1. Esquema sobre l'hominització (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

HOMINITZACIÓ  I  EVOLUCIÓ  BIOLÒGICA     Homínids (el primer és l'Ardipithecus Ramidus; 4,4 m.a; Etiòpia) Australopithecus (establert per Dart el 1925 a Sudàfrica, a partir del descobriment del crani infantil del nen de Taung) Australopithecus gràcils (+antics i poc especialitzats= + capacitat supervivència) (el que dóna lloc a l'home) Anamensis Kenya 4,1 M.A CC? Alçada? 47-55 k Prognatisme, dentició robusta, bípede/braquiador, dimorfisme sexual Afarensis Etiopia, 3-4 M.A 400 M: 1'50 M: 45Ulls reduïts, forta (Lucy) Kenya cms3 F: 1 70 molarització, diastema, F: 30 no cresta sagital, bípeda/braquiador, forta desproporció braçoscames, menja arrels, fruits i llavors.
Bahrelghaza Txad Cont.
" " " " (és com l'Afarensis, li (per Afarensi però del Txad) què?) s Africanus Sudàfric 3-2,3 430M: 1,35 M: 41Omnívor, reducció a m.a 500 F:1'15 60 prognatisme, no cresta cms3 F: 25-30 sagital ni diastema, dimorfisme, bipedsime no braquial.
Garhi Etiòpia 2,5 M.A 450 Problema: Associat a cms3 eines? Australopithecus Paranthropus (robusts, + moderns i especialitzats= amb els canvis desaparesqueren) (entre 1 i 3 MA) Robustus Sudàfric 5001,24M: 49a 550 1,37 80 cms3 F: 34-40 Boisei Tanzàni 500 a, cms3 Etiòpia, Kenya Aethiopicus Kenya, Etiòpia Pugna entre genitistes i paleoantropòlegs, s'accelera el desenvol. conducta, vivien en petits grups, a la sabana, prop de llocs amb aigua, alimentació omnívora, no indústria osteodontoquràtica.
Homínids Homo (independència cap els 4 M.A) (no sabem de quin Australopitec surt l'Homo) -3 oscil·lacions climàtiques: • 2,8 m.a: apareix 1r Homo com a tal: Habilis • 1,7 m.a: acaba amb habilis i apareix ergaster • 1 m.a: obliga l'ergaster a sortir d'Àfrica per buscar clima + sec. Sorgeix l'erectus asiàtic i un altre a Europa. Després Neandertal i Sapiens.
-Ingesta de carn = adaptació a més espais i + nutrients - vol. ingesta = estalvi d'energia en la digestió, va a parar al cervell. A més, necessitat de major cohesió social per a caçar i + intel·ligència per planificar caceres = cervell + complex.
-La parla: • Àrea de Broca = per produir sons; Wenicke = per percebre el so • Laringe: elevada (permet menjar i respirar) (primats, mamífers, nens); baixa (el pas de l'aire queda tancat a l'empassar)(humans adults) (deixa un espai a dalt que permet transformar els sons que emetem) -Rec sanguini = Encefalització (+ capacitat del cervell) -Reducció progressiva del dimorfisme sexual H.Habilis Tazània, 2 800 1,2- 50 Semblant australopitec, però + vol.
Kènia m.a cms3 1,5 kg encefàlic. Bòveda craneal alta i arrodonida, reducció prognatisme, poc difromisme, trets arcaics en l'esquelet, desproporció braços-cames (també braquiador?) H.Rudolfensis " " " " " + robust que l'habilis, però podrien ser el mateix Els dos: ja vida familiar i social, omnívors, alguns paraments per viure, primeres indústries Ergaster Àfrica 2 1100 Crani de parets gruixudes, cara curta i (erectus) m.a cms3 ample, mandíbula robusta, sense barbeta, laringe baixa, esquelet pràcticament modern (però + robust) Erectus Euràsia 1,9 " " " " m.a Tots dos són el mateix, només petites diferències: ergaster prové d'Àfrica, és + antic, bòveda cranial + alta i estructura facial i corporal + gràcil (no tan robust, sembla + modern, tot i ser + antic) Aparició del foc, 500 000. L'home el domestica = gran avenç alimentari =disminueix la dentició, millors condicions de vida i millor defensa vers depredadors.
1ª sortida d'Àfrica: 1'8 m.a = ergaster surt d'Àfrica per l'aridesa, cap al prox. Orient. S'expandeix a Àsia (Erectus) i Europa H. Georgicus Georgia 1,7 m.a 670 cms3 Antecessor Atapuerca 900 000 1r poblador penísnula ibèrica? Floresiensis Indonèsia 70 000 380 1 28 Bòveda cranial allargada i cm3 m k baixa (similar erectus i sapiens), torus supraorbital marcat, poc prognatisme, dentició petita, sense barbeta Heidelbergensis Europa 8000001200 Constitució massissa (molt (antic erectus 200 000 cms3 robust i poc alt)( a diferència europeu) (dóna lloc erectus/ergaster. És com una a Neandertalensis) regressió) (però en la resta, semblant erectus) Neandertalensis Europa, 1000001500 Crani allargat (dolicocèfal), Prox. Orient 35 000 cms3 cara ample. Però fa un salt enrere: de nou prognatisme, torus supraorbital torna a ésser seguit, no té barbeta. Però sí laringe baixa, i llenguatge plenament articulat.
Sapiens Sapiens -(= Sapiens) és una 2ª sortida d'Àfrica. Va anar superant arreu el neandertal fins que aquest s'extingí.
-Però ara es plantegen que Sapiens i Neandertal es creuaren i assimilació, perquè tenim també gens de neandertal. Però encara no s'ha volgut establir el neandertal com a Homo Sapiens Neandertalensis. Possiblement canvií.
-Els d'Atapuerca diuen que H.Sapiens surt del antecessor -Però la hipòtesis actual és que H.Sapiens és H. Sapiens Sapiens, home anatòmicament modern.
-Òrigen de l'home modern. 3 teories: • Arca de Noé: H.Sapiens anatòmicament modern evolucionà a Àfrica i després, es dispersà per Europa i Àsia, substituint a la resta d'Homos a cada lloc.
• Eva Africana/ADN mitocndrial: s'accepta amb alguns afegitons. Origen a partir del mitocondri (petites estructures de la cèl·lula de l'ADN que es donen per via materna i acumulen mutacions ràpidament) amb altres coses.
• Teoria Multiregional: la que té + partidaris. Els gens de l'H.Sapiens anatòmicament modern aparegué a moltes poblacions. De cada lloc on s'anà l'erectus sortiren Sapiens de forma independent geogràficament -Australia: poblament: 50 000-40 000 BP. Etapa freda, nivell del mar + baix -navegació planificada? Sembla cada cop + que fou navegació costanera. Però totes les formes d'expansió del Sapiens són teories no segures. Només segur que va poblar tots els continents.
-Cultura material H.Sapiens S'expandeix 45 000 1400 Crani arrodonit, front alt, arreu des apareix, i cms2 cara petita, nas estret i d'Àfrica continua prominent, dents petites, fins barbeta prominent.
nosaltres Esquelet post-cranial com l'home actual.
  ...

Tags: