cerames) disposades seguint l’eix longitudinal. Aquestes plaques no tenen el mateix origen de les closques i tenen una estructura diferent. Tenen un periostrac prim.
- Les seves 2 capes calcalries són les més externes.
- En la part més externa apareixen una sèrie de porus amb fibres nervioses que connecten amb els òrgans.
- Les 8 capes no recobreixen tot el mantell. Hi ha una cintura o cinturo per recobrir allò que no ho fan les capes. Aquest cinturo pot arribar a cobrir totes les capes. La cintura pot portar espícules calcàries o quitinoses.
- La cavitat pal·lial, podem veure un peu ven musculat per a poder-se adherir a les roques. Forma una mena de canal al voltant de tot el cos i el peu. Hi ha una gran quantitat de branquies.  6-80 ctenidis.
- No tenen ni ulls ni tentacles però si òrgans fotoreceptots.
CONQUIFERS  La closca pot estar formada de dues valves o pot desapareix com una adaptació a diferents tipus de medis.
 MONOPLACÒFORS  molt poc conegudes. Totes marines. Fins fa poc no es coneixien més que fòssils.
Viuen a profunditats considerables. Són relativament petits. La closca d’una sola valva té una forma més o menys cònica en forma de barret rígid amb un peu però no tant musculat.
Tenen una cavitat pal·lial al voltant del peu, però es menys profunda i te menys brànquies (3-6 parells).
Cap petit sense ulls, pero si una mena de tentacles sensorials.
Tenen un anus posterior.
 ESCAFÒPODES “Ullals de mar”  Són especies marines de fons tous. Es coneixen al voltant de 400 sp.
El peu té una forma eixamplada. Tenen una closca cònica en forma d’ullal d’elefant. Foradada pels dos extrems. Viuen en fons tous enterrats. La cavitat pal·lial ocupa tota la zona ventral i es per on es fan els intercanvis de gasos.
El cap el tenen a prop del peu. El peu es molt desenvolupat per a excavar.
No tenen ctenidis.
En el cap no hi ha ulls però si tentacles, captacles. Que tenen una part adhesiva per a capturar l’aliment tant en viu com morts.
 GASTERÒPODES  És el grup més divers de mol·luscs amb més de 70.000 sp. Tenen molta diversitat de mida i forma.
Tenen l’estomac en el peu. Tenen un peu molt desenvolupat. Majoritàriament tenen closques enrotllades en espiral, però pot variar i alguns fins i tot han perdut les closques. Majoritàriament son marines, però també hi ha terrestres i d’aigua dolça.
La principal sinapomorfia és la torsió del cos. Moviment corporal durant les etapes larvàries on es dona una rotació en sentit contrari a les agulles del rellotge del que es la massa visceral, el mantell i la closca respecte el peu i el cap. Rota uns 180º. Els òrgans que estaven al costat dret passen al cantó esquerre i la cavitat pal·lial passa a una posició anterior. El tub digestiu es flexiona i adopta la forma de U. La cadena nerviosa adopta forma de 8. Es creu que la torsió s’ha donat per a molts motius entre elles per processos d’adaptació. És un caràcter dels gasteròpodes moderns i els diferencia de la resta d’animals.
La torsió acostuma a donar-se en dos etapes durant el desenvolupament larvari.
1. Es desenvolupa un múscul asimètric retrector que tiba de la part posterior dels cos  ràpid de 90º.
2. Hi ha un creixement diferencial dels teixits  Lent 90º.
La closca es una estructura que dona protecció i així el cap si la closca esta girada el cap s’amaga millor i protegeix més. Això implica una sèrie d’inconvenients també.
Enrotllament no és el mateix que la rotació però si que estan lligats. El gir helicoïdal de la closca i el cos que es dona a l’estat larvari. Hi ha dos tipus de girs (Dextrogida o Levosida) Es pot veure l’apex que es la part més antiga de la closca.
 Hi ha tres grans grups de gasteròpodes, tot i que es creu que no són grups monofilètics.
1. Prosobranquis  més antics. Tenen torsió per això la cavitat pal·lial i les brànquies queden al davant.
Són cargols marins, però també d’aigua dolça i terrestres.
Tenen sexes separats dioics.
La closca la poden tenir enrotllada en espirals o cònica.
Tenen osfradis i un parell de tentacles amb ulls a la base.
2. Opistobranuis Són les bavoses i les llebres marines. Principalment solen ser marines.
Majoritàriament són hermafrodites  monoics.
La closca pot ser interna o externa. Hi ha tendència a que la closca sigui petita o prima i fins i tot alguns la perden ja que tenen una altre estructura de defensa (colors opistobranquis tóxics, etc) s’alimenten d’especies tóxiques i guarden les toxines o guarden el cnidocits dels cnidaris.
Hi ha tendència de que torni a una posició posteriors a la de les brànquies  reversió. Les branquies secundàries es troben en la part posterior, a vegades formen una corona al voltant de l’anus.
La cavitat pal·lial i els ctenidis queden reduïts i posseeixen 1 o 2 parells de tentacles o rinòfors.
3. Pulmonats  Són la majoria dels cargols terrestres. Hi ha alguns que posteriorment han tornat a l’agua, però l’intercanvi de gasos es continua donant per el pulmó. Son hermafrodites (monoics) i tenen dos parells de tentacles cefalits amb ulls.
Algunes espècies tenen interès veterinari.
 BIVALVES  Inclou musclos, ostres i cloïses. La closca esta formada per dues valves. Principalment marins, però hi ha algunes especies continentals.
Tenen el peu en forma de destral, en forma de punta, que els hi permet desplaçar-se i enterrar-se.
Són Filtradors per excel·lència, s’enterren per tan de que hi pugui haver un flux d’aigua cap a la cavitat pal·lial. En alguns d’ells el mantell s’estén formant dos sifons musculars llargs.
Cos comprimit lateralment, es a dir que esta aplanat lateralment.
L’àpex és la part més vella de la closca (creixement concèntric) En la part dorsal apareix una expansió de la paret del cos. Que forma dues làmines una que cau cap al costat dret i un altre cap el costat esquerre. Aquestes dues valves s’articulen per una zona anomenada xarnera (part dorsal). Que té com una espècie de dents que encaixen i un lligament per on s’uneixen les valves. Fa que les dues valves tinguin tendència a obrir-se per la part ventral. Per a tancar i unir les valves hi ha uns múscul adductors.
La part de acaba de la manera més vertical és l’anterior i la mes horitzontal la posterior. Es l’esquerre perquè es la que queda a baix.
Respiració branquial (amb funció de filtració) Circulatori obert Sexes separats  Fecundació externa, s’alliberen els òvuls i l’esperma pel sifó exhalant  gàmetes a traves del flux de la cavitat pal·lial.
Espècies d’elevat interès comercial  CEFALÒPODES  nàutics, pops, calamars i sèpies. Tots aquàtics i tots marins.
El peu està modificat en un sifó i una corona de tentacles (envoltant la boca) situat en la regió del cap La closca pot ser externa i gran, interna o pot desaparèixer Respiració branquial (2 brànquies) Circulatori tancat (elevat metabolisme) Ulls molt desenvolupats Sexes separats, reproducció per espermatòfor que el mascle introdueix a la femella (hectocòtil) Tenen glàndula de tinta amb funció defensiva Espècies d’elevat interès comercial ...