Tema 12. Família i Psicosis (2017)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia i Família
Profesor C.P.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 06/12/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ccarbonell Tema 12: Família i Psicosis Psicosis: Al·lucinacions, manca de consciència de la malaltia, no hi ha diferenciació de l‟interior i de l‟exterior.
 Incapacitat per distingir el mon extern de la pròpia vida psíquica.
 Considera que els seus impulsos, ansietats i fantasies formen part de la realitat externa.
 No hi ha consciència de la malaltia. (si n‟hi ha tenim molt guanyat per a la teràpia)  Poden aparèixer: o Errors en la percepció:  Deformació perceptiva: Il·lusions, etc  Alucinacions: Alteracionspatologiques de la percepció sense objecte o sense estímul que les provoques:  • Sensorials (visuals, acústiqurs, olfactives, tàctils, cenestèsiques...
 Psíquiques: Eco de pensament, robatori de pensament, etc.
o Idees delirants: sistema erroni de creences. Perdura de contacte amb la realitat a partir d‟una alteració de la consciència. Veure la finalitat del deliri (comprendre‟l, escoltar el pacient i el deliri) i classificació del deliri.
o Classificació del deliri:  Encapsulat: no impedeix la personalitat de la persona, i no l‟explica perque els demès el prendran com boig. Però fa la vida normal  Sistematitzat: invaeix la personalitat i el pacient comença ja a fer coses estranyes.
 Insistematitzat: deliri desbordant, fantasia desbordant (Mart xocarà contra Venus) Tipus:  Trastorn equizo  Trastorns afectius ccarbonell  Trastorns delirants Factors psicosocials: 1. Factors socio-culturals 2. Life events 3. Mitjà familiar: a. Hipotesis Psicoanalitica b. Teoria psicosociològica: i. Bateson i la escola de Palo Alto ii. Th. Lidz i el grup de Yale iii. Wynee i col·laboradors iv. Laing, Esterson, Cooper i la antipsiquiatria Per tant, ja hi havia bastants estudis que es veia a la família, s‟estudiava. Parlen de la gènesi de la psicosi.
I en aquests moments cada cop agafa més força la idea de que s‟ha de treballar amb al família.
Arribàvem a la conclusió de que no hi ha una sola causa (genètica+ entorn patològic) Paper de la Família Història: Ha passat una primera fase on la família estava completament desvinculada en la era manicomial (entrava al manicomi i la família li duia la roba, etc. Però no intervenien res).
Hi ha una segona fase on predominava el recel per part dels professionals de sentir que tenien que atendre la família (família com a culpable, sobretot la mare) Tercera fase: Família té un paper fonamental en el paper terapèutic, sobretot en l‟evitació de la recaiguda.
Hi va haver fins el 2008 molts estudis i molta investigació per prevenir la primera crisis.
El que es va fer és dotar cada centre de salut mental de recursos per saber detectar primeres crisis, i així no tenir espais especialitzats per això.
Evitació de recaiguda (si no es pot evitar la primera crisis) ccarbonell Julian Leff Estudi de Camberwell: Estudis de Leff, Fallon, Vaughn i altres, la família passa a tenir un paper bàsic i fonamental en la prevenció de les recaigudes del pacient.
Els resultats d‟aquests estudis van ser els següents: Les famílies que van seguir aquests programes, un 9 per cent dels pacients requeien (tractament farmacològic + família). Grup control on només reben tractament farmacològic: 50 per cent.
Sens cap tractament hi havia 90 per cent de recaigudes.
Els estudis de Camberwell es basa en: Emoció Expressada (EE) Una família amb alta EE quan al menys un dels seus membres presenta un o més de les següents dimensions:  Criticisme: Avaluació negativa de la conducta del malalt (“No té levantas temprano nunca”)  Hostilitat: Avaluació negativa del malalt com a una persona (“Eres un vago”)  Sobreimplicació emocional: sentiments o actituds per part d‟un familiar de desesperança, sobreprotecció o autosacrifici respecte del pacient.
Aquests 3 juntament amb el clima (Clima depressiu) i la desesperança és una “tormenta perfecta” per a que el pacient recaigui.
Ofereixen un Programa Integral d‟atenció al pacient psicòtic a partir de l‟ingrés del pacient en una unitat d‟aguts. El tractament constava de:  Un Programa Psicoeducatiu dirigit als familiars del pacient, mentres aquest segueix ingressat. Informació sobre la malaltia.
 Sessions familiars a la llar del pacient amb tots els membres presents inclosos al pacient.
 Grup de familiars de diferents pacients on s‟intercanvien experiències i es discuteixen els problemes de convivència.
ccarbonell Yrjo Alanen La esquizofrènia: Tractament adaptat a les necessitats del pacient. Es fa un treball comunitari. Llibre que està per internet. És un treball sobretot integrador, més enllà de la medicació farmacèutica.
Alanen proposa el tractament adaptat a les necessitats del pacient. Els principis bàsics integrats i adaptats a les necessitats són els següents 5 principi: 1. Les activitats terapèutiques es plantegin i s„efectuin d‟una manera flexible i individual en cada un dels casos, de manera que es tractin les necessitats reals i canviants dels pacients, i també les persones de la xarxa d‟interacció, fonamentalment de la família. Per tant, l‟abordatge centrat en la família està indicat amb el fi de contenir les tensions que normalment suporten els membres de la família en plena crisis psicòtiques o amb la cronificació dels símptomes.
2. L‟avaluació i el tractament estan presiditsper una actitud psicoterapèutica. Això vol dir un intent de comprendre el què ha passat i el què està passant als pacients i al seu grup de relacions interpersonals i com podem utilitzar aquesta comprensió com a base per a contactar i ajudar el pacient. Això implica també observar les nostres pròpies reaccions emocionals, veure què ens remou, fer consciència de la contratransferència, i d‟aquesta forma poder-ho treballar i tractar el pacient de la forma més adequada possible.
3. Les diferents activitats terapèutiques haurien de complementar-se en lloc de plantejar-se com a alternativa on una exclou l‟altre. Idea de complementarietat i no excloure.
4. El tractament haurà de mantenir-se la qualitat del procés continu.
5. El seguiment és important tant per els pacients com per a l‟equip terapèutic (importància de la supervisió i de la sessió clínica) i el sistema de tractament com a un tot. És lo primer que l‟àrea pública treu per reduir costs. S‟ha de cuidar el terapeuta i entre tots, i és un aspecte que de vegades és difícil ser-ne conscient.
Conclusions 1. Creiem necessari ampliar el diàleg entre els professionals, pacients, familiars i societat general.
ccarbonell 2. Dar un espai a les famílies en els centres sanitaris tant per elles mateixes (per poder entendre què està passant i contenir pors, angoixes...) com en el sentit de fer-les partícips en el tractament dels seus familiars.
3. Es senyala l‟aïllament en el que viuen les famílies en el sentit de sentir-se poc enteses i ajudades en les dificultats dels seus familiars amb trastorns mentals.
4. Es considera oportú el donar més projecció a la comunitat en el sentit de donar-li més recursos i facilitar, d‟aquesta forma, la reinserció, rehabilitació, autonomia social i laboral de mols pacients. (que el pacient senti que té una activitat diària i estigui amb contacte amb la gent) Els dispositius comunitaris segueixen sense cobrir les necessitats, que abans de la reforma psiquiàtrica cobrien els hospitals, dels pacients amb trastorns mentals severs.
5. S‟insisteix en la necessitat d‟invertir o prestar més atenció per part de les autoritats sanitàries i de les administracions a la salut mental comunitària donant solidesa als molts dispositius que existeixen, però que son inconscients, per falta de recursos.
No treballar amb la família del pacient a dia d’avui cal considerar-ho com una negligència.
...