«Descobriment» d'Amèrica i el major extermini lingüístic de la història (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 14/12/2014
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

«DESCOBRIMENT» D’AMÈRICA El 1492, com ja hem dit, va ser un any important («descobriment» d’Amèrica, primera gramàtica espanyola i expulsió dels jueus). Tots tres fets són d’una importància cabdal.
Pel que fa a Amèrica, òbviament el continent ja existia abans, de fet, hi vivia molta gent.
Amèrica és un dels casos de colonització més grans. Res no s’entenia d’aquest món, era indesxifrable, tant lingüísticament com cultural. Tot és diferent del món conegut, és una sorpresa que els colonitzadors no havien previst. El nou món és, per tant, tan atractiu com impenetrable. No hi ha cap mecanisme de relació. Per tant, es produeix el xoc de dues civilitzacions, no hi ha cap punt que faci de vincle.
D’entrada, doncs, aquest és el panorama. La comunicació, la relació lingüística és indispensable, no hi ha altre camí. I al principi, no hi ha ningú que faci aquesta feina de pont. Els colonitzadors de seguida s’adonen que necessiten traductors orals (intèrprets).
Molt aviat sorgeixen persones que, si més no, aprenen algunes paraules: homes d’Església i els esclaus que comencen a estar en contacte amb els colonitzadors. Són els primeríssims en fer de pont entre els dos mons. Quan es comencen a instaurar ordres religiosos als diferents territoris, fan una gran feina de traducció, sobre tot un ordre, els jesuïtes. [ver peli «La misión»]. Els jesuïtes van fer escoles pels indígenes, llibres, van propiciar molt la traducció al castellà i, excepcionalment, a la inversa (del castellà a les llengües colonitzades).
El que es valorava dels intèrprets no era tant la seva eficàcia o rapidesa, sinó la fidelitat a la corona espanyola i als conqueridors. L’ intèrpret era un traductor forçat, havien de ser per força traïdors al seu món d’origen, ja que no tenien alternativa. La lleialtat a la causa espanyola era tan important que durant els anys 1529 i 1680 es van fer fins a 29 lleis que regulaven el paper dels intèrprets. Els reis d’Espanya, amb un desconeixement absolut de la situació a Amèrica, creaven lleis obsessivament. Els intèrprets, sense saberho, tenien en realitat un gran poder entre els dos mons. A Mèxic es van establir 4 tipus de funcionaris, i un era els intèrprets. Sovint, per mantenir la vida, els traductors havien de ser traïdors amb el seu poble. No es conserven els noms dels intèrprets que van exercir de manera forçada, però hi ha una molt famosa: La Malinche. La Malinche va ser intèrpret, dona i mare dels fills d’Hernán Cortés, el primer colonitzador de Mèxic. Ha passat a la història d’una manera ambigua: pels conqueridors és el símbol de la victòria (representa la primera persona que canvia de bàndol). En canvi, pels països d’Amèrica llatina, la Malinche simbolitza la traïció a la població indígena per interessos. La Malinche és, doncs, el símbol d’aquesta interpretació forçada.
Els estudiosos han calculat que el 1492, al continent americà, es parlaven unes 1000 llengües que estaven agrupades en130 famílies lingüístiques. És, per tant, l’extermini lingüístic més gran de la història.
Els historiadors es pregunten com van poder, perquè la força té unes limitacions (per exemple, el català). Però la força era molt més gran que la dels sistemes opressius moderns (Hitler, Franco...).
El 1529 a Mèxic es va produir, per part dels colonitzadors, una gran cremada de llibres maies. Es tractava de fer desaparèixer el saber acumulat durant segles. La majoria d’aquests codis eren il·lustrats amb pintures d’un gran valor artístic, eren vertaders objectes de luxe. Però van fer-los foc per anar en contra dels interessos de la corona. En total, van cremar-se uns 1000 codis maies. D’aquests mil, se’n van salvar, per atzar, tres.
Dos són llibres de caràcter tècnic, sense gaire rellevància. L’altre, el mític, és Popol-Vuh, una narració fundacional de la cultura maia que s’ha convertit en símbol d’una civilització perduda no per la història, sinó per un acte de conquesta. Això simbolitza, doncs, un dels més grans actes d’antitraducció de la història  aniquilar les cultures per imposar-ne una de nova.
...