4. Fílums bacterians més antics. pdf (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Diversitat funcional de microorganismes
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Usuario: julesdms Júlia de Mas Tema 4. Fílums bacterians més antics A la base d’aquest arbre també tenim algun hipertermòfils (Aquificae i Thermotogae els seus representants són hipertermòfils).
Aquificae i Thermotogae. Bacteris hipertermòfils.
Habitat Viuen en pH neutres a altes temperatures, els trobem en ambients hidrotermals, originats per l’activitat geotèrmica, tant terrestre com marina.
Fílum Aquificeae.
És el més fílum filogenètic més antic. Tenim una quimilitoautotrofia basada en l’oxidació de hidrogen. És el més hipertermòfil de Bacteria i és de les poques restes aeròbiques i hipertermòfiles.
Morfologia.
Tenen una forma bacil·lar i filamentosa. Són gram negatius. Molt d’ells tenen una proteïna externa cristal·lina que es coneix com una capa S. Alguns són motils. No tenen emmagatzematge de grànuls de sulfur en estructures membranoses internes.
Alguns produeixen pigments carotenoides.
Metabolisme.
Aquifex és un aeròbic obligat, però parlem generalment d’una microaeròfila. Són termòfils o hipertermòfils. Són bacteris oxidadors d’hidrogen duen a terme la reacció de Knallgas.
2 H2 + O2  2H2O + energia Estem parlant d’un metabolisme quimiolitotròfic com a acceptor d’electrons utilitza el oxigen i com a donador el hidrogen. En el cas de l’hidrogen pot ser substituït per compostos reduïts de sofre o sofre elemental. Però degut a que es un microaeròfil l’oxigen no es pot substituir per nitrats com a acceptor d’electrons en moltes espècies, encara que en d’altres sí.
Són autotròfics que fixen diòxid de carboni amb el cicle de l’àcid cítric revers (TCA).
Fílum Thermotogae.
És un grup molt petit, té un ordre que es el Thermotogales.
Morfologia.
Són cèl·lules bacil·lars i gramnegatives. Un tret característic és la presència de la toga (envolta).
Aquesta toga s’ajusta pels costats però s’infla als extrems de la cèl·lula. La toga és rica en proteïnes semblants a les porines, disposades amb un patró regular al llarg de tota la toga. La funció de la toga encara és desconeguda. La majoria de components d’aquest grup són flagel·lats.
Usuario: julesdms Júlia de Mas Metabolisme Són termòfils i hipertermòfils (65 a 90 ºC), amb una tolerància a diferents nivells de salinitat.
Són organismes heterotròfics que presenten un metabolisme fermentatiu, a més a més acostumen a ser anaeròbics i quimioorganòtrofs. Poden créixer en un rang bastant gran de compostos orgànics, utilitzant protons o sulfur com a acceptor d’electrons. El ferro pot servir com un acceptor d’electrons en algunes soques.
Aconsegueixen energia mitjançant l’oxidació de compostos orgànics (fermentació) i els productes d’aquesta oxidació són: CO2, H2 i àcids orgànics com el lactat i l’acetat.
En absència de sofre, el producte que s’obté de la fermentació (hidrogen) acostuma a ser un inhibidor de creixement, però si s’afegeix sofre algunes vegades torna a tenir capacitat de creixement.
Espècies a destacar.
Thermotoga marítima. S’utilitza per caracteritzar els diferents generes, té motilitat gràcies al seu flagel, és el seu òptim de creixement és de 80ºC. El 20% de gens probablement es van originar a partir dels arqueus als d’Archaea Thermosipho africanus. Quan s’ha fet l’estudi a nivell genòmic, s’ha vist que hi ha conacions (connexions laterals genètiques) amb arqueus i firmicuts. Creix en cadenes de màxim 12 cèl·lules, i són termòfils però no hipertermòfils.
Fervidobacterium islandicum. La toga forma un nòdul gran en esfera (imatge), només en un extrem de la cèl·lula. Són termòfils.
Thermodesulfobacteria.
És un bacteri termòfil reductor de sulfat que es troba entre els Thermotoga i Aquifex. No es un verdader hipertermòfil, però de les bactèries reductores de sulfat és la més termòfila (dels arqueu no és el més termòfil, en aquest cas seria Archaeoglobus que seria un hipertermòfil). És estrictament anaeròbic. Inclou quimiolitotròfics i quimiorganotròfics. Molts membres del grup son flagel·lats.
Conté lípids amb enllaços éter encara que sigui una característica típica dels arqueus.
Deinococci.
Té una classe y dos gèneres: Deinococcus i Thermus.
Deinococcus i relatius.
Son cocs grampositius, que contenen una forma poc habitual de peptidoglicà, no té una paret típica de grampositius degut a que és menys gruixuda, tot i que ho és més que la dels gramnegatius (a més que no conté el lípid A com tenen la majoria de gramnegatius), és per això que amb la tinció Gram classificarem aquest gènere com a grampositiu. Pel que fa a la resta de característiques són aeròbics, organotròfics i la majoria mesòfils i no tenen motilitat.
Té una divisió cel·lular inusual, es forma una cortina septal, i la següent divisió es dona formant un angle de 90º en el camp X i Y. Formen tetraedres o formes més grans.
Usuario: julesdms Júlia de Mas Moltes soques contenen carotenoides, es per això que són vermells o roses, la presència de carotenoides fa que siguin molt resistents a la radiació UV i a la dessecació. Aquesta característica permetria aïllar als deinococus. A vegades algunes soques són més resistents que algunes endòspores bacterianes. A més és un grup resistent a l’efecte mutagènic de molts altres mutàgens. Per tant, és un grup extremadament resistent a les radiacions ionitzants (gamma i UV), a la dessecació, a agents oxidants i a mutàgens.
Té uns sistemes de reparació de DNA molt actius, que estan relacionats amb els enzims que utilitza i la varietat d’aquestes. Aquesta reparació tan efectiva podria també proporcionar resistència a la radiació. Manté entre 4 i 10 copies del genoma per cèl·lula.
No se sap quin és aquest habitat natural d’aquests organismes. Però s’ha aïllat de mostres irradiades i de tancs de refrigeració de les centrals nuclears. A vegades s’han aïllat del terra, de sediments, d’aigütes residuals i de superfícies plenes de pols.
Es creu que l’habitat natural podrien ser les gotes que formen els núvols.
Thermus i relacionats.
La majoria són filamentosos, però en el laboratori poden tornar-se pleomòrfics i filaments curts.
Són gram negatius. Són termofílics, aeròbics obligats o anaerobis facultatius i organotròfics. La majoria d’espècies produeixen pigments carotenoides.
Viuen des d’un pH neutre fins a fonts termals lleugerament alcalines. Són especies halòfiles que han estat aïllades de fumaroles marines. També els podríem trobar en alguns ambients amb alta temperatura.
Tenen importància en la indústria degut als seus enzims: enzims processadors de DNA, enzims processadors de RNA, enzims hidrolítics i catalases.
...

Comprar Previsualizar