01. Nefropatia obstructiva I (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 3º curso
Asignatura Malalties cardio-nefrològiques
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   1.  Uropatia  obstructiva       Una   uropatia   obstructiva   és   l’obstrucció   funcional   o   anatòmica   del   flux   d’orina   en   qualsevol   lloc  al  llarg  de  les  vies  excretores.  El  dany  renal  funcional  o  anatòmic  resultant  d’una  obstrucció   es  coneix  com  nefropatia  obstructiva.     La   hidronefrosis   és   una   dilatació   de   la   pelvis   i   calzes   renal   que   pot   o   no   estar   associada   a   l’obstrucció.     Els  principals  símptomes  de  l’obstrucció  de  les  vies  urinàries  altes  varien  en  funció  de:     -­‐ Temps  d’obstrucció:  defineix  la  cronicitat,  diferencia  entre  patologia  aguda  o  crònica.     -­‐ Afectació  unilateral  o  bilateral   -­‐ Etiologia:  intrínseca  o  extrínseca   -­‐ Grau  d’obstrucció:  total  o  parcial   -­‐ Estat  basal  del  ronyó   -­‐ Possibilitat  de  recuperació   -­‐ Presència  d’altres  factors:  infecció  o  malalties  sistèmiques  amb  afectació  renal   En  el  cas  de  que  sigui  asimptomàtica  es  parla  de  còlic  nefrític.     L’obstrucció  del  tracte  urinari  pot  produir-­‐se  en  el  desenvolupament  fetal,  en  la  infantesa  o  en   l’edat  adulta  i  es  pot  localitza  en  qualsevol  punt  del  sistema  excretor  des  dels  calzes  renals  fins  al   meat  uretral.  Les  causes  poden  ser  congènites  o  adquirides;  benignes  o  malignes.     Clínicament,  es  classifica  la  uropatia  obstructiva  en  funció  de  la  seva  localització:     -­‐ Supravesical  o  tracte  urinari  superior:  urèter,  pelvis  o  calzes.     -­‐ Infravesical  o  tracte  urinari  inferior     Les  principals  causes  d’uropatia  obstructiva  són:     -­‐ Ronyó:     o o o o o o o o   Tumors     Papil·litis  necrotitzant     Infecció  crònica  granulomatosa   Litiasis     Ptosis  renal   Estenosis  infundibular   Estenosis  pieloureterals   Compressions  vasculars     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   -­‐ Urèter:     o o o o o o o o o o o o -­‐ Bufeta  i  uretra  posterior:     o o o o o o o o o o o o o o o o o -­‐ Tumor  vesical   Litiasis   Vàlvules  uretrals   Diverticles   Cistopaties   Cossos  estranys   Esclerosis  del  coll   Hipertròfia  de  pròstata   Prostatitis   Càncer  de  pròstata   Hipertròfia  de  verum  montanum   Quists  de  l’utricle  prostàtic   Quist  hidatídic  retrovesical   Bufeta  neurògena   Hèrnia  inguinal-­‐escrotal  vesical   Hidrocolps  i  hematocolps     Prolapse  genital     Uretra  anterior:     o o o o o o o o o o -­‐ Anomalies  de  terminació     Vasos  aberrants   Estenosis   Urèter  retrocavo   Urèter  retroilíac   Tumors   Litiasis   Compressions  extrínseques:  tumors,  brides,  abscessos,  quists   Infecció  crònica   Embaràs   Iatrogènica   Ureterocele     Tumors:  fibroma,  carcinoma  de  penis   Estenosis   Diverticles   Cossos  estranys   Litiasis     Fimosis   Parafimosis   Bufeta  neurògena     Hiperactivitat  de  l’esfínter  extern   Craurosis  vulvar     Veïns:     o o o o o Abscés  isquio-­‐rectal   Cirurgia  ano-­‐rectal  o  ginecològica   Part   Retroversió  uterina   Fecaloma     Usuari:    marepean   UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean           UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   L’urèter   és   un   múscul   llis   de   tipus   sincitial   sense   unions   neuromusculars   discretes.   La   peristalsis   urinària   es   produeix   sense   necessitat   d’inervació   com   ho   demostra   la   seva   persistència   després   d’un   trasplantament.   El   SN   modula   la   peristalsis   ureteral:   la   seva   freqüència  i  volum  del  bolus  urinari.       La   unió   pielo-­‐ureteral   (UPU)   és   una   zona   de   bloqueig   relatiu   de   l’activitat   elèctrica.   El   nombre   de   contraccions   en   els   calzes   i   pelvis   és   major   que   les   contraccions   ureterals.   La   pressió   contràctil   ureteral   que   mobilitza   el   bolus   d’orina   és   major   que   la   pressió   en   la   pelvis   renal,   per   lo   que   la   UPU   en   tanca   per   a   protegir   el   ronyó.   L’obstrucció   de   la   UPU   està   afavorida   per:   àrees   d’estretament,   mecanisme   de   tipus   valvular,   propagació   anormal   de   l’impuls  peristàltic  (obstrucció  funcional  per  alteració  de  la  musculatura,  augment  del  col·lagen  i   disminució  de  les  fibres  nervioses),  cruïlla  de  vasos  i  adherències  fibroses.     Pel   que   fa   a   l’urèter,   la   seva   pressió   de   repòs   és   de   0-­‐5cm   H2O   i   la   pressió   de   la   ona   de   contracció  assoleix  fins  a  20-­‐80cm  H2O.  En  la  unió  urèter-­‐vesical  s’observa  com  la  pressió  de  la   ona  de  contracció  és  major  a  la  pressió  vesical  facilitant  l’entrada  de  l’orina.       El  buidatge  vesical  precisa  d’una  contracció  coordinada  del  detrusor  de  magnitud  adequada,  una   disminució   concomitant   de   la   resistència   uretral   en   l’esfínter   extern   i   intern   i   l’absència   d’obstrucció  anatòmica.     La  disfunció  del  buidatge  es  classifica  en  funció  de  l’etiologia:     -­‐ De  causa  vesical:  neurològica,  miogènica,  psicogènica,  idiopàtica   -­‐ De  causa  uretral:     o Anatòmica:   obstrucció   perifèrica,   esclerosis   coll   vesical,   estenosis   o   compressió   uretral   o     Funcional:  disinèrgia  destrusor-­‐esfínter  llis/  disinèrgia  detrusor-­‐esfínter  estriat   UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Les  troballes  bioquímiques  permeten  estudiar  la  cronicitat  de  l’obstrucció:     -­‐ -­‐ Obstrucció  aguda:     o Baixa  concentració  de  Na+  en  orina   o Osmolaritat  urinària  augmentada   Obstrucció  crònica   o Alta  concentració  de  Na+  en  orina   o Osmolaritat  urinària  disminuïda   o Creatinina  orina/  creatinina  plasma  disminuït       La  pressió  d’ultrafiltració  glomerular  és  d’uns  15-­‐20mmHg  i  equival  a:     Puf=  (PHcg+Pob)-­‐  (Pocg+PHb)                                 -­‐ PHcg=  pressió  hidrostàtica  capil·lar  glomerular   -­‐ Pob=  pressió  oncòtica  de  l’espai  de  Bowman   -­‐ Pocg=  pressió  oncòtica  capil·lar  glomerular   -­‐ PHb=  pressió  hidrostàtica  de  l’espai  de  Bowman   Usuari:    marepean   UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   En  l’obstrucció  aguda  la  pressió  ureteral  augmenta  a  50-­‐100mmHg.  S’ha  de  reduir  la  ingesta  de   líquids  o  perfusions  intravenoses  en  la  fase  aguda  amb  dolor.     En  l’obstrucció  unilateral  aguda  s’estudien  3  fases:     1. Augment   del   flux   sanguini   i   de   la   pressió   ureteral   provocats   per   la   vasodilatació   de   l’artèria  aferent.  Aprox.  90’   2. Vasoconstricció   pre-­‐glomerular   amb   disminució   del   flux   renal   i   augment   continu   de   la   pressió  ureteral.  Entre  90’-­‐5h.     3. Vasoconstricció  pre-­‐glomerular  amb  disminució  del  flux  sanguini  i  de  la  pressió  ureteral.   A  partir  de  les  5h.             En  l’obstrucció  crònica  les  pressions  ureterals  disminueixen  en  el  curs  de  24h  fins  a  un  50%  de   les  pressions  màximes  i  continuen  baixant  durant  les  6-­‐8setmanes  fins  arribar  als  15mmHg.     El   flux   sanguini   renal   mostra   una   disminució   progressiva   per   constricció   de   l’arteriola   aferent,   del   75%   a   les   24h   fins   al   12%   a   les   8   setmanes.   Aquesta   disminució   és   menor   en   l’escorça   interna  i  en  la  medul·la  externa  i  interna  que  en  l’escorça  externa.  Els  sistemes  responsables  de   la   vasoconstricció   són   el   SRAA   i   els   eicosanoides   (prostaglandines   i   tromboxans),   els   quals   mostren  una  activitat  augmentada  durant  l’obstrucció  ureteral.       ...