7. Bacteris grampositius i micoplasmes (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Diversitat funcional de microorganismes
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Usuario: julesdms Júlia de Mas Tema 7. Bacteris grampositius i micoplasmes.
Fílum Tenericutes.
Està compost per 5 ordres i 6 famílies.
Els micoplasmes degut a la seva intima relació amb els grampositius i amb Firmicutes els classificaven dins de grampositius.
Els Tenericutes estan molt relacionats amb Firmicutes. La classe Mollicutes no té paret cel·lular i per tant són pleomòrfics. No pot sintetitzar precursors de peptidoglicà, els esterols poden estabilitzar la membrana plasmàtica. Són els bacteris mes petits amb capacitat reproductiva independent dels hostatges. En una superfície d’agar la seva aparença és la d’un ou ferrat. La majoria no són mòbils però alguns tenen un moviment per lliscament, però es mouen molt poc a poc 2micrometres per segon.
El seu genoma és molt petit té menys de 1000 gens i és un dels genomes més petits trobats en procariotes. Són quimioorganòtrofs.
La classe Mollicutes son resistents a penicil·lina i són molt sensibles a canvis osmòtics i a tractaments en detergents. Els Quan parlem dels Micoplasmaes es posen com a exemple de cèl·lula lliure més petita, independent dels hostatges. El seu metabolisme és heterotròfic.
Fílum Firmicutes Està compost per 7 ordres, 32 famílies i 3 classes. Les 3 classes són: Clostridia, Bacili i Erysipelotrichia.
Classe Clostridia.
Grup molt ampli amb molta diversitat, hi ha fins a 16 famílies i es el que te més especies diferents dins del gènere Clostridium (anaeròbic obligat, fermentatiu i formador d’endòspores).
Gènere Clostridium Dins d’aquest gènere trobem 100 gèneres en diferents grups filogenètic. Són anaeròbics estrictes i esporulats (formen endospores).
Tenen un metabolisme fermentatiu. Poden fermentar aminoàcids amb la reacció de Stickland, que consisteix en l’oxidació un aminoàcid utilitzant un altre coma acceptor d’electrons. La fermentació de productes és responsable de olors molt desagradables associades amb la putrefacció.
Usuario: julesdms Júlia de Mas Tenen una gran importància pràctica, son responsables del deteriorament dels aliments, son molt importants a nivell industrial perquè poden produir butanol i a nivell clínic ja que produeixen toxines: - C. botulinum. Espatlla els aliments i és l’agent causal del botulisme.
- C. tetani. Agent causal del tètanus.
- C. perfringens. Gangrena gasosa.
- C. acetobtylicum produeix butanol.
Viuen en el terra, en “butxaques” amb manca d’oxigen, a més també poden viure en el tracte intestinal dels mamífers.
Familia Heliobacteriaceae.
Són bacils llargs o curts i a vegades amb extrems punxeguts, anaeròbics i fotosintètics. No presenta sistema intracitoplasmàtic de membranes o clorosoma fet que el diferència d’altres bacteris fotosintètics anoxigènics. La bacterioclorofil·la que presenta és la g que no la presenta cap altre grup d’anoxigènics. Té un fotosistema semblant a les bactèries verdes del sofre.
Trobem pigments a la membrana plasmàtica.
També pot dur a terme a part d’un creixement fotòtrof i anaeròbic un creixement quimiolitotròfic en la foscor realitzant la fermentació del piruvat.
Els Clostridium i els heliobacteris són parents molt propers.
Els trobem en arrossars on la seva activitat com a fixadors de nitrogen poden beneficiar a la producció d’arròs. També s’han trobat una gran varietat d’heliobacteris en ambients alcalins.
Classe Bacilli Podem distingir dos ordres: Bacillales i Lactobacillales. El primer son bacil·lars i esporulats, els segons no son esporulats. Té més de 70 gèneres. Inclou coccus, bacils, i bacils no esporulats.
Bacillus.
Dins dels bacil podem trobar aeròbics i anaeròbics facultatius (poden dur a terme un metabolisme fermentatiu). Molts Bacillus poden produir antibiòtics, la majoria s’alliberen durant l’esporulació.
És molt important Bacillus subtilis per fer estudis sobretot de regulació gènica i és un microorganisme tipus.
Hi ha altres espècies que també tenen importància com B.cereus que és responsable de intoxicacions alimentaries.
B. anthracis provoca el àntrax.
Hi ha altres com B. thuringiensis i B. sphaericus que es fan servir com a insecticides, son esporulats tenen cossos parasporals que son proteïnes cristal·lines que contenen la toxina que funciona com un insecticida. Quan els insectes mengen o un preparat de cossos parasporals o els Bacillus que porten aquesta toxina que desintegra l’estomac dels insectes i aquests acaben morint.
Usuario: julesdms Júlia de Mas Familia Staphylococcaceae.
Inclou 5 gèneres entre els quals es troba Staphylococcus.
Són coccus anaeròbics facultatius i no són mòbils. Normalment formen agrupacions irregulars.
Estan associats als animals de sang calenta i habitualment colonitza la nostra pell, les glàndules de la pell i les membranes mucoses.
Hi ha espècies dins del gènere Staphylococcus que són habitants habituals de la nostra pell (S.
epidermidis), però que no són patògens, encara que en algunes situacions si que poden donar alguna infecció. S. aureus és el patogen staphilococcal humà per excel·lència.
S. aureus MRSA és resistent a la meticil·lina i VRSA és resistent a la vancomicina. La vancomicina és un antibiòtic d’últim recurs, quan ja no es pot fer res. Els elements mòbils més grans és on estan codificades aquestes resistències, no només s’adquireixen amb aquests elements mòbils sinó que també les proteïnes són elements de virulència. La teràpia fàgica és una forma de poder combatre altres patògens.
Ordre de Lactobacillales.
També s’anomenen bacteris del àcid làctic (LAB). Tenen una morfologia variada i no són esporulats ni mòbils.
Presenten un metabolisme fermentatiu, fermenten sucres per obtenir energia, no tenen citocroms. El El gènere més gran és el de Lactobacillus, els seus òptims de creixement acostumen a ser lleugerament àcids (pH 4,5 a 6,4). Hi ha dues vies fermentatives, una seria la via homolàctica (glicosídica) i una l’altre seria la heterolàctica via de les pentoses fosfat.
Importància dels Lactobacilli.
Són útils per generar productes fermentats, ja siguin vegetals (xucrut, escabetxos o ensitjaments) o begudes (cervesa, vi, sucs i llet).
Per fer la massa del pa, el formatge suís i altres formatges forts, el iogurt i les salsitxes.
A més, L. acidophilus es ven com un agent probiòtic en algunes dietètiques. A part participa en el deteriorament de la cervesa, el vi, la llet i la carn.
Famílies Streptococcaceae i Enterococcaceae.
Tenen metabolisme quimioheteròtrof, són mesòfils, no són esporulats i no són motils. Només són fermentatius. Son aerotolerants i anaeròbics. Tenim tres grups els Enterococci (habitant habitual del tracte intestinal), Lactococci (en molts productes que mengem diàriament), Streptoccoci (habitual al tracte respiratori i a la boca).
Algunes espècies són patògenes per homes i animals i d’altres juguen un paper important en la producció de productes fermentats.
Usuario: julesdms Júlia de Mas Fílum Actinobacteria.
Parlem d’un grup del qual coneixem molts representants, la classe Actinobacteria és la que engloba la majoria dels actinobacteris coneguts. La majoria són aeròbics.
Els actinobacteris tenen un alt contingut de CG, aquesta classificació no invalida la utilització de la terminologia d’actinomicets.
Són aeròbics que produeixes filaments cel·lulars anomenats hifes que es diferencien cap a espores asexuals. Estan adaptats a climes similars als fongs. Majoritàriament no presenten motilitat o aquesta acostuma estar reduïda a les exòspores que presenten.
Les hifes poden formar una xarxa ramificada, i poden créixer a la superfície del substrat o dins per produir un miceli de substrat. Algunes hifes es diferencien formant un miceli aeri que s’estén per sobre del substrat. A aquest estadi es formen metabòlits secundaris, que són útils clínicament. Aquests metabòlits són anticancerosos, antihelmíntics i immunosupressors.
En els extrems del miceli aeri és on es formen les exòspores. Les angiospores es produeixen quan hi ha una manca de nutrients, aleshores es quan comencen un cicle vital d’aquestes espores però no són especialment resistents a la temperatura, encara que si ho són a la dessecació. Les espores són dispersades pel vent per formar nous bacteris.
Característiques utilitzades en la taxonomia dels actinomicets.
- Hi ha 4 grans tipus de parets cel·lulars basades en la composició i l’estructura del peptidoglicà.
- Una altra eina per classificar és el contingut de sucres dels extractes cel·lulars.
- La morfologia i el color del miceli i dels esporangis.
- La disposició i les característiques de les espores.
- El contingut de G + C.
- La composició de fosfolípids de les membranes cel·lulars.
- La resistència a la calor de l’espora.
Importància ecològica.
Són àmpliament distribuïts pel terra. Tenen un paper important en la mineralització de la matèria orgànica. La majoria són cèl·lules lliures però alguns són patògens.
Ordre Streptomycetales. Gènere Streptomyces.
Pot arribar a constituir el 20% de la microbiota del sol que és cultivable. Desprenen un olor molt característic com a terra humida que és degut a una substància molt volàtil que és la geosmina.
Són importants pel procés de mineralització, en condicions aeròbiques degraden algunes substàncies resistents com la pectina, la lignina i la xitina. Pot produir una gran varietat d’antibiòtics i altres components bioactius i gens de resistència a antibiòtics. La majoria son especies sapròfites.
Usuario: julesdms Júlia de Mas Ordre Frankiales. Gènere Frankia.
És un simbiont molt important de les plantes no lleguminoses. Que forma esporangis multiloculars, que es caracteritzen per formar agrupacions d’espores. S’eixampla la hifa i són fixadors de nitrogen. Formen espores no mòbils, són microaeròfils i fixen nitrogen.
Ordre Corynebacteriales. Gènere Corynebacterium.
És l’agent causal de la diftèria, alguna cosa a destacar és la morfologia bacil·lar amb terminacions afilades, a vegades es veuen cèl·lules unides degut als mecanismes de reproducció, tenen reproducció crepitant, queden unides per la paret cel·lular.
Molts són inofensius i es troben al sòl i altres són sapròfits aquàtics. Alguns són patògens animals i humans com és el cas de C. diphtheriae que és l’agent causal de la diftèria.
Ordre Micrococcales. Gènere Mycobacterium.
És un dels patògens més importants a nivell humà, i pot provocar tuberculosis (M. tuberculosis i M. bovis) o la lepra (M. Leprae). Són aeròbics i catalasa positius.
Alguna cosa a destacar es que les parets cel·lulars contenen lípids molt insolubles en compostos hidrosolubles i presenten a la seva paret àcids micòlics. Les característiques que presenta en aquesta paret han fet que es puguin detectar mitjançant una tinció especial per aquest tipus i es degut a que quan es fa servir un colorant com la fuxina bàsica no es pot eliminar mitjançant un tractament amb alcohols o amb àcids, i per això se li diu àcid resistent.
Ordre Bifidobaccoryteriales. Gènere Bifidobacterium.
El gènere Bifidobacterium, es troba al colon en tenim en concentracions molt importants i forma part de la nostra microbiota intestinal. Ens ajuda en el nostre sistema immunitari i digestiu, ajuda a suprimir diferents patògens i en la generació de vitamines. També s’ha trobat en aigües residuals i en insectes.
...

Comprar Previsualizar