Tema 7 Mankiw (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1. Capítol 7: ELS CONSUMIDORS, ELS PRODUCTORS I L’EFICIÈNCIA DELS MERCATS Els compradors sempre volen pagar menys i els venedors sempre volen cobrar més. Però, existeix un preu correcte? Fins ara, en els capítols anteriors, l’anàlisi ha estat positiu (què és) en lloc de normatiu (què ha de ser). L’economia del benestar à és l’estudi de la influència de l’assignació dels recursos en el benestar econòmic. L’equilibri de l’oferta i la demanda en un mercat maximitza els beneficis totals que obtenen els compradors i els venedors. Segons un dels deu principis de l’economia, els mercats constitueixen normalment un bon mecanisme per a organitzar l’activitat econòmica. L’estudi de l’economia del benestar explica millor aquest principi. Ø L’EXCEDENT DEL CONSUMIDOR Comencem examinant els beneficis que obtenen els compradors participant en el mercat. - La disposició a pagar Suposem l’exemple on nosaltres tenim una gravació en perfecte estat del primer àlbum d’Elvis Presley, i decidim vendre-la fer-ne una subhasta. Tenim quatre admiradors d’Elvis que volen comprar-la. El màxim de cada un s’anomena disposició a pagar (quantitat màxima que pagaria un comprador per un bé) i mesura el valor que es concedeix al bé. Cada comprador desitjaria comprar l’àlbum a un preu inferior a la seva disposició a pagar i es negaria a comprar-lo a un preu superior a la seva disposició a pagar. Li seria igual comprar-lo que no comprar-lo a un preu exactament igual a la seva disposició a pagar: si el preu és exactament igual que el valor de l’àlbum, li seria igual comprar-lo que seguir tenint els diners. Suposem que en John paga 80$ i aconsegueix l’àlbum. Quin benefici obté en John per la compra de l’àlbum? à com que en John estava disposat a pagar 100$ per l’àlbum i només en paga 80$, rep un excedent del consumidor de 20$. L’excedent del consumidor és la quantitat que un comprador està disposat a pagar per un bé menys la quantitat que paga realment. L’excedent del consumidor mesura el benefici que obtenen els compradors per participar en un mercat. - La mediació de l’excedent del consumidor a través de la corba de demanda L’excedent del consumidor està estretament relacionat amb la corba de demanda d’un producte. Per veure la relació, seguirem amb el nostre exemple i considerarem la corba de demanda d’aquest àlbum d’Elvis Presley. Tindrem en compte la següent taula. La relació entre l’alçada de la corba i la disposició dels compradors a pagar. El preu que ve donat per la corba de demanda mostra la disposició a pagar del comprador marginal, que és el comprador que primer abandonarà el mercat si el preu fos més alt. Si la quantitat és de 4 àlbums, per exemple, la corba de demanda té una alçada de 50$, que és el preu que en Ringo (comprador marginal) està disposat a pagar. Si la quantitat és de 3 àlbums, la corba de demanda té una alçada de 70$, que és el preu que en George (que és ara el comprador marginal) està disposat a pagar. L’àrea situada per sota de la corba de demanda i per sobre del preu mesura l’excedent del consumidor en un mercat. La raó es troba en què l’alçada de la corba de demanda mesura el valor que concedeixen els compradors al bé, expressat per la seva disposició a pagar per ell. La diferència entre aquesta disposició a pagar i el preu de mercat és l’excedent del consumidor de cada comprador. Com augmenta l’excedent del consumidor quan baixa el preu Com els compradors sempre volen pagar menys pels béns que adquireixen, una reducció del preu millora el seu benestar. Però, quant millora? Per a respondre a aquesta pregunta amb exactitud, podem utilitzar el concepte d’excedent del consumidor. I veure en l’exemple de la següent figura: - Què mesura l’excedent del consumidor? L’excedent del consumidor, que és la quantitat que els compradors estan disposats a pagar per un bé menys el que realment paguen, mesura el benefici que obtenen els compradors d’un bé tal com el perceben ells. Per tant, l’excedent del consumidor és una bona mesura del benestar econòmic si els responsables de la política econòmica volen respectar les preferències dels compradors. En algunes circumstancies poden optar per no preocupar-se de l’excedent del consumidor perquè no respecten les preferències que motiven la conducta dels compradors. Exemple à els drogoaddictes estan disposats a pagar un alt preu per l’heroïna. No obstant això, en la majoria de mercats, l’excedent del consumidor reflexa el benestar econòmic. Normalment els economistes suposen que els compradors són racionals quan prenen decisions. Les persones racionals fan tot el possible per aconseguir els seus objectius, donades les seves oportunitats. à els consumidors són els millors jutges de la quantitat de beneficis que obtenen dels béns que compren. Ø L’EXCDENT DEL PRODUCTOR Passem a examinar els beneficis que obtenen els venedors per participar en un mercat. - Els costos i la disposició a vendre Suposem que el lector que és propietari d’una casa i vol que algú li pinti. Recorre a quatre venedores de serveis de pintura. Cada una d’elles està disposada a fer el treball si el preu és el correcte. El lector decideix demanar pressupostos a les quatre pintores i adjudicar el treball a aquella que ho faci pel preu més baix. Cada pintora està disposada a acceptar el treball si el preu és superior al cost de fer-lo. Aquí, el terme cost s’ha de concebre com el cost d’oportunitat de les pintores: comprendre tant les seves pèrdues de butxaca (pintura, broquetes, etc.) com el valor que concedeix el seu temps. Cost à valor de tot allò al qual ha de renunciar un venedor per a produir un bé. La següent taula ho exemplifica. Cada pintora desitjaria vendre els seus serveis a un preu superior al seu cost i es negaria a vendre’ls a un preu inferior al seu cost. A un preu exactament igual al seu cost, li donaria el mateix vendre’ls que no vendre’ls. La feina se l’adjudica la treballadora que ho farà amb el menor cost possible. Quin benefici obtindrà la Graciela? Com està disposada a fer-ho per 500$, però n’obté 600$, rep un excedent del productor (quantitat que percep un venedor per un bé menys el cost de produir-lo) de 100$. L’excedent del productor mesura el benefici que obtenen els venedors per participar en un mercat. - La mesura de l’excedent del productor a través de la corba d’oferta L’excedent del productor està estretament relacionat amb la corba d’oferta. En la figura següent, es representa la corba d’oferta que correspon a la taula d’oferta anterior. La seva alçada està relacionada amb els costos dels venedors. Donada una quantitat qualsevol, el preu que ve donat per la corba d’oferta mostra el cost del venedor marginal, que és el primer venedor que abandonaria el mercat si el preu fos més baix. Per exemple, si la quantitat és de 4 cases, la corba d’oferta té una alçada de 900$, que és el cost en el qual arriba la Maria (venedora marginal) si proporciona els seus serveis de pintura. Com la corba d’oferta reflexa els costos dels venedors, podem utilitzar-la per mesura l’excedent del productor com en la Figura 5. L’àrea situada sota del preu i sobre la corba d’oferta mesura l’excedent del productor en un mercat. La lògica és senzilla: l’alçada de la corba d’oferta mesura els costos dels venedors i la diferència entre el preu i el cost de producció és l’excedent del productor de cada venedor. à l’àrea total és la suma de l’excedent del productor de tots els venedors. - Com augmenta l’excedent del productor quan puja el preu Els venedors sempre volen cobrar un preu més alt que els béns que venen. Però, quant augmenta el seu benestar quan puja el preu? El concepte d’excedent del productor respon exactament a aquesta pregunta. En la següent figura es mostra. Utilitzem l’excedent del productor per mesurar el benestar dels venedors d’una forma molt similar a com ho fem amb l’excedent del consumidor. Com aquestes dues mesures del benestar econòmic són molt similars, és natural utilitzar-les conjuntament. Ø L’EFICIÈNCIA DEL MERCAT - El planificador social benèvol Per a avaluar els resultats del mercat, introduïm en el nostre anàlisi un nou personatge hipotètic, el planificador social benèvol, que vol maximitzar el benestar econòmic de tots els membres de la societat. Com ho mesurarà? Primer de tot, mitjançant la suma de l’excedent del consumidor i del productor à excedent total. Si una assignació dels recursos maximitza l’excedent total, dient que mostra eficiència (propietat d’una assignació dels recursos per la qual aquesta maximitza l’excedent total que reben tots els membres de la societat). Si una assignació no és eficient, no s’estan aconseguint alguns els guanys potencials derivats de l’intercanvi entre els compradors i els venedors. Exemple à una assignació és ineficient si els venedors no estan produint un bé amb en menor cost possible. En aquest cas, traslladant la producció d’un productor d’elevat cost a un productor de baix cost es redueixen els costos totals dels venedors i s’eleva l’excedent total. Així mateix, una assignació és ineficient si un bé no és consumit pels compradors que més el valoren. En aquest cas, traslladant el consum del bé d’un comprador que el valora poc a un altre que el valori molt, s’eleva l’excedent total. També és interessant la igualtat, és a dir, la propietat per la qual la prosperitat econòmica es distribueix uniformement entre els membres de la societat. La qüestió de l’eficiència consisteix en esbrinar si el pastís és el més gran possible i la qüestió de la igualtat consisteix en esbrinar com es divideix i com es distribueixen els trossos entre els membres de la societat. - L’avaluació de l’equilibri del mercat La següent figura mostra l’excedent del consumidor i del productor quan el mercat aconsegueix l’equilibri de l’oferta i la demanda. ¿Esta asignación de recursos del mercado es eficiente en equilibrio? Esto es, ¿maximiza el excedente total? Para responder esta pregunta, recuerde que cuando un mercado está en equilibrio, el precio determina los compradores y vendedores que participarán en el mercado. Los compradores que valoran el bien más que el precio (representado por el segmento AE en la curva de la demanda) deciden comprar el bien; los compradores que valoran el bien menos que el precio (representado por el segmento EB) no participan. Del mismo modo, los vendedores que tienen costos menores que el precio (representado por el segmento CE sobre la curva de la oferta) deciden producir y vender el bien; los vendedores cuyos costos son mayores que el precio (representado por el segmento ED) no participan. D’aquí es poden extreure tres conclusions: El planificador social benèvol pot deixar el resultat del mercat tal com el troba. Aquesta política s’anomena laissez-faire, que significa deixar fer. Ø CONCLUSIONS: L’EFICIÈNCIA DEL MERCATS I ELS ERRORS DEL MERCAT Tot i que a cada un dels compradors i dels venedors d’un mercat només els interessi el seu propi benestar, és portat conjuntament per una mà invisible a un equilibri que maximitza els beneficis totes dels compradors i dels venedors. Per extreure la conclusió de què els mercats són eficients, hem postulat diversos propòsits sobre com funcionen. En primer lloc, hem suposat en el nostre anàlisi que els mercats són perfectament competitius. No obstant això, en el món, la competència, a vegades, no és perfecta. En alguns mercats, un únic comprador o un únic venedor pot ser capaç de controlar els preus del mercat. Aquesta capacitat d’influenciar en els preus s’anomena poder de mercat. En segon lloc, hem suposat en el nostre anàlisi que el resultat d’un mercat només importa als compradors i als venedors d’aquest mercat. No obstant això, en el món de les decisions dels compradors i dels venedors, a vegades, afecten a persones que no participen en el mercat. La contaminació per exemple. Aquests efectes secundaris, anomenats externalitats, fan que el benestar en un mercat depèn d’alguna més que el valor per als compradors i els costos pels venedors. El poder del mercat i les externalitats són exemples d’un fenomen general anomenat error del mercat, que és la incapacitat d’alguns mercats no regulats per assignar els recursos de forma eficient. Quan fallen els mercats, la política econòmica pot resoldre en principi el problema i augmentar la eficiència econòmica. Tot i aquests errors de mercat, la mà invisible del mercat és molt important. ...

Comprar Previsualizar