Tema 2.6. Creixement interior i projecció exterior: política provençal, conquesta y repoblamen de la Catalunya nova (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

6.   CREIXEMENT   INTERIOR   I   PROJECCIÓ   EXTERIOR:   POLÍTICA   PROVENÇAL,   CONQUESTA   I   REPOBLAMEN  DE  LA  CATALUNYA  NOVA     Ja  estem  al  segle  XII.  Parlarem  sobretot  de  Ramón  Berenguer  III.  El  seu  regnat  significa  l’inici  de   l’expansió  barcelonesa,  del  casal  de  Barcelona.  I  es  precisament  ara  quan  aconseguiran  unificar   uns  comtats  majors  dels  que  havia  heretat.     Almodis  de  la  Marca  i  Ramon  Berenguer  tindran  a  Ramon  Berenguer  II,  casat  amb  Mafalda  de   Pulla-­‐Calàbria,  i  Berenguer  Ramon  II  el  Fraticida.  Quan  mori  RB  II  (1082)  serà  succeït  pel  seu  fill,   RB  III,  acabat  de  néixer.     I   tot   i   que   hi   haurà   un   grup   de   tutors   per   a   aquest   infant,   al   final   s’acceptarà   que   RB   estigui   entre  aquests  tutors,  però  amb  la  condició  que  la  successió  al  comtat  serà  per  RB  III,  fill  de  RB  II   i  Mafalda.   Veurem  les  polítiques  de  RB  III.     *A  l’enciclopèdia  catalana,  casal  de  BCN,  apareixen  les  genealogies.     Política  occitana   Ens  hem  de  situar  una  mica  abans  à  Almodis  y  RB  compren  els  comtats  de  Carcassona  i  Rasès   al  1067  i  1070.  Ho  fan  aprofitant  el  vuit  de  poder  a  causa  de  la  manca  de  descendència  directa.   Ho  poden  fer  perquè  ara  l’estat  feudal  ja  està  consolidat,  i  també  perquè  inverteixen  els  diners   procedents  de  les  pàries.     Però   no   només   amb   les   compres   de   territoris   es   basa   la   política   occitana,   sinó   també   en   les   estratègies   matrimonials.   Es   fan   unions   matrimonials   entre   els   comtes   de   BCN   i   altres   (Ribagorça,   Rosselló,   Cerdanya...).   Amb   Borrell   II   ja   obertura   dels   comtats   catalans,   i   es   casa   amb  Edgarda.  La  mateixa  Ermessenda  també  ho  farà.   Serà   precisament   amb   la   mort   de   RB   II   que   els   comtats   de   BCN   perden   el   comtats   de   Carcassona   i   Rasès.   Ho   aprofitaran   els   Trencavell   per     fer-­‐se   amb   aquells   comtats,   amb   el   suport  dels  comtes  de  Tolosa.     Però   davant   l’actitud   despòtica   d’aquests,   els   habitants   dels   comtats   recorreran   al   comte   de   Barcelona,  a  RB  III.  Tanmateix,  tot  i  que  intentarà  ajudar  als  habitants,  no  se’n  sortirà  perquè  té   altres   problemes   a   la   península   per   controlar   els   atacs   dels   almoràvits.   I   l’aliança   dels   Trencavells  i  el  comtes  de  Tolosa  era  més  forta.   Precisament   a   partir   d’aquest   moment,   no   podent   fer   front   a   la   demanda,   RB   III   començarà   una   llarga   lluita   per   a   fer-­‐se   amb   l’hegemonia   d’Occitània,   en   una   lluita   contra   la   casa   de   Tolosa,  el  comtat  de  Tolosa.   Un  cop  Ramon  Berenguer  III  recupera  la  seva  estabilitat  en  els  territoris  catalans,  comença  a   reforçar   la   seva   posició   en   els   comtats   occitans.   El   primer   que   fa   es   signar   un   pacte   feudo-­‐ vassallàtic   amb   Eimeric   II   de   Narbona,   germanastre   de   RB   III,   ja   que   és   fill   de   Mafalda   de   Pulla-­‐ Calàbria,  casada  en  segones  núpcies  amb  el  vescomte  de  Narbona.     Així,   tenim   el   pacte.   Quan   RB   III   queda   vidu   d’Almodis   de   Mortain,   es   casa   amb   Dolça   de   Provença  à  incorpora  als  dominis  no  només  Provença,  sinó  també  Millau,  Gavaldà,  Carladès  i   Rodés.   Així   reforça   la   posició   de   RB   III   en   aquest   territori,   i   el   que   fan   molts   senyors   dels   principals   llinatges   provincials   es   sotmetre’s   per   vassallatge   a   RB   III.   Aconsegueix   comtat   de   Provença  i  molts  altres  aniran  sotmetent-­‐se  a  RB  III.  I  els  Trencavell,  acceptaran  la  supremacia   del   comte   de   BCN   i   es   recuperaran   Carcassona   i   Rasés.   Així,   amb   una   boda,   tot   el   que   aconsegueix.       Política  de  RB  III  contra  Al-­‐Andalus   RB   III   no   es   pogué   fer   càrrec   d’Occitània   temporalment   per   altres   problemes.   El   seu   regnat   coincideix  amb  l’arribada  dels  almoràvits  a  la  península.     Així,  intenta  augmentar  els  seus  territoris  en  detriment  d’Al-­‐Andalus:   • • • • • Primer   conquereix   Balaguer   (s’incorpora   als   territoris   catalans,   però   com   a   feu   del   comte  d’Urgell.  1105)   Però   també   ha   de   fer   front   a   les   incursions   almoràvits   que   tenen   lloc   sobretot   al   Penedès   (1108).   Amenaça   sobretot   a   Barcelona   (1114-­‐1115),   però   aconsegueixen   derivar  les  tropes  musulmanes  cap  a  Martorell.  El  riu  funcionarà  com  a  frontera.   Com  no  aconsegueix  estirar  la  frontera,  farà  repoblament:   o Repoblació  del  Penedès  desprès  de  la  incursió  almoràvit  (1108).     Però  el  que  més  destaca:  recuperació  de  l’arquebisbat  de  Tarragona:   o RB   III   comença   les   negociacions   amb   Roma   per   recuperar-­‐lo.   I   aleshores,   al   1116,  aconsegueix  un  acord  amb  el  papa  Gelasi  II,  amb  ajuda  del  bisbe  de  BCN,   Oleguer.   o I   al   1118,   Oleguer   és   nomenat   arquebisbe   de   Tarragona.   Es   recupera   l’arquebisbat,   però   no   es   recupera   el   territori,   Tarragona,   que   encara   es   musulmana.  Ho  fan  per  què  és  una  dignitat  eclesiàstica  i  sobretot,  per  trencar   amb  l’arquebisbat  de  Narbona.   Oleguer,   llavors,   encarrega   l’ocupació   i   repoblació   de   Tarragona   a   un   cavaller   normand:  Robert  Bordet.  Aconseguirà  recuperar  físicament  Tarragona  al  1129.     Política  mediterrània  de  RB  III   Acabem   el   seu   regnat   parlant   de   la   seva   política   ja   mediterrània,   amb   el   seu   intent   de   conquerir  Mallorca.  Per  fer-­‐ho,  s’alia  amb  Pisa.  Objectiu  campanya  conjunta  (1113-­‐1115):  Pisa   basa   seva   economia   en   el   comerç,   i   els   comtats   catalans   cada   cop   augmenten   el   comerç.   Interessa  acabar  amb  els  atacs  de  corsaris  musulmans  a  les  Balears,  en  les  naus  d’ambdós.  És   objectiu  comercial,  per  circular  lliurement  per  la  Mediterrània.   L’èxit  de  la  creuada  no  durà  gaire:  al  1115  es  veuen  obligats  a  abandonar  les  illes.     Interessa   que   l’expedició   fou   narrada,   recollida,   per   un   cronista   pisà,   Enric   de   Pisa,   el   Liber   Maiolichinus.  I  en  ella  apareixen  per  primera  vegada  els  noms  catalans  i  Catalunya.   RB  III  va  posar  sota  un  nom  tots  els  comtats  catalans.     La   visió   unitària   es   possible   perquè   RB   III   va   annexionar   Besalú   i   Cerdanya   per   aliances   matrimonials.   I   els   comtes   encara   independents,   com   Pallars,   Urgell,   Rosselló   i   Empúries,   passaren  a  ser  vassalls  del  comte  de  BCN.       Aliança  amb  Castella   Amb   Castella,   el   que   fa   RB   III   és   aliar-­‐se   amb   Alfons   VII   per   aturar   l’avenç   d’Alfons   I   el   bataller,   rei  d’Aragó.  Estableix,  doncs,  aliances  amb  altres  regnes  peninsulars.     ...