Tema 4 - Classes d'obligacions per raó del vincle (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas + Derecho - 2º curso
Asignatura Dret d'obligacions i contractes
Profesor A.M.
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MARINA ALONSO MOREA TEMA 4: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL VINCLE. ALTRES CLASSES D’OBLIGACIONS TEMA 4: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL VINCLE. ALTRES CLASSES D’OBLIGACIONS 1. Obligacions unilaterals i bilaterals. Bilateralitat perfecta i imperfecta Ø Obligacions unilaterals: quan generen obligacions sol a càrrec d’una de les parts, és a dir, quan una persona està obligada davant una altra. Ø Obligacions bilaterals: relacions jurídiques obligacionals en les que les dues parts contractants son creditor i deutor a la vegada. Cada obligació funciona com a contrapartida de l’altra, és a dir, cada una té la seva causa d’existir en l’altra. Exemple: obligacions derivades d’un contracte de compravenda. L’obligació del venedor d’entregar la cosa i l’obligació del comprador de pagar el preu o Imperfectes: les obligacions de les parts no estan al mateix nivell. Exemple: contracte de depòsit: qui rep té l’obligació de retornar. És una obligació bilateral però les obligacions de les dues parts no son equiparables. o Recíproques o sinal·lagmàtiques: tenen un règim jurídic especial. Les obligacions de les parts estan a un mateix nivell, és a dir, son equiparables. Un exemple serien les obligacions derivades d’un contracte de compravenda. L’obligació del venedor d’entregar la cosa i l’obligació del comprador de pagar el preu, son obligacions recíproques, una es la causa de l’altra. En el mandat gratuït, les obligacions no son recíproques ja que una no es la causa de l’altra. És un exemple de bilateralitat imperfecta. 2. Règim jurídic de les obligacions recíproques: la mora, la excepció de contracte no complit i la resolució per incompliment En primer lloc, la constitució de la mora. Per a que el deutor incorri en la situació jurídica en mora, no és suficient que en el moment que hagi de complir, no ho faci. És necessari la reclamació del creditor al deutor. A aquesta reclamació se li diu intimació (article 1100). No obstant, l’article 1100 estableix unes excepcions: Ø No es necessària la intimació quan l’obligació o la llei ho declarin així expressament. Ø Quan de la seva naturalesa i circumstància resulti que la designació de l’època en que havia d’entregar-se la cosa o fer-se el servei, fos motiu determinant per a establir l’obligació. En les obligacions recíproques cap dels obligats incorre en mora si l’altre no compleix o no s’aplana a complir degudament el que li incumbeix. Des de que un dels obligats compleix la seva obligació, comença en mora per a l’altre. (sinal·lagmàtiques). És dubtós que el legislador hagués volgut excepcional dels requisits de la intimació en les obligacions sinal·lagmàtiques. Si el legislador ho hagués volgut, hagués introduït una tercera excepció. 1 MARINA ALONSO MOREA TEMA 4: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL VINCLE. ALTRES CLASSES D’OBLIGACIONS En les obligacions recíproques, cap dels obligats cau en mora si un no compleix, és a dir, encara que un, com a creditor, intimi a l’altre, aquest no cau en mora si l’intima. Posteriorment, si el que intimeix compleix, es produeix la mora sense que sigui necessària una altra intimació. El tribunal suprem es pronuncia dient que les obligacions sinal·lagmàtiques també és necessària la intimació per a que s’incorri en mora. Analitzant bé les sentències, s’ha de concloure que el TS es pronuncia en que en les obligacions sinal·lagmàtiques, la mora no és automàtica. L’altra peculiaritat és l’excepció de contracte no complet: les obligacions sinal·lagmàtiques s’han de complir simultàniament. Amb conseqüència d’això, és que una part es pot oposar a complir la seva prestació quan una altra part no compleixi amb la seva (excepció de contracte no complert). També es pot oposar aquesta excepció davant de l’incompliment parcial. Quan es pacta el compliment successiu, el primer obligat en complir, no pot oposar aquesta excepció però ha de permetre que s’oposi el compliment quan arriba un perill fundat de que l’altra part no compleixi. (1567) La tercera peculiaritat és la resolució per incompliment, que està en el 1124. Davant l’incompliment d’una de les parts, l’altra pot demanar l’incompliment o demanar la resolució de les obligacions. Si no ha complert amb la seva prestació, ja no ho estarà obligat a fer i si ha complert, tindrà el dret de que li restitueixin el que havia entregat. Artículo 1124. La facultad de resolver las obligaciones se entiende implícita en las recíprocas, para el caso de que uno de los obligados no cumpliere lo que le incumbe. El perjudicado podrá escoger entre exigir el cumplimiento o la resolución de la obligación, con el resarcimiento de daños y abono de intereses en ambos casos. También podrá pedir la resolución, aun después de haber optado por el cumplimiento, cuando éste resultare imposible. El Tribunal decretará la resolución que se reclame, a no haber causas justificadas que le autoricen para señalar plazo. Esto se entiende sin perjuicio de los derechos de terceros adquirentes, con arreglo a los artículos 1.295 y 1.298 y a las disposiciones de la Ley Hipotecaria. L’opció que realitzi el creditor complidor, és irrevocable, és a dir, ha de triar una d’elles i desprès ja no pot tirar endarrere. Però si s’ha optat pel compliment però aquest és impossible si que es pot demanar la restitució. No es pot resoldre per incompliment d’una obligació accessòria, la qual cosa significa que ha de ser un incompliment greu. Com el 1124 concedeix l’opció entre demanar compliment i demanar la resolució, es pot demanar la resolució tot i que el compliment sigui possible i satisfaci l’interès del creditor. Com que en alguns casos la resolució, quan el compliment és possible i satisfà al creditor, pot no ser equitativa, el 1124.3 faculta als tribunals a concedir al deutor un termini per a complir. 2 MARINA ALONSO MOREA TEMA 4: CLASSES D’OBLIGACIONS PER RAÓ DEL VINCLE. ALTRES CLASSES D’OBLIGACIONS Quan la prestació suposi pagar una quantitat de diner, el compliment sempre serà objectivament possible i satisfarà l’interès del creditor, però no es pot suspendre indefinidament la facultat resolutòria del venedor. Actualment, el tribunal suprem diu que no es precís que el complidor actuï amb ànim deliberant d’incomplir essent suficient que se li pugui atribuir una conducta voluntària i amb un motiu de justa causa, obstativa i compliment del contracte. Es pot resoldre tot i que l’incompliment no sigui imputable al deutor, tot i que l’obligació hagi alineat sense culpa del deutor. Qui demana la resolució, ha d’haver complert amb la seva obligació. El tribunal suprem ha dit que aquesta facultat no sol es pot aplicar judicialment, sinó que també existeix la possibilitat d’aplicar-la extrajudicialment. Llavors, si l’altra part s’oposa a la resolució extrajudicial, ho hauran de fer judicialment. En aquests casos, el que faran els tribunals serà determinar si la resolució ha estat ben feta o no. Conseqüències de la resolució: si jo he complert l’obligació, m’han de tornar el que he donat, i si no s’ha fet, extingeix l’obligació de donar la cosa. El 1123 diu que quan es compleix l’obligació, les parts s’han de restituir el que haguessin rebut. Té efectes extunc (no confondre amb exnune). El comprador, a part de tenir la cosa pot haver percebut fruits d’aquesta cosa. Per tant, no sol s’ha de restituir el preu i la cosa, sinó els fruit de la cosa i els interessos del preu. Artículo 1123. Cuando las condiciones tengan por objeto resolver la obligación de dar, los interesados, cumplidas aquéllas, deberán restituirse lo que hubiesen percibido. En el caso de pérdida, deterioro o mejora de la cosa, se aplicarán al que deba hacer la restitución las disposiciones que respecto al deudor contiene el artículo precedente. En cuanto a las obligaciones de hacer y no hacer, se observará, respecto a los efectos de la resolución, lo dispuesto en el párrafo segundo del artículo 1.120. El 1124, en els dos casos, es pot demanar indemnització per danys i prejudicis. 3 ...

Comprar Previsualizar