Sensació i percepció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

SENSACIÓ I PERCEPCIÓ Diferències entre sensació i percepció Sensació : Informació que rebem de forma inconscient Percepció: Experiència conscient.
Etapa sensitiva (1era fase procés sensorial) Existència d’un estímul ambiental 1 Fase de detecció Estímul atès Moment en què l’estímul arriba al receptor sensorial 2 Fase de transducció Aquell procés de transformació de l’energia que prové dels estímuls sensorials de l’ambient a l’energia electroquímica, per tal de que el cervell pugui interpretar la informació .
3 Fase de descodificació Processament natural, les neurones envien a aquella àrea on s’haurà de fer l’experiència sensorial primària.
Etapa perceptiva 1 Fase sensorial El cervell rep la primera experiència sensorial i li atorga un significat o experiència significativa 2 Fase de reconeixement Capacitat d’assignar categories Tipus de procés reconeixement 1 Discriminació d’estímul 2 Reconèixer un estímul ja experimentat 3 Identificar una cosa en una categoria concreta 4 Valorar la grandària o magnitud d’un objecte 3 Acció Totes aquelles execucions que haurà de fer el cervell. Sistema adversatiu ha de donar ordres al sistema motriu perquè amb una via eferent doni una ordre a l’articulació o musculatura ( perquè s’efectuï.
Brunswick va definir dos tipus d’estímuls: Estímul distal : Estímul que tenim en el nostre ambient en el seu estat natural.
Estímul proximal: Estímul que arriba al meu receptor visual.
1 No tota l’energia de l’estímul distal arriba a l’estímul proximal 2 L’estímul distal és tridimensional, l’estímul proximal és bidimensional.
3 L’estímul distal és autònom, l’estímul proximal està controlat per l’objecte ex: dirigir la mirada 4 L’estímul proximal és la realitat invertida de l’estímul proximal. L’ull té una lent que provoca una imatge invertida.
5 L’estímul distal té l’energia que li és pròpia. L’estímul proximal sempre s’ha de transformar en energia electroquímica · Factors externs que poden facilitar la percepció: Intensitat Repetició Mida Novetat · Factors interns (del subjecte) Nivell d’atenció del subjecte afecta a com jo percebo o no l’estímul. Veure el detall d’un estímul en concret per exemple.
Motivació: Repercutirà a que estigui més sensible a uns estímuls o altres. També el valor que jo atorgo a aquells estímuls. Exemple: Un botànic i un pintor perceben de forma diferent un estímul.
Cultura: Afecta a la nostra percepció d’un estímul. Si no tens problemes d’alimentació no vas pel bosc buscant aliment. L’entorn en el que ens hem desenvolupat condiciona la nostra percepció dels estímuls.
FUNCIONS DE LA PERCEPCIÓ Permet el moviment: Calcular distàncies, mantenir equilibri, coordinar moviments.
Coneixement: de l’espai, el temps i de la discriminació d’objectes i esdeveniments.
Mantenir nivell d’activació: Combinació d’activació i repòs.
Indicadors sobre el dolor: Tant de dins com de fora.
Activació del plaer Aquests processos fan que la nostra activitat humana sigui més PSICOFÍSICA És la mesura empírica dels estímuls. Estudi de les relacions que s’estableixen entre un estímul físic i l’experiència sensorial de caràcter psicològic.
Conceptes bàsics Estímul: Qualsevol forma d’energia a la que puguem respondre.
Dintell / Llindar: Quantitat d’energia que els organismes precisen per a ser estimulats.
Fechner ( LLINDAR ABSOLUT): Nivell d’estimulació que es necessita per a produir una sensació o una presa de consciència.
Definició universal: La intensitat més petita que es requereix per a notar un estímul el 50% de les vegades.
(Un estímul es subliminal o no depenent del percentatge de vegades que es pugui percebre, aquest percentatge està acordat de ser un 50%) Llindar absolut inferior: Intensitat mínima d’energia estimular necessària per activar un òrgan sensorial.
Llindar absolut superior: Intensitat de l’estímul per sobre de la qual ja no es perceben elements sensibles.
Trobem variacions en els llindars: Estimulació molt baixa els individus som més sensibles a la percepció del canvi que amb una estimulació més elevada que amb una menys elevada, amb la qual som menys sensibles.
El llindar absolut inferior és modificable per adaptació sensorial. El nostre sistema perceptiu s’adapta i augmenta el llindar inferior.
La conducta ja apresa fa que jo automatitzi les conductes abans d’estímuls. No fem consciència d’estar percebent els estímuls.
Defensa perceptiva: És la percepció d’estímuls nous. Els suprimim inconscientment.
TEORIA DEL LLINDAR ABSOLUT Explica quin nivell d’estimulació es necessita per percebre alguna diferència de sensació.
    Passa d’un estat de no detecció a detecció Depèn de diferents variables El canvi és gradual Es pot mesurar amb els 3 mètodes clàssics.
PSICOFÍSICA  Els problemes psicològics poden sotmetre’s a investigació experimental.
     Mesurar la sensibilitat dels sentits.
Llei de Weber.
Llindar diferencial o (DMP): l’increment d’energia necessari per percebre alguna diferència de sensació respecte a un estímul concret.
Weber defineix com percebem els canvis al variar la intensitat entre 2 estímuls.
Sensibilitat diferencial: capacitat de discriminar petites diferències entre estímuls.
DMP ( llindar diferencial): Dos estímuls han de diferir en una proporció constant per a que la seva diferència sigui perceptible.
K = dmp ( increment respecte l’estímul anterior) / E (intensitat de l’estímul).
La llei no es compleix quan es tracta d’estímuls molt forts o molt febles.
Llei de Fechner      Relaciona la magnitud de l’estímul físic amb la intensitat de la reacció psicològica de l’observador.
La intensitat experimentada augmenta linealment (1,2,3...) mentre que l’estímul augmenta logarítmicament (2,4,8...) La intensitat experimentada augmenta proporcionalment al logaritme de l’estímul S (sensació experimentada) = K*logE / intensitat física de l’estímul No és eficaç per estímuls d’alta o baixa intensitat.
Psicofísica clàssica o gradació (Fechner) Mètode dels límits:    Determina el llindar absolut (superior o inferior) Un sol estímul/procediment ascendent o descendent Errades habituació (per hàbit, tendir a donar la mateixa resposta) i anticipació (errors per culpa de les tendències) Mètode error promig:    Calcula el llindar diferencial Dos estímuls un es canvia fins que es percep la diferència Menys precís, però més ràpid ( com és ascendent o descendent és predicible) Mètode d’estímuls constants    Determina el llindar absolut i diferencial Controla la seqüenciació de les intensitats triant estímuls supraliminars, subliminars i entremitjos Presentació en sèries fixes Llei D’ Stevens   Aquest autor va creure que les lleis de Weber i Fechner no eren correctes per explicar estímuls i sensació (sensació=percepció de l’estímul) Mesura directament les sensacions, assignant un valor numèric  Proposa que la magnitud de la resposta es relaciona amb la intensitat de l’estímul elevada a certa potència n.
Psicofísica modera o de gradació psicològica Mètode de comparació de parells:    Determina la qualitat del producte Donar la opinió de la qualitat de 2 productes.
Valoració escala d’opinions. Nombre d’opinions positives.
Mètode d’ordenació:    Tots els estímuls de forma simultània El valor s’atorga en funció de l’ordre Valor mig dels avaluadors Mètode d’escales de valoració     Respon a l’escala likert Correspon al disseny de molts qüestionaris El subjecte puntua de 1 a ...
Es poden valorar aspectes molts diversos.
Sistemes sensorials (Sherington, 1906) En funció del lloc:      Exteroreceptors: Superfície del cos Propioreceptors: Receptors situats als músculs, articulacions i tendons Interioreceptors: Situats a les visceres. Ex: mal de panxa Dermoreceptors: Receptors de la pell (diferents) Nocioreceptors: Situats a qualsevol part del cos(els podem identificar a traves de les terminacions nervioses lliures) Tota aquesta ?informació cinestesia Sistema vestibular: controla la postura i l’equilibri (forma part dels propioreceptors) En funció de l’energia ( que detecten):     Quimioreceptors: detecten substàncies químiques, volàtils o solubles.
Mecanoreceptors: receptor que respon a la pressió mecànica, estimulant la pell o l’interior de l’organisme transformant-se en sensacions d’equilibri, pressió, moviment, fred , calor, dolor i plaer Fotoreceptors : que capten l’energia radiant Termoreceptors: que capten l’energia calòrica Les categories no són excloents ...