Tema 2. La Revolució Industrial anglesa , 1780 – 1850 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Historia Economia Mundial
Año del apunte 2012
Páginas 8
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 20

Descripción

Apuntes del tema 2 de Historia Económica Mundial del profesor Marc Badia

Vista previa del texto

Tema 2. La Revolució Industrial anglesa , 1780 – 1850 La Revolució Industrial és l’origen del creixement econòmic modern. De fet, l’ésser humà, a la seva evolució, nomes ha provocat dues grans revolucions: 1. La Revolució Agrària del neolític 2. La Revolució Industrial 2.1. Els condicionaments (no determinants) de la Revolució Industrial: institucions, dotació de factors i mercats 2.1.1. La Revolució Industrial Fou un canvi tan important que es mereix el nom de Revolució, ja que es va passar d’una economia agrària a una economia industrial.
Aquest fou un canvi estructural que és comparable al pas d’una economia recol·lectora – caçadora a una d’agrària (Revolució neolítica).
A Anglaterra entre 1760/80 i 1830 (més aviat es podria dir que entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX) es van experimentar de forma molt ràpida una sèrie de transformacions industrials en el marc del nou sistema fabril.
Es va donar a Anglaterra i no a Holanda, tal i com es pot observar en el gràfic, perquè Anglaterra va saber aplicar les mesures necessàries per créixer i no mantenir el mateix creixement que Holanda.
La innovació és el concepte central de la Revolució Industrial que, com qualsevol Revolució, ha de ser entesa com un procés i no com un fet. La innovació de la Revolució Industrial s’associa al treball a la fàbrica, a l’energia de vapor i a l’ús intensiu del capital.
Així que la RI fou el primer i més complet pas del feudalisme al capitalisme.
Pàgina Els condicionants de la Revolució Industrial entesos no com a factors concrets sinó com a conjunt de factors favorables, cap d’ells imprescindible, però que han d’estar presents en una quantitat suficient són: - Millores al camp i transformació agrària o Permeten alimentar una població creixent i en conseqüència el sostre malthusià s’eleva.
o Alliberen mà d’obra que pot exercir en altres sectors.
o Això permet ampliar el mercat, i per tant els ingressos dels camperols (ara proletaris) que fan que augmenti la demanda de productes industrials degut a que aquests proletaris poden permetre’s comprar aquests productes.
o Com que els ingressos augmenten, provoquen una acumulació de capital. Aquest estalvi es podrà destinar a la inversió del sector industrial.
- Canvis institucionals o Marc legal o Institucions i desenvolupament de l’Estat Lliberal - Dotació de factors (T, K, L) o Dotació de recursos o Condicionants geogràfics (insularitat). Anglaterra té rius navegables i és plana mentre que Espanya per anar de Barcelona a Galicia has de rodejar-la per mar i es perd molt de temps i diners.
o Existència de Rius Navegables - Expansió del mercat  Impuls del comerç o Millores en el transport o Augment de la demanda o Capacitat de satisfer aquesta demanda 13 2.1.2. Condicionants de la Revolució Industrial Holanda vs. Gran Bretanya (SECTOR AGRARI) Holanda - Expansió agrícola entre finals del segle XVI i principis del segle XVII - Es parla de Revolució Industriosa o Manufactures de consum en un context de l’expansió de la demanda a Europa o No parlem de manufactures produïdes per fonts d’energia inanimada (carbó, petroli...) - Societat més igualitària (no hi ha proletariat rural perquè és molt difícil alliberar mà d’obra del camp degut als frens malthusians.
- Activació dels Frens Malthusians Gran Bretanya - Existència de Proletariat rural (Molt important) o “Enclosures” (tancats) Augment de la massa d’assalariats o Disminució del total de la terra cultivada per pagesos i augment de la terra en mans dels petits nobles - Importància de les manufactures rurals com a complement de renda d’aquesta massa d’assalariats al camp. Això té un doble impacte ja que quan marxes del poble a la ciutat ja tens les habilitats per fer la transició.
Pàgina Expansió del mercat i impuls de la demanda (Expansió del comerç) degut a: - Esperit empresarial impulsat pel marc institucional. Aquest esperit és la capacitat d’emprendre, innovar, arriscar-se i invertir.
- Acumulació de capital en forma d’estalvi gracies al sistema financer desenvolupat - Augment del mercat i especialització (que pot ser industrial), degut a la massa de jornalers amb capacitat de demanda de béns barats i com que augmenta la urbanització hi ha una necessitat de tenir un mercat.
- Accés a matèries primes: comerç exterior  Expansió de l’Imperi Colonial 14 Holanda vs. Gran Bretanya (INSTITUCIONS) Les institucions són el marc mental, social, i legal en el qual es desenvolupen les activitats econòmiques.
Restriccions dins les quals els agents econòmics han de prendre les seves decisions.
Dins l’entorn socio-institucional trobem el parlament (poder polític), l’administració pública moderna (impostos i deute públic) i el liberalisme polític i econòmic.
La diferència principal entre Holanda i Gran Bretanya són les polítiques comercials.
A Holanda el marc comercial és sense protecció del mercat interior i amb un important estancament de la Nova Draperia Holandesa per la competència asiàtica (pràcticament desapareix) i una especialització de productes d’alta qualitat (Vella Draperia).
Mentre que a Gran Bretanya hi ha unes polítiques de liberalisme polític i econòmic d’igualtat davant la llei i la fiscalitat, respecte a la propietat privada, l’Estat ha d’afavorir la iniciativa individual, llibertat d’empresa i oci (sense sistema gremial), de moviments (ja siguin mercaderies, persones i capitals) i una important seguretat jurídica. Tots aquests factors formen un marc laboral favorable davant la creació de nous negocis (Aquesta és la base de la Revolució Industrial ja que es van aplicar les unes lleis anomenades de vaixells).
Hi ha un parlament que té el poder polític (no una corona), es crea el Banc d’Anglaterra que afavoreix a un sistema financer modern que permet l’estalvi i la inversió, i les finances del monarca són independents.
A Anglaterra hi ha una important intervenció de l’estat aplicant mesures proteccionistes pel tèxtil a partir de 1700 i amb un important control colonial. També hi ha una administració pública moderna que controla els impostos per tal de que siguin suficients i hi hagi una igualtat a l’hora de pagar-los i el deute públic, és a dir, demanar diners i comprometre’s a tornar-los (aquest és un altre dels pilars de la Revolució Industrial com element important i significatiu).
- Millores en el transport degut a l’alt grau d’urbanització i a la necessitat d’una xarxa de comunicacions per carretera, ports i canals. Això ajuda a la integració dels mercats degut a que els costos de transport s’abarateixen.
1713 Empreses monopolístiques Enclaus 1850 Ampliació d’aquestes 1914 (Abans de la IGM) Els mercats es dediquen a vendre manufactures i a comprar matèries primes Holanda vs. Gran Bretanya (ENERGIA i RECURSOS NATURALS) Holanda no disposa de carbó, nomes disposa de torba (carbó vegetal de molt poca energia). Durant la seva època daurada (1550 – 1650) l’economia va assolir el nivell més alt de desenvolupament que probablement es podia aconseguir en una economia de base energètica orgànica.
En canvi, Gran Bretanya (únicament la conca industrial anglesa que apareix pintada de lila a la foto) tenia importants dotacions de carbó de bona qualitat i de fàcil extracció. A més, disposava de grans cabdals d’aigua per transportar per riu o per mar.
Pàgina Perquè es va donar la Revolució Industrial a Gran Bretanya? - Institucions més eficients després de la Revolució Gloriosa de 1688, com a innovacions financeres (com per exemple, el Banc Central) o el sistema de patents - La modernització del sector agrícola - L’expansió imperialista de l’Europa Occidental que des de 1492 va reestructurar el món en un centre dinàmic occidental i una perifèria endarrerida - La integració del mercat interior causada per una reducció dels costos de transacció - Les millores vers les limitacions energètiques - ...
15 Les economies de base orgànica tenen uns límits molt marcats. Si Anglaterra hagués hagut de dependre de la fusta, l’any 1913 s’haguessin necessitat aproximadament 20 Gran Bretanyes per arribar a tota l’energia necessària.
La comparació més clara és la que hi ha entre el PIBp.c. de la Xina i el de Gran Bretanya. Segons Pomeranz (2000) les regions europees i algunes de xineses segueixen un procés similar de modernització abans de 1800: tant els seus mercats com les seves institucions, estaven igualment desenvolupats. Anglaterra es va separar espectacularment de la Xina, a partir de 1780 i a causa de factors accidentals: - Una oferta barata i abundant de carbó, que va permetre la revolució del vapor - Possessió de colònies que garantien la disponibilitat de productes barats intensius en terra, com el cotó i el sucre, i li permeteren escapar a la limitació de manca de terra del seu propi territori.
2.2. El canvi tècnic i organitzatiu: determinants i conseqüències 2.2.1. Els determinants del canvi tècnic i organitzatiu Per canvi tècnic entenen un ús extensiu de la maquinària mecànica i una producció de materials no disponibles a la natural i per canvi organitzatiu entenem el pas al sistema fabril.
CANVI TÈCNIC Els elements significatiu relacionats amb el procés d’innovació tècnica són: - Els colls d’ampolla. Es centra l’interès en aquelles parts del procés productiu on la productivitat és inferior. Els resultats d’això són que els colls d’ampolla passen a altres parts del procés productiu i els augments de la productivitat són espectaculars.
Exemple: problema al sector tèxtil Inici: Calien de dues a quatre filadores treballant per abastir un teixidor amb un teler manual. Millores al teixir aguditzen el problema: La llançadora volant de Kay en fa necessàries de 8 a 10 al 1733.
Les tensions per mecanitzar el procés de filar: o Spinning- jenny, 1764-8, Hergreaves. Encara permet la producció domèstica.
o Water Frame, 1769-70, Arkwright. Filadora hidràulica. Patent per a màquines grans i difondre el seu ús en fàbriques.
o Mule-Jenny, 1779-85, Samuel Crompton. Combina les avantatges de les dues anteriors. La integració a una màquina de vapor decanta el seu ús a les fàbriques (Selfactina, 1825, Richard Roberts).
- De les macro-innovacions a les micro-innovacions. L’invent és la primera màquina i a partir d’aquí trobem les diferents millores: o Learning by doing. Millores a partit de l’experiència de la fabricació de la màquina o Learning by using. Millores a partir de l’ús de les màquines o Learning by learning. Millores a partir de l’estudi científic dels mecanismes de la màquina 16 - De l’invent a la difusió tecnològica o INVENCIÓ: Acció d’inventar. Inventar: trobar, descobrir, a força d’estudi, d’enginy, alguna cosa nova no coneguda abans (DGLC) o INNOVACIÓ: Invenció aplicada a un procés productiu que permet obtenir millores productives i beneficis o DIFUSIÓ: innovació que arriba a diversitat de processos productius i sectors de l’economia Les tecnologies d’ús general són les màquines ideals per a un procés concret però que són útils per a altres processos  Difusió tecnològica (Maquina de vapor, eines informàtiques...) Pàgina - - - Resultat: o la Màquina de Vapor neix de la necessitat d’una màquina oscil·lant per l’extracció d’aigua de les mines (Savery, 1698 i Newcomen, 1711). El macroinvent fou la màquina de vapor i a partir d’aquí se li van fer millores pel rendiment.
La Màquina de vapor fou la propulsió centralitzada a les fàbriques a partir d’una única gran màquina de vapor, i la seva transmissió a les diferents màquines mitjançant corretges i politges. Per utilitzar-la era necessari el carbó que es transportava en ferrocarril. Des de l’ús de carrils de ferro a les mines a la primera línia (Manchester-Liverpool) el 1830, passant per la fabricació de la primera locomotora el 1825.
o el Ferro s’obté a l’alt forn de carbó mineral a carbó de coc (mineral però més elaborat) i el gas d’hulla de la transformació del carbó de coc porta a la difusió de l’enllumenat a les fàbriques.
o l’Acer prové de la producció tradicional a la farga, al forn reverber i al convertidor Bessemer.
o S’augmenta la demanda d’Acer i Ferro per la difusió de la maquinària tèxtil i de les màquines de transport (vaixells i ferrocarrils). Tenen unes qualitats diferents a tots els materials utilitzats fins aleshores i provoquen canvis en la producció: de la siderúrgia tradicional es passa a l’alt forn.
Els encadenaments són els mitjans pels quals un procés en un sector afecta ràpidament a la resta de processos productius d’altres sectors. Hi ha encadenaments inter-sectorials i intrasectorials. Té gran importància el paper jugat per l’energia.
CANVI ORGANITZATIU Pàgina Sistema fabril. Compensa les desavantatges que genera el Putting Out System Avantatges Desavantatges Major control del treball (disciplina). Degut a que estan Majors salaris (pagat per temps) en una fàbrica i es poden controlar les hores, els salaris, la quantitat i la qualitat.
Major control de la qualitat Major inversió de capital fix gràcies al desenvolupament del sistema financer Menor cost de transport i transacció perquè la producció Major risc (l’empresari esdevé “presoner de la inversió” ja no està dispersa i no hi ha transacció Més possibilitats d’especialització i mecanització 17 Putting Out System. Funciona correctament quan hi ha poques oscil·lacions de la demanda Avantatges Desavantatges Menors salaris (es paga per peça, és a dir, a preu fet) Menor control del treball per part d’un “jefe” Menor inversió en capital fix Majors costos de transport, vigilància i transacció degut a que la producció està dispersa Menor risc i més versalitat davant les oscil·lacions de la Rigidesa de l’oferta davant les variacions de la demanda (o molt petites) demanda.
El sistema fabril neix com a resposta davant de: - Dificultats de producció quan la demanda augmenta degut a que la producció està dispersa.
- El control per part de l’empresari del treball afavoreix la innovació tècnica.
- Es transita cap a una economia capitalista quan l’empresari-comerciant esdevé també el propietari dels mitjans de producció (o costos fixes) 2.2.2. Les conseqüències del canvi tècnic i organitzatiu: canvi estructural, productivitat i creixement econòmic El canvi estructural que s’observa a Gran Bretanya i a Europa associat directament a la Revolució Industrial.
? Com a resultats trobem: - Creixement en el volum de béns i serveis (però no en valor perquè el cost del producte és inferior) produïts per any gràcies a les innovacions com el sistema financer, el transport, les assegurances marítimes, el ferrocarril...
- Economia moderna on el canvi tècnic no és puntual sinó general i continuat. És el principal element que es difon a la economia i a la majoria de sectors, té un impacte presencial al total de l’economia.
Revolució Industrial Ocupació per sectors. Com menys gent produint més eficiència.
Producció per sectors.
2.3. Els increments en la productivitat (sobre la industria i en total) i la seva distribució: el debat sobre el nivell de vida Pàgina La qualitat de vida durant la Revolució Industrial - Augment molt gran de les desigualtats. Els guanys dels capitalistes se’ls queden ells mentre que els salaris dels treballadors s’estanquen durant tot el període. La manera de repartir els beneficis extraordinaris marcarà a mig termini ja que no augmenten els salaris dels treballadors, això va provocar la crisi de la demanda (La gran depressió) 18 Un creixement comporta un desenvolupament? Es dóna un procés de convergència econòmica, ja que els països menys desenvolupats creixen més.
- Diferències de productivitat entre sectors. Els sectors més moderns augmenten beneficis mentre que en els sectors tradicionals disminueixen.
Pocs augments de productivitat (sense disminució de preus) en aquells productes essencials (aliment i habitatge) Desaparició de les activitats que servien de complement de renda (la protoindustrialització, l’autoconsum...) Desarticulació de les xarxes assistencials com els hospitals públics, els orfenats, les organitzacions que mitigaven la pobresa (la beneficència)...
Existeix un índex de desigualtat econòmica molt elevat - PIBp.c.: té tendència creixent - Alçada mitjana: símptoma de la qualitat de vida de la població. És un indicador de 20 anys abans perquè marca la nutrició de d’infància. Només es comparable amb l’alçada mitjana de la mateixa ciutat.
- Mortalitat infantil: Detecta que alguna cosa succeeix entre 1830 i 1850. Quan augmenta vol dir que la qualitat de vida ha empitjorat.
Alfabetisme: Hi ha una major educació i formació dels treballadors.
Escolaritat: És molt baixa però augmenta i es per això que s’observa una major alfabetització Drets civils i polítics. Empitjoren considerablement, això afecta a la llibertat i a la sindicalització.
IDH creixent perquè esta influenciat per l’evolució del capital humà.
19 La desigualtat es va incrementar duran la Revolució Industrial anglesa (1760 – 1860) Pàgina - Pàgina 20 ...