Aclariment de termes historia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 02/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

ACLARIMENT DE TERMES

Vista previa del texto

Aclariment de termes de l’assignatura o Socialisme: És un objectiu final. Una societat socialista és aquella on no hi ha Estat; on els mitjans de producció no són privats (aquells instruments necessaris per satisfer les necessitats humanes) i per tant no hi ha classes socials. El producte/riquesa social es reparteix socialment. Amb la industrialització apareix dues noves classes socials: la classe obrera i la burgesia industrial. S’ha generat un nou model econòmic: el capitalisme. Arrel d’això apareixent noves ideologies per analitzar què ha passat – Un d’aquest pensadors va ser Karl Marx que va deixar tot escrit en el seu llibre. Ell era jueu però ateu, el seu pare es va convertir al catolicisme però ell segueix sent jueu. o Marxisme: És una teoria política que pretén arribar al socialisme. Marx deia que la lluita de classes, via revolucionària, portaria a la classe obrera a la conquesta de l’Estat burgès. Una vegada conquerit l’Estat, el proletariat crearia el seu propi Estat – dictadura del proletariat. Des de aquest Estat proletari s’iniciarien les reformes i les transformacions necessàries que fessin possible arribar al socialisme. I un cop això s’hagués aconseguit, la teoria de Marx deia que s’aboliria l’Estat i s’aconseguiria una societat socialista. • La Unió Soviètica, Cuba, Corea del Nord mai van arribar al socialisme. Es va quedar a la dictadura del proletariat i encara estaven fent les reformes. Han sigut Estats que han tingut característiques socialistes, però mai han esdevingut societats socialistes. Totes les vies per arribar al socialisme han fracassat. El socialisme no ha fracassat perquè ningú ha arribat mai. o Marxisme leninisme: El marxisme de Lenin. Lenin en un moment històric, la primera guerra mundial (1917), i en un país determinat, a Rússia, va veure possible aplicar la teoria marxista. Lenin a través de la lluita de classes (el proletariat contra la burgesia) per via revolucionària, va conquistar l’Estat burgès (va arribar al poder) i va imposar la dictadura del proletariat. Es va quedar en les reformes cap a la societat socialista. Mai va aconseguir abolir l’Estat. El leninisme és l’aplicació de la teoria marxista en un moment determinat (1GM) a un país determinat (Rússia). o Marxisme maoisme: Mao va plantejar-se també fer una revolució a la Xina. Fins al moment, la única que s’havia produït era a la URSS i havia sigut protagonitzada pel proletariat, l’obrer de fàbrica. Mao analitza la situació i arriba a la conclusió de que el proletariat no guanyaria la revolució sinó el camperolat (els treballadors del camp). La revolució triomfa al 1947 després d’una llarga guerra civil contra els japonesos i després contra els nacionalistes. Va ser una lluita de classes entre els camperols i la burgesia. Segueix les fases del marxisme i es queda a la dictadura, en aquest cas del “camperolat”. • Al Perú, va sorgir una guerrilla maorista. Els camperols indígenes del Perú van crear la guerrilla “Sendero Luminoso”, lluiten contra la classe alta, els blancs, i la classe mitja és la mestissa. Els indígenes vivien a les muntanyes però a la costa hi havia negres o mulatos, podrien sentir simpatia però estaven geogràficament separats. Quan exerceixen la repressió cap als indígenes, van aprofitar per espantar i advertir a la minoria negra. o Marxisme castrisme: Són les teories marxistes aplicades en un país concret, Cuba, i en un moment concret, els anys 50. Cuba era una “casa de putes”, és a dir, la màfia italoamericana controlava els casinos, els hotels, tots els negocis. Els estatunidencs anaven de vacances com si fos un colònia. Quan Castro analitza la situació, entén que la revolució no la farà ni el camperolat o el proletariat, la faran les classes mitjanes capitalistes (professionals, petita o mitjana burgesia) ofegades i limitades per un capitalisme superior i més potent, l’americà. Aquestes classes mitjanes fan una revolució comunista perquè ells ocuparan els càrrecs de l’Estat comunista. Aquesta lluita va esdevenir ràpidament en un moviment nacionalista cubà contra l’imperialisme americà. o Marxisme titisme: És el marxisme aplicat a un país concret, Iugoslàvia, en un moment concret, 2GM i anys posteriors. Va ser una lluita dels nacionalistes serbis contra el capitalisme nazi. El poble serbi era un poble molt compactat, no hi havia grans diferències socials i va ser el que més va afrontar els nazis. Els serbis va ser el poble que va construir l’Estat, són els que fan la revolució marxista-comunista a Iugoslàvia. o Comunisme: Una vegada s’ha arribat al socialisme, la forma de repartir la riquesa social a cadascú segons les seves necessitats. És una forma de repartir la riquesa. o Socialdemocràcia: Kautsky i Bernstein elaboren un altre ruta per arribar al socialisme. En lloc de lluita de classes (marxisme) que és molt sagnant i implica morts, ells opten per la col·laboració de classes. La classe obrera col·labora amb la petita burgesia i per la via democràtica es podria arribar a conquerir l’Estat. S’aconseguiria l’Estat democràtic i via parlamentària, s’aprovarien les lleis i les reformes necessàries per poder abolir l’Estat i així arribar al socialisme. Quan s’arribi al socialisme, no es repartirà la riquesa de forma comunista sinó que es repartiria a cadascú segons les seves aportacions. o Anarquisme: La lluita d’oprimits contra opressors, via revolucionària, destruiria l’Estat. I va directament a una societat socialista, perquè si et quedes a l’Estat mai acabes de fer les reformes. Si vols repartir les riqueses en funció de les necessitats , series un anarcocomunista. I s’organitzarien amb el sindicats. O sigui, un anarcocomunista és el mateix que un anarcosindicalista. Si ets anarco-col·lectivista, vols repartir les riqueses en funció del que has aportat, igual que a la socialdemocràcia. Tots els partits que estan legalitzats són liberals o conservadors. Cap partit en una democràcia serà legalitzat si reconeix voler arribar a un socialisme, ja que implica un aboliment de l’Estat. Si en tot cas es pogués legalitzar, quan volgués canviar la Constitució hi hauria un cop d’Estat per no canviar el model capitalista. Canviar a un model socialista democràticament és encara més perillós que fer-ho amb una lluita de classes perquè l’exèrcit surt al carrer. L’únic que ho va intentar fer va ser Salvador Allende a Xile. o Rev. Russa (1917): al conquerir l’Estat es troben problemes perquè no sabien si havien de centrar la revolució en un sol país (convertir-la en la pàtria del socialisme) assentant les bases del nou Estat i fen-lo fort perquè serveixi d’exemple i no el derrotin els països capitalistes; o no centrar-se únicament en el país, sinó que estendre la revolució a altres països. Ø Stalin: opta pel socialisme en un sol país, convertint Rússia en al pàtria del socialisme. Inverteix sobretot en l’exèrcit potent i modern = necessitat d’un procès industrialitzador dur, fort i ràpid*. Ø Trotski: estendre la revolució. o PCUS: divisió del partit i veure quin bàndol guanya. Era una lluita interior del partit. Triomf de la postura Stalin = donar prioritat a la construcció d’una potent indústria de guerra, i promocionar branques del ferro, carbó, exèrcit, quadres tècnics (enginyers, arquitectes, físcis i químics) i deixar en segon terme els ideòlegs, etc —> Provoca divisió. Stalin elimina els opositors dintre del partit que li podien impedir o endarrerir la construcció del socialisme dins d’un sol país. 1919: Guerra Civil que dura fins al 1921 on els comunistes s’acaben imposant. En aquest període no només és una guerra interna perquè hi havia més de 100 països que van enviar tropes (o intentar-ho) per fer caure els bolxevics. Però s’acabava de sortir d’una guerra mundial i la població no estava disposada a lluitar contra un estat obrer, aquest és el problema que van trobar molts dels països que volien enviar tropes = oblidar-se de l’URSS. - Això provoca que en la majoria dels països hi hagués una reforma laboral i avantatges socials que van ajudar a la cohesió interna i a oblidar-se de l’Estat comunista. *Stalin: els estrategues crear un procés d’industrialització basat per: 1. El gruix de l’industria situada a la part europea russa la traslladen a la part asiàtica. 2. El procés industrialització crear-ho a la banda asiàtica, això va provocar creació de ciutats, infraestructures i fàbriques a la part asiàtica + èxode de població de la banda europea a la banda asiàtica. Això genera malestar dintre del partit i s’aixequen opositors. Stalin decideix que el procés d’opositors s’ha d’acabar i es creen camps de concentració, etc. Així van desaparèixer ideòlegs com: Kamenev, Zinoviev. Per salvar el socialisme van imposar mesures cada cop més dures contra els opositors que va acabar convertint l’Estat en una dictadura. Durant aquest procés, el feixisme es va desenvolupant en Alemanya i Itàlia (segueixen sent capitalistes) i s’estén per Europa. Els nous règims volien acabar amb el comunisme, sobretot Alemanya, perquè havien perdut la IGM (que en gran mesura era una guerra imperialista) i el país s’havia desenvolupat tard. El procés industrialitzador es comença a desenvolupar, tenia la necessitat de nous mercats per vendre i zones per aconseguir matèries primeres, això significa que necessiten colònies, però arriben tard perquè la distribució de les colònies ja havia estat. L’Estat vol parar el procés a través de la lluita per poder créixer. L’enfrontament va provocar la IGM. Alemanya perd la guerra i al 1919 el poble obrer crea una revolució per imposar el comunisme. Fracassa per poc i com a reacció, les classes mitjanes i altes es radicalitzen cap al racisme i sorgeix el feixisme = el nazisme detecta com a enemic immediatament a l’URSS. Reconstrucció de l’exèrcit i es preparen destruir l’URSS. El pensament de l’URSS és totalment igual però els volen destruir per la raó contrària (són capitalistes). D’aquí sorgeix el pacte Ribbentrop-Mólotov (pacte per no atacar-se). Quan Alemanya està preparada, ataca a Rússia, però els alemanys no arriben mai a destruir l’industria soviètica perquè estava a l’altre punta del país. A més, la producció era molt més elevada a l’URSS que a Alemanya. El feixisme ho va patir el poble rus perquè sense la seva participació no haguessin pogut guanyar a Alemanya. ...

Tags:
Comprar Previsualizar