Estructura Sistemes Comunicatius I (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructura de Sistemes Comunicatius
Profesor A.C.
Año del apunte 2017
Páginas 26
Fecha de subida 12/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Semestre I ESTRUCTURA SISTEMES COMUNICATIUS I Andreu Casero Ripollés TEMA 1 INTRODUCCIÓ A L’ESTRUCTURA DELS SISTEMES COMUNICATIUS CONCEPTES ▪ Estructura L’estructura és la manera de distribuir les parts, les quals generen un ordre.
Aquestes parts s’ordenen i es distribueixen en un sistema. Per tan, una estructura és la suma de diversos elements que formen o generen alguna cosa nova. L’estructura marca les parts del sistema.
▪ Sistema El sistema és un conjunt de regles o principis que ens plantegen les normes de funcionament. Aquests elements estan relacionats entre sí i comparteixen algunes característiques.
▪ Sistema comunicatiu El sistema comunicatiu està format per elements relacionats entre sí, els quals tenen una finalitat. El sistema comunicatiu està format per un conjunt de regles o normes.
De què s’ocupa l’estructura del sistema comunicatiu? S’ocupa de conèixer i analitzar de manera empírica l’evolució del sistema comunicatiu i de les industries culturals. Explora dinàmiques i el funcionament del sistema comunicatiu. Intenta saber com és i com funciona el sistema comunicatiu.
El sistema comunicatiu està considerat un macro sector que engloba altres activitats com la producció de continguts, les telecomunicacions, els mitjans de comunicació, internet... La seva finalitat és cultural, artística i divulgativa. Es tracta d’un sector econòmic.
Semestre I CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL SISTEMA COMUNICATIU ▪ Centralitat social ▪ Doble paper: industria i cultura ▪ Complexitat i diversitat interna ▪ Processos de transformació. Elevat dinamisme.
La comunicació ocupa un lloc central ja que l’entreteniment és un element fonamental que la conforma. Els serveis de la comunicació es troben en un lloc central. Aquests serveis influeixen directament sobre nosaltres, creant feina i negoci...
Els productes i els serveis comunicatius són dues coses alhora. Es tracta d’un negoci que té com a objectiu generar diners i negoci. Això produeix llocs de treball, per tan, es considera un fet positiu. Els sectors comunicatius tenen particularitats, els productes comunicatius produeixen efectes de caràcter cognitiu perquè afecten i influeixen directament, ja que poden condicionar el nostre coneixement i les nostres percepcions.
Es tracta de cultura, signes i símbols que creen un significat i pot modificar les nostres percepcions. Aquesta dimensió cultural no té una finalitat econòmica. És un equilibri entre la indústria i la cultura, tot i que la indústria sempre ha tingut més importància.
El sector comunicatiu és complexa i divers ja que està compost per diferents elements i sectors.
A més a més el sistema comunicatiu està sotmès a forts processos de transformació, sobretot a nivell tecnològic.
ÀMBITS D’ACTIVITAT DEL SISTEMA COMUNICATIU Existeixen 3 grans àmbits d’activitat ▪ Producció ▪ Empaquetament i edició* ▪ Distribució ▪ Consum Es tracta de de fases de la cadena de valor, des de la idea fins el producte final.
Semestre I La producció és tot allò que es fa des de la idea fins a la materialització d’aquesta idea.
S’impliquen elements com el cost d’aquella producció, el finançament. Només es produirà tot allò que es pensi que la gent consumirà. El finançament és un element determinants per al producte.
La distribució és allò que va des de que es materialitza el producte fins que arriba a les mans dels consumidors. Està vinculada a la infraestructura. La publicitat i les relacions públiques són un elements clau en la distribució per donar accés i visibilitat al producte.
El consum és el moment en que el públic fa ús del producte. Es caracteritza per la competència i pels canvis d’hàbits d’aquest consum. Cada cop està més present el consum personalitzat. Aquestes dinàmiques de consum també s’apliquen en la mobilitat ja que podem consumir en qualsevol lloc i qualsevol moment.
Aquestes tres fases estan lligades entre sí, si es produeixen canvis en alguna d’elles, modifica la resta.
L’empaquetament i l’edició no afecten a tots els sectors del sistema i en aquells que ho fa, no afectarà de la mateixa manera.
SECTORS DEL SISTEMA COMUNICATIU Sector TV Sector Ràdio Sector Premsa Indústria Cinema Indústria videojoc Indústria Música Semestre I TEMA 2 TEORIES PER ESTUDIAR EL SISTEMA COMUNICATIU EL FENÒMEN DE LA GLOBALITZACIÓ La globalització ha transformat la societat i el sistema comunicatiu. La globalització es caracteritza per tenir un caràcter expansiu. Està vinculada al comerç internacional i a les seves xarxes per ampliar el mercat. La idea és expandir-se a nivell mundial i convertir el món en un espai únic. Estableix creixents de interconnexions entre els mercats que formen part d’un mateix espai. Tot està interrelacionat entre sí.
Els orígens històrics de la globalització es troben en les ideologies il·lustrades i liberals del segle XIX. El procés de colonització i extensió del comerç mundial també hi afecten.
Els processos clau en relació a la globalització, consisteix en la liberalització del producte.
És a dir, menys normes i restriccions. La transnacionalització també és un factor clau de la globalització ja que els productes es consumeixen en diferents parts del món. Les fronteres tenen menys importància. Aquest factor produeix una sèrie d’efectes: ▪ El mercat dirigeix el consum. Les normes són establertes pel mercat (la llei del més fort). Són dinàmiques econòmiques basades en la llei de l’oferta i la demanda.
▪ Es genera una debilitació dels poders públics. Planteja més poder al mercat i menys a l’estat, convertint-lo en un holograma.
▪ Els actors comunicatius (promotors) han expandit el mercat internacional.
▪ La comunicació és una de les bases del capitalisme. Per la forta connexió que s’estableix entre la comunicació i el mercat.
LA TEORIA DEL IMPERIALISME CULTURAL Model més antic, dècada dels 60. S’anomena imperialisme pel fet de dominació del centre sobre la perifèria. Aquesta teoria planteja una idea principal a l’hora d’estudiar l’estructura del sistema comunicatiu. Planteja que el poder, la capacitat de estructurar el sistema comunicatiu es un procés que te una estructura molt marcada, que va des del centre fins a la perifèria. Mentre que els beneficis ho fan en sentit contrari, des de la perifèria fins el centre. Aquesta teoria planteja un escenari on la paraula clau és la dominació, uns dominen sobre altres, uns tenen capacitat de condicionar els altres.
Semestre I Aquesta teoria exposa una relació de dominació del centre cap a la perifèria. Això genera una sèrie d’efectes, conseqüències que tenen un impacte directe sobre el sistema comunicatiu. Una de les conseqüències es que es produeix una situació de uniformització cultura, el centre imposa la seva cultura i els seus valors, imaginaris, significats... el centre domina en un terreny econòmic i des de una perspectiva cultural.
Imposa la seva manera de veure i entendre el món. La identitat de la perifèria queda debilitada i per tan es perd l’element distintiu de la seva identitat cultural i en el seu lloc es situa la cultural del centre. Es tracta d’una cultura global basada en la identitat del centre. Aquest fet es pot anomenar com a “pensament únic”, l’aparició d’una única manera d’entendre la cultura. Aquesta teoria ens diu que la globalització provoca que uns dominin als altres i s’extregui un benefici, genera una conseqüència critica, el domini de uns sobre uns altres. Aquest domini té una primera dimensió que es la cultura. Un exemple d’aquest fet seria el cinema de Hollywood, un cinema que te una sèrie de valors que han acabat sent globals.
Una altra de les conseqüències es la mercantilització e la comunicació. Aquest concepte planteja que els productes comunicatius passin a valorar-se, tenir-se en compte exclusivament per la seva dimensió econòmica. Això provoca que el producte comunicatiu es converteix en una mercaderia que val el que la gent esta disposada a pagar. La qualitat d’aquest producte comunicatiu s’extrau el seu rendiment econòmic.
El centre està interessat en guanyar un benefici econòmic fruit de la seva posició de domini i això ho aconsegueix convertit el productes comunicatius en mercaderies. El bon producte és el que es ven.
Es tractes de conseqüències culturals i econòmiques que generen un resultat que es l’augment de les diferencies entre el entre i la perifèria.
Aquesta dinàmica de domini, provoca un element important; a través de la comunicació es poder arribar a dominar política econòmica i culturalment a un país.
Els mecanismes que fan que el centre domini la perifèria son mecanismes de dominació: ▪ La transferència de tecnologia. La tecnologia te una importància fonamental perquè s’ha convertit en un element imprescindible de elaboració i consumició dels productes comunicatius. És un conductor del canvi de sistema comunicatiu.
És un element competitiu fonamental que pot dominar els mercats fàcilment.
Les tecnologies triguen en arribar a les zones perifèriques perquè estan Semestre I controlades pel centre. Això fa que la perifèria tingui una situació de difícil competència.
▪ Disseminació de continguts. El centre domina la distribució dels continguts.
▪ Transferència de la ideologia professional. Consisteix en que el centre no nomes domina a la perifèria a través de la tecnologia i les xarxes de distribució sinó que també ho fa formant als professionals de la perifèria que d’aquesta manera accepten els valors del centre i elaboraran productes de la perifèria amb les mateixes característiques dels que es fan al centre.
Aquest teoria te dos moments diferents. Primerament trobem el seu inici, la dècada dels 60 situada en un moment de tensió política. Aquest teoria neix com un element de denuncia del bloc capitalista ja que aquest feia servir els productes comunicatius per estendre la seva hegemonia arreu del món. El centre se situa als EEUU i ens els seus interessos polítics i militars (complexa militar-industrial de Schiller).
Aquesta teoria actualment no és del tot vàlida, ja que moltes zones creixen i es desenvolupen per sobre o al mateix nivell dels EEUU.
Avui dia el centre es refereix als grans grups de comunicació, aquests són tots d’origen nord americà i el seu objectiu és obtenir un benefici econòmic.
MEDIA ECONOMICS (ECONOMIA DELS MITJANS) Aquesta economia centra el seu interès en el paper que juga la economia en la funcionament dels actors del sistema comunicatiu. La única manera o element que permet explicar com es i com funciona els sistema comunicatiu, es la economia. Aquesta perspectiva s’enfoca cap a una visió economicista del sistema comunicatiu, que presta atenció a la microeconomia. L’objectiu d’aquest enfocament és saber com les empreses comunicatives poden tenir èxit i millorar les seves prestacions econòmiques.
*Aquelles empreses que han reduït mes costos han millorat el seu comportament econòmic? Aspectes d’estudi de l’economia dels mitjans: ▪ Com les forces financeres condicionen les activitats, organitzacions i empreses del sistema comunicatiu.
Semestre I ▪ Factors que influeixen en la producció dels bens i serveis comunicatius i la seva distribució.
▪ Estudi dels productes i dels consumidors dels productes del sistema mediàtic i audiovisual.
El model d’organització industrial consisteix a definir la capacitat de la estructura d’una industria i quin tipus o quines dimensions té la industria i examinar com es comporta econòmicament. El plantejament és definir el volum d’allò que s’estudiarà i posteriorment veure com es comporta econòmicament. Aquest model d’anàlisi li interessa conèixer els factors que expliquen l’èxit econòmic dels sistemes comunicatius, però no li interessa valorar si el que es fa està bé o malament. No es té en compte la base crítica, no és qüestiona si allò es beneficiós o no per la societat.
Alguns dels autors que fan referència als mitjans econòmics serien Picard, Gomery, Voget, Doyle... España és una regió amb pocs autors que se situen des d’aquesta perspectiva, es fa referència a Sánchez-Tabernero.
ECONOMIA POLÍTICA DE LA COMUNICACIÓ Es tracta de l’estudi de les relacions i de les estructures de poder. Aquest poder fa referència als efectes que provoca l’exercici d’aquest. Es basa en tres grans processos: ▪ Mercantilització. Els productes comunicatius te una forta dimensió econòmica i aquesta te el perill d’esborrar el component cultural d’aquest productes comunicatius. És un element clau, els productes comunicatius són mercaderies que busquen un benefici econòmic i això té una sèrie de conseqüències molt rellevants.
▪ Espacialització. Ens referim a la importància que te la globalització per entendre com funciona el sistema comunicatiu. Aquesta corrent dona molta importància als efectes, la configuració, la expansió, a com afecta això en la política... Es tracta de canvis d’espai on circula la comunicació.
▪ Estructuració. Els productes comunicatius generen conseqüències sobre la societat. La dinàmica de funcionament del sistema comunicatiu condiciona l’estructura i el funcionament de la societat. Això provoca fets com que Semestre I l’extensió de internet no sigui la mateixa arreu del món la qual cosa genera desigualtats. La comunicació ordena i estructura la societat.
Els productes comunicatius provoquen conseqüències que van mes enllà de la comunicació. La comunicació no és un negoci qualsevol, és la barreja de industria i cultura, negoci i coneixement. La comunicació és cultura, per tan cal estudiar el seu impacte econòmic i social.
Perspectives analítiques de la economia política de la comunicació: ▪ Enfocament històric.
▪ Visió àmplia ▪ Base crítica La economia política de la comunicació adopta un enfocament cap a la macroeconomia.
Busca visions de conjunt. Alguns dels autors rellevants són Mosco, Flichy, Mastrini, Zallo, Bustamante...
LES DIMENSIONS DEL SISTEMA COMUNICATIU El sistema comunicatiu està influït per tres dimensions: tecnologia, política i economia.
Hem d’analitzar com aquests tres elements influeixen.
Semestre I TEMA 3 L’IMPACTE DE LA TECNOLOGIA EN EL SISTEMA COMUNICATIU 3.2 El procés de digitalització i el sistema comunicatiu 3.3 Reptes tecnològics del sistema comunicatiu: convergència i interactivitat 3.4 Agents tecnològics del sistema comunicatiu: els operadors comunicatius LA IMPORTÀNCIA DE LES TECNOLOGIES I LA SEVA EVOLUCIÓ HISTÒRICA ▪ Tecnologia: dimensió fonamental tant pel funcionament com per la configuració de l’estructura del S.C.
▪ Vinculació entre tècnica i ús social: importància de “l’ apropiació”.
▪ Tecnologia i societat: indissolublement connectats.
▪ Avenços tècnics modifiquen les relacions entre l’espai públic i l’espai privado.
La tecnologia te un enfocament concret, és un element que està en el centre de la societat. Quin es l’ús que les persones donem als aparells tecnològics que ens posem a l’abast. És clau veure que fa el públic amb la tecnologia. No podem entendre la tecnologia al marge de la societat.
Arriba un moment que la pròpia societat necessita una resposta per les seves necessitats de la comunicació; les telecomunicacions. Aquestes, s'encarreguen que la distancia física no sigui un problema per comunicar-se. Fan tot el possible per la comoditat del propi ciutadà. És a dir, neixen amb l'objectiu de que la distancia física no sigui un problema per establir una comunicació.
La importància de la dimensió tecnològica. L’aparició i el desenvolupament de les telecomunicacions consten com una resposta a les necessitats de comunicació i transmissió de la informació a les societats industrials. La tecnologia és un element fonamental del procés de globalització comunicativa i la seva evolució delimita el desenvolupament i les possibilitats del sistema comunicatiu.
Les telecomunicacions tenen un paper molt rellevant avui en dia. La tecnologia d’avui dia ha anat canviant i limitant les opcions de l’espai que creava.
L’evolució del sector de les telecomunicacions Semestre I Evolució del sector de les telecomunicacions ▪ Trencament del binomi comunicació – transport físic.
▪ Les telecomunicacions van trobar un element clau per superar la distancia i establir la comunicació a distancia; l'electricitat. Més endavant també van trobar un altra gran aliat; l’electrònica. Aquests seran els dos ingredients bàsics que les comunicacions posaran en joc.
Hi ha 4 grans etapes històriques: 1. Las primeres comunicacions elèctriques per cable: TELEGRAF (1844), Morse Al 1844 es va crear el telègraf (Morse), va ser el primer invent que va crear les telecomunicacions. Va ser completament revolucionari com l’invent d’ internet des de fa uns anys. El telègraf consistia a traves d’un cable elèctric fer passar impulsos que feien punts i ralles, doncs era un invent que ni tan sols permetia que el missatge circules amb paraules escrites o bé amb sons. Ni les paraules ni els sons en la seva dimensió eren admesos en aquella tecnologia, per tant es va haver de desenvolupar un llenguatge específic, el codi Morse, que tot estava reduït en punt i ralles. No era un invent disponible ni fàcil d’utilitzar però permetia una cosa revolucionaria; enviar un missatge instantàniament. Si no hi havia cable entre els dos territoris on es comunicaven, el telègraf no funcionava.
A més, va ser un impacte extraordinari per la premsa escrita. Doncs, els diaris de l’època publicaven noticies que combinaven notícies presents i noticies més antigues. En aquell moment, el concepte d’actualitat casi no existia, ja que arribaven les noticies per cartes o per persones físiques. El telègraf va revolucionar la premsa, doncs la informació arribava al moment i va haver una reformació en l’actualitat de la premsa. El telègraf va implantar el concepte modern d’actualitat en el món del publicista.
És important esmentar que posaven allò mes important al principi, ja que si es tallava la comunicació la informació important arribava igualment. En aquest moment, va ser quan es van crear la piràmide invertida – la resposta a les 6 preguntes més importants dels periodistes: que?, Com?, Quan?, Per que?, On? i, Qui?.
El telègraf va transformar radicalment el sistema comunicatiu d’aquell moment.
Semestre I TELEFON (1876), Bell El telèfon tindrà una influencia limitada en el sistema comunicatiu d’aquell moment; els diaris, però alhora tindrà una forta importància en la comunicació domestica, atès que es facilitarà la comunicació privada i familiar. El telèfon entrarà en l’àmbit privat.
2. Aplicacions de las ones electromagnètiques Hertz: Aparell per generar i detectar ones electromagnètiques creat pel físic alemany Hertz. Les ones són un conjunt magnètic que viatja a través de l’aire, és a dir, a través d’un aparell generem els impulsos magnètics.
Gràcies a les ones electromagnètiques apareixeran dos elements importants. Marconi inventa el telègraf sense fils al 1896, i ho fa mitjançant l’aplicació de les ones electromagnètiques a la comunicació. La radio apareixerà a la dècada del 1920. Els beneficiaris del invent en aquell moment van ser els governs, els militars i els nabineres.
3. Aplicacions de la electrònica a gran escala Ens trobem davant unes telecomunicacions que han revolucionat la premsa i també davant unes telecomunicacions que han portat a terme la radio i la televisió. Un dels elements més importants d’aquesta època es l’aparició del chip que farà apropar els ciutadans dels nous aparells electrònics com la radio i el telèfon, ja que el preu d’aquests aparells baixarà. La radio serà l’instrument per excel·lència, atès que arribarà al proletariat molt més barat i amb molta més facilitat.
Els iniciats satèl·lits eren com una mena de repetidors a l’espai que permetien cobrir un continent complert. Per tant, permetia optimitzar la seva senyal. Era d’un ús econòmicament car i va ser utilitzat en esdeveniments concrets. Això va suposar un canvi molt important que experimenta la globalització.
4. La integració informàtica A la dècada dels 60 i 70 trobem la primera aplicació de la microelectrònica al camp de la informàtica. Al 1975 trobem el microprocessador que serà un element bàsic per la Semestre I revolució informàtica. Això farà que es puguin integrar les telecomunicacions i la informàtica. Ja no només el telègraf, el telèfon, la radio i la televisió sinó que seran aplicats tots els aparatós per transmetre informació a distància. Això s’anomenarà telemàtica. Les telecomunicacions troben un aliat en la informàtica per fer enviar missatges a llarg distancia.
EL PROCÉS DE DIGITALITZACIÓ I EL SISTEMA COMUNICATIU És un procés revolucionari per el sistema comunicatiu, busca un llenguatge únic. Les seves característiques bàsiques són: ▪ Major flexibilitat en la distribució de senyals ▪ Millorar l’emmagatzematge i el transport de les dades ▪ Major qualitat d’imatge i so ▪ Augment del espai disponible ▪ Forta renovació tecnològica a tots els nivells: ➢ Intern: tots els sectors del S.C es veuen implicats ➢ Extern: canvis en els equips domèstics, hàbits...
La informàtica treballa amb un llenguatge on la informació es codifica com si fos el telègraf, però en lloc de punts i ralles amb 0 i 1’s. Tot el que escrivim es una combinació de 0 i 1’s, però hi ha instal·lat un sistema que ho canvia i ho transforma en el nostre llenguatge.
Avui en dia, amb un únic aparell podem rebre diversos mitjans, això es degut a que la senyal es mes flexible i deixa entrar altres sistemes d’aparells en un. Amb la digitalització tothom parla la mateixa llengua i per això la tecnologia és molt més flexible.
Tots els sectors del sistema comunicatiu han de fer front a aquesta renovació tecnològica dels sistemes de comunicació. A més, la digitalització ha portat un espai d’oportunitats i riscos que: ▪ Augmenta l’eficàcia i las possibilitats comunicatives ▪ Costos econòmics ▪ Costos socials ▪ Extensió desigual: generació d’exclusió  poden arribar a generar desigualtats entre persones i fins i tot països.
Semestre I Es tracta d’un procés de naturalesa tecnològica que va més enllà. Modificarà les estructures i les dinàmiques del sistema comunicatiu i els seus sectors.
Processos clau vinculats a la digitalització: ▪ Compressió digital. Permet comprimir al màxim l’espai i per tan permet tenir molt més lloc per emmagatzemar i tenir una major facilitat per processar la informació i les dades.
▪ Miniaturització. Comprimim tant les dades que els dispositius són cada cop més petits. Les capacitats són igual o més potents que altres dispositius d’emmagatzematge.
▪ Mobilitat. Permet obrir un escenari important que és la possibilitat de consumir productes comunicatius amb mobilitat a través d’una tableta, un telèfon smartphone i obra noves perspectives de consum i producció.
On més impacta la mobilitat és en el consum dels productes comunicatius. Ens trobem en un escenari amb potència de venta en productes comunicatius.
REPTES TECNOLÒGICS DEL SISTEMA COMUNICATIU: CONVERGÈNCIA I INTERACTIVITAT Hi ha dos processos de convergència digital i interactivitat digital són dos reptes claus pel sistema comunicatiu que tenen un grau de desenvolupament diferenciat. Tots dos canvien les característiques del funcionament d’un sistema comunicatiu governat per la radio, la televisió i la premsa. La convergència digital canvia un aspecte important que afecta la manera de funcionar i desenvolupament del sistema comunicatiu. Els diferents sectors comunicatius seguien desenvolupaments paral·lels en un escenari de divergència. Entre els diferents sectors hi havia marcades unes fronteres i unes relacions que tenien amb els altres sistemes comunicatius. Cada sector ocupava el seu espai. La convergència digital ens planteja un escenari d’integració dels diferents sectors comunicatius en un únic macro sector i una eliminació de les fronteres. Els diferents sectors comunicatius cada vegada estan més vinculats. La convergència digital és un Semestre I procés tecnològic que implica a tres grans camps: comunicatiu, informàtic i els sistemes comunicatius. La presencia d’aquest tres camps és fonamental.
La convergència tecnològica des dels inicis dels 90 fins fa poc ha estat un gran repte del sistema comunicatiu ja que planteja una qüestió interessant com és ara la integració de tots els productes i serveis comunicatius en un únic dispositiu. És a dir dispositius amb multi funcionalitats. La convergència cultural entén la idea de convergència des del punt de vist no del dispositiu sinó de les dinàmiques culturals de circulació i consum d’aquest productes. Planteja la idea de que en el marc de la convergència els continguts comunicatius circulen per múltiples xarxes i per tant podem consumir-los a través de múltiples plataformes i per tant la oferta passa a ser abundant ja que els continguts busquen als consumidors. La convergència també implica que el públic passa a ser un públic actiu.
Efectes de la convergència digital.
- Tecnològic. Apareixen nous dispositius multifuncionals i nous desenvolupaments mediàtics.
- Empresarial. Apareixen nous models de negoci.
- Professional. S’han generat dos processos; el procés d’integració que afecta en la elaboració de les noticies i el procés de polivalència que afecta en les funcions dels professionals que engloben a diferents destreses que han de tenir. Un professional ha d’estar especialitzat i ha de estar capacitat per desenvolupar diferents funcions.
- Continguts. S’han generats nous continguts.
La interactivitat és un problema clàssic de la comunicació mediàtica que es caracteritza per ser unidireccional i monològica. La tecnologia deixa de ser un problema i la interactivitat ens planteja la possibilitat de donar capacitat de resposta immediata en els processos comunicatius. Existeix la idea de una relació dinàmica d’acció entre l’emissor i el receptor de tal manera que no només domini el procés l’emissor (diari, radio...) sinó que el públic te la oportunitat de participar activament (receptor). La interactivitat té múltiples manifestacions amb diferents expressions i intensitats.
Semestre I AGENTS TECNOLÒGICS DEL SISTEMA COMUNICATIU: ELS OPERADORS COMUNICATIUS Els operadors de telecomunicacions. No creen contingut sinó que només el distribueixen. Els operadors tenen com a funció bàsica distribuir la senyal comunicativa i audiovisual, permet l’accés a la xarxa, no la creació de continguts que circulen en aquella xarxa. Les empreses de telecomunicacions eren empreses estatals i actuaven en règim de monopoli. Als anys 90 va començar un procés de privatització de les telecomunicacions. Els camps centrals d’actuació dels operadors de telecomunicacions són la telefonia, internet i la televisió. Les operadores introdueixen dinàmiques vinculades a al convergència i ens trobem que sense tenir propietats d’empreses comunicatives, les empreses de telecomunicacions comencen a treballar amb la creació de contingut audiovisual (Movistar Plus). Els operadors de telecomunicacions són empreses molts potents i això els dona molta força a nivell financer i permet tenir una base de clients molt àmplia.
Semestre I TEMA 4 LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I EL SISTEMA COMUNICATIU LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ La societat de la informació o del coneixement es caracteritza per la centralitat de la informació i de la comunicació. En altres moments històrics tots dos elements han jugat un paper molt important. La diferència és que en la societat actual la informació i la comunicació són encara més important i voluminosament són més grans les quantitats d’informació que tenim avui dia.
Aquest volum d’informació no para de créixer i constantment es produeixen noves dades. Vivim cada vegada més envoltats de dades i informació i això ens pot generar problemes perquè les dades ens poden arribar a col·lapsar o bloquejar. La informació sempre ha estat però no amb aquesta quantitat i amb aquesta facilitat d’accés. Això ens situa davant d’un fet nou. La informació implica una sèrie de dades que ens permeten l’accés a una sèrie de coneixements. Avui dia la informació i la comunicació se situen en l’epicentre.
Un element radicalment nou és la segona característica de la societat de la informació; parlem de les tecnologies a l0hora de gestionar, processar i difondre aquesta informació. La microelectrònica s’ha convertit en una eina bàsica a l’hora de crea, difondre i consumir la informació. Allò que sí que és nou és que mai en cap altre moment de la historia s’ha aplicat la tecnologia tan a gran escala per dur a terme tots aquest processos. Des d’aquesta perspectiva aquesta tecnologia permet fer un pas endavant molt important perquè permetrà processar grans informació i grans quantitats de dades. Si apliquem la tecnologia, tot canvia, fins arribar al punt del BIGDATA. La tecnologia és un requisit o un element sense el qual no podem entendre el moment actual. Les TIC són allò realment diferent, un element nou. Es produeix així una forta transformació de les estructures socials. Canvia la manera de relacionar-nos entre nosaltres, la organització del nostre coneixement. Bàsicament canvien les estructures de la societat. Es tracta d’una nova fase que suposen canvis substancials respecte el passat. Les estructures socials es veuen alterades per aquest moment. La Semestre I informació i la comunicació són un element fonamental per la economia i per a l’exercici del poder. Parlem d’un anàlisi teòric.
DE LES PIRÀMIDES A LES XARXES Passem d’una organització piramidal a una organització de xarxa. La societat industrial es va caracteritzar per organitzar-se seguint una estructura piramidal.
Aquesta aproximació a com s’organitza la societat prové del sociòleg Max Weber. Planteja la idea de que la societat derivada de la industrialització s’organitza a través d’una piràmide. Es a dir, establint una clara diferenciació de les persones que encapçalen aquesta piràmide on situem les elits polítiques i socials. Aquestes elits dominen a la resta de les societats. A mesura que anem baixant de la piràmide ens trobem amb diferents tipus i col·lectius de persones que a mesura que baixem van perdent poder, fins arribar a la base la piràmide la qual és la zona més nombrosa on trobem un gran nombre de ciutadans que es veuen afectats per les decisions dels qui encapçalen aquesta piràmide. Són la base de la societat però tenen poca capacitat de decidir la direcció d’aquesta societat. Aquest model és un model que avui dia l’entendríem com a classe alta, mitjana i baixa. El poder es proporcional a la posició d’aquesta piràmide. El poder s’exerceix de dalt cap a baix i el funcionament de la societat necessita que aquesta estructura es mantingui perquè si això desapareix la dinàmica no funcionarà. La societat xarxa funció gràcies a les tecnologies. Es caracteritza per tenir diferents nodes (cercles) que agrupen a diferents persones segons ideologies, feines, personalitats... però en l’entorn establert per les xarxes socials podem pensar amb una forma d’organització social on les persones s’agrupen per nodes de diferents mesures que formen una xarxa. La diferència entre aquestes dues organitzacions és que la xarxa no té un centre, tots els nodes estan interconnectats entre sí. Es tracta d’una organització social descentralitzada. Si un dels nodes es desconnectés d’algun altre no passaria res, seguiria funcionant l’estructura. Això és possible perquè no existeix un entre i tots els nodes són importants. El fet de que un node deixi de funcionar no anul·la el funcionament de la resta. En aquest marc d’una societat organitzada per nodes tenim canvis importants respecte a la forma piramidal. Ens trobem en una societat que cada Semestre I vegada és més descentralitzada. Això provoca que sigui més fàcil la flexibilitat i el moviment de la societat ja que els individus tenen més oportunitats de prosperar. La direcció e que s’exerceix el poder en una societat de xarxes funciona de manera que funciona de forma horitzontal. La dinàmica es caracteritza perquè les persones es troben en un pla igualitari a l’hora de prendre les decisions. Hi ha una dinàmica d’exercici del poder en termes horitzontals.
Naturalment això ho han reivindicat diversos moviments socials recents. Les decisions es prenen a través de les tecnologies digitals i per tant la societat xarxa planteja una altra manera d’exercir el poder.
Societat de la informació definida per: o Castells (1997): Organització social en la que la generació, el processament i la transmissió de la informació es converteixen en fonts fonamentals de la productivitat i del poder gràcies a les tecnologies de la informació i de la comunicació.
o Echeverría (1999): Revolució informàtica. Nou període de la història de la humanitat. Tercer Entorn (3E) darrera els dos primers: l’estat de la naturalesa i l’àmbit urbà. És un espai simultani i no una etapa posterior – 7 tecnologies modelen aquest E3: telèfon, radio, TV, diners electrònics, xarxes telemàtiques, multimèdia i hipertext.
TRETS DE LA SOCIETAT INFORMÀTICA o Exuberància. Planteja la idea de que la informació no només és un element central en la societat actual sinó que és abundant. Hi ha un gran volum d’informació. El fet de que hi hagi molta informació no vol dir que aquesta informació tingui la mateixa qualitat. El soroll es defineix com a tot allò que impedeix que un procés comunicatiu es desenvolupi amb èxit. La abundància de dades pot generar efectes negatius. El fet que hi hagi informació a la nostra disposició, no podem dir que aquesta informació ens generi coneixement ja que hem de processar-ho intel·lectualment. Per aquest fet es rebutja la idea de societat del coneixement.
Semestre I o Irradiació. Aquesta informació tan voluminosa circula o es propaga de manera molt àmplia i ràpida a demés de reiterada. El radi de circulació de la informació és molt ampli i això connecta amb la idea de globalització. La informació s’estén ràpidament. Això és positiu per a la difusió de determinats continguts però també planteja nous reptes.
Aquesta irradiació ha crescut perquè hi ha múltiples canals per on circules aquests continguts. Des de la perspectiva de la industria permet arribar a més gent.
o Omnipresència. Ens parla de que la societat de la informació ha posat en el centre la informació i la comunicació. Això provoca que els mitjans siguin omnipresents. Els mitjans de comunicació i els seus elements estan per tot arreu.
o Velocitat. Es produeix informació a gran velocitat. Un dels principals elements de la ideologia de la societat de la informació és la velocitat que afecta a tot. Ens hem acostumat a una dinàmica frenètica del nostre consum. La nostra concepció de temps i espai canvia en aquest context.
Aquesta velocitat s’ha concretat amb la idea de la instantaneïtat.
o Atemporalitat. Ens parla de que en el context en que ens trobem sembla que perdem la noció del temps. Un context on a la xarxa el temps adquireix uns paràmetres nous. La atemporalitat é una altra dimensió molt important; la memòria entesa com a emmagatzema de records.
Internet juga un aper de gran magatzem de la memòria col·lectiva de tal manera que ens podem estalviar de recordar coses o records de tot tipus.
Juga un rol de gran arxiu on el temps pren unes nocions diferents.
o Volatilitat. Aquest volum de informació està sotmès a una gran fragilitat i inestabilitat. La informació no sempre estarà allà, és volàtil i pot diluirse i desaparèixer.
o Immaterialitat. S’afegeix una nova dimensió en l’intercanvi, no hi ha suport físic. Es realitza a través dels arxius. Els productes comunicatius passen a poder independitzar-se dels suports físics.
o Interactivitat. La societat de la informació es caracteritza per les possibilitats d’establir una activitat comunicativa basada en el feedback.
Semestre I o Noves formes de socialització. La socialització és allò que fan els éssers humans per adaptar-se i conviure amb altres persones. Noves formes de socialització que canvien la manera en com ens relacionem amb les altres persones. Apliquem processos de socialització immòbil, és a dir, no ens caldria moure’ns ni tenir cap contacte físic amb l’altre persona per socialitzar-nos o relacionar-nos. Les soledats interactives ens parlen del caràcter interactiu de manera solitària ja que ens trobaríem sols davant dels ordinadors, smartphone...
o Col·laboració. Es tracta de la cooperació de diferents usuaris que han creat tot el contingut que trobem a internet. És una suma d’esforços per aconseguir un projecte col·lectiu. Aquesta idea de cooperació està a la base de la societat de la informació i té diversos exemples com ara Wikipedia.
o Emmascarament. Ens planteja la idea de que com que ens relacionem amb un dispositiu tecnològic, és a dir, una pantalla, podem canviar la nostra identitat. Això ens permet un gran marge de maniobra, sobretot en fets de protesta.
BRETXA DIGITAL (digital divide) Es tracta d’una altra característica del sistema comunicatiu. Aquesta característica ens parla de que la societat de la informació pot fer que tot allò dolent o que no funciona correctament de la nostra societat desaparegui. La societat de la informació troba una sèrie de desigualtats que ja hi eren abans i això generava contextos on no tothom tenia les mateixes oportunitats. Aquestes desigualtats es mantenen i creixen més encara, de manera que s’amplien. Aquest és un dels efectes socials del sistema comunicatiu. Ens planteja la idea de que internet i les seves tecnologia estableixen una divisió entre les persones que tenen accés i aquelles que no en tenen. Aquesta bretxa té diversos nivells on es produeixen exclusions entre els que estan dintre i els que estan fora.
- Tecnològic. Un element fonamental és la tecnologia i el seu accés és clau, ja que sinó no hi haurà societat d’informació.
o Accés a la xarxa. Tenim una equipament i una connexió que ens permet accedir a la xarxa.
Semestre I - Cultural. Calen una sèrie de capacitats per treure profit de totes les oportunitats.
Hem de ser nosaltres actius a l’hora d’accedir als serveis i continguts. Això genera el fet de que hi ha ciutadans que poden accedir a les tecnologies però no les saben utilitzar. Parlem del nivell cultural dels individus. Trobem dos nivells: o Nivell d’alfabetització. Aquest problema afecta a les persones d’edat més avançada.
o Nivell de capacitat de produir. És la capacitat de produir qualsevol tipus de contingut i difondre’l.
- Llibertat i drets polítics. Trobem algunes zones on els ciutadans estan exclosos des d’un punt de vista polític ja que no tenen accés a tenir un ús lliure d’aquestes tecnologies. La creació de contingut polítics per parts dels ciutadans depèn de la educació i la freqüència d’un de les xarxes digitals, tot i que no tan respecte el nivell d’ingressos.
La bretxa digital ens planteja un gran repte social. La Cimera Mundial de la Societat de la Informació tenia com a objectiu definir una visió comuna sobre què ha de ser aquesta societat de la informació. També trobem una concepció econòmica de la societat de la informació. Allò que importava eren les infraestructura i els serveis de millora i no tan els continguts que circulaven en la societat de la informació. L’objectiu era tenir accés ja que econòmicament incrementava el nivell de facturació. Trobem tres grans temes no resolts: o Com reduir la divisió digital o La seguretat en termes econòmic o El govern d’internet XARXES SOCIALS Les xarxes socials es caracteritzen per dos grans elements que estableixen els seus potencials i que les diferencien d’altres elements del sistema comunicatiu: o Comunicat social. Són comunitats que permeten que les persones estiguin connectades entre sí virtualment, per exemple Facebook.
o Donen autonomia comunicativa als ciutadans. Els ciutadans passen a tenir una capacitat autònoma de posar en marxa processos comunicatius.
Semestre I A partir d’aquestes dues grans característiques les xarxes socials acompleixen amb les necessitats que tenen els individus. Es tracta de plataformes dinàmiques que es mouen segons la gent. Això fa que influeixi en la interacció humana Les xarxes socials estan formades per empreses que es beneficien de les nostres dades a canvi de poder fer-ne un gratuït d’aquestes.
La web 2.0 permet que qualsevol usuari creï i difongui continguts, quan fins ara només els periodistes podien crear noticies per exemple als diaris. S’estén la potencialitat comunicativa més enllà dels professionals de la comunicació i això serà una gran novetat.
Trobem una convivència entre continguts professionals i continguts amateurs i això provoca una sèrie d’avantatges (democratització, augment de l’oferta) i alguns riscos (soroll, discurs d’odi, noticies falses).
Tot això genera l’aparició d’un nou tipus de forma de comunicació, l’auto comunicació de masses. Es tracta d’una comunicació que s’auto genera pels mateixos usuaris, es auto dirigida pel mateix usuari decidint el lloc per on circularà aquest contingut i finalment també auto seleccionen. Els usuaris són autònoms a l’hora de crear, difondre i consumir contingut però amb un matís ja que com que està dirigit a les masses, tot això que creem i difonem pot tenir una circulació massiva i pot ser consumit per milions d’usuaris.
Aquesta dinàmica de funcionament dona als usuaris noves maneres de poder gràcies a les formes comunicatives que apareixen.
Semestre I TEMA 5 LA DIMENSIÓ ECONÒMICA DEL SISTEMA COMUNICATIU CONTEXT: EL PES DE LA ECONOMIA Algunes de les principals teories que expliquen el sistema comunicatiu, es relacionen amb la economia. La economia és important perquè tradicionalment havíem tingut molta més importància aspectes polítics de caràcter ideològics, quina era la influència de l’economia en el sistema comunicatiu. Tradicionalment predominava un caràcter polític a l’hora d’analitzar el sistema comunicatiu. Aquests eren els factors amb més importància, però des de fa unes dècades la economia juga un paper important en el funcionament i l’estructura del sistema comunicatiu. Aquest protagonisme es deu a tres grans motius: - Globalització comunicativa. Cada vegada més el sistema comunicatiu actual es veu afectat per la globalització, un mercat planetari i global on circula àmpliament tot tipus d’informació. La globalització comporta beneficis econòmics en quant als productes comunicatius. La dinàmica de la globalització comunicativa té una forta base econòmica. Aquest protagonisme de la globalització va a favor de la importància de l’economia en el sistema comunicatiu, ja que es tracta d’un procés que no busca ampliar el radi de circulació dels productes sinó que busca ampliar el terreny de joc per guanyar diners.
- Desregulació televisiva. Es tracta d’un procés que es produeix especialment al continent europeu entre els 50 i els 60 així com a principis dels 90. Aquest procés afecta directament a la televisió i te conseqüències en el sistema comunicatiu degut a la centralitat que te la televisió a finals del segle XX. La desregulació és una eliminació de la regulació. L’inici de la televisió a Europa es basa en un model de monopoli estatal sobre la televisió. Es propietat del govern, de l’estat i no existeix la possibilitat d’existir televisions privades. En el mercat de la televisió no hi havia una cosa molt vinculada a la economia, la competència ja que no Semestre I existien televisions privades. L’estat es reserva el dret de tenir les propietats de les cadenes televisives en monopoli.
L’estat deixa de tenir el control de la televisió i implica l’arribada de la televisió privada, és a dir, de la competència. Les televisions privades introdueixen una lògica de competència cada vegada més forta. Es genera una lluita per l’obtenció de beneficis econòmics. La desregulació comporta que la economia tingui un paper vital en tots els sectors del sistema comunicatiu.
- Paper de la publicitat. La publicitat ha impulsat el protagonisme de la economia en el sistema comunicatiu. És important plantejar la idea de que la publicitat juga un paper transcendental en el finançament de la comunicació des de principis del segle XX. Es tracta de vendre espais a anunciants que volen anunciar el seu producte, fet que fa que la publicitat es converteixi en un element important en el sistema comunicatiu. El resultat és una millora de vendes i dels beneficis econòmics en aquest sector. Aquesta dinàmica és molt important durant el segle XX i situa la publicitat com un dels elements clau. Arrel de la crisi de 2007 es produeix una retallada en aquest sector, la qual cosa provoca una forta caiguda de la publicitat. Això provoca que diferents sectors parlin sobre la publicitat i el fet d’afegir altres elements pel seu funcionament. En tot cas el protagonisme de la publicitat ha estat i és determinant en el finançament dels productes comunicatius principalment per la idea del doble mercat que tenen els sistemes comunicatius. En un primer marcat, els productes comunicatius, es venen a una audiència (un programa de televisió, una sèrie de televisió...) fruit d’aquesta venda, en el cas de la televisió en obert, no es genera cap benefici econòmic directe. El resultat no són diners, sinó que és un percentatge d’audiència. Aquest percentatge d’audiència té un valor. En el segon mercat es pretén vendre aquesta audiència generada als sector publicitari i als anunciants. Fruit d’aquesta segona venda, obtenim recursos econòmics perquè tenim una sèrie d’empreses.
En funció de la qualitat d’aquest percentatge d’audiència, generarem més o menys beneficis. Cada vegada més s’obra pas a altres elements com per exemple que un producte tingui un target concret de públic, ja que en funció d’aquest target la empresa s’interessarà en un horari en concret segons els interessos d’aquell target sobre els programes. No només el volum sinó la qualitat del target Semestre I és important. Si la primera venda no funciona, la segona generarà mals resultats i això fa que es generi una connexió molt potent i la voluntat dels sectors televisius per generar una bona audiència. Apareix el concepte de la tirania de l’audímetre.
La publicitat provoca una mena de mercantilització de la audiència. Aquest doble mercat genera una forta competència econòmica per guanyar audiència.
La publicitat té un doble paper, generar ingressos i millorar la potenciació econòmica de les empreses que generen publicitat.
La comunicació és un dels sectors claus en l’economia de mercat perquè genera un gran volum de diners en moviment perquè es tracta d’un mercat global.
Combina dues dimensions que generen importants beneficis econòmics: o Dimensió Hard (equipaments). Fem ús de diversos equipaments que són indispensables pel consum comunicatiu. Això genera un important moviment econòmic.
o Dimensió Soft (continguts i serveis). Tant els continguts com els serveis generen grans beneficis econòmics.
SONY és una empresa que ocuparia totes dues dimensions ja que produeix equipaments i a més a més contingut i servei.
Aquest impacte de l’economia en el sistema comunicatiu, provoca que cada vegada més en el funcionament del sistema comunicatiu, primi la importància de la rendibilitat social, econòmica, cultural... Un dels objectius principals del sistema comunicatiu és generar beneficis econòmics. La producció i la distribució es veuen molt afectades per l’economia així com el mateix consum. La economia és una força que influencia directament totes les fases de la cadena de valor del sistema comunicatiu: producció, distribució i consum. No només els productes comunicatius han de estar pendents dels diners, sinó que també hi ha una responsabilitat social important d’aquest productes comunicatius ja que creen significats i generen cultura.
CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES DEL SISTEMA COMUNICATIU Semestre I - Els producte comunicatius són serveis inesgotables. Aquest no es destrueixen amb el seu consum. Els productes comunicatius tenen una mena de tendència cap al públic massiu ja que poden incorporar un públic infinit.
- Els productes comunicatius tenen elevats costos de producció. Hem de invertir prèviament abans de publicar l’anunci. Això comporta que els costos fixos siguin molt elevats.
- Els productes comunicatius tenen elevades dificultats de vendes perquè són productes que relativament són fàcilment substituïbles entre sí. Això fa que la distribució jugui un paper molt important. Els productes comunicatius són productes connectats al gust i això comporta que sigui de gran dificultat la previsió de la seva venta, per tant, de la seva demanda.
- La televisió consta de ser privada o pública i això comporta que existeixi un problema d’accés ja que no tothom té aquest accés als diferents serveis. Avui dia també ha aparegut la premsa gratuïta. Es tracta de productes amb via d’accés diferents, de pagament o no i això genera dinàmiques molt complexes des del punt de vista de la competència.
LA MERCANTILITZACIÓ La mercantilització fa referència a que fruit de l’economia la comunicació i la cultura contemporània actual es troba determinada o condicionada per una dimensió mercantil i industrial Els aspectes econòmics condicionen si es fa un producte comunicatiu o no, el funcionament d’aquest sistema comunicatiu, de tal manera que allò que prima en els productes comunicatius és la seva vessant comercial. Aquest productes es plantegen com quin potencial o quin grau de comercialització podem obtenir amb aquest producte. Això ens situa davant del fet de que els productes cada cop més es conceben com una mercaderia. Això suposa que es supedita la oferta a la demanda ...

Tags:
Comprar Previsualizar