RECONEIXEMENT I MANEIG INICIAL DEL PACIENT GREU (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Urgències i emergències
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

RECONEIXEMENT I MANEIG INICIAL DEL PACIENT GREU (ABCDE) – PREVENCIÓ DE ‘ATURADA CARDIACA (Suport vital immediat de l’adult)

Vista previa del texto

RECONEIXEMENT I MANEIG INICIAL DEL PACIENT GREU (ABCDE) – PREVENCIÓ DE ‘ATURADA CARDIACA (Suport vital immediat de l’adult) Prevenció de l’aturada cardíaca: Intentar salvar aquesta aturada.
És important evitar que les persones ens facin una parada cardíaca. I si es fa, fer els 4 passos: trucar el 112, mentre arriba urgències guanyar temps fent RCP. Llavors es fa la desfibril·lació i finalment recobrar la qualitat de vida. Com més ràpid millor.
Quan el pacient en fa una aturada a l’hospital casi bé sempre el tenim salvat, però si es fa una aturada al carrer, es valora que l’ambulància tarda uns 10 minuts i que tinguem la gent formada.
A dintre de l’hospital hem d’evitar el caos, és a dir, cadascú ha de tenir la seva feina delimitada, i no fer coses que no corresponen a la nostre tasca.
OBJECTIUS: Ara hi ha estudis que diu que els caps de setmana hi ha més morts que entre setmana (perquè hi ha professionals més nous, i no tenen tanta experiència).
- Importància del reconeixement precoç del pacient crític: Des de que el malalt es comença a posar crític fins que es mor, passen 3 hores, per tant, tenim temps suficient per veure. A la que es posi greu, comencem a posar-li tractament.
- Causes d’aturada cardíaca en els adults: a nivells d’hospital no volem arribar a la desfibril·lador. Hem de tenir en compte si el malalt s’ha de morir, no l’hem de des fibril·lar.
Quines malalties poden portar a l’aturada cardíaca.
- Aproximació ABCDE per identificar i tractar pacients en risc d’aturada cardíaca. Una manera sistematitzada, que busquem els problemes i ens ajuda a buscar una solució. Com més coneixements més coses fa.
És molt important el reconeixement precoç del pacient crític, ja que una persona es posa crítica i poden passar 3 o 4 hores abans de la parada a l’hospital, d’aquesta manera s’arribarà més ràpidament a l’escenari augmentat les seves possibilitats de sobreviure. Si se saben les causes d’aturada cardíaca en adults es pot detectar un pacient crític i prevenir-ho. L’aproximació ABCDE s’utilitza per identificar i tractar pacient en risc d’aturada cardíaca, és a dir, com valorar el malalt, solucionar el problema i tornar a valorar.
Un exemple d’EAP (Escala d’Alerta Precoç) és l’Early warning score (EWS): I també hi correspon un protocol d’escalament basat en l’EAP: RECONEIXEMENT DEL PACIENT CRÍTIC: Resposta davant un pacient crític Prevenció de l’aturada  Equip d’emergència mèdica (EEM)  si un malalt no i cap a la UCI, i l’hem de tenir la planta hem de tenir una infermera preparada, i amb un material d’emergència mèdica concreta.
o Activació en pacients crítics o Equip amb formació específica: Cridar aquell que és especialitzat o aquell servei que n’ha estat format però li sobre temps i pot abandonar la planta momentàniament.
o Activació segons “callin criteria”  Els pacients crítics s’han d’ubicar en àrees específiques.
CRITERIS D’ALERTA DELS EEM VIA AÈRIA: Quan tenim un pacient inconscient podem suposar que la llengua no l’aguantarà i per tant, si podem evitar-ho posem el tub de Mayo, i ens curem amb salut.(Ex: Possible obstrucció, en un foc, en ICTUS costa més respirar...) RESPIRACIÓ: Si evitem una aturada respiratòria, també evitarem una aturada cardíaca. Si ventila a menys de 5 respiracions per minut, com infermeres podem fer ventilació amb la bossa de reanimació que li donem un 21%, que van connectades. Si ho féssim amb boca boca li donem un 25%. Si tenim una FR a més de 36, faré una taquipnea, però no faré una dispnea.
CIRCULACIÓ: si està en menys de 40  està una bradicàrdia (ha de fer més por que una taquicàrdia). Si el tenim a més de 140 (trobarem un pols fort  plena forta). Hi ha senyores que estant a 80 i estant bé (pressió arterial sistòlica).
NEUROLÒGIC: l’escala de Glasgow s’utilitza per la disminució de GCS. Si un pacient comença a convulsionar es possible que faci una parada per l’anòxia cerebral.
ALTRES  qualsevol pacient amb motiu de preocupació.
CAUSES D’ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA: - Obstrucció de la via aèria  Depressió SNC  ha pres algun producte? Té un traumatisme cranial? Té una malaltia neurogenerativa...
 Sang  cos estrany amb obstrucció de la via aèria, hemorràgies...
 Vòmits  Cos estrany: maniobra de Hemlich  Traumatisme  Epiglotitis  Edema laringi  Laringoespasme  Broncoespasme  Secrecions bronquials: aspiració braquial Reconeixement obstrucció via aèria: - Pacient conscient: dificultat per respirar, tos o Parcial  respiració sorollosa (veu ronca, estridor)  maniobra de Hemlich o picar l’esquena.
o Total  respiració silent, no pas d’aire per boca  ventilació i massatge cardíac. Si la respiració és silent potser per una aturada respiratòria, i després cardíaca, o per una obstrucció total de la via.
- Moviments respiratoris extenuants o Musculatura accessòria o Disincronia toraco – abdominal CAUSES D’ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA: Tractament de l’obstrucció de la via aèria  em de buscar prioritats i permeabilització de la via aèria.
- Aspirar contingut via aèria superior (netejar la boca, i ho fa tothom)  si algú té problemes respiratoris sempre hem de tenir un aspirador al costat. Si algú tolera una cànula significa que no té reflex orofaringe.
- Si no està contraindicat col·locar al pacient en decúbit lateral. (perdem la seva visualització, només en cas de urgència).
- Assumir via aèria no permeable en pacients inconscients  tot malalt inconscient segurament té un compromís amb la via aèria  tub de mayo, oxigen i bossa d’aspiració sempre ho hem de tenir)  infermera - Considera l’ús de maniobres d’obertura i estris de via aèria  infermera - Evita bronca aspiració. SNG en estomacs plens.
- Administrar sempre oxigen. (sempre que tinguem una pulsioxímetre més baix de 95%) CAUSES RESPIRATÒRIES: - Centre respiratori  Depressió del nivell de consciència - Musculatura respiratòria  Lesió espinal  Miastènia gravis  Sd. Guillain-Barré  Esclerosi múltiple  Malnutrició - Trastorns pulmonars  Asma  Edema pulmonar  MPOC  Pneumònia  SDRA  Contusió pulmonar  Embòlia pulmonar Reconeixement de les causes respiratòries: - Pacients conscients. Dificultat respiratòria, dispnea  Taquipnea > 30/min  Hipòxia/hipercàpnia irritabilitat, confusió, letargia i depressió del nivell de consciència.  són malalts que estan molt adormits.
 Pulsioxímetre (tarda a baixar). Gasometria arterial. La pulsioxímetria dóna una orientació, per això és tan important fer la gasometria també. La gasometria dóna més valors.
 Lo primer que veiem amb un malalt respiratori, és la posició, la postura, i la parla.
- Tractament causes respiratòries:  Oxigen a tots els pacients hipòxics (cal saber quin tipus de mascareta hem d’utilitzar per no perjudicar, la quantitat d’oxigen i l’estona). Tots els malalts que baixen de 95%.
 Tractar causa subjacent.
 Suport ventilatori (personal expert). Ventilar amb bossa de respiració, i amb tub de Mayo amb un nino és molt fàcil que una persona de veritat.
*encara que faci més de 8 minuts, hem d’intentar fer reanimació, perquè si és una hipotèrmia o intoxicats per barbitúrics són més fàcils de reanimar.
- Causes circulatòries:  Problemes cardíacs primaris: Fibril·lació ventricular i síndrome coronària aguda  Problemes cardíacs secundaris (el cor se’ns pot parar la funció mecànica, per altres problemes que no siguin cardíacs): hipoxèmia (aturada respiratòria), anèmia severa (quan un cor no té sang per bombejar, ja no tindrà cap funció mecànica), hipotèrmia (ajuda el problema cerebral, quan està hipotèrmic, i el vols des fibril·lar primer l’has d’escalfar, perquè sinó no reacciona), xoc sèptic.
- Causes de fibril·lació ventricular: (poc important)  Isquèmia miocàrdia  Cardiopatia hipertensiva  Valvulopaties  Fàrmacs (antiarítmics, antidepressius, tricíclics, digoxina)  Sd. QT llarg  Acidosi  Alteracions iòniques  Hipotèrmia  Electrocució - Reconeixement causes circulatòries:  Dolor toràcic: que sigui persistent. Si és circulatori serà general toràcic, i si és localitzat serà muscular.
 Dificultat respiratòria  Taquicàrdia – bradicàrdia: més alarmant la bradicàrdia.
 Hipotensió  Temps d’ompliment capil·lar endarrerit  Alteració del sensori: sembla que escolta i està atent però per la mirada es veu que està confós. Signa de fibril·lació pròxima.
 Oligúria (falta d’orinar)  Síncope (en un moment donat, no hi ha oxigenació al cervell). Pot ser un primer símptoma de mort sobtada.
- Tractament causes circulatòries:  Identificar Síndrome de Coronaria Agut: oxigen (-de 95%  diuen que les ulleres són una mica antiemètics i el tranquil·litza una mica ), aspirina, nitroglicerina (vasodilatador, per tant la pressió arterial baixa), morfina. (MONA)  Causa subjacent (expansió volum, correcció alteracions hidró electrolítiques, etc...) APROXIMACIÓ ABCDE: (important) - Utilitzi l’aproximació Airway, Breathing, Circulation, Disability and Exposure per valorar i tractar al pacient.
- Valoració inicial complerta i re avaluació regular. (cal anar valorant cada 5-10 minuts) - Tracti les condicions que amenacin la vida del pacient abans de passar al següent esglaó.
(primer la via aèria) - Avaluï els efectes del tractament - Impliqui a tots el membre de l’equip - Comuniquis de forma efectiva - El propòsit és mantenir viu al pacient i obtenir milloria clínica, per guanyar temps per poder realitzar altres tractaments i rebre ajuda experta.
- Recordi “els tractaments necessiten uns minuts per funcionar” - L’aproximació ABCDE pot ser utilitzar independentment del nivell d’entrenament i l’experiència.
Primers passos: - Asseguri la seguretat de l’equip.
- Primer “cop d’ull” per veure si el pacient té “mal aspecte” - En el pacient conscient preguntar “com es troba?”  Si sembla inconscient, sacsejar-lo i preguntar-li “es troba bé?”, si respon normalment, té la via aèria permeable, respira i té perfusió cerebral.
- Monitoritzar els signes vitals precoçment: ECG, TA, pulsioximetria - Accés venós i mostra per analítica AIRWAY: 1. Busqui signes d’obstrucció via aèria.
 Gorgoreig pot indicar secrecions a nivell de via aèria superior.
 Estridor indica compromís seriós.
2. Tracti tota obstrucció com una emergència 3. Obri via aèria (maniobra front-mentó, tracció mandibular) 4. Aspiri secrecions 5. Col·loqui cànula orofaríngia BREATHING: Durant l’avaluació inicial és fonamental diagnosticar i tractar condicions que amenacin la vida (asma, EAP, pneumotòrax, hemotòrax).
1. Miri, senti, i noti signes d’insuficiència respiratòria 2. Conti la freqüència respiratòria (normal entre 12-20/min) 3. Valori patró ventilatori i si l’expansió toràcica és simètrica.
4. Valori possibles deformitats toràciques, drenatges i distensió abdominal 5. Palpi, percuteixi i ausculti els dos hemitòrax 6. Comprovi la posició de la tràquea a la escotadura supraesternal 7. Monitoritzi SatpO2 8. Tracti el procés subjacent 9. En cas de respiració ineficaç o aturada respiratòria. Ventili al pacient amb bossa reservori i oxigen suplementari.
CIRCULATION: Generalitats: El principal problema és que la persona no faci una hemorràgia interna.
- Considerar la hipovolèmia com a causa més probable del xoc.
- Si no hi ha signes evidents de causa cardíaca (EAP, SCA) expandir volèmia en tot pacient taquicàrdic i amb ompliment capil·lar lent.
- En pacients quirúrgics excloure sagnat.
1. Mesura el temps d’ompliment capil·lar (<2 sec) 2. Polsos centrals i perifèrics 3. Pressió arterial: en estats de xocs, la pressió arterial mitja, indica si hi ha irrigació en funció renal.
4. Ausculti tons cardíacs 5. Signes de xoc (disminució nivell de consciència i oligúria) 6. Comprovi la presència de sagnat extern 1. Obtingui accessos venosos (14 o 16 G) 2. Sol·liciti analítica i proves creuades 3. Administri 500ml en 5 – 10 minuts si normotensió o 1 litre si hipotensió. Avaluï la resposta.
4. Reavaluï al pacient FC i TA cada 5 minuts  objectiu TAS 100mmHg.
5. Si no millora repetir l’administració de líquids.
6. Si apareixen signes d’EAP aturar els líquids.
7. En cas de SCA obtenir ECG 12 derivacions i administrar tractament (MONA) DISABILITY: 1. Examini pupil·les 2. Avaluació inicial del nivell de consciència  AVPU (Alert, Vocal, Pain, Unresponsive)  GCS 3. Comprovi medicació rebuda (sedants) 4. Comprovi glucosa 5. Posició lateral si la via aèria no està protegida en pacients inconscients.
EXPOSURE: Exposi per complert al pacient per fer un examen detallat.
A més: - Obtingui una correcta història clínica - Revisi les notes i tractament del pacient - Consideri quin nivell de suport requereix el pacient - Consideri el tractament definitiu de la causa subjacent.
...

Comprar Previsualizar