T3.3 Tendències evolutives de sinàpsids i sauròpsids 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3: Sauròpsids i Sinàpsids Crocodilians - Sinus venós 2 aurícules 2 ventricles (completament tabicats) 3 troncs arterial (artèria pulmonar i 2 arcs sistèmics) L’artèria pulmonar i l’arc sistèmic dret surten del ventricle dret. L’arc sistèmic esquerre surt del ventricle esquerre. Els dos arcs sistèmics estan connectats per una vàlvula que els pot unir o separar segons el tipus de respiració.
Ocells - Sinus venós reduït 2 aurícules 2 ventricles (amb tabicació completa) 2 troncs arterials (Artèria pulmonar i 1 sol arc sistèmic) La sang oxigenada ve dels pulmons per les venes pulmonars, passa per l’aurícula esquerre, el ventricle esquerre i surt per l’arc sistèmic, el qual es dirigeix cap a la part dreta del cos.
La sang sense oxigen passa per l’aurícula dreta, el ventricle dret i es dirigeix cap als pulmons a través de les artèries pulmonars.
Mamífers - Sinus venós reduït 2 aurícules (amb tabicació completa) 2 troncs arterials (artèria pulmonar i un sol arc sistèmic) La vena pulmonar porta la sang oxigenada a l’aurícula esquerre, aquesta passa al ventricle esquerre i surt cap a la resta del cos a través d’un arc sistèmic (aorta) que gira cap a l’esquerre.
En el cas dels ocells i mamífers s’ha arribat a la tabicació del cor en 4 cavitats de manera independent.
1. Endotèrmia Increment de les taxes metabòliques que generen una gran quantitat de calor Aïllament per mantenir el calor corporal | 37 38 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s Canvis morfològics associats al desenvolupament de l’endotèrmia Comentaris de la taula: Pedrer muscular: és una part muscular de l’estómac que no secreta enzims digestius sinó que intervé en la trituració de l’aliment. El trobem en la digestió de crocodilians, ocells..
Crocodilians: s’empassen les preses senceres i el pedrer ajuda a la digestió de la presa. Aquests organismes també s’empassen pedres (gastròlits) per millorar la trituració.
Ocells: Requereixen del pedrer ja que no tenen dents per triturar l’aliment. També completen la trituració tragant-se pedretes.
Ossos turbinats: ossos espiralats coberts per una mucosa nasal i amb un epiteli molt irrigat. Han aparegut de forma independent a Sauròpsids i Sinàpsids. Els fòssils de Sauròpsids indiquen que es tracta d’una aparició recent en aquest grup.
Cas típic d’un mamífer - Etmoturbinats: més posteriors Nasoturbinats: més dorsals Maxil·loturbinats: més ventrals En la inspiració entra aire fred. Els ossos turbinats (cornets en mamífers) fan que l’aire es calenti i quedi més humit en el seu pas cap als pulmons. També actuen com a filtradors de l’aire.
Quan l’aire surt dels pulmons, en canvi, està calent i humit. En aquest cas, els cornets, recuperen la humitat i la calor evitant una pèrdua excessiva d’energia.
Tema 3: Sauròpsids i Sinàpsids | 39 En ectoterms l’aire que passa de l’exterior als pulmons i a la inversa no experimenta cam modificació.
(l’escalfor l’adquireixen de l’exterior i no del propi metabolisme).
Per unitat de temps respira 10 vegades menys un crocodilià que un mamífer.
Les ESCATES dels rèptils són d’origen epidèrmic però també trobem aquest tipis d’escates a algunes zones dels ocells - al tars i la part dorsal dels peus : scuta a la planta dels peus: reticula En el cas dels mamífers també trobem escates en certes estructures. Els pangolins o la cua dels rosegadors serien algun exemple ESCATES EPIDÈRMIQUES  Lepidosaures actuals (com per exemple les serps) - Evaginació Ceratines alfa i beta (capa més superficial amb beta ceratina i capa més profunda amb alfa ceratina) A la dermis es formen papil·les dèrmiques que interactuen amb l’estrat germinatiu incitant la migració de les cèl·lules i la seva ceratinització.
Inicialment les escates són simètriques i, a mesura que van creixent, es van inclinant cap a la part posterior i la capa ceratinitzada es fa més gruixuda.
Desenvolupament d’una PLOMA  Ocells - Es formen per evaginació Beta ceratina També es forma una papil·la dèrmica (més densa que en el cas anterior, per això es parla de condensació 40 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s dèrmica). La papil·la dèrmica s’allarga i progressivament es va ceratinitzant en les seves parts més externes.
Es produeix un procés complex que culmina amb la formació de la ploma. Tots els elements de la ploma són cèl·lules mortes de b ceratina.
PLUMAS La pluma es un derivado queratinizado de la epidermis que presenta una estructura muy compleja. Tomado una rémige como modelo (véase la figura de la derecha), se observa que ésta consta de un eje central, el scapus, constituido por el cálamo, corto, tubular e implantado en el folículo de la pluma, y por el raquis, de sección ahusada, que presenta unas expansiones laterales que, en conjunto, forman el estandarte o vexilo; este último está compuesto por numerosas barbas que constan, a su vez, de un eje (ramus) y de infinidad de pequeñas ramas, llamadas bárbulas o barbillas. Las bárbulas pueden encontrarse libres, confiriéndole al vexilo una textura blanda (parte plumácea), o bien unidas entre si por pequeños ganchos que rematan las extremidades libres de las bárbulas, dando lugar a la porción rígida o dura del estandarte (parte pennácea). La división entre el cálamo y el raquis está marcada por las barbas inferiores y por una invaginación conocida por ombligo distal (no indicado). En la parte basal del cálamo hay otra abertura, el ombligo proximal, a través del cual entran los vasos sanguíneos mientras la pluma está en crecimiento (no indicado).
PLUMAS DE CONTORNO. Se reconocen los siguientes tipos:  COBERTORAS CORPORALES (pluma de contorno). Corresponde al modelo descrito anteriormente.
 RÉMIGES (=remeras). Plumas de las alas. Grandes y duras, principalmente pennáceas (pluma típica). Su función primordial es retener el aire durante el vuelo, facilitando la elevación y ayudando al sostén del ave en el aire. Su número es muy variable y depende de la longitud del antebrazo, que está en estrecha relación con el tipo de vuelo. Las rémiges están dispuestas en tres series: o Primarias. Insertadas en la mano. Frecuentemente hay 10. Se numeran hacia la parte más distal.
Anteriormente a la décima primaria se encuentra a veces una pequeña pluma (RÉMICLE) unida a la segunda falange del segundo dedo.
o Secundarias (en la ulna). De 6 a 40; generalmente 10-20. Se numeran hacia el codo.
o Rémiges del álula (en el primer dedo). De 2 a 6 (generalmente 4) plumas que forman el álula o ala bastarda. De tamaño medio o pequeño.
 RECTRICES o TIMONERAS. Plumas de la cola. Grandes y principalmente pennáceas. Actúan de timón, freno y contrapeso.
 COBERTORES DE LAS RÈMIGES. Cubren las rémiges por encima y por debajo del ala.
COBERTORES AURICULARES. Plumas de contorno modificadas que rodean la abertura externa del oído. Estandarte pennáceo con ancho espaciamiento entre las barbas; éstas con bárbulas simples.
SEMIPLUMAS. A lo largo de los márgenes de las áreas de las plumas de contorno y en áreas propias. Gran raquis y estandarte plumáceo.
PLUMÓN. Estandarte plumáceo y el raquis es más corto que cualquier barba o está ausente. Hay de diferentes tipos (natal o neóptilo, mesóptilo, definitivo o teleóptilo, plumón de la glándula uropigial). Actúan generalmente como aislante térmico.
Tema 3: Sauròpsids i Sinàpsids | 41 VIBRISAS. Frecuentemente en la base del pico, alrededor de los ojos y como pestañas. Raquis duro y barbas, si las hay, en la región proximal.
SEMIVIBRISAS. Raquis oscuro con barbas terminales separadas y bárbulas pequeñas o ausentes en muchas barbas. En nostrilos de algunas especies o constituyendo pestañas y otras formaciones protectoras de los ojos.
FILOPLUMAS. Plumas complejas constituidas por un tallo fino y con pocas barbas o bárbulas en el extremo. Función táctil.
PULVIPLUMAS (=plumas de talco). Plumas modificadas de muchas aves que expulsan un polvo fino y blanco, compuesto de granos de queratina. Función impermeabilizadora y palidecen el color. Su aspecto es de mechón de plumas revueltas y polvosas.
Desenvolupament d’un PÈL  Mamífers - Invaginació Alfa queratina Invaginació de l’epidermis cap a la dermis. A la part interna de la invaginació apareix una papil·la dèrmica que interactua amb l’estrat germinatiu. D’aquesta interacció es generen totes les parts del pèl. A la part basal del pèl hi ha cèl·lules vives, però a la part més distal ja totes són mortes i de alfa ceratina.
La part del pèl que queda immersa en l’epidermis s’anomena arrel i la part que queda a fora, tija externa.
A la part basal el pèl està associat a un múscul erector (controla el moviment del pèl) i la glàndula cebàcia (lubrifica el pèl i el protegeix).
42 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s COM S’ASSOCIEN DES DEL PUNT DE VISTA EVOLUTIU ESCATES, PLOMES I PÈLS? Partim d’una situació basal (Sinàpsids i Sauròpsids no diferenciats) on predomina un tegument glandular amb: - Glàndules Acúmuls d’alfa ceratina En la línia evolutiva dels Sinàpsids (mamífers), els pèls s’originarien secundàriament de la unitat glandular (la qual acaba formant la glàndula cebàcia) i estan formats per alfa ceratina. Les escates que trobem en ratolins o armadillos, també són d’alfa ceratina En Sauròpsids hi ha una pèrdua gairebé completa de glàndules.
En Lepidosaures (llangardaixos i serps) s’origina una nova capa més externa de beta ceratina. Les escates estan formades per alfa i beta ceratina.
En Arcosaures hi ha una preponderància de beta ceratina.
Crocodilians: osteoderms (apareix una capa sòlida d’os que conté a sobre l’escata de beta ceratina) Ocells: Les condensacions dèrmiques originarien plumes de beta ceratina. En la retícula prepondera l’alfa ceratina i en l’scuta trobem una capa externa de b ceratina.
...

Comprar Previsualizar