Economia, societat i cultura entre 1850 i 1900. (7/3/2016). T1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Trabajo Social - 1º curso
Asignatura Història social contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

apunts del dia 7 de març de 2016 del grup T1

Vista previa del texto

Història social contemporània.
Treball social, T1.
Economia, societat i cultura entre 1850 i 1900.
(7/3/2016).
Els burgesos son un grup social en ascens al llarg del segle XIX i XX.
El gran boom del capitalisme, 1850-1870.
  El capitalisme té una enorme expansió i molts països tenen una gran economia.
Motius del boom: La fase de revolucions arriba a un PUNT FINAL.
Les comunicacions milloren d’una manera molt ràpida Ferrocarril i línies que cobreixen països europeus.
Vaixells de vapor i el telègraf que dona la possibilitat de comunicar-se gairebé instantàniament on arriben els cables.
Es fonamental perquè les exportacions siguin mes fàcils, rapides i rentables.
Descobriment de grans JACIMENTS D’OR. El mes important es el de Califòrnia.
 Porta conseqüències: El preus i sous pugen.
Innovacions tècniques (la fotografia, els explosius).
Neix l’interès per formar als joves d’una manera tècnica. Neixen també els laboratoris comercials.
Comença la producció en sèrie. Destaca la producció en sèrie de bales ja que serà important per dur a terme les guerres posteriors.
Millora de les comunicacions: telègraf, obertura del canal de Suez i l’auge de la geografia i exploracions geogràfiques.
Dificultats del capitalisme a final de 1800.
  Tot i la industrialització del món, el model capitalista té defectes.
Pateix crisis cícliques de depressió que segueixen a fases de major expansió.
Fase EXPANSIÓ El capitalisme té un problema basic que és pujades i baixades de l’economia. No és un model perfecte.
Fase de DEPRESSIÓ 1 Història social contemporània.
  Treball social, T1.
La CRISI DE 1873-95 afecta sobretot als bens de producció (acer, ferro, ferrocarril, etc.) i no als bens de consum: no fou una veritable recessió.
Va ser mes dramàtica la crisi agrària, causada  importació massiva de blat americà i rus a Europa. La caiguda del preu del blat arruïna a molts de pagesos. La solució que troben les famílies és: EMIGRAR a Amèrica.
Canada.
Argentina.
Brasil.
Les grans migracions.
     La crisi agrària és un dels motius que la impulsen a finals del segle XIX.
Milions de pagesos arruïnats (Irlanda, Itàlia, Europa Oriental, ...) migren a nous continents.
El seu destí és: Brasil, Argentina i Canada però sobretot als Estats Units.
Estats units és el destí preferent per milions d’emigrants perquè es la terra de llibertat i oportunitat donant lloc així al “MITE AMERICÀ”.
Els immigrants tenien dificultats per integrar-se patien fort racisme. Però l’adaptació per part dels nous arribats es mes fàcil del que es pot pensar.
La II revolució industrial.
     Als darrers 30 anys del segle XIX es comença a parlar d’un canvi consistent i per conseqüent la industria coneix una nova transformació és la II revolució industrial.
Els protagonistes són EUA i Alemanya però també Rússia i Japó.
Les industries més importants seran: La química.
La farmacèutica.
La industria elèctrica.
La industria de l’acer.
La industria mecànica.
Aquesta revolució es beneficia dels nous descobriments científics on s’acceleren els progressos industrials.
La industria al servei de la ciència i viceversa.
El taylorisme i el fordisme.
    Són punts clau.
S’aplica el MÈTODE CIENTÍFIC dins les fàbriques  es vol que el treballador sigui més eficient i produesqui més baixant el cost del treball i apujant els beneficis.
S’aplica la organització científica del treball  TAYLORISME.
El treball es mesura i es racionalitza i a l’obrer se li encarreguen poques operacions, fent una operació concreta en cadena.
2 Història social contemporània.
  Treball social, T1.
Aquest mètode aplicat a la industria automobilística, dona nom al FORDISME, que aplica Henry Ford. Pagava sous al seus obrers molts alta perquè així poguessin comprar-se el famós “Ford T”.
Dins el FORDISME neix la cadena de muntatge.
El nou capitalisme.
El capitalisme es transforma també en altres aspectes deixant de banda els seus principis liberals:       Neixen les societats per accions (accionistes).
Els estats adopten les mesures de PROTECCIONISME que serveix per protegir l’economia local posant grans duanes als productes que venen defora. Aquesta mesura es totalment contraria al liberalisme.
L’estat es fica en l’economia, creant les administracions publiques que neixen al final del segle XIX que fa que aquest entri en el mon econòmic. Dona lloc al famós sector TERCIARI.
Es comencen a concentrar les empreses entre elles.
Per una banda, en forma de CARTELL  diferents empreses es posen d’acord entre elles per repartir-se el mercat o per baixar els preus. Ex: la industria del petroli.
Per altra banda, EL TRUST  diferents empreses sota el control d’un únic controlador econòmic. Ex: Sony.
Comencen a néixer les MULTINACIONALS  el consum passa a ser de masses.
Caràcters de la II revolució industrial.
3 Història social contemporània.
Treball social, T1.
La revolució científica del segle XIX.
      La explosió científica dura tot el segle.
Descobriments en la biologia de Louis Pasteur  BACTERIES.
Charles Darwin amb la TEORIA DE LA EVOLUCIÓ de les especies, amb el concepte de la SELECCIO NATURAL, que és base del món contemporani i dura a futur racisme per part de les europeus amb les seves conquestes d’Àfrica i Asia.
Els canvis industrials es lliguen als canvis científics i tecnològics.
La tecnologia dona innovacions que canvien la vida quotidiana (cotxe, radio, cinema,..).
Ciències, noves disciplines fonamentals: la física amb Einstein.
La societat transformada.
   Lent declivi de L’ARISTOCRÀCIA, que encara manté estructures de poder polític.
La BURGESIA amb un augment de poder i influencia i un increment numèric. Es divideix en : Alta: financers i industrials.
Mitjana: funcionaris i professionals.
Petita: te molta por i esta contínuament i insatisfeta i no volen baixar de classe social i ser proletaris. Son patriòtics i conservadors.
És una classe materialista i obsessionada amb la possessió material i hipòcrita en quant a la moral (sexual i familiar).
El PROLETARIAT, una classe en augment per la difusió de la industrialització. Es diferencia entre: Obrers qualificats, amenaçats pel taylorisme.
La massa obrera no especialitzada.
Sindicats i partits obrers.
     A partir del 1850- 1860, les condicions dels treballadors milloren, gràcies als SINDICATS.
Son factors de pressió les VAGUES que, amb les seves lluites, obtenen les primeres lleis de protecció dels treballadors.
Neixen federacions de sector, i aviat es transformen en federacions nacionals: abans, a Anglaterra (legalització TRADE UNIONS, 1871) i després a tot el continent europeu (UGT, 1888).
Es divideixen entre sindicats d’inspiració socialista i anarquista: aquests, apolítics i autors de l’acció armada directa ( atemptats i bombes, Liceu 1893).
Al mateix temps, neixen els partits obrers organitzats: Alemanya SPD al 1876, PSOE a Espanya al 1879 i el Partit Laborista a Anglaterra.
4 Història social contemporània.
Treball social, T1.
II Internacional, revisionisme i socialdemocràcia.
   Al 1889, neix LA II INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS: exclosos anarquistes i sindicats i es reuneixen únicament socialistes.
Les previsions de Marx de la caiguda del capitalisme no es compleixen i aquestes teories s’han de modificar o tornar a teoritzar. Si el capitalisme no es col·lapsa, la única estratègia es revisar el que deia Marx  REVISIONISME, el capitalisme col·lapsarà però es sap quan, per la qual cosa no es poden quedar de braços creuats i mentre s’espera el col·lapse, s’ha de treballar des de els Parlaments dels Estats per demanar millores immediates cap als treballadors obrers (Eduard Bernstein).
L’objectiu final es el mateix, el que canvia es la estratègia immediata i és l’inici del que serà i és la SOCIALDEMOCRÀCIA.
Masses i democratització.
      A finals del segle XIX, les masses entren a la vida publica: obrers, pagesos, classe mitjana-petita tenen un creixent benestar.
Els governs, donat que és impossible mantenir polítiques que exclouen les masses, es mouen progressivament cap a la DEMOCRÀCIA.
Progressiva extensió del dret de vot  molts països adopten el SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ.
Neix la societat de masses: protagonistes de la política, economia, la vida social i el consum.
Aquestes creen els seus partits: socialistes i nacionalistes.
Les masses cauen en el següent joc  els socialistes volen entrar a la vida política, el govern ha de adoptar l’estratègia de anar concedint parcialment allò que volen abans que ho demanin ells.
Estat i protecció social.
  La resposta de les classes dirigents, després dels intents de frenar els nous partits, va ser atreure aquesta política constitucional.
Una estratègia efectiva van ser les CONCESSIONS, com la PROTECCIO SOCIAL: Regulació de la legislació laboral.
Regulació del treball infantil i femení.
Assegurances per malaltia i atur.
Pensions.
Reducció de la jornada laboral.
El progres de la instrucció.
    El desenvolupament econòmic i social porta a una millora en la instrucció.
L’analfabetisme, als països desenvolupats, es redueix i a finals de segle, ha desaparegut en molts llocs. Una educació GRATUÏTA I PUBLICA.
La instrucció també es la forma de difondre valors nacionals i de “crear ciutadans”.
Sobre tot quan comença a ser obligatòria i massiva.
És una estratègia dels governs per “domesticar” les masses.
5 Història social contemporània.
 Treball social, T1.
La instrucció femenina és reduïda però així i tot comença a anar en augment.
El feminisme.
     Les dones encara són un subjecte marginal i marginat a la vida política i social de l’Europa del segle XIX.
Comencen a ser agents, guanyen el seu propi sou i surten de casa per treballar. La majoria solien esser mestres d’escola. Surt de l’àmbit familiar on l’home encara te tots els drets civils i econòmics sobre ella i no podien votar.
Explota el moviment feminista i neix el moviment sufragista que demana el sufragi universal femení. Agafa força a Gran Bretanya.
Es un moviment cada cop més fort i arriba a accions clamoroses, i demana el sufragi, la igualtat d’accés a les escoles i universitats, etc.
Tenien els suports dels partits socialistes i s’arriba al a vigília de la I Guerra Mundial i Gran Bretanya no sabia com portar la situació.
L’església, entre reacció i progres.
(8/3/2016).
 Es debat entre dues tendències: Conservadora, liderada per Pius XI, posicions reaccionaries i conservadores.
Condemnava la democràcia, socialismes, emancipació de la dona, etc. crea la doctrina de la infal·libilitat del papa, tot el que diu no es pot discutir ja que el papa es triat per deu.
El progres, amb Lleo XIII, mostra obertura i més atenció als problemes socials.
mes atenció a les diferències. socials; accepta en principi la democràcia però admet que els catòlics puguin votar i ser elegit a les eleccions.
 Lleo XIII intenta trobar una posició inter-mitja entre socialisme i liberalisme. Tot i això no vol sentir parlar de lluita de classes però si de una col·laboració de classes i intentar reduir les diferencies entre elles.
A finals del segle XIX l’església catòlica comença a perdre el seu primat (doctrina) moral del cristianisme a Europa.
 La nova sociabilitat.
     Com canvien les relacions socials entre les persones a finals de 1800.
Clara distinció entre àmbit privat (casa teva, família nuclear) i àmbit públic.
A l’àmbit públic: la burgesia es reuneix als cafès, els cercles, la opera i clubs.
Les classes populars es reuneixen a llocs diferents com: a les tavernes i a les cases del poble ( llocs gestionats pels obrers, sindicats o partits polítics). Són llocs fonamentals per crear consciència de classe i educar.
L’auge dels esports. Neixen a final del segle XIX. Varen néixer pels rics i acaben esdevenint un fenomen popular. Destaquen el futbol i el ciclisme.
6 ...